“Una vegada en una mitjanit clara, hi va haver el plor d’un nen, un estel ardent penjat sobre un estable, i els savis van venir amb regals de naixement. No hem oblidat aquesta nit al llarg dels segles. La celebrem amb estels als arbres de Nadal, amb el so de les campanes i amb regals… No oblidem ningú, ni adult ni infant. Tots els mitjons són plens, tots excepte un. I fins i tot ens hem oblidat de penjar-lo. El mitjó per al nen nascut en un pessebre. És el seu naixement el que celebrem. No ho hem d’oblidar mai. Preguntem què és el que més desitja. I després, que cadascú hi posi de la seva part, bondat amorosa, cors càlids i una mà estesa de tolerància. Tots els regals lluminosos que porten la pau a la terra.” – The Bishop’s Wife (1947)

La història de Nadal d’un nadó nascut en un pessebre és molt coneguda.

L’Imperi Romà, un estat policial per excel·lència, havia ordenat que es fes un cens. Josep i la seva dona Maria, que estava embarassada, van viatjar a la petita ciutat de Betlem per ser censats. Com que no hi havia lloc per a la parella en cap de les posades, es van allotjar en un estable, on Maria va donar a llum un nen, Jesús. Advertits que el govern planejava matar el nen, la família de Jesús va fugir amb ell a Egipte fins que fos segur tornar a la seva terra natal.

Tanmateix, què passaria si Jesús hagués nascut 2.000 anys després?

I si, en comptes de néixer a l’estat policial romà, Jesús hagués nascut ara? Quina classe d’acollida tindrien Jesús i la seva família? Reconeixeríem la humanitat de l’infant Jesús, i no diguem ja la seva divinitat? El tractaríem de manera diferent a com el va tractar l’Imperi Romà? Si la seva família es veiés obligada a fugir de la violència al seu país natal i cerqués refugi i asil dins les nostres fronteres, quin santuari els oferiríem?

Un nombre singular d’esglésies arreu del país s’estan fent aquestes mateixes preguntes, i les seves conclusions estan sent representades amb una precisió desconcertant als pessebres en què Jesús i la seva família són separats, segregats i engabiats en recintes individuals de tela metàl·lica, rematats per una tanca de filferro de pues.

Aquests pessebres són un intent agut de recordar al món modern que la narració del naixement de Jesús parla en múltiples fronts a un món que ha permès que la vida, els ensenyaments i la crucifixió de Jesús siguin ofegades per la política partidista, el secularisme, el materialisme i la guerra.

L’església d’avui en dia ha evitat en gran mesura aplicar els ensenyaments de Jesús als problemes moderns com la guerra, la pobresa, la immigració, etc., però afortunadament hi ha hagut individus al llarg de la història que es pregunten a si mateixos i al món: què faria Jesús?

Què faria Jesús, el nadó nascut a Betlem que es va convertir en un predicador itinerant i activista revolucionari, que no només va morir desafiant l’estat policial de la seva època (és a dir, l’Imperi Romà) sinó que va passar la seva vida adulta dient la veritat al poder, desafiant l’statu quo de la seva època i resistint contra els abusos de l’Imperi Romà?

Dietrich Bonhoeffer es va preguntar a si mateix què hauria fet Jesús pel que fa als horrors perpetrats per Hitler i els seus assassins. La resposta: Bonhoeffer es va jugar la vida per soscavar la tirania al cor de l’Alemanya Nazi.

Aleksandr Solzhenitsyn es va preguntar què hauria fet Jesús amb els gulags i camps de treball de la Unió Soviètica que destruïen l’ànima. La resposta: Solzhenitsyn va trobar la seva veu i la va fer servir per parlar sobre l’opressió i la brutalitat del govern.

Martin Luther King Jr. es va preguntar què hauria fet Jesús pel que fa al bel·licisme dels Estats Units. La resposta: declarant que “la meva consciència no em deixa altra opció”, King es va arriscar a una condemna generalitzada quan es va oposar públicament a la guerra del Vietnam per raons morals i econòmiques.

Fins i tot ara, tot i la popularitat de la frase “Què faria Jesús?” en els cercles cristians, hi segueix havent una desconnexió a l’església moderna entre els ensenyaments de Crist i el patiment dels qui Jesús a Mateu 25 anomena “els més petits”.

Com diu la paràbola:

“Llavors el rei dirà als de la seva dreta: ‘Veniu, beneïts del meu Pare; preneu la vostra herència, el regne preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m’. Llavors els justos li respondran: ‘Senyor, quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar, o assedegat i et donàrem beure? Quan et vam veure foraster i et vam acollir, o que anaves despullat, i et vam vestir? Quan et vam veure malalt o a la presó i vinguérem a veure’t?’ El rei els respondrà: ‘En veritat us dic que tot el que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu’. Llavors dirà als de la seva esquerra: ‘Aparteu-vos de mi, maleïts, al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Perquè tenia fam i no em donàreu menjar; tenia set i no em donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar’. Llavors ells li respondran: ‘Senyor, quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?’ Ell els respondrà: ‘En veritat us ho dic: tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi’.”

Aquesta no és una àrea grisa teològica: Jesús va ser inequívoc en els seus punts de vista sobre moltes coses, entre elles la caritat, la compassió, la guerra, la tirania i l’amor.

Després de tot, Jesús –el venerat predicador, mestre, radical i profeta– va néixer en un estat policial no gaire diferent de la creixent amenaça de l’estat policial estatunidenc. Quan va créixer, tenia coses poderoses i profundes per dir, coses que canviarien la forma en què veiem a la gent, que alterarien les polítiques de govern i canviarien el món. “Feliços els compassius”, “Benaurats els pacificadors” i “Estima els teus enemics” són uns pocs exemples dels seus ensenyaments més profunds i revolucionaris.

Quan es va enfrontar als qui ostentaven el poder, Jesús no va refusar dir-los la veritat. De fet, els seus ensenyaments van soscavar l’establishment polític i religiós de la seva època. Li va costar la vida. Finalment va ser crucificat com una advertència als altres perquè no desafiessin el poder.

Us podeu imaginar com hauria estat la vida de Jesús si, en lloc d’haver nascut a l’estat policial romà, hagués nascut i s’hagués criat a l’estat policial estatunidenc?

Considera els següents comentaris si vols.

Si Jesús hagués nascut a l’era de l’estat policial estatunidenc, en comptes de viatjar a Betlem per a un cens, als pares de Jesús se’ls hauria enviat per correu una Enquesta sobre la Comunitat Estaunidenca de 28 pàgines, un qüestionari obligatori del govern que documenta els seus hàbits, els habitants de la llar, l’horari de treball, quants lavabos hi ha a casa, etc. La pena per no respondre a aquesta enquesta invasiva pot arribar a ser de fins a 5.000 dòlars.

En comptes de néixer en un pessebre, Jesús podria haver nascut a casa. Tanmateix, en lloc que els savis i els pastors portessin regals, els pares del bebè podrien haver-se vist obligats a evitar les visites dels treballadors socials de l’estat que intentarien processar-los pel naixement a la llar. A una parella de Washington els van prendre els seus tres fills després que els serveis socials es van oposar al fet que els dos més petits naixessin en un part domiciliari sense assistència.

Si Jesús hagués nascut en un hospital, la seva sang i ADN haurien estat presos sense el coneixement o consentiment dels seus pares i entrats en un biobanc de govern. Al mateix temps que la majoria dels estats exigeixen la revisió dels nadons, un nombre cada vegada més gran s’aferra a aquest material genètic a llarg termini per a la investigació, l’anàlisi i els propòsits que encara no s’han revelat.

D’altra banda, si els pares de Jesús haguessin estat immigrants indocumentats, ells i el nadó acabat de néixer podrien haver estat traslladats a una presó privada per a il·legals, impulsada pels guanys, on primer haurien estat separats els uns dels altres, els nens detinguts en cel·les improvisades, i els pares eventualment es convertirien en treballadors forçats i barats per  a corporacions com Starbucks, Microsoft, Walmart i Victoria’s Secret. Es poden guanyar molts diners empresonant els immigrants, especialment quan els contribuents paguen el compte.

Des que va tenir l’edat suficient per assistir a l’escola, Jesús hauria estat entrenat en lliçons de compliment i obediència a les autoritats governamentals, mentre aprenia poc sobre els seus propis drets. Si hagués estat prou atrevit per parlar en contra de la injustícia mentre encara era a l’escola, podria haver-se trobat amb que un agent de seguretat de l’escola el paralitzés amb una pistola taser o el colpegés, o almenys el suspengués sota una política de tolerància zero a l’escola que castiga les infraccions menors tan durament com les més greus.

Si Jesús hagués desaparegut per unes hores i no diguem per uns dies quan tenia 12 anys, els seus pares haurien estat emmanillats, arrestats i empresonats per negligència paterna. Hi ha pares arreu del país que han estat arrestats per “infraccions” molt menors, com permetre que els seus fills caminin al parc sense companyia i juguin sols al seu pati davanter.

En lloc de desaparèixer del seu historial des dels seus primers anys d’adolescència fins a l’edat adulta, els moviments i dades personals de Jesús –incloent-hi la seva biometría– haurien estat documentats, rastrejats, monitoritzats i arxivats per agències governamentals i corporacions com Google i Microsoft. Increïblement, el 95% dels districtes escolars comparteixen els seus registres d’estudiants amb companyies externes que són contractades per gestionar les dades, que després fan servir per comercialitzar productes amb nosaltres.

Des del moment en què Jesús tingués contacte amb un “extremista” com Joan el Baptista, hauria estat marcat per a vigilància a causa de la seva associació amb un activista prominent, pacífic o no. Des de l’11 de setembre, l’FBI ha dut a terme operacions de vigilància i recollida d’informació en una àmplia gamma de grups d’activistes, des de grups de drets dels animals fins a grups d’ajuda a la pobresa, grups anti-guerra i altres organitzacions “extremistes”.

Les opinions antigovernamentals de Jesús certament haguessin portat al fet que l’etiquetessin com un extremista intern. Les agències d’aplicació de la llei estan sent entrenades per reconèixer els senyals d’extremisme antigovernamental durant les interaccions amb potencials extremistes que comparteixen una “creença en el col·lapse proper del govern i l’economia”.

Mentre viatjava de comunitat en comunitat, Jesús podria ser classificat pels oficials del govern com a “sospitós” sota els programes del Departament de Seguretat de la Pàtria “Veure Una cosa, Dir Una cosa”. Molts estats, entre ells Nova York, ofereixen als individus aplicacions telefòniques que els permeten fer fotos d’activitats sospitoses i transmetre-les al Centre d’Intel·ligència del seu estat, on són revisades i enviades a les agències de la llei.

En lloc de que se li permetés viure com a predicador itinerant, Jesús podria haver-se trobat amenaçat amb arrest per atrevir-se a viure fora de la norma o per dormir a l’aire lliure. De fet, s’ha duplicat el nombre de ciutats que han recorregut a la criminalització de la manca d’habitatge promulgant prohibicions d’acampar, dormir en vehicles, gandulejar i pidolar en públic.

Vist pel govern com un dissident i una amenaça potencial al seu poder, Jesús podria haver tingut espies del govern col·locats entre els seus seguidors per supervisar les seves activitats, informar dels seus moviments i atrapar-lo incomplint la llei. Aquests Judes avui dia –anomenats informants– sovint reben forts xecs de pagament del govern per la seva traïció.

Si Jesús hagués fet servir Internet per difondre el seu missatge radical de pau i amor, podria haver-se trobat amb que els missatges del seu blog estarien infiltrats per espies del govern que intentarien soscavar la seva integritat, desacreditar o posar en línia informació incriminatòria sobre ell. Com a mínim, haurien fet que el seu lloc web fos hackejat i el seu correu electrònic vigilat.

Si Jesús hagués intentat alimentar grans multituds de persones, hauria estat amenaçat amb ser arrestat per violar diverses ordenances que prohibeixen la distribució d’aliments sense un permís. Els oficials de Florida van arrestar un home de 90 anys d’edat per alimentar els sense sostre en una platja pública.

Si Jesús hagués parlat públicament sobre els seus 40 dies al desert i les seves converses amb el diable, podria haver estat etiquetat com a malalt mental i tancat en un pavelló psiquiàtric contra la seva voluntat per una ordre psiquiàtrica obligatòria sense accés a familiars o amics. Un home de Virgínia va ser arrestat, registrat nu, emmanillat a una taula, diagnosticat amb “problemes de salut mental” i tancat durant cinc dies en un centre de salut mental en contra de la seva voluntat, aparentment a causa de la seva parla inintel·ligible i el seu caminar insegur.

Sens dubte, si Jesús hagués intentat bolcar taules en un temple jueu i s’hagués enfurismat contra el materialisme de les institucions religioses, hauria estat acusat d’un crim d’odi. Actualment, 45 estats i el govern federal tenen lleis de crim d’odi als codis.

Si algú hagués denunciat Jesús a la policia com a potencialment perillós, podria haver-se trobat confrontat i assassinat per oficials de policia per als quals qualsevol acte d’incompliment percebut (un tic, una pregunta, unes celles arrufades) pot acabar en que disparin primer i facin preguntes després.

En comptes de fer que guàrdies armats capturessin Jesús en un lloc públic, els oficials de govern haurien ordenat que un equip SWAT dugués a terme una batuda contra Jesús i els seus seguidors, amb granades d’estrèpit i equip militar. Hi ha més de 80.000 incursions d’aquest tipus d’equips SWAT que es duen a terme cada any, moltes d’elles en estatunidencs desprevinguts que no tenen defensa contra aquests invasors del govern, fins i tot quan aquestes incursions es fan per error.

En lloc de ser detingut pels guàrdies romans, a Jesús se’l podria haver fet “desaparèixer” en un centre de detenció secret del govern on hauria estat interrogat, torturat i sotmès a tota mena d’abusos. La policia de Chicago “va fer desaparèixer” més de 7.000 persones en un magatzem secret i extraoficial d’interrogatoris a la plaça Homan.

Acusat de traïció i etiquetat com a terrorista intern, Jesús podria haver estat sentenciat a cadena perpètua en una presó privada on hauria estat forçat a proveir mà d’obra esclava per a les corporacions o executat per mitjà de la cadira elèctrica o una barreja letal de drogues.

De fet, com mostro al meu llibre Battlefield America: The War on the American People, donada la naturalesa del govern de llavors i d’ara, és dolorosament evident que si Jesús hagués nascut a la nostra era moderna o a la seva pròpia, de totes maneres hauria mort a mans d’un estat policial.

Per tant, quan ens acostem al Nadal amb les seves celebracions i regals, faríem bé de recordar que el que va succeir aquella nit estrellada a Betlem és només una part de la història. Aquell nadó del pessebre va créixer i es va convertir en un home que no es va girar d’esquena al mal sinó que va parlar en contra d’ell, i nosaltres no hem de fer menys.

L’advocat constitucionalista i escriptor John W. Whitehead és fundador i president de l’Institut Rutherford. El seu llibre Battlefield America: The War on the American People està disponible a www.amazon.com. Es pot contactar Whitehead a johnw@rutherford.org.

Font: The Rutherford Institute