Des de la seva fundació el 1974, el Servicio Paz y Justicia Argentina (SERPAJ) ha manifestat una marcada identificació llatinoamericana, acompanyant els pobles del continent en les seves lluites, promovent la construcció de models socials inclusius basats en la protecció integral dels drets elementals dels pobles, homes, dones i nens.
Compromès en els processos de transformació i alliberament des de i amb els exclosos i violentats, el SERPAJ treballa per una societat justa i participativa que asseguri la vigència dels drets humans, la justícia, la llibertat i la pau. Entre els seus objectius fonamentals es troba: Educar per a la Pau i els DDHH. Les seves activitats contemplen, des de la promoció i difusió d’una cultura de la No-violència fins a accions i acompanyament en favor dels drets integrals de les persones i dels pobles.
Aquestes activitats són portades endavant des dels seus diferents equips de treball, localitzats a la província de Buenos Aires i capital. El Premi Nobel de la Pau 1980, Adolfo Pérez Esquivel, va ser el seu fundador i és l’actual president.
Explicar la trajectòria del SERPAJ es fa difícil, ja que en primer lloc el nostre compromís sempre ha estat amb la vida, amb els exclosos, amb els empobrits i marginats del nostre país i els d’Amèrica Llatina. Sostenim l’especificitat que els drets humans abasten tots els aspectes de la vida tant de les persones com dels pobles, del passat, del present i del futur.
Dit això i en relació amb la Commemoració dels 40 anys de l’atroç cop cívic militar el març de 1976, han passat moltes coses, com assenyala Adolfo Pérez Esquivel: “Al llarg del temps les persones i els pobles van conformant les seves trames històriques amb conflictes i lluites, entre esperances, incerteses, tensions, desencontres i problemes moltes vegades no resolts, oberts a la capacitat creativa que ha permès avançar a la humanitat malgrat tot, amb pors i alegries”. D’aquesta manera, com a organització de drets humans hem viscut la nostra història.
D’incerteses, pors i perills es nodreix la nostra trajectòria, de la qual en rescatem l’episodi del 4 d’abril de 1977 quan detenen Adolfo Pérez Esquivel, l’empresonen, torturen i el fan participar d’un vol de la mort. Gràcies a la pressió internacional i a una forta campanya de defensa per part de diferents organitzacions mundials durant la seva detenció, rep per part de Pax Christi el Memorial Joan XXIII per la seva lluita per la pau a Amèrica Llatina. Després de més d’un any d’empresonament el fan estar en arrest domiciliari. Un delicte terrible s’instal·lava a l’Argentina, que era la figura del detingut desaparegut; algunes famílies aconseguien trobar els seus éssers estimats, però d’altres no i la conseqüència són els 30.000 desapareguts pels qui encara es busca justícia.
Un altre episodi va marcar molt el SERPAJ, va ser quan a l’octubre de 1980 s’anuncia l’atorgament del Premi Nobel a Adolfo i aquell mateix dia a la tarda pateix un intent d’assassinat, del qual en resulta il·lès igual que els seus acompanyants.
Aquest caminar al costat dels pobles ens ha permès acompanyar i compartir el naixement i la lluita de diferents organismes de DDHH que encara continuen amb la seva demanda de Memòria, Veritat i Justícia.
Adolfo assenyala que un moment d’alegria per al SERPAJ és quan els èxits són aconseguits després d’un treball incansable de moltes dones i homes integrants del SERPAJ, com va passar el 1995 amb la creació de l’Aldea Joves per la Pau al districte de General Rodríguez, un centre educatiu productiu destinat a joves en situació de vulnerabilitat, on es fan diferents tallers i es treballa en forma articulada amb les famílies, la comunitat i les escoles. El 2003 es crea l’Aldea Joves per la Pau al districte de Pilar amb similars característiques. Ambdues funcionen fins a l’actualitat.
En aquest mateix període es van reforçar i van néixer nous equips de treball que posen la seva empremta a la nostra organització, com ho són l’equip que realitza les seves accions a l’Estació de trens de Constitución, amb nens i joves en situació de carrer, l’equip de treball Zona Nord que desenvolupa el seu treball als municipis de San Miguel, José C. Paz i Malvinas Argentinas, on articula accions amb escoles i organitzacions de barri i realitza un ampli treball en la temàtica dels Juicios de Campo de Mayo. Un altre dels equips és el de Pueblos Originarios, que acompanya tota la problemàtica dels pobles indígenes.
Com dèiem anteriorment, la vida de les persones, dels pobles i organitzacions està acompanyada de llums i ombres, potser hauríem d’assenyalar que el moment més trist que hem travessat va ser la mort, l’any 2011, d’una estimada companya que va posar tota la seva empremta als diferents treballs que es van anar fent en els diferents moments, que va ser Norma Miranda, una gran persona plena de passió, amb un somriure tendre i mirada transparent que no va deixar de lluitar fins a l’últim moment.
Volem esmentar un moment emotiu que travessa aquests 40 anys i que en aquest 2016 se’n compleixen 10, que és l’entrada al centre clandestí de detenció i extermini més gran del país: Campo de Mayo. El 2006, impulsat per uns dels equips del SERPAJ, al costat de diverses organitzacions, es marxa i es realitza el 1r acte dins d’una guarnició militar en funcionament i s’aconsegueix col·locar davant de l’Hospital Militar on va funcionar la Maternitat clandestina una placa recordatòria en homenatge als detinguts desapareguts que van passar per aquest centre.