Els mitjans de comunicació occidentals han informat sobre el nou coronavirus que ha començat a la ciutat de Wuhan, a la Xina central, però, a part dels petits detalls repetitius i la inevitable batussa a la Xina, no s’ha  aportat gaire llum sobre les circumstàncies. El meu comentari inicial aquí està format per un popurri de gairebé 100 informes de notícies occidentals, principalment de l’ABC, la CBS, la CNN, l’AFP i d’alguns mitjans de comunicació xinesos. Oficialment anomenat el nou coronavirus (2019-nCoV), el brot és una malaltia respiratòria, un nou tipus de pneumònia vírica, de la mateixa família d’infeccions que la SARS i el MERS.

En el moment d’escriure aquest article, les autoritats sanitàries xineses han anunciat 830 casos confirmats causats per aquest virus en 29 regions de nivell provincial al país, cosa que ha provocat fins ara 25 morts, principalment entre gent gran que patien greus condicions mèdiques prèvies i que potser es trobaven en un estat físic afeblit. S’han registrat alguns casos en altres països, Tailàndia, Corea, Singapur, Vietnam, els Estats Units i el Japó, tots ells relacionats amb xinesos que havien viatjat a Wuhan. Inicialment el virus no va mostrar signes de propagació entre humans, però després podria haver mutat amb 15 treballadors mèdics de Wuhan que aparentment van contraure el patogen d’altres víctimes. Encara no està clar si és fàcil contreure’l d’un altre individu infectat.

Els símptomes inicials van ser lleus, cosa que va permetre que moltes persones viatgessin abans que es detectessin símptomes més forts. Per tant, les primeres aparicions al desembre van semblar ser de poca importància. El període d’incubació no s’ha establert definitivament però, una vegada que van començar les infeccions, la propagació va ser sorprenentment ràpida després que es confirmés el primer cas el 31 de desembre: el 3 de gener, 44 casos; el 21 de gener, 225 casos; el 24 de gener, 830 casos. Les autoritats mèdiques locals han dit que la veritable magnitud del coronavirus de Wuhan no està clara, i les primeres xifres oficials poden haver estat una subestimació, ja que els símptomes lleus i el retard en l’aparició significaven que les infeccions podien no haver estat detectades.

Totes les proves suggereixen que les autoritats xineses han actuat de manera eficaç des del moment que s’han adonat del perill a què es poden enfrontar. Les autoritats mèdiques van declarar immediatament el brot, en una setmana havien identificat el patogen i també van determinar i van compartir la seqüència del genoma amb l’OMS i altres parts, una resposta prou ràpida que es va guanyar els elogis de l’OMS i dels científics de tot el món.

Recordant els problemes de la SARS, van fer molt més. En la majoria dels grans centres de país, totes les instal·lacions esportives, teatres, museus, atraccions turístiques, tots els llocs que atrauen les multituds, han estat tancats, igual que totes les escoles. Tots els viatges de grup han estat cancel·lats. No només la ciutat de Wuhan, sinó pràcticament tota la província de Hubei ha estat tancada, amb tots els trens, avions, autobusos, metro, transbordadors i totes les principals autopistes i cabines de peatge tancades. Milers de vols i viatges en tren han estat cancel·lats fins a nou avís. Algunes ciutats com Xangai i Pequín estan realitzant proves de temperatura en totes les carreteres que condueixen a les ciutats. A més, Wuhan està construint (en cinc dies) un hospital portàtil de 25.000 metres quadrats per atendre els pacients infectats. Així mateix, Wuhan ha demanat als ciutadans que no surtin ni entrin a la ciutat sense una raó de pes, i tots porten màscares facials.

L’escala del desafiament d’implementar tal bloqueig és immensa, comparable al tancament de tots els enllaços de transport per a una ciutat 5 vegades més gran que Toronto o Chicago dos dies abans de Nadal. Aquestes decisions no tenen precedents, però testifiquen la determinació de les autoritats de limitar la propagació i els danys d’aquest nou patogen. No només aborden la gravetat de la situació sinó també la serietat de la consideració per la salut pública, decisions difícils i desagradables ja que el període festiu està sent destruït per a centenars de milions de persones. La majoria dels espectacles públics han estat cancel·lats, igual que els tours i també molts casaments. El dany a l’economia durant aquest període, el més festiu de tots, també serà enorme. Hong Kong patirà severament a més de tots els seus altres problemes, ja que les visites dels xinesos continentals solen donar suport a gran part de la seva economia comercial durant aquest període.

L’Any Nou Xinès és la festa més important per als xinesos. El dissabte 25 de gener és el primer dia de l’Any Nou Lunar, un període festiu en què se sol produir el major moviment de masses de persones al planeta, ja que els xinesos tornen a les seves ciutats d’origen per estar amb els seus familiars. Cap autoritat de salut ha abordat el desafiament que enfronta actualment la Xina, ja que el país s’enfronta a un nou coronavirus just quan centenars de milions de persones es preparen per viatjar.

I, per descomptat, els mitjans de comunicació occidentals han fet un desplegament d’entusiasme. La CNN va publicar un informe –massa alegre, vaig pensar– sobre el dany potencial a l’economia de la Xina:(1)

“L’economia de la Xina s’està enfonsant i el país segueix patint els efectes de la guerra comercial amb els Estats Units. Un brot d’un nou i mortal virus és la última cosa que necessita. El coronavirus de Wuhan ja ha irromput als mercats xinesos i ha fet que els plans per al pròxim any Nou Lunar siguin un caos per a milions de persones. La segona economia més gran del món va créixer al seu ritme més lent en gairebé tres dècades l’any passat, mentre lluitava amb l’augment del deute, el refredament de la demanda interna i els aranzels estatunidencs, molts dels quals segueixen vigents malgrat una recent treva. Pequín també està preocupada per la desocupació i ha anunciat una onada de mesures d’estímul les darreres setmanes per tal d’evitar acomiadaments massius… El brot del coronavirus de Wuhan podria provocar una por generalitzada i estimular la gent a refugiar-se i evitar sortir a l’exterior. Aquest tipus de comportament suposaria un gran cop per al sector de serveis, que actualment representa al voltant del 52% de l’economia xinesa” [i així successivament…].

Els mitjans de comunicació occidentals ja han exposat la seva afirmació dels fonaments, totes les fonts mediàtiques afirmen que el virus va ser transferit als humans des d’animals o marisc. Els mitjans de comunicació han afegit combustible al foc afirmant que el virus va sorgir d’”animals salvatges comercialitzats il·legalment” en un mercat “en què, segons s’informa, les ofertes inclouen animals salvatges que poden transportar virus perillosos per als humans”, i que aquest virus “va saltar a la població humana des d’un animal infectat”. Les autoritats xineses van declarar que el virus sembla haver-se originat en un mercat de marisc a Wuhan, encara que l’origen real no ha estat determinat ni declarat per les autoritats, i segueix sent una qüestió oberta, potser principalment perquè els virus poques vegades salten les barreres de les espècies sense ajuda humana.

Tot i que no hi ha proves de guerra biològica, un brot de virus a la ciutat de Wuhan immediatament abans de la migració de l’Any Nou xinès podria tenir repercussions socials i econòmiques dramàtiques. Wuhan, amb una població d’uns 12 milions d’habitants, és un important centre de transport a la Xina central, en particular per la xarxa de trens d’alta velocitat, i compta amb més de 60 rutes aèries amb vols directes a la majoria de les principals ciutats del món, així com més de 100 vols interns a les principals ciutats xineses. Si afegim això a la febre de viatges del Festival de Primavera, durant el qual molts centenars de milions de persones viatgen a través del país per estar amb les seves famílies, les conseqüències potencials per a tot el país són de gran abast.

Comparació amb la SARS

Es tracta d’un nou coronavirus (2019-nCoV), una soca completament nova relacionada amb els virus MERS (MERS-CoV) i la SARS (SARS-CoV), encara que les primeres proves suggereixen que no és tan perillosa.

Es va demostrar que la SARS va ser causada per una soca de coronavirus, una gran família de virus majoritàriament inofensius que també són responsables del refredat comú, però la SARS va exhibir característiques mai abans observades en cap virus animal o humà, no va coincidir en absolut amb els virus animals esmentats anteriorment, i contenia material genètic que encara no ha estat identificat, similar a aquest nou coronavirus el 2019.

El viròleg Dr. Alan Cantwell va escriure en el seu moment que “el misteriós virus de la SARS és un nou virus mai vist abans pels viròlegs. Es tracta d’una malaltia completament nova amb efectes devastadors en el sistema immunològic, i no es coneix cap tractament”. El Dr. Cantwell també va assenyalar que l’enginyeria genètica dels coronavirus ha estat practicant-se en laboratoris mèdics i militars durant dècades. Va escriure que quan va buscar a PubMed la frase “enginyeria genètica de coronavirus”, el va remetre a 107 experiments científics que es remunten a 1987. Citant el Dr. Cantwell:

“Ràpidament vaig confirmar que els científics han estat fent enginyeria genètica de coronavirus animals i humans per a fer virus mutants i recombinants productors de malalties durant més d’una década. No és estrany que els científics de l’OMS identifiquessin la SARS/coronavirus tan ràpidament. Els redactors de notícies mèdiques mai han posat l’accent en el fet que durant més de quaranta anys els científics han estat “saltant d’espècie” amb tot tipus de virus animals i humans i creant virus quimèrics (virus compostos per virus de dues espècies diferents). Aquesta investigació no supervisada produeix perillosos virus artificials, molts dels quals tenen potencial com a armes biològiques. Certament la SARS té les característiques d’una arma biològica. Després de tot, ¿no estan dissenyats els nous agents de guerra biològica per produir una nova malaltia amb un nou agent infecciós? Com en anteriors experiments militars, tot el que es necessita… per propagar la SARS és una llauna d’aerosol…”(2) (3) (4)

Gairebé immediatament després de rebre la seqüència del genoma, diversos científics russos van suggerir un vincle entre la SARS i la bioguerra. Sergei Kolesnikova, membre de l’Acadèmia Russa de Ciències Mèdiques, va dir que la propagació del virus de la SARS podria haver estat causada per la filtració d’un virus de combat conreat en laboratoris d’armes bacteriològiques. Segons diversos informes periodístics, Kolesnikova va afirmar que el virus de la pneumònia atípica (SARS) era una síntesi de dos virus (del xarampió i de la parotiditis infecciosa o galteres), el compost natural del qual era impossible, que aquesta barreja no podria aparèixer mai en la naturalesa, afirmant: “Això només es pot fer en un laboratori”.(5) I el cap dels serveis epidemiològics de Moscou, Nikolai Filatov, va ser citat al diari Gazeta dient que creia que la SARS era un virus creat per l’home perquè “no hi ha vacuna per aquest virus, la seva composició no està clara, no s’ha estès gaire i la població no n’és immune”.(6) (7)

No se’n va informar àmpliament, però sembla que la conclusió final dels bioquímics xinesos va ser la mateixa, que el virus de la SARS va ser creat per l’home. Aquesta conclusió no era un secret, però tampoc va ser divulgada als mitjans de comunicació internacionals ja que simplement haurien utilitzat l’afirmació per augmentar el menyspreu cap a la Xina, desestimant això com una paranoica teoria de conspiració. Els mitjans de comunicació occidentals han ignorat totalment aquest aspecte, excepte a les notícies de l’ABC que van informar que el “Virus Misteriós” de la SARS era possiblement “una arma biològica xinesa que va escapar accidentalment del laboratori”. És bo que l’ABC se n’hagi adonat, però la seva història, si és certa, seria el primer exemple d’una nació que crea i allibera una arma biològica específica per a una raça, dissenyada per atacar-se exclusivament a si mateixa.

És notable que mentre la SARS es va propagar a uns 40 països, les infeccions en la majoria dels països van ser poques i les morts gairebé nul·les, i van ser exclusivament (o gairebé exclusivament) els xinesos els qui es van infectar, els de Hong Kong els més greus, mentre que la Xina continental va patir poc en comparació.

Aquest sembla ser precisament el cas d’aquest nou virus, en el qual la majoria de les persones infectades (sofar) són xinesos. Els informes de les notícies parlen d’infeccions que apareixen a Tailàndia o als Estats Units, però tots ells (almenys fins a la data de la redacció) eren xinesos que havien estat a Wuhan. Fins ara no hi ha hagut casos de caucàsics infectats.

Igual que amb la SARS, aquest nou virus sembla estar molt enfocat als xinesos. En aquesta etapa és massa aviat per treure’n conclusions específiques.

En altres circumstàncies podríem fer passar això per una desafortunada coincidència, però hi ha alguns esdeveniments circumstancials importants que serveixen per alterar aquest enfocament. Un d’ells és la història de les universitats i ONG americanes que han arribat a la Xina els darrers anys per dur a terme experiments biològics tan il·legals que han enfurismat les autoritats xineses. Això va ser particularment cert quan es va saber que la Universitat de Harvard havia procedit subreptíciament amb experiments a la Xina que havien estat prohibits per les autoritats anys enrere, on van recol·lectar molts centenars de milers de mostres d’ADN xinès i després van sortir del país.(8) (9) (10) (11) (12)

Els xinesos es van enfurismar quan van saber que els estatunidencs estaven recol·lectant ADN xinès. El govern va intervenir i va prohibir que se seguís exportant qualsevol de les dades. La conclusió en aquell moment va ser que la “investigació” havia estat encarregada per l’exèrcit estatunidenc amb les mostres d’ADN destinades a la investigació d’armes biològiques específiques per a cada raça.

En una tesi sobre armes biològiques, Leonard Horowitz i Zygmunt Dembek van declarar que un signe clar d’un agent de guerra biològica dissenyat genèticament era una malaltia causada per un agent poc comú (inusual, estrany o únic), sense explicació epidemiològica. És a dir, no hi ha una idea clara de la font. També van esmentar una “manifestació inusual i/o distribució geogràfica”, de la qual l’especificitat racial en seria una.(13)

Els recents brots de malalties que semblen qualificar-se com a potencials agents de guerra biològica són la SIDA, la SARS, el MERS, la grip aviària, la grip porcina, l’Hantavirus, la malaltia de Lyme, el virus del Nil Occidental, l’Ebola, la poliomielitis (Síria), la febre aftosa, la síndrome de la Guerra del Golf i el Zika. I de fet, milers de científics, metges, viròlegs i epidemiòlegs prominents en molts continents han coincidit que tots aquests virus van ser creats al laboratori i el seu alliberament va ser deliberat. La recent epidèmia de grip porcina a la Xina també té les seves característiques, i les proves circumstancials del brot només plantegen interrogants.

Hi ha una altra curiositat en aquest cas, en què a més de les habituals crítiques a la Xina per ser inactiva o reservada, diversos mitjans de comunicació estatunidencs van replicar les acusacions d'”un alt funcionari del Departament d’Estat dels Estats Units afirmant que Washington estaba “encara preocupat” per la transparència del govern xinès sobre el coronavirus de Wuhan. Altres articles afirmaven que el Departament de Control dels Estats Units estava “preocupat perquè els funcionaris de salut xinesos encara no han publicat dades epidemiològiques bàsics sobre el brot del coronavirus de Wuhan, cosa que fa més difícil contenir el brot”. No hi ha una raó substancial perquè els funcionaris de qualsevol nivell del Departament d’Estat dels Estats Units es preocupin per un brot de virus en un país estranger.

Les seves crítiques van ser sorprenentment detallades, exigint detalls específics sobre el nombre d’infeccions directament del contacte amb el mercat de Wuhan, el nombre d’infeccions de persona a persona, el període d’incubació precís des de l’exposició fins a l’aparició dels símptomes, el punt en el qual les persones es tornen contagioses. Les preguntes es van presentar en termes benèvols per ajudar les autoritats mèdiques xineses a tractar amb el virus, tot i que ja era evident que la Xina no necessitava que li donessin lliçons sobre aquests aspectes bàsics.

En el moment de redacció d’aquest article, els detalls són encara massa escassos per arribar a conclusions definitives però, en tot cas, un cop que el fum es dissipi hi ha moltes preguntes sense resposta que desafien la narrativa oficial occidental, però són notícies passades i els mitjans de comunicació ja han fet les seves apostes per la qual cosa l’assumpte mor en la ment del públic occidental, però no en la de la Xina.

Larry Romanoff és un consultor de gestió i empresari jubilat. Ha ocupat càrrecs executius d’alt nivell en empreses de consultoria internacionals i ha estat propietari d’un negoci d’importació i exportació internacional. Ha estat professor visitant a la Universitat Fudan de Xangai, presentant casos d’estudi en assumptes internacionals a les classes sènior de l’EMBA. El Sr. Romanoff viu a Xangai i actualment està escrivint una sèrie de deu llibres relacionats principalment amb la Xina i Occident. Es pot contactar amb ell a 2186604556@qq.com

Notes

(1) El virus de Wuhan és l’última cosa que necessita l’economia de la Xina https://www.cnn.com/2020/01/23/economy/wuhan-coronavirus-china-economy/index.html

(2) u2.lege.net/whale.to/c/cantwell_alan.html

(3) https://medicalveritas.org/rigged-science-man-made-aids

(4) https://www.amazon.com/AIDS-Doctors-Death-Inquiry-Epidemic/dp/0917211251

(5) https://rense.com/general37/manmade.htm

(6) https://www.veteranstoday.com/2020/01/21/new-improved-sars-bioweapon-tested-in-china

(7) https://rense.com/general37/bio.htm

(8) The Harvard case of Xu Xiping: exploitation of the people, scientific advance, or genetic theft?
Margaret Sleeboom; Escola d’Investigació de Ciències Socials d’Amsterdam, Universitat d’Amsterdam i Institut Internacional d’Estudis Asiàtics, Universitat de Leiden, Països Baixos
Routlege; Taylor & Francis Group; New Genetics and Society, Vol. 24, Nº 1, abril 2005

(9) http://ahrp.org/article-30/

(10) http://www1.chinadaily.com.cn/en/doc/2003-09/25/content_267233.htm

(11) http://www.ahrp.org/ethical/ChinaDaily092503.php

(12) http://www1.chinadaily.com.cn/en/doc/2003-09/25/content_267233.htm

(13) Aspectes Mèdics de la Guerra Biològica; https://repository.netecweb.org/items/show/325

Font: Global Research