[Foto | Fatima Haddi Ibrahim Koba, de 13 anys, és fotografiada en un hospital de Hajjah. La família Koba va haver de fugir de la seva granja a Tihama després que fos atacada per la Coalició liderada per l’Aràbia Saudita el 28 d’octubre de 2019. Riadh al Hussam | MintPress News]
Entre els març del 2015 i el març del 2019, la Coalició liderada per l’Aràbia Saudita ha llançat almenys 10.000 atacs aeris al Iemen que han afectat explotacions agràries, 800 que han afectat mercats locals d’aliments i uns 450 atacs aeris que han afectat sitges i altres instal·lacions d’emmagatzematge d’aliments.
El país del Iemen, conegut a l’època medieval com el “Iemen Verd”, és una de les zones amb terrasses més extenses del món. Allà, els pagesos iemenites han transformat les escarpades vessants de les muntanyes en terrasses i han construït preses com la Gran Marib, una estructura la història de la qual abasta prou temps perquè s’esmentés a l’Alcorà. Durant el període medieval, el Iemen va tenir una de les més àmplies gammes de cultius agrícoles de tot l’Orient Mitjà.
Farhan Mohammed és un dels pagesos més rics de Qama’el, un poblet rural de la regió de Baqim, al nord-oest del Iemen. Posseeix 50 hectàrees de terra que s’utilitza per conrear blat de moro, magranes i pomes. Ara, Farhan està lluitant per mantenir la seva explotació després que els atacs aeris saudites van atacar els seus camps, cremant els seus cultius i fent que el sòl sigui tan tòxic que ja no és capaç de mantenir la vida. El projecte de l’Aràbia Saudita al Iemen, que ja té gairebé cinc anys, ha delmat els ingressos de Farhan i de la majoria dels altres pagesos iemenites. El combustible és difícil d’aconseguir a causa del bloqueig de la coalició saudita i el combustible disponible s’ha tornat prohibitivamente car. Els atacs aeris contra camps de conreu i horts han fet que grans extensions de terra cultivable del Iemen siguin massa tòxiques per al seu ús.
Gairebé immediatament després del març del 2015, quan va començar la guerra, la Coalició liderada per l’Aràbia Saudita va començar a atacar el teixit rural del Iemen, bombardejant granges, sistemes alimentaris, mercats, instal·lacions de tractament d’aigua, infraestructura de transport i fins i tot oficines de serveis agrícoles. A les zones urbanes, es van atacar vaixells pesquers i instal·lacions de processament i emmagatzematge d’aliments. Abans que comencés la guerra, més del 70% de la població del Iemen vivia en poblets dispersos a les muntanyes i en petites ciutats amb pluges irregulars, i de vegades torrencials, a l’estiu. Aquests pobladors rurals depenien de l’agricultura i la ramaderia i conreaven fruites i verdures per alimentar les seves pròpies famílies i vendre-les als mercats. Tanmateix, aquesta forma de vida ha desaparegut gairebé del tot des que van començar els atacs saudites, soscavant els mitjans de subsistència rurals, interrompent la producció local d’aliments i obligant els pobladors rurals a fugir a la ciutat.
En l’actualitat, el nivell nacional d’inseguretat alimentària a les llars del Iemen se situa per sobre del 70%. El 50% de les llars rurals i el 20% de les llars urbanes estan ara en situació d’inseguretat alimentària. Gairebé un terç dels iemenites no tenen prou aliments per satisfer les seves necessitats nutricionals bàsiques. Els nens amb pes inferior al normal i amb retard en el creixement s’han convertit en un fenomen habitual, especialment entre els que es mantenen a les zones rurals. Les famílies que han fugit a les ciutats sovint es veuen obligades a pidolar o a buscar entre les escombraries per obtenir restes de menjar.
Segons un informe recent del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), la pobresa al Iemen ha passat del 47% de la població el 2014 a un 75% previst per a finals del 2019 a causa de la guerra. L’informe advertia: “Si els combats continuen fins al 2022, el Iemen serà el país més pobre del món, amb el 79% de la població vivint per sota de la línia de pobresa i el 65% classificat com a extremadament pobra”.
L’objectiu intencional de l’agricultura
Els atacs contra el sector agrícola iemenita i els mitjans de subsistència rurals no són mers danys col·laterals accidentals que es produeixen quan s’ataquen instal·lacions militars. Les dades del Ministeri d’Agricultura del país mostren que en el període comprès entre el març del 2015 i el març del 2019, la Coalició dirigida per l’Aràbia Saudita va llançar almenys 10.000 atacs aeris que van afectar explotacions agràries, 800 que van afectar mercats locals d’aliments i uns 450 que van afectar sitges i altres instal·lacions d’emmagatzematge d’aliments al país.
Segons el Ministeri, la superfície conreada ha disminuït en un 40% de mitjana i el rendiment dels cultius en un 45% a les zones rurals. Molts pagesos d’aquestes zones han informat que ja no podien produir collites als nivells d’abans de la guerra a causa dels grans danys a les infraestructures, l’alt cost del combustible dièsel i altres materials agrícoles, el col·lapse dels mercats i la destrucció de les carreteres i les instal·lacions d’emmagatzematge.
Segons un estudi de camp realitzat pel Ministeri d’Agricultura en el període comprès entre el març del 2015 i el març del 2018, els atacs saudites van destruir completament 270 edificis i instal·lacions agrícoles, 43 cooperatives agrícoles, 9.017 canals de reg tradicionals, 54 mercats agrícoles i 45 centres d’exportació.
Les bombes estatunidenques d’alta precisió llançades per avions de guerra de la Coalició Saudita van destruir almenys 1.834 bombes d’irrigació, 109 pous profunds i de superfície, 1.170 xarxes d’irrigació modernes, 33 unitats d’irrigació solar, 12 excavadores, 750 equips agrícoles, 940.400 plantacions, 7.531 reserves agrícoles, 30 vivers productius, 182 granges avícoles i 359.944 ruscs d’abelles.
El Iemen no té rius importants com l’Eufrates a l’Iraq i Síria o el riu Nil, que subministra aigua als pagesos de diversos països africans. Això fa que els pagesos depenguin de canals d’irrigació que canalitzen les pluges i les inundacions cap a embornals i embassaments construïts per comunitats locals que són vulnerables als atacs saudites. Atacs que ja han destruït completament almenys 45 instal·lacions d’aigua (preses, barreres, embassaments) i parcialment almenys 488, inclosa l’antiga presa de Marib.
El sector pesquer del Iemen tampoc s’ha salvat. A finals de maig del 2019, tots els ports de descàrrega de peix del Iemen havien estat objecte d’atacs saudites. Almenys 220 vaixells pesquers han estat destruïts, 222 pescadors han mort i 40.000 pescadors han perdut la seva única font d’ingressos. Segons el Ministeri de Recursos Pesquers del Iemen, això ha afectat la vida de més de dos milions de persones que viuen en ciutats i pobles costaners.
Les dades indiquen que les forces de la Coalició Saudita han impedit que almenys 4.586 vaixells pesquers surtin de port a les províncies de Midi, Hajjah, Dabab, Bab al-Mandab i als districtes de Mukha, a la província de Taiz. Trenta empreses de la indústria pesquera han abandonat el país i unes cinquanta fàbriques de peix han tancat, causant danys catastròfics a la indústria pesquera iemenita. Fins i tot abans de la guerra, els pescadors iemenites estaven entre els segments més pobres de la societat.
A mesura que la guerra s’acosta al seu cinquè any, la Coalició liderada per l’Aràbia Saudita ha seguit atacant els mitjans de subsistència dels productors d’aliments del Iemen. La coalició ha ampliat la seva ofensiva militar per incloure grans extensions de terres agrícoles i valls als pobles de K16, Durahami, Al-Jah, A-Tahita, A el-Faza, Jabaliya, A el-Mughrous, A el-Khokha i Hays.
El graner del Iemen es marceix
Amb la seva família a coll, Haddi Ibrahim Koba va fugir de la seva llar familiar a Al-Shaab, al nord-oest de Tihama, fa mesos, després que els atacs aeris saudites destruïssin la seva finca. La família Koba lluita ara per sobreviure a 60 quilòmetres de distància a la populosa província de Hajjah. Abans orgullosament autosuficients, dedicats a la ramaderia i l’agricultura per al seu manteniment, ara depenen de les almoines de les organitzacions humanitàries, i els escassos cossos dels seus fills ja mostren signes de desnutrició.
Segons un estudi del Centre d’Aigua i Medi Ambient (WEC) de la Universitat de Sanà, en col·laboració amb la Xarxa de Mitjans de Vida Basats en Inundacions, publicat al novembre del 2017 per avaluar l’impacte de l’actual guerra sobre la seguretat alimentària al Iemen, la guerra ja està agreujant dràsticament la capacitat dels iemenites per guanyar-se la vida, deteriorant ràpidament la disponibilitat d’aliments i elevant la complexitat d’una crisi humanitària ja de per si greu al país.
L’estudi The War Impact on Food Security in the Tihama (Tihama és una regió del Iemen coneguda tradicionalment per ser el graner de país), va mostrar com l’agricultura a Tihama, que sosté la major part de la població de país, s’ha vist seriosament afectada per la guerra. Segons els autors de l’estudi, això està soscavant la productivitat i la capacitat d’inversió de tot el país.
Wadi Zabid és una de les principals valls de Tihama, situada al bastió Houthi de Hodeida, la segona província més gran del Iemen. És la segona vall més gran de Tihama, amb una superfície de 4.639 quilòmetres quadrats. Abans de la guerra, Wadi Zabid era un model d’agricultura sostenible i seguretat alimentària, però el juny del 2017, quan es va publicar l’estudi del WEC, el 43% dels residents de la vall passaven fam cada nit. El cultiu de la terra ha disminuït en un 51% i el rendiment per hectàrea ha disminuït un 61%. La producció de fruites i verdures ha estat eradicada, igual que la cabanya ramadera. Avui en dia, les condicions per als pagesos de Tihama són probablement encara més greus del que eren quan es va publicar l’estudi.
Els problemes de Tihama no es deuen al canvi climàtic o a la mala gestió local, sinó que són el resultat directe de la destrucció de la infraestructura d’irrigació i aigua resultant dels atacs saudites contra les preses de desviació i els sistemes d’irrigació de la vall. L’aigua als canals d’irrigació dels pobles aigües avall de les dues valls principals de Tihama ha disminuït a prop del 60% des que va començar la guerra, segons l’estudi.
Aquests danys també han creat un impacte massiu a les zones riu amunt que depenen en gran mesura del reg per inundació i han danyat els sistemes de reg i les preses de desviació que afecten fins al 75% de les llars de Tihama.
Creant un llegat tòxic
El bloqueig dels ports, aeroports i fronteres del Iemen per part de la Coalició liderada per l’Aràbia Saudita no ha fet més que agreujar el patiment dels pagesos i pobladors rurals de país La coalició ha impedit l’exportació dels seus productes, especialment als països rics del Golf, que importaven milers de tones de magranes i verdures del Iemen abans que comencés la guerra. La importació de pesticides, fertilitzants agrícoles i combustible també s’ha tornat difícil a causa de la freqüent confiscació d’embarcacions marítimes per part de la Coalició.
Durant 77 dies, la Coalició encapçalada per l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units ha seguit mantenint al mar vaixells carregats amb derivats del petroli, impedint-los entrar al port de Hodeida. Els quatre vaixells autoritzats per al transport duien combustible, tot i que insuficient per alimentar els generadors dels quals depenen els pagesos.
Igual que a Tahamah, el bloqueig i els atacs contra objectius agrícoles a tot el Iemen no només han destruït maquinària i infraestructura sinó que també han tingut greus conseqüències ecològiques que poden trigar dècades a revertir-se. L’acumulació de sediments als canals d’inundació a causa de les comportes danyades i a les barreres automàtiques ha fet que els arbres comencin a ocupar els llits dels rierols i les planes d’inundació, cosa que dificulta l’arribada de les molt necessàries aigües d’inundació als camps de conreu.
La terra fèrtil, especialment a les zones frontereres de Saada i Hajjah, s’ha contaminat ambientalment a causa del nombre de bombes llançades en més de mig milió d’atacs aeris. Aquesta contaminació no només ha afectat el terra, els experts temen que pugui alterar genèticament les magranes, el raïm i el cafè que alguna vegada van ser cultius bàsics al Iemen. Els pagesos i les seves famílies estan en constant perill a causa de les municions sense esclatar, especialment les bombes de dispersió com la que va matar un nen a la seva granja familiar de Hodeida dijous passat.
Els experts en agricultura i medi ambient que van parlar amb MintPress van dir que els efectes de la Coalició Saudita en el sector agrícola probablement duraran dècades. El director de Serveis Agrícoles del Iemen, Salah al-Mashreqi, va dir que a mitjà i llarg termini apareixeran més efectes catastròfics, incloent canvis genètics a les magranes, per les quals el Iemen és famós.
Els atacs deliberats contra els aliments estan prohibits per l’article 54 dels Convenis de Ginebra i per la Resolució 2417 de Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre la protecció dels civils en temps de guerra, de 24 de maig de 2018, que reitera específicament aquest principi. L’article 14 del Protocol Addicional als Convenis de Ginebra del 1977 estableix clarament que no es permet la inanició com a mitjà de combat: “Està prohibit atacar, destruir, treure o inutilitzar objectes indispensables per a la supervivència de la població civil”. Tanmateix, la comunitat internacional ha fet poc per frenar l’ús de la inanició com a tàctica de guerra al Iemen per part de la Coalició liderada per l’Aràbia Saudita.
Això, en gran part, segons molts iemenites i acadèmics, es deu al fet que l’Aràbia Saudita gaudeix de la gairebé total protecció diplomàtica dels Estats Units. Sense aquest suport, els atacs aeris de l’Aràbia Saudita, que depenen de contractistes estatunidencs que utilitzen programari, entrenament, armes i tècnics per atacar els pagesos als quals els preocupa poc més que alimentar-se a si mateixos i al seu país, no serien possibles.
Ahmed Abdulkareem és un periodista iemenita. Cobreix la guerra al Iemen per MintPress News així com per als mitjans de comunicació locals iemenites.
Font: MintPress News