A la darreria de juny, els sirians van sofrir el pitjor atac contra una església cristiana des de 1860

El 29 de juny de 2025, vaig assistir a un servei religiós a l’església ortodoxa de Sant Moisès el Negre, al barri Hill District de Pittsburgh. Sant Moisès és una església antioquena, també coneguda com l’Església de Sant Pere, i es remunta a l’antiga Antioquia, Síria (ara Antakya, Turquia), bressol del cristianisme.

Molt apropiadament, com a pastor de l’església, el pare Paul Abernathy va explicar als feligresos que el 29 de juny és la festivitat i el dia del martiri tant de Sant Pere, fundador de l’Església cristiana, com de Sant Pau, que com és sabut es va convertir al cristianisme en el camí a Damasc, Síria.

En el seu sermó, el pare Abernathy va assenyalar el martiri actual dels cristians a Síria, que estan sent massacrats a les mans d’un govern dominat per Al-Qaida, instal·lat pels Estats Units i els seus aliats occidentals després d’una operació de canvi de règim que va durar dècades.

El succés més dramàtic d’aquest període modern de martiri va tenir lloc gairebé una setmana abans, el diumenge 22 de juny de 2025, quan almenys 25 cristians van morir i 52 van resultar ferits en disparar un atacant amb una arma automàtica contra l’església ortodoxa grega de Sant Elies de Damasc durant la celebració de la missa i després detonar una bomba dins de l’església.

Els sirians qualifiquen aquest atac com el pitjor contra una església cristiana a Síria des de 1860. Això és molt dir, ja que durant la guerra de canvi de règim impulsada per Occident contra Síria entre el 2011 i el 2025 es van produir nombrosos atacs contra esglésies cristianes arreu del país.

Aquests últims van ser comesos per les mateixes forces que ara han arribat al poder a Damasc. He visitat antigues esglésies cristianes a llocs com Homs i Maaloula, a Síria, que van ser violentament atacades durant la guerra per una barreja de grups extremistes, entre ells el Front al-Nusra d’Al-Qaida, que va passar a dir-se Haiat Tahrir al-Xam (HTS) i ara governa Síria.

Va ser l’Exèrcit Àrab Sirià (SAA) de Baixar al-Àssad i l’Hesbol·là els qui van defensar amb èxit aquestes esglésies de la destrucció. Però, per descomptat, amb el derrocament d’al-Àssad, aquestes esglésies no compten pràcticament amb cap protecció.

The Cradle va explicar que l’atemptat del 22 de juny contra l’església ortodoxa grega de Sant Elies de Damasc «va destrossar la fràgil sensació de protecció a la qual s’aferraven els cristians de Síria. L’atac és emblemàtic del règim cada vegada més sectari imposat pels nous dirigents sirians, arrelat en la ideologia d’Al- Qaida i encapçalat per Ahmed al-Xaraa, anteriorment conegut com a Abu Mohammad al-Julani».

The Cradle va continuar: «Enviat pel líder de l’ISIS, Abu Bakr al-Baghdadi, per a establir el Front al-Nusra, Xaraa governa ara Damasc a través de l’aparell Haiat Tahrir al-Xam (HTS), l’auge del qual va ser propiciat per una dècada d’operacions occidentals per a canviar el règim. Sota aquesta autoritat extremista salafista canviada de nom, la minoria cristiana, ja delmada per la guerra i el desplaçament, s’enfronta a una nova ona de violència selectiva i a la indiferència oficial».

Una massacre anunciada

Tot i que impactant, aquesta mena de violència anticristiana no hauria de sorprendre, donats els objectius molt explícits de les forces d’Al-Qaida que ara governen Síria. Ja el 2012, la pròpia Agència d’Intel·ligència de Defensa (DIA) dels Estats Units ho va afirmar clarament: els aliats occidentals a Síria estaven fent costat a Al-Qaida per a derrocar al-Àssad, i l’objectiu d’Al-Qaida era establir un califat religiós radical a Síria. I això és exactament el que ha fet el rebatejat govern d’Al-Qaida.

Així, com ha informat l’organització sense ànim de lucre Global Christian Relief, fundada per a protegir els cristians perseguits arreu del món:

«El març del 2025, el president interí i militant islamista Ahmed al-Xaraa va signar una declaració constitucional que sotmetia Síria al domini islàmic durant cinc anys. Tràgicament, les minories religioses, inclosos els cristians perseguits, han estat blanc o han sofert la violència a Síria per part de Haiat Tahrir al-Xam (HTS), la facció militant islàmica que al-Xaraa va comandar en el seu moment.

Síria havia estat durant molt de temps sota el règim de Baixar al-Àssad. Tot i que va cometre nombroses violacions dels drets humans durant el seu mandat, els cristians sirians i altres minories religioses perseguides a Síria van trobar una relativa estabilitat i previsibilitat sota el seu règim autoritari. Quan HTS va derrotar les forces d’al-Àssad i va prendre el control de les principals ciutats sirianes el desembre del 2024, els cristians i altres minories temien els possibles canvis sota el nou règim. HTS va prometre que no aplicaria polítiques religioses radicals, però amb el pas del temps es va intensificar la persecució contra els cristians i altres minories. Els militants han atacat esglésies, profanat cementiris, obligat les dones cristianes a complir les normes de vestimenta islàmiques i confiscat les cases dels cristians.»

Quan vaig visitar Síria el gener del 2025, el nou Govern d’Al-Qaida encara no havia mostrat totes les seves cartes. Tot i que es van produir actes de persecució contra les minories religioses, van ser limitats en número i abast, la qual cosa va permetre al nou Govern negar de manera plausible el que estava passant. En conseqüència, molts sirians, tot i que preocupats, van adoptar una actitud d’esperar i veure què passava amb el nou règim, que es mostrava cautelós a l’hora de dur a terme els seus plans extremistes per a guanyar-se el favor dels Governs estrangers.

Però una vegada que la major part del món va acceptar el nou règim i va prometre ajuda i la fi de les sancions, i una vegada que la premsa occidental va abandonar la ciutat després de la seva obligada sessió fotogràfica a la presó de Sednaya, el nou Govern va decidir que podia mostrar totes les seves cartes i començar el seu terror de debò sense represàlies internacionals.

Vatican News ho va expressar molt bé quan va explicar el març d’enguany que «els assassinats, segrestos, robatoris, assetjaments i matances han marcat les darreres setmanes a Síria. El règim de Baixar al-Àssad va caure a principis de desembre i tres mesos després han tornat a esclatar els disturbis».

En aquell moment, el Vaticà estimava que ja havien mort 4700 persones des de la caiguda d’al-Àssad i que qualsevol dubte sobre la naturalesa del nou Govern havia quedat dissipat. Segons paraules del representant del Vaticà a Síria, «les poques certeses que existien [sota al-Àssad] han desaparegut».

Conec personalment diversos sirians que, al principi esperançats i fins i tot entusiasmats amb la caiguda d’al-Àssad, ara s’estan donant compte que el nou règim és molt pitjor. A Síria, ara és un moment de gran angoixa i desolació.

Font: CovertAction Magazine

Atemptat terrorista a l’església de Sant Elies a Damasc (Christian Media Center, 27.06.2025)

El papa Lleó XIV lamenta l’atemptat suïcida a l’església de Sant Elies de Damasc (News on Demand, 25.06.2025)