Estimat Martin Fayulu Madidi,
Mai he estat partidari de les eleccions en un país ocupat i sota control. Mai he cregut en la necessitat de celebrar eleccions en un Estat fallit. Vostè sap tan bé com jo que la República a democratitzar del Congo (RDC) no reuneix les condicions necessàries per a celebrar unes eleccions creïbles i transparents. Vostè sap tan bé com jo i tants altres compatriotes que les eleccions en què acaba de participar són unes eleccions amb trampa. El vam avisar, però no va voler escoltar. Es va negar a escoltar la raó, tot i les experiències passades el 2006 i el 2011. Vostè va creure que podria acabar amb la Kabilia jugant segons les regles de la Kabilia en un sistema totalment controlat per Kabila. Vostè va creure erròniament que podia repetir els mateixos errors del passat arribant a resultats diferents. Això és el que Albert Einstein va anomenar “bogeria”. Vostè ha jugat i ha perdut. Però afortunadament per a vostè, el poble congolès, que ha cregut en vostè, es nega a admetre la derrota. Es va trobar amb vostè durant la campanya electoral; amb vostè, que es deia que no tenia “base” en aquell moment; va proclamar el seu nom amb força al principi de la campanya quan vostè era poc conegut en l’escena política nacional; va rebutjar els oponents del tripijoc i la traïció i finalment l’ha triat a vostè.
Sí, tots sabem que vostè ha estat l’escollit per les mares de Lubumbashi, els pares de l’Equador, els joves del Congo Central i així successivament. Vostè és el qui han triat els congolesos. La tria d’aquests milions d’homes, dones i joves que van plantar cara a la pluja, esperant hores davant dels col·legis electorals perquè sortís d’una màquina vinguda de qui sap on una papereta amb la seva cara. No ho oblidi. Encara que jo no hagi votat com la resta de la diàspora, encara que no sempre estigui d’acord amb vostè en una sèrie de qüestions, hauria de saber que ara és el nostre president. Llevat que decideixi acceptar el que és inacceptable. Cosa que no sembla ser una opció per a vostè. Perquè, miri, Sr. President, el seu cap, el poble congolès, espera de vostè una acció enèrgica per restaurar la dignitat que li ha estat arrabassada i confiscada pels qui vostè coneix. El poble congolès ara l’està mirant a vostè. Vostè li va presentar un programa polític durant la campanya electoral. Avui li demana a vostè que digui una paraula d’ordre. Que digui només una, dues o tres paraules… Paraules que certament sortiran d’una boca humana, però que ressonaran als turons del Kivu Nord i Kivu Sud, que han vist desfilar el dolor, l’horror i la mort, amb tal poder que, crec, ara tornaran el somriure i l’alegria a milions de congolesos després que s’hagin escombrat definitivament les forces de l’statu quo i els seus aliats, durant molt de temps amagats a l’oposició.
Sóc conscient que la tasca que té al davant és enorme. Es tracta d’una tirania monstruosa, sense parangó en els foscos i desolats anals del crim. Però sàpiga que no està sol. Els congolesos són al seu costat i continuaran sent-hi. Parafrasejant una famosa frase de l’exprimer ministre britànic Winston Churchill, vosté no té res a oferir a part de sang, dolor, llàgrimes i suor. Només li queda una opció: lluitar a tots els nivells contra les forces malvades que han segrestat el poble congolès durant 20 anys i que es preparen per a perllongar el seu patiment a causa d’alguns dels nostres compatriotes famolencs de poder. És una prova que sens dubte serà dolorosa. Però els congolesos liderats per vostè en sortiran victoriosos. “El poble sempre guanya”, deia la difunta Rossy Mukendi. El poble. Aquest, repeteixo, que l’ha triat a vostè, malgrat els tripijocs de la CENI (Comissió Electoral Nacional Independent), per dur-lo a la victòria. “Victòria a qualsevol preu”, deia Churchill, quan els panzers alemanys van començar a envair Bèlgica i França. Victòria tot i el terror, victòria per llarg i dur que sigui el camí que ens hi durà, perquè sense victòria no hi ha supervivència.
Que el Déu a qui reseu us protegeixi i que els avantpassats vetllin per aquesta terra que aquest Altíssim els ha donat i que ells ens han llegat…
Patrick MBEKO
Un enamorat del Congo i del seu poble.
Font original: The Rwandan