“L’estesa creença en la supremacia militar estatunidenca és un mite, un miratge, una narrativa fal·laç creada a partir de faules i pel·lícules de Hollywood. L’exèrcit estatunidenc no ha guanyat ni una guerra des de la Segona Guerra Mundial. Han bombardejat sense pietat molts països més petits i febles, han matat milions de persones i, tanmateix, no han aconseguit mai una victòria estratègica. Des de la Segona Guerra Mundial no s’han enfrontat a res que s’acosti mínimament a una guerra d’alta intensitat. De fet, en cap moment de la història l’exèrcit estatunidenc ha lluitat contra una gran potència adversària en la cúspide de la seva força. I ara, aquí el 2024, l’exèrcit estatunidenc no ha estat mai en un estat més afeblit en relació amb qualsevol dels seus potencials adversaris de gran potència, és a dir, Rússia, Xina i l’Iran… Tenim al damunt una època de grans canvis.” Will Schryver @imetatronink
Anem al gra: Dissabte, el primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, va fer la seva declaració més ominosa fins ara. Va dir:
“L’Iran es troba al darrere de totes les amenaces contra nosaltres. Han llançat centenars de míssils contra nosaltres en un dels atacs més grans de la història. Cap país del món acceptaria un atac així; Israel tampoc l’acceptarà. Israel té el deure i el dret de defensar-se i respondre a aquests atacs, i això és el que farem.” MegatronRon
La declaració ha estat interpretada per molts com una promesa directa de llençar un atac de represàlia contra l’Iran. Segons informacions aparegudes als mitjans de comunicació, el gabinet de guerra d’Israel està debatent si atacar la infraestructura petroliera de l’Iran o les instal·lacions nuclears. Però sigui quin sigui l’objectiu, els funcionaris iranians han advertit que “qualsevol atac israelià” es trobarà amb una resposta aclaparadora i immediata dirigida principalment contra la infraestructura vital d’Israel. L’advertiment es va fer en una breu missiva que es va transmetre a l’administració Biden a través d’aliats a Qatar. El contingut va ser revelat posteriorment en un article publicat per Aljazeera:
“Enviem un missatge a Washington a través de Qatar, que abordava la situació a la regió després del nostre darrer atac a l’entitat sionista, i en què confirmàvem el final de la fase d’autocontenció unilateral i que l’autocontenció individual no assegura els requisits de la nostra seguretat nacional, i qualsevol atac israelià serà respost amb una resposta no convencional que inclou infraestructures.”
En resum, l’Iran ja no creu que la simple demostració de la capacitat dels seus sistemes de míssils canviï el comportament d’Israel. Així que, la propera vegada que l’Iran es vegi obligat a atacar, infligirà a Israel el major dany humanament possible. No hi ha res més contundent que això. Si Israel ataca l’Iran, l’Iran “bombardejarà” Israel. I punt.
I per això –des del dissabte a la tarda– l’administració Biden ha desplegat “dotzenes d’avions de combat estatunidencs addicionals a l’Orient Mitjà”, juntament amb 40.000 militars estatunidencs i dos grups d’atac de portaavions, tots els quals seran utilitzats en la propera guerra israeliana contra l’Iran.
Aquest és “l’estat de la qüestió” a partir del diumenge 6 d’octubre. Estem a punt d’una guerra regional en tota regla que inevitablement implicarà tant els Estats Units com Rússia.
Però, per què Biden estaria d’acord a donar suport a Israel en una guerra contra l’Iran quan l’Iran acaba de demostrar que els seus míssils balístics d’última generació superen amb escreix tot l’arsenal d’Israel i són òbviament capaços de destruir emplaçaments militars, plataformes energètiques, centres d’intel·ligència i infraestructures vitals israelianes? Això és d’un post d’Armchair Warlord:
“L’atac iranià contra els aeròdroms de Nevatim i Tel Nof… a Israel el dimarts va validar completament la meva anàlisi de l’abril. A l’abril els iranians van demostrar que podien derrotar el sistema BMD d’Israel a voluntat i atacar objectius de precisió –aquesta vegada van fer mal. El vídeo de l’atac suggereix que la gran majoria de la salva iraniana –probablement més del 80%– va penetrar i va aconseguir objectius a Israel…
Cal esperar que els iranians hagin fet malbé avions, infraestructures, sistemes SAM i radars AD en ambdós aeròdroms, a més d’assolir altres objectius en altres parts del país amb menys intensitat. L’eficàcia de l’atac es pot apreciar simplement observant la reacció israeliana: en lloc d’un contraatac immediat, s’han retirat per deliberar, i es parla d’una represàlia desescaladora a la baixa contra els hutis o l’Hesbol·là. La raó és simple: els iranians han demostrat ara la capacitat de superar el sistema AD israelià a voluntat i atacar objectius amb precisió, i amb el seu escut antimíssils ineficaç, els dirigents israelians estan arribant a un punt on assumeixen el fet que dirigeixen un país petit i aïllat amb una quantitat limitada d’infraestructura crítica.
En aquest punt l’aiatol·là pot prémer un botó i apagar els llums a Israel, i cap quantitat de diners estatunidencs ho pot evitar.” Armchair Warlord @ArmchairW
I, encara que els mitjans de comunicació afins a Israel han intentat endolcir l’atac de l’Iran de l’1 d’octubre, (i fer que sembli una “gran hamburguesa de res”) alguns dels principals periodistes han entrat en raó i s’adonen que el boig Bibi vol “tenir una altra oportunitat” amb l’Iran. Això, per cert, seria un suïcidi. Feu una ullada a aquest article al Guardian d’avui que es titula encertadament: L’escalada amb l’Iran podria ser arriscada: Israel és més vulnerable del que sembla:
“Imatges de satèl·lit i de les xarxes socials han mostrat míssil rere míssil colpejant la base aèria de Nevatim al desert del Nègueb, i desencadenant almenys algunes explosions secundàries, cosa que indica que malgrat la molt promocionada eficàcia de les defenses aèries israelianes Cúpula de Ferro i Fletxa, els atacs de l’Iran van ser més eficaços del que s’havia admès anteriorment.
Els experts que van analitzar les imatges van observar almenys 32 impactes directes a la base aèria. Cap semblava haver causat danys importants, però alguns van caure a prop dels hangars que allotgen els avions F-35 d’Israel, un dels actius militars més preuats del país.
‘El fet fonamental continua sent que l’Iran ha demostrat que pot colpejar amb força Israel si així ho desitja’, escriu Decker Eveleth, analista del grup de recerca i anàlisi CNA, que va analitzar les imatges de satèl·lit per a un blogpost. ‘Les bases aèries són objectius difícils, i el tipus d’objectiu que probablement no produeixi gaires baixes. L’Iran podria triar un objectiu diferent –diguem, una base de les forces terrestres de les FDI densament poblada, o un objectiu dins una zona civil– i un atac amb míssils allà produiria un gran nombre de [baixes]…’
El contraatac d’Israel sembla imminent… periodistes locals han estat informats que la resposta a l’atac iranià és imminent, potser per ser programada just abans o després de l’aniversari del 7 d’octubre dels atacs de Hamàs.
Entre els objectius possibles hi figuren instal·lacions militars iranianes –incloses instal·lacions militars del Cos de Guardians de la Revolució Islàmica o centres de comandament i control– i infraestructures energètiques, com ara refineries de petroli, que podrien donar lloc a un atac similar contra Israel. També hi ha l’opció d’un atac directe contra el programa nuclear iranià, que Teheran ha advertit que és una de les seves línies vermelles i que Biden ha advertit a Netanyahu que no faci…
‘un ping-pong de míssils balístics entre Israel i l’Iran que en qualsevol moment es pot descontrolar, pot causar víctimes a Israel que després donarien lloc a una nova escalada, i que llavors podria arrossegar els Estats Units‘, cosa que donaria lloc a que els aliats iranians apuntessin a les forces i bases estatunidenques a la regió.
En l’atac, va dir Vaez, l’Iran ‘havia utilitzat les seves armes més avançades, i tenen reserves suficients per poder-ho fer durant mesos. Aquest serà el món on viurem a no ser que algú posi fi a aquest cicle d’escalada’.” L’escalada amb l’Iran podria ser arriscada: Israel és més vulnerable del que sembla, The Guardian
Pensin-t’ho un moment: Els míssils balístics iranians van fer 32 impactes directes a la base aèria de Nevatim, la més fortament defensada del planeta. Els iranians han demostrat que poden col·locar els seus míssils sobre qualsevol objectiu a qualsevol lloc d’Israel posant en perill “els actius militars més preuats del país“. Val la pena reflexionar-hi, no creuen?
Així que, ara, per fi estem escoltant la veritat sobre l’atac de l’1 d’octubre, principalment perquè els partidaris d’Israel estan preocupats que Netanyahu provocarà imprudentment l’Iran per arrossegar els Estats Units a la contesa. Però Bibi no sap que aquesta acció acabaria infligint danys incalculables a la infraestructura israeliana, així com la pèrdua d’un nombre incalculable de civils israelians?
És clar que ho sap. Però aposta a que tot valdrà la pena si els Estats Units aconsegueixen afeblir l’Iran fins al punt que Israel es converteixi en la potència dominant de la regió. Als ulls de Bibi, l’Iraq, Síria i Líbia van ser grans victòries perquè van contribuir a reforçar l’ambició d’Israel de convertir-se en l’hegemon regional. El recent discurs de Netanyahu a les Nacions Unides va subratllar encara més aquest punt. Aquí hi ha Bibi:
“Aquest és el mapa que vaig presentar aquí l’any passat… Mostra Israel i els seus socis àrabs formant un pont terrestre que connecta l’Àsia i Europa. Entre l’oceà Índic i el mar Mediterrani, a través d’aquest pont, tindrem línies de ferrocarril, conductes d’energia i cables de fibra òptica, i això servirà per millorar la vida de 2.000 milions de persones…
… per fer realitat realment la benedicció d’un nou Orient Mitjà, hem de continuar el camí que vam aplanar amb els Acords Abraham fa quatre anys. Per damunt de tot, això significa aconseguir un acord de pau històric entre Israel i l’Aràbia Saudita.
I havent vist les benediccions que ja hem portat amb els Acords Abraham, els milions d’israelians que ja han volat d’anada i tornada a través de la Península Aràbiga sobre els cels d’Aràbia Saudita als països del Golf, el comerç, el turisme , les empreses conjuntes, la pau, els dic, quines benediccions portaria una pau així amb l’Aràbia Saudita…
Seria una benedicció per a la seguretat i economia dels nostres dos països. Impulsaria el comerç i el turisme a tota la regió. Ajudaria a transformar l’Orient Mitjà en un gegant mundial.
Els nostres dos països podrien cooperar en matèria d’energia, aigua, agricultura, intel·ligència artificial i molts, molts altres camps. Una pau així, n’estic segur, seria un veritable pivot de la història. Donaria pas a una reconciliació històrica entre el món àrab i Israel, entre l’islam i el judaisme, entre la Meca i Jerusalem…
Una pau així seria la base d’una aliança abrahàmica encara més àmplia, i aquesta aliança inclouria els Estats Units, els actuals socis àrabs d’Israel per a la pau, l’Aràbia Saudita i altres que elegeixin la benedicció de la pau. Crec que aquesta visió es pot materialitzar molt abans del que la gent pensa. I com a primer ministre d’Israel, faré tot el que estigui a la meva mà perquè sigui així. Aquesta és una oportunitat que ni nosaltres ni el món no hem de deixar passar.” Text complet del discurs de Netanyahu a l’ONU, Times of Israel
Pax Israel: Tot l’Orient Mitjà i milions d’àrabs subjugats llanguint permanentment sota la bota israeliana.
Aquest és el somni sionista en poques paraules: una regió pacífica i pròspera on la potència dominant, Israel, se situa al centre d’un corredor econòmic crític que uneix la capacitat de producció i les reserves de gas d’Orient amb la tecnologia i els mercats bulliciosos d’Occident. Netanyahu exposa l’estratègia geopolítica que s’aplicarà per competir amb l’enorme projecte d’infraestructures xinesa del Cinturó i Ruta de la Seda, amb l’única diferència que Tel Aviv portarà la veu cantant, no Washington. Els sorprèn?
No ho hauria de fer.
Però, i els Estats Units? Què passarà si l’administració Biden dóna suport imprudentment a Israel i es troba en una confrontació directa amb l’Iran? Què passarà? Aquest és un llarg extracte d’un aclaridor article de Kit Klarenberg titulat Col·lapsant l’imperi: Iran llança el guant. Ajuda a respondre aquesta pregunta crítica:
“… l’Institut Jueu per a la Seguretat Nacional dels Estats Units (JINSA), un poderós… grup de pressió sionista …va exposar amb detall forense com l’Imperi estarà… en greu desavantatge, en una guerra calenta total amb l’Iran.
Titulat ‘Bases nord-americanes a l’Orient Mitjà: Superant la tirania de la geografia’, …
la conclusió ‘més important’ que s’extreu és que ‘l’actual sistema de bases de Washington minva la nostra capacitat per dissuadir l’Iran i combatre’l eficaçment en un escenari d’alta intensitat…’. Com a tal, assenyala JINSA, ‘una estrategia de guerra amb l’Iran seria una guerra de míssils i avions no tripulats’, i l’atac de Teheran a Israel del 13 d’abril va ser una ‘demostració completa del disseny operatiu iranià’.
La conclusió més urgent i ‘òbvia’ va ser que ‘per als defensors del Golf, serà una guerra d’avions d’atac, avions cisterna i defensa aèria i antimíssils… i aquí hi ha el problema‘:
‘Aquests avions tenen la seva base principalment en emplaçaments al llarg de la costa sud del Golf Aràbic… un artefacte de la planificació contra les incursions russes la dècada de 1970, i les campanyes de l’Iraq i l’Afganistan de les primeres dècades d’aquest segle. Són a prop de l’Iran, cosa que significa que tenen un viatge curt als combats… però aquesta també és la seva gran vulnerabilitat. Estan tan a prop de l’Iran que els míssils llançats des de l’Iran triguen cinc minuts o menys a arribar a les seves bases…
El més nociu de tot:
‘Totes aquestes bases estan defensades per Patriot i altres sistemes defensius. Malauradament, a tan curta distància de l’Iran, la capacitat de l’atacant per disparar en massa [sic] i desbordar la defensa és molt real…
En tancar el seu full de ruta cap a la victòria de Teheran, McKenzie es lamenta amargament: ‘és difícil escapar a la conclusió que la nostra actual estructura de bases està mal plantejada per a la lluita més probable que sorgirà’. L’Imperi ‘no serà capaç de mantenir aquestes bases en un conflicte en tota regla, perquè quedaran inutilitzades per un atac iranià sostingut’. L’extralimitació imperial a l’Àsia Occidental ha caigut ara víctima de ‘la simple tirania de la geografia’…
‘Els iranians poden veure aquest problema tan clarament com nosaltres, i aquesta és una de les raons per les quals han creat la seva gran i altament capaç força de míssils i avions no tripulats…’
La qüestió de si la primacia al camp de batalla de la Resistència a l’Àsia Occidental serà finalment compresa pels seus adversaris, a la llum de l’1 d’octubre, continua oberta. Com va observar una vegada l’estrateg militar rus Igor Korotchenko, ‘aquesta raça anglosaxona no entén res més que la força’.” Col·lapsant l’imperi: l’Iran llança el guant, Kit Klarenberg, Global Delinquents
Un passeig?
Més aviat una massacre.
Si l’administració Biden decideix ajudar Israel en una guerra contra l’Iran, els Estats Units veuran moltes de les seves bases militars arrasades, molts dels seus vaixells de guerra enfonsats o inutilitzats i la majoria de les plataformes petrolíferes de la regió “desaparegudes” en una bola de foc. No es tracta d’una disputa que es pugui resoldre per la força de les armes, i qualsevol intent de fer-ho desencadenarà un brusc declivi del poder i la influència dels Estats Units a la regió i a tot el món. No és exagerat dir que el futur dels Estats Units penja d’un fil. La qüestió és si l’Equip Biden s’allunyarà o no del precipici.
Font: The Unz Review
Foto: Binyamín Netanyahu a la 79 sessió de l’Assemblea General de Nacions Unides el 27 de setembre de 2024. (EFE/EPA/SARAH YENESEL)
"L'atac de l'Iran ha estat un èxit complet. El 80 o 90% dels míssils han impactat a Israel." (Negocios TV, 02.10.2024)