Atesa la seva falta d’informació sobre l’acord Ucraïna-Rússia engegat a rodar per Boris Johnson al principi de la guerra, molts estatunidencs s’inclinaran a creure les afirmacions sense proves de Biden en el debat de la CNN de la setmana passada.

En el debat de dijous amb Donald Trump, el president Joe Biden, qualificant el president rus Vladímir Putin de “criminal de guerra”, va afirmar que “vol tota Ucraïna. … Creus que s’aturarà? … Què creus que passarà amb Polònia i altres llocs?”.

Alerta espòiler: Fonts oficials ucraïneses confirmen que Putin sí que es va aturar el març del 2022, després que el president ucraïnès Volodímir Zelenski acceptés renunciar a ser membre de l’OTAN. Aquesta va ser la disposició clau de l’acord Ucraïna-Rússia rubricat per Davyd Arakhamia, que en aquell moment era el principal negociador de Zelenski (i líder de la facció del seu partit a la Rada) en les converses d’Istanbul a finals de març, un mes després d’iniciada la guerra.

Els russos van aixecar la seva objecció a l’adhesió d’Ucraïna a la Unió Europea, ja que els ucraïnesos van acceptar la neutralitat. Es negociarien les garanties de seguretat que cercava Kíev (sense arribar a ésser membre de l’OTAN). Es posaria fi als combats. L’acord sobre l’estatus de Crimea es posposaria més endavant.

Pel que sembla, Putin i Zelenski estaven microgestionant les negociacions del març del 2022, i en aquesta fase inicial els russos es van mostrar disposats a que tots dos es reunissin.

Alhora que Biden i altres líders occidentals fan sonar l’alarma que Putin atacarà altres parts d’Europa quan acabi amb Ucraïna, afirmen que Rússia ni tan sols pot prendre la província ucraïnesa de Khàrkiv, ha perdut més de 500.000 homes davant només 30.000 ucraïnesos i la seva economia trontolla (res de tot això és cert.) Però el poder occidental de la Guerra Freda es va basar en una amenaça soviètica exagerada i el mateix passa avui.

Un negociador ucraïnès se sincera

En un article del Kyiv Post de novembre de 2023 titulat “Rússia va oferir posar fi a la guerra el 2022 si Ucraïna abandonava les seves aspiracions a l’OTAN – Cap del Partit de Zelenski”, Arakhamia va confirmar que en les negociacions del març de 2022 Rússia va proposar posar fi a la guerra amb la condició que Ucraïna abandonés les seves aspiracions a l’OTAN i adoptés una postura neutral.

Arakhamia va continuar:

“La neutralitat era el més important per a ells, estaven disposats a posar fi a la guerra si adoptàvem –com al seu dia va fer Finlàndia– la neutralitat i ens comprometíem a no entrar a l’OTAN. Aquest era el punt clau.

Mentre continuaven les negociacions a Istanbul, l’exprimer ministre del Regne Unit Boris Johnson va arribar inesperadament a Kíev el 9 d’abril i va dir que Ucraïna no havia de signar res amb ells en absolut i que ‘simplement lluitéssim’.”

La franquesa d’Arakhamia va ser refrescant. Però no va ser una sorpresa per als que seguíem Ucraïna a principis de 2022. El 5 de maig de 2022 –un any i mig abans que Arakhamia revelés la veritat al Kyiv PostUkrainska Pravda va publicar un reportatge titulat “La possibilitat de converses entre Zelenski i Putin es va aturar després de la visita de Johnson”:

“Segons fonts properes a Zelenski, el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, que va aparèixer a la capital gairebé sense previ avís, va portar dos missatges simples.

El primer és que Putin és un criminal de guerra, cal pressionar-lo, no negociar amb ell. I el segon és que encara que Ucraïna estigui disposada a signar alguns acords sobre garanties amb Putin, ells [Occident] no ho estan. L’Occident col·lectiu va sentir que Putin no era realment tan poderós com havien imaginat, i que aquí hi havia una oportunitat per pressionar-lo.”

Tres dies després que Johnson abandonés Kíev, Putin va declarar públicament que les converses amb Ucraïna s’havien “convertit en un atzucac”. Putin va expressar la seva confiança que Rússia s’acabaria imposant i va afegir que seguiria duent a terme “rítmicament i tranquil·la” l’operació a Ucraïna.

Putin dóna detalls

En el seu important discurs del 14 de juny al Ministeri d’Afers Estrangers rus, Putin va dir que les tropes russes que es van acostar a Kíev el febrer-març de 2022 eren allà “per empènyer la part ucraïnesa a les negociacions”.

Des del 24 de febrer, els russos havien expressat la disposició a la diplomàcia. Curiosament, Zelenski va nomenar Arakhamia negociador en cap el 28 de febrer.

Putin va continuar:

“Sorprenentment, com a resultat, es van assolir i van rubricar a Istanbul acords que satisfeien tant Moscou com Kíev. … El document es titulava ‘Acord sobre neutralitat permanent i garanties de seguretat per a Ucraïna’. Es tractava d’un compromís, però resolia els problemes que ja al començament de l’operació militar especial es consideraven importants.

Però el camí cap a la pau va ser rebutjat de nou… L’antic primer ministre britànic va dir directament durant la visita a Kíev: res d’acords. Rússia ha de ser derrotada al camp de batalla… Així van començar a proveir intensivament Ucraïna d’armes i van començar a parlar de la necessitat d’infligir una derrota estratègica a Rússia”.

Biden i els pseudoexperts sobre Rússia

Qui ha dit a Biden que Putin “no s’aturarà a Ucraïna”? La prova A seria Fiona Hill, deixebla de l’historiador arxirussòfob Richard Pipes, i oficial nacional d’intel·ligència per a Rússia (2006-09).

Les seves reflexions van aparèixer a The New York Times exactament un mes abans que Rússia envaís Ucraïna.

El 24 de gener de 2022, el Times va publicar un assaig de Hill titulat “Putin té els Estats Units just on vol”:

“Aquesta vegada, l’objectiu del Sr. Putin és més gran que tancar la ‘porta oberta’ de l’OTAN a Ucraïna i prendre més territori: vol desallotjar els Estats Units d’Europa. Com ell diria: ‘Adéu, Estats Units. No deixeu que la porta us colpegi en sortir’.” [Èmfasi afegit.]

L’assaig de Fiona Hill sobre Putin expulsant els Estats Units d’Europa va tenir una curta vida útil (dos mesos), ja que els negociadors de Putin a Istanbul van extreure un compromís ucraïnès de no cercar l’adhesió a l’OTAN i un cessament de les hostilitats. Així ho va admetre Hill en un article de Foreign Affairs de setembre/octubre del 2022 que incloïa, breument, l’essència de l’acord d’Istanbul.

Això pot ser condemnar amb elogis febles, però, en aquest sentit, Fiona Hill va mostrar molta més integritat que el Times, que segueix negant als seus lectors els fets sobre l’acord d’Istanbul i com va demostrar que el març-abril del 2022 Putin es va aturar una vegada que els negociadors ucraïnesos van acordar renunciar a l’adhesió a l’OTAN.

Després que Putin, en el seu discurs del 14 de juny, expliqués amb pèls i senyals l'”Acord sobre neutralitat permanent i garanties de seguretat per a Ucraïna” (avortat per Boris Johnson), el Times no va perdre temps a distorsionar els termes de l’acord d’Istanbul, sobretot per omissió i tèrbola ofuscació, en publicar dos articles molt enganyosos el 15 de juny.

Cap dels articles no esmenta el paper de bola de demolició de Johnson en el fracàs de l’acord d’Istanbul. I fins i tot les posteriors admissions dels negociadors ucraïnesos estan tergiversades.

Així, els lectors del New York Times, i els milers de mitjans de comunicació que es guien pel Times, són enganyats una vegada més sobre una qüestió crucial, una qüestió sobre la qual hi ha amplis testimonis oficials ucraïnesos que el Times opta per ometre o tergiversar. I molts estatunidencs s’inclinaran a creure les afirmacions sense proves de Biden sobre els objectius últims de Putin, i a consentir la tensió perillosament creixent amb Rússia, desnodrits com estan d’informació precisa.

Per a molts tot es reduirà a: Entre Biden i Putin, els estatunidencs “saben” a qui creure!

L’opinió de Putin

En declaracions a periodistes occidentals el 5 de juny, Putin va advertir:

“No haurien de convertir Rússia en l’enemic. Amb això només es fan mal a si mateixos… Pensaven que Rússia volia atacar l’OTAN. S’han tornat completament bojos? … A qui se li ha acudit? És una completa ximpleria, saben? Porqueria total.”

Lamentablement, és el tipus de ximpleria que podria induir a error als estatunidencs, condicionats a creure el pitjor de Rússia, perquè donin suport a algun tipus d’arriscat moviment d’escalada per part d’una administració decidida a mostrar com n’és de dura, a mesura que les eleccions del novembre s’acosten cada cop més. Cordeu-vos els cinturons.

Ray McGovern treballa amb Tell the Word, una branca editorial de l’Església ecumènica del Salvador al centre de la ciutat de Washington. Els seus 27 anys com a analista de la CIA van incloure la direcció de la Subdivisió de Política Exterior Soviètica i la realització de les sessions informatives matinals del President’s Daily Brief. Un cop jubilat, va cofundar Veteran Intelligence Professionals for Sanity (VIPS).

Font: Consortium News

Foto: Johnson i Zelenski passejant pel centre de Kíev el 9 d’abril de 2022.

 

"Són ximples com una pedra?" Putin als qui afirmen que Rússia vol atacar l'OTAN (RT, 06.06.2024)