Només falten tres dies per a Nadal i ja ens hem resignat a no gaudir dels entranyables àpats familiars ni de les trobades amb els amics, maleïm aquest any horrible! I això no és el pitjor, segur que pels treballadors que han quedat sense feina o pels empresaris obligats a tancar l’empresa, el comerç o el restaurant els problemes són molt més greus.

Aquest temps que ens ha tocat viure ens ha mostrat el millor i el pitjor de la nostra societat. Ens ha mostrat com som realment. Per una banda, hem vist proves entranyables de solidaritat humana, d’amor al proïsme, d’entrega gratuïta… Hem vist com pagesos i empresaris treien tot el seu enginy per sobreviure econòmicament. Ens hem conscienciat de la necessitat i de la bondat de consumir productes de proximitat. Hem valorat la professionalitat més enllà del deure dels professionals de la sanitat. Hem entès la necessitat de reforçar el sistema públic de serveis i de prestacions socials… I estam a punt d’admirar la creativitat dels científics capaços de descobrir vaccins contra els virus en un temps rècord.

Per altra banda, per desgràcia, cada dia també veim el costat obscur de la societat. La cridòria eixordadora de polítics i de telepredicadors, la culpabilització de l’adversari per treure profit de la pandèmia, la persecució dels més dèbils, la inconsciència dels qui ens posen en perill a tots, la barroeria del periodisme groc… I, per acabar-ho d’adobar només ens mancaven els militars, alguns militars, encara que aquest «alguns» tendria més valor si haguessin estat desautoritzats de manera contundent per part del Govern de l’Estat i, sobretot, pel Rei. Un Rei que ha deixat passar una gran oportunitat de recuperar el seu paper de defensor dels valors democràtics. Com a destinatari de la repulsiva carta que li enviaren els comandaments militars en la reserva, els hauria d’haver recriminat durament la seva actitud colpista i posar en el seu paper la Monarquia i l’exèrcit. Un paper que no és altre que la neutralitat. Monarquia i exèrcit, en una democràcia, no s’han d’erigir en defensors de cap essència ni, sobretot, en amenaça contra una part de la població.

Igualment, s’ha volgut minimitzar la gravetat del xat entre militars en la reserva que insultava greument 26 milions de ciutadans amenaçant-nos de mort. Amb la tradició de pronunciaments i colps d’Estat perpetrats pels militars a l’Estat espanyol, ens ho hauríem de prendre més seriosament.

Aquests temps ens tornen mostrar la cara del feixisme. I la majoria de progressistes i de demòcrates miren cap a una altra part, tal com ho feren quan els policies enviats a Catalunya a reprimir el referèndum cridaven «a por ellos» àvids de venjança. Ara els «ellos» ja som 26 milions. Es hora d’enfrontar-se a aquest problema. És hora d’investigar quina educació s’imparteix a les acadèmies militars i a les casernes, i perquè s’hi toleren exaltacions feixistes entre militars en actiu. És hora d’inculcar a militars i a policies, que són servidors públics pagats pel conjunt de ciutadans, que l’exercici d’autoritat que el Poble els ha atorgat no els justifica a insultar ni a denigrar cap ciutadà, ni molt manco a menysprear-lo per raó d’ideologia, de raça, de religió o d’idioma.

Esperem que el vaccí imminent no sols ens immunitzi contra el virus sinó també contra els totalitarismes. Que el 2021 sigui millor que aquest 2020 horrible.