El complot de dècades per a crear una altra Ucraïna dins de la Xina
He estat un estudiós entusiasta de l’operació de falsa bandera del’11-S durant més d’una dècada, i he llegit dotzenes de llibres sobre el tema.
Així que quan Tucker Carlson va publicar el seu documental de quatre parts sobre el tema fa un parell de mesos, el vaig seguir de prop i vaig veure tots els episodis.
Haig de dir que va ser una decepció i, en el millor dels casos, una informació limitada. No va entrevistar testimonis clau, especialment els informants militars, de l’FBI o de la CIA més creïbles, com Anthony Shaffer i Sibel Edmonds.
No va aprofundir en la conspiració conjunta dels Estats Units i Israel per a utilitzar l’atac de bandera falsa amb la finalitat de canviar la realitat geopolítica de l’Orient Mitjà en benefici d’Israel.
Tot i que cal aplaudir Carlson per almenys abordar el tema, el documental no va ser prou contundent i no va aconseguir guanyar gaire impuls. Va deixar més preguntes que respostes.
Una cosa em va cridar l’atenció en una de les seves entrevistes: el nom de Yusuf Turani, un personatge secundari amb una participació marginal a al- Qaida i l’11-S.
El seu nom va ser esmentat en el context de les nombroses organitzacions militants gihadistes patrocinades per la CIA a l’Àsia Central i l’Orient Mitjà durant els anys 80 i 90 per a sabotejar i desestabilitzar la regió, tant abans com després del col·lapse de la Unió Soviètica.
Al documental de Carlson, malgrat ser descrit com un gihadista radical, Turani era un personatge secundari a la saga de l’11-S, per la qual cosa és probable que la majoria dels espectadors no paressin esment en el seu nom.
De fet, era un peix gros com a «primer ministre» d’un país inexistent anomenat Turquestan Oriental, un parany geopolític ordit amb l’ajuda de la CIA i el Govern dels Estats Units per a separar Xinjiang de la Xina.
En un pòdcast d’American Exception d’Aaron Good amb Sibel Edmonds que analitzava el documental de Carlson sobre l’11-S, Edmonds, l’alertadora de seguretat nacional més silenciada de la història dels Estats Units, va aprofundir en aquest personatge i el seu paper en les prolongades campanyes de sabotatge dels Estats Units contra la Xina a Xinjiang.
Per cert, si us interessa la història de «l’Estat profund» estatunidenc i la fosca veritat sobre l’Imperi estatunidenc, us recomano molt el pòdcast d’Aaron Good, així com el seu llibre del mateix nom: American Exception.
Aaron és politòleg i va fer el seu doctorat amb Peter Dale Scott, destacat expert en l’Estat profund estatunidenc, el paper de la CIA en el narcotràfic i els crims patrocinats pels Estats Units arreu del món.
Tornant a Anwar Yusuf Turani. Era d’ètnia uigur i va néixer a Artux, Xinjiang. Es va graduar a l’Escola Normal de Kashgar el 1983 i va marxar als Estats Units el 1988, convertint-se en el primer uigur al qual se li va concedir asil polític als Estats Units.
Posteriorment, va ser entrenat per la CIA en diversos grups gihadistes a l’Afganistan, Síria, Orient Mitjà i el nord d’Àfrica.
Yusuf Turani va saltar a la fama quan va ser elegit primer primer ministre de l’anomenat Govern del Turquestan Oriental a l’exili el 2004.
El Turquestan Oriental era una entitat creada pel Congrés dels Estats Units per a «representar els interessos dels uigurs, els kazakhs i altres minories musulmanes de Xinjiang». Aquesta entitat ha reclamat Xinjiang i part del Tibet com a estat independent.
El 14 de setembre del 2004, el Govern del Turquestan Oriental a l’Exili va ser declarat oficialment a la sala HC-6 de l’edifici del Capitoli dels Estats Units.
Curiosament, els territoris que reclama no estan reconeguts oficialment pel Govern dels Estats Units, malgrat el seu generós gest de proporcionar una espaiosa sala de conferències per a la creació d’aquest «govern».
Per descomptat, es van destinar generosament alguns fons dels contribuents per a fer costat a un nou «aliat democràtic» (hom es pregunta quina va ser la part que li va correspondre a Nancy Pelosi).
Segons el guió escrit per la intel·ligència estatunidenca, Yusuf Turani va afirmar que «Turquestan Oriental és un estat independent de la Xina i està sota ocupació militar xinesa».
Turani i el Govern del Turquestan Oriental a l’exili defensen els moviments gihadistes violents per a garantir la plena independència de la Xina.
Per a aconseguir el seu objectiu, l’organització, juntament amb el Partit Islàmic del Turquestan (TIP), va llançar una sèrie d’atacs terroristes a Xinjiang:
– Febrer de 1997: atemptats amb bomba en tres autobusos a Ürümchi, que van causar 9 morts i 68 ferits (Ürümchi és la capital de la província de Xinjiang).
– Juliol de 2009: disturbis a Ürümchi que van causar 197 morts i més de 1700 ferits, amb milers de botigues i vehicles destruïts.
– Abril de 2014: atemptat amb bomba i ganivet a l’estació de tren del sud d’Ürümchi, que va causar 3 morts i 79 ferits el 30 d’abril de 2014. Aquest atac es va produir l’últim dia de la visita a la regió del president xinès Xi Jinping.
– Maig de 2014: atac a Ürümchi: uns gihadistes van conduir dos tot terreny fins a un concorregut mercat de carrer, van llançar explosius i van estavellar els vehicles, causant la mort a 43 persones (inclosos els atacants) i ferides a més de 90.
– Setembre de 2015: Atemptat de la mina de carbó de Sogan. Un atemptat contra els treballadors d’una mina de carbó a Aksu va causar la mort d’aproximadament 50 persones, inclosos agents de policia. El Partit Islàmic del Turquestan va reivindicar l’autoria de l’atemptat.
Només després que Pequín posés en marxa àmplies campanyes antiterroristes, que incloïen una vigilància a gran escala i la creació de centres de reeducació, els atemptats terroristes van remetre.
Un dels aspectes més reveladors de la conspiració de «l’atac terrorista» de l’11-S va ser que es va tractar d’un fet aïllat que només va passar l’11 de setembre del 2001. Els atacs terroristes, especialment els organitzats per grups extremistes, no passen només una vegada.
Els terroristes llancen múltiples rondes d’atacs per a mantenir la població en suspens i desestabilitzada. Si al-Qaida hagués estat responsable de l’11-S i tingués cèl·lules dorments als Estats Units, com és possible que no es produïssin més atemptats després de l’11-S?
No haurien llançat més atacs per a aconseguir el màxim efecte?
Potser l’aparell de seguretat nacional dels Estats Units es va tornar tan competent de sobte després d’haver fallat tan estrepitosament abans de l’11-S?
L’estratègia d’atacs continus per a aconseguir el màxim impacte va ser desplegada a Xinjiang pels extremistes islàmics entrenats pels Estats Units.
Des de la dècada de 1970, els Estats Units han col·laborat amb Turquia i l’Aràbia Saudita per a portar l’islam wahabbita extremista a Xinjiang.
Turquia i l’Aràbia Saudita van finançar nombroses madrasses entre els uigurs per a propagar els ensenyaments salafistes i les ideologies separatistes.
La CIA no es conforma amb planejar atemptats terroristes com els d’Ürümchi. Entrena activament combatents uigurs als campaments d’al-Qaida i l’ISIS a Síria, el Iemen i l’Afganistan. L’objectiu és crear una força militar per al moviment separatista. Avui dia, uns 20.000 combatents uigurs segueixen actius a Síria.
Wayne Madsen va documentar la relació del Govern estatunidenc amb l’ISIS en el seu ben documentat llibre ISIS is Us: the Shocking Truth Behind the Army of Terror (L’ISIS som nosaltres: la impactant veritat darrere de l’exèrcit del terror).
El Govern dels Estats Units i les agències d’intel·ligència occidentals porten molt temps participant en la creació, finançament i suport de grups terroristes com al-Qaida i l’ISIS per a desestabilitzar l’Orient Mitjà, en particular els enemics d’Israel, com els Governs iraquià, libi i sirià.
Però, com va assenyalar Sibel Edmonds, l’objectiu és molt més ambiciós que sabotejar aquests països musulmans. Els Estats Units utilitzen l’islam radical com a arma contra els seus principals enemics geopolítics: Rússia i la Xina.
Un dels objectius fonamentals de l’operació de bandera falsa de l’11-S i la posterior guerra contra el terrorisme és promoure els interessos dels Estats Units al cor d’Euràsia –Afganistan i altres antigues repúbliques centreasiàtiques de l’URSS, com Tadjikistan i Kirguizistan– davant de la Xina i Rússia.
Aquests països comparteixen fronteres amb la Xina i Rússia i són anomenats els Balcans euroasiàtics per Zbigniew Brzezinski en el seu influent llibre de 1997 El gran tauler d’escacs: la primacia estatunidenca i els seus imperatius geoestratègics.
A la ment dels estrategs imperials estatunidencs, la balcanització del cor d’Euràsia crearà una inestabilitat i un caos perpetus al llarg de les fronteres de la Xina i Rússia amb el món islàmic.
Samuel Huntington va prescriure el mateix en el seu influent llibre del 1996, El xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l’ordre mundial.
Tal caos i conflictes representarien una oportunitat d’or perquè els Estats Units creessin forces proxy com a Ucraïna per a guanyar influència geopolítica i esgotar els recursos de la Xina i Rússia.
Els Estats Units van utilitzar extremistes islàmics per a destruir Iugoslàvia la dècada de 1990, desplegant combatents d’al-Qaida a Bòsnia contra Sèrbia. Van aconseguir balcanitzar els Balcans.
Van utilitzar terroristes islàmics per a arrossegar Rússia a una guerra prolongada a Txetxènia les dècades de 1990 i 2000. Afortunadament, Rússia es va imposar amb la mà dura de Putin contra les forces rebels.
Els Estats Units volien fer el mateix amb la Xina les dècades de 2000 i 2010 a través d’organitzacions com el Govern del Turquestan Oriental a l’Exili, el TIP, així com els combatents gihadistes uigurs. Però s’han trobat amb el seu rival i han xocat contra un mur de ferro.
Mai ha existit un Turquestan Oriental en la història i mai n’hi haurà cap. A la part superior d’aquest assaig hi ha un mapa anomenat El nou mapa del món, creat per l’il·lustrador estatunidenc Edward Everett Henry el 1928. Avui dia es conserva a la col·lecció del Centre de Mapes i Educació Norman B. Leventhal.
Fins i tot el 1928, abans de la presa del poder pels comunistes a la Xina, el mapa mostrava Xinjiang com a part de la Xina, igual que tots els mapes dibuixats pels europeus des de l’època de Roma.
Tanmateix, la història i els fets mai han estat un obstacle quan l’Imperi estatunidenc decideix canviar la realitat.
El Congrés dels Estats Units pot simplement declarar Juan Guaidó president de Veneçuela el 2019 i Edmundo González president avui. Nicolás Maduro pot ser declarat simplement un narcoterrorista amb una recompensa pel seu cap.
La pròxima vegada que sentiu alguna declaració altruista estatunidenca sobre Xinjiang, els drets humans i la democràcia, recordeu el joc brut a llarg termini dels Estats Units.
No els importen els uigurs. Volen convertir-los en carn de canó, com els ucraïnesos.
Font: Hua Bin
Foto: El nou mapa del món, creat per l’il·lustrador estatunidenc Edward Everett Henry el 1928
La lluita contra el terrorisme a Xinjiang, part III: El camí a l'extremisme (CGTN, 05.12.2019)
La lluita contra el terrorisme a Xinjiang, part IV: La lluita global contra el terrorisme