Estimats amics, benvolguts lectors, no acostumo a fer crides públiques, però aquesta vegada és molt important i seriós. Un periodista d’origen congolès, Jacques Matand, que em va entrevistar a la BBC sobre el meu últim llibre “Rwanda, la vérité sur l’opération Turquoise”, acaba de ser acomiadat simplement per haver fet bé la seva feina de periodista, després de les violentes amenaces del règim de Kigali a la cadena britànica. Se l’ha acusat d’haver-me donat la paraula a la BBC. Aquest és el seu crim.

Clarament, aquest llibre posa el règim de Rwanda en un estat de febre extrema. Després d’haver pressionat el canal francès TF1 i després LCI i d’estar insatisfets amb les meves anàlisis i el meu treball sobre Rwanda, els líders ruandesos s’enfurismen ara contra la BBC i en particular contra Jacques Matand, el cap del qual han demanat i han obtingut. No és la primera vegada que Kigali exerceix una pressió inqualificable sobre la BBC i els seus periodistes, volent que segueixi regnant el silenci sobre els seus crims a Rwanda i la República Democràtica de Congo.

Aquest acomiadament és una acció deliberada per impedir que els periodistes d’arreu del món parlin lliurement de la tragèdia de 1994 a Rwanda i del saqueig i balcanització del Congo, del qual Kigali n’és ara i des de fa dues dècades l’epicentre. Aquest acomiadament és ni més ni menys que una incitació general a l’autocensura entre els periodistes. El món sencer ha de reconèixer un règim criminal i un estat rebel a risc de ser posat a la llista negra, perseguit i assetjat. Això ja és el que els ruandesos han estat experimentant a casa durant els últims 25 anys. Això és el que el periodista Anjan Sundaram ha dit en el seu valent llibre “Bad news”.

Una de les dictadures més cruels i sagnants de l’Àfrica tracta de posar tothom en fila i no dubta a signar contractes publicitaris amb els equips de futbol europeus per donar-se un rostre humà mentre el poble ruandès llangueix en una presó a l’aire lliure en la misèria. El seu objectiu és silenciar i espantar. Així, molts tenen por i romanen en silenci. Fins i tot als països occidentals, algunes persones encara tremolen de por davant aquest règim de terror de Rwanda. Què podem fer perquè siguin raonables i valents?

Faig doncs una crida a la mobilització general dels periodistes de la República Democràtica de Congo, i a les organitzacions professionals nacionals i internacionals de l’Àfrica, Europa i Amèrica perquè donin suport a Jacques Matand per aquest acte injust, que contravé la llei senegalesa i és denunciat pel sindicat de periodistes senegalesos. Seguiran altres iniciatives perquè s’acabin la submissió i el servilisme de les ments a la dictadura ruandesa.

“Rwanda, la vérité sur l’opération Turquoise” s’obrirà pas i res podrà aturar la ineludible marxa cap a la veritat, que s’està intentant sufocar per tots els mitjans.

Font: Veritas Info