Les advertències de l’ONU són terribles, però és probable que sobreestimin el temps que tenim per actuar, escriu Arn Menconi

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l’ONU va publicar un informe a principis d’aquest mes sobre els efectes de l’augment de les temperatures mundials a la terra i l’agricultura i va trobar que el 25% de l’augment de les emissions de CO2 prové de la desforestació i l’agricultura.

Un consens d’uns 700 científics d’arreu del món va coincidir en que la Terra ja s’ha escalfat 1,5 graus centígrads. Van dir que la terra s’està escalfant perillosament com a resultat d’alimentar-nos de les maneres més ineficients (desaprofitant el 25% dels aliments produïts).

S’espera que l’IPCC publiqui un altre informe el setembre sobre els efectes de les emissions de CO2 provocades per l’home als oceans. Obtenim el 50% del nostre oxigen dels oceans, i els oceans han absorbit fins ara el 93% de les emissions de CO2 dels éssers humans.

L’octubre del 2018, l’IPCC va advertir que per evitar canvis irreversibles al medi ambient, “les emissions de diòxid de carboni (CO2) causades per l’home haurien de disminuir al voltant d’un 45% respecte als nivells del 2010 per al 2030, aconseguint un “zero net” al voltant del 2050. Això vol dir que qualsevol emissió restant hauria de ser revertida eliminant el CO2 de l’aire”. La Conferència sobre el Clima de París del 2016 es va basar en mantenir les temperatures mundials en un augment de no més de 2 graus centígrads, però l’informe del 2018 va demostrar que hem de limitar l’augment a 1,5 graus centígrads.

Factors que s’ometen

Aquestes troballes de l’IPCC, tot i que alarmants, encara no tenen en compte moltes coses.

Per exemple, cap dels estudis de l’IPCC considera la quantitat de gas metà que s’està alliberant als llocs de fracking dels Estats Units i en altres llocs. I el gas metà és 30 vegades més potent com a gas que atrapa la calor que el diòxid de carboni.

Els científics informen que el gel de l’Àrtic s’està fonent a un ritme més ràpid del que es preveia i podem veure la desaparició del gel de l’Àrtic els propers anys. El resultat serà l’alliberament de quantitats massives de CO2 i gas metà de la terra sota el gel, que no s’està calculant en l’objectiu d’1,5 graus centígrads; això suposa l’escurçament dels terminis de l’IPCC.

La Xina està avançant en la construcció de 300 plantes de carbó a Turquia, Vietnam, Indonèsia, Bangla Desh, Egipte i Filipines. Per posar això en perspectiva, 175 centrals elèctriques de carbó van ser retirades als Estats Units entre el 2011 i el 2017.

A mesura que la població mundial augmenti dels 7.530 milions actuals a 10.000 milions el 2050, veurem més i més emissions de gasos de CO2 procedents dels combustibles fòssils, la desforestació i l’agricultura, que no s’han incorporat a les prediccions de l’IPCC.

Res d’aquesta nova informació ha estat inclosa en les estimacions de l’IPCC, segons un intercanvi que vaig tenir a Twitter amb el científic climàtic Michael Mann.

No tenim fins al 2030 per reduir les emissions en un 45%, com conclou l’informe del 2018 de l’IPCC. Mark Jacobson, director del Programa d’Energia i Atmosfera de la Universitat de Stanford, demana una reducció del 80% en l’emissió de CO2 per a l’any 2030. Molts científics i economistes afirmen que tenim menys de cinc anys, o que ja haurem passat el punt de no retorn. Paul Hawken, l’autor de “Drawdown; The Most Comprehensive Plan Ever Proposed to Reverse Global Warming” (Reducció: El pla més complet mai proposat per revertir l’escalfament global) va dir a una audiència a l’Institut Aspen aquest estiu: “Fins i tot si deixéssim d’utilitzar combustibles fòssils avui dia, superaríem la barrera d’1,5 graus centígrads “.

Els científics han començat a utilitzar el terme adaptació en lloc de mitigació. Com ens adaptarem a la nova normalitat de la devastació climàtica mundial? Això no vol dir desesperança. Això vol dir acció. Hem de parlar de manera realista i adoptar solucions per frenar el procés i mitigar tots els efectes del canvi climàtic. I hem de centrar-nos en els remeis provats que ja estan en marxa arreu del món.

Solucions necessàries

Necessitem solucions polítiques, religioses, empresarials, socials i individuals. Aquesta és la major crisi a la qual s’ha enfrontat la humanitat i el clima està canviant molt més ràpidament del que els models més agressius han pronosticat.

Aquí hi ha algunes de les millors solucions que es podrien implementar:

1. Eliminar les ajudes del govern per a la indústria de combustibles fòssils.

2. En el seu lloc, oferir incentius a les energies renovables.

3. Crear un organisme de treball per a construir programes d’energies renovables.

4. Promulgar un impost al carboni per recaptar fons per tal d’invertir en energies renovables i frenar el creixement dels combustibles fòssils.

5. Aturar el futur desenvolupament dels combustibles fòssils mitjançant la prohibició de la perforació, el fracking i l’eliminació gradual del seu ús mitjançant l’eliminació del carboni negre per al 2030 i del carboni neutre net per al 2050.

6. Exigir a les empreses de serveis públics que produeixin tota la seva electricitat a partir de fonts de carboni zero, com l’energia eòlica i la solar.

7. Establir estàndards d’eficiència energètica per a nous habitatges i edificis comercials.

8. Aturar les emissions de metà de les plantes de petroli i gas.

9. Posar fi a l’ús d’hidrofluorocarbonis, poderosos gasos d’efecte hivernacle utilitzats en els condicionadors d’aire, refrigeradors i escumes.

10. Als Estats Units cal fer un esforç especial per controlar el gran monstre militar, que ha lliurat interminables guerres pel petroli. Retallar en un terç les 800 bases militars dels Estats Units i el pressupost d’un bilió de dòlars a l’any i redirigir la despesa a energies renovables, llocs de treball nets, transport elèctric, recerca i innovació.

No és nou

La ciència del canvi climàtic es remunta a dècades enrere, a la dècada de 1950. Exxon Mobil i altres productors de petroli, durant els anys transcorreguts, han fet nombrosos esforços per ocultar els efectes de les emissions de CO2 produïdes per l’home. Les administracions dels Estats Units han amagat o han ignorat les advertències i han continuat ampliant el desenvolupament de combustibles fòssils, i han permès que s’expandissin les formes destructives d’agricultura i desforestació.

El que és diferent ara és que estem veient els efectes de l’augment de les temperatures, que inclouen l’augment de les inundacions catastròfiques, els incendis, la fosa dels casquets polars, l’extinció d’espècies, els refugiats climàtics, l’escassetat d’aigua i la desertificació.

Ens hem enfrontat a enormes problemes abans, però aquest cop la història no ens dóna una guia. Ens correspon a nosaltres desenvolupar nous paradigmes econòmics i polítics. La vida en tot el nostre planeta en depèn.

Si volem trobar solucions que mai s’han provat abans, hem de ser clars sobre els fets del carboni. Estats Units, amb el 4,29% de la població mundial, és responsable del 14,75% de les emissions mundials de CO2. Xina, amb el 18,20% de la població, produeix el 27,51% del total. Clarament, Estats Units ha d’assumir un paper de lideratge en la reducció de les emissions de CO2 si volem que el món ens segueixi.

Arn Menconi, un excomissionat de l’Estat de Colorado, s’ha postulat tant per al Senat com per al Congrés dels Estats Units per Colorado. És un activista per la pau i el canvi climàtic. Segueix-lo a Twitter @arnmenconi.

Font: Consortium News