Sobre el darrer llibre de Manfred Paulus

L’estat de dret, la democràcia, els drets de les llibertats individuals i el respecte de la dignitat humana es troben sens dubte entre els èxits més valuosos de la història intel·lectual i jurídica europea, i avui en dia els gaudim en una mesura pràcticament sense parangó en cap de les generacions que ens han precedit. Per tant, no és estrany que nosaltres, els europeus occidentals, creguem que som més avançats i superiors als països d’altres parts de món. Tanmateix, el llibre recentment publicat per Manfred Paulus, “Menschenhandel und Sexsklaverei – Organisierte Kriminalität im Rotlichtmilieu” (El tràfic d’éssers humans i l’esclavatge sexual – El crim organitzat en la prostitució), contrasta aquesta autosuficiència amb una realitat en la qual, en els nostres estats constitucionals, les persones es converteixen en mercaderies, “els més febles i pobres de la societat són esclavitzats, utilitzats arbitràriament, privats de la seva dignitat, degradats i destruïts de manera inhumana” (pàg. 7).

Manfred Paulus sap del que està parlant: compta amb 30 anys d’experiència nacional i internacional en l’esfera del tràfic de persones i els delictes relacionats amb la prostitució, 25 anys de feina de prevenció per a diverses organitzacions de l’Europa oriental i meridional, que l’han dut a tots els baixos fons d’aquestes regions i li han permès perfeccionar la seva visió de les relacions, els mecanismes de dependència i les formes de pensar i actuar entre les diverses parts interessades, així com a familiaritzar-se amb la brutalitat de l’entorn i la misèria associada a ell.

I el que la suma de les seves experiències i investigacions ha tret a la llum està fora de tot dubte per a ell: el desenvolupament que, en alguns països occidentals, ha dut a una legislació anomenada “més liberal” sobre el tema de la “lluita contra la discriminació”, una moral sexual “menys repressiva” i una societat suposadament “més oberta”, és una part essencial del problema. Ja no fa res per protegir les víctimes del comerç sexual.

Mentida, engany i violència crua

Manfred Paulus es refereix al mite de l’anomenada prostitució “triada”. Tots els exemples i observacions que descriu deixen clar que no hi ha res voluntari en això. Més del 90% de les dones obligades a treballar en la prostitució a Alemanya són estrangeres de l’Àfrica, l’Amèrica de Sud, l’Àsia sud-oriental, però sobretot de l’Europa sud-oriental. “Totes tenen una cosa en comú: totes provenen de la pobresa, i moltes d’elles tenen antecedents familiars trencats i de vegades desastrosos. Totes volen escapar de l’aclaparadora manca de perspectives i de les sovint precàries condicions de vida i compartir la prosperitat i la felicitat d’aquest món”. (pàg. 43)

Això les posa a mercè d’ofertes temptadores que ràpidament presenten una realitat molt diferent. Si no fos per les diverses formes de violència que s’exerceixen sobre elles –mètodes extremadament brutals combinats amb l’engany més desvergonyit– probablement totes se n’anirien a casa a corre-cuita, ja que el que els espera a Alemanya i a d’altres llocs és ni més ni menys que l’infern. Per exemple, Ben, venuda a un traficant de nens a Bangkok a l’edat de 12 anys, va ser venuda a un alemany que havia vingut com a turista sexual i pretenia proporcionar-li un treball lucratiu en el negoci dels restaurants alemanys. Allà, tancada en una cabana de fusta, havia de “servir” als roquers. O Ioana, de Romania, que no sabia, és clar, que un proxeneta havia obligat la seva amiga, que portava molt de temps vivint a Alemanya, a reclutar-la amb el pretext que podia guanyar molts diners a Alemanya “com a dona de fer feines”. Lluny de poder proporcionar una vida millor al seu fill a través d’aquesta mena de treball, va acabar en cures intensives, després dels cops del seu proxeneta que la van dur a la mort.

El sou de Galina, de Bielorússia, era massa precari per garantir la subsistència del seu nadó i de la seva mare, per la qual cosa va acceptar l’oferta d’un compatriota d’un treball ben remunerat com a infermera geriàtrica a Polònia; en canvi, va ser venuda al cap alemany d’una xarxa de prostitutes, empresonada, esclavitzada i segrestada a Alemanya. A Zana, una dona búlgara, se li va prometre un excel·lent treball com a cambrera que li donaria una increïble quantitat de diners segons els estàndards búlgars. Maca, de 17 anys, procedent de Bucarest i que vivia en les condicions més precàries, va acceptar l’oferta d’un veí de treballar com a recol·lectora de verdures a Alemanya, que era l’oportunitat de la seva vida, i es va trobar en un apartament al Sarre, d’on va ser portada a un bordell de baix nivell després de ser colpejada i violada, i se li va ordenar: “Fes tot el que els homes vulguin que facis”.

Altres són víctimes d’un “amant”: una pràctica creixent en què els joves fingeixen enamorar-se de les noies i els prometen un meravellós futur daurat. Sistemàticament allunyades del seu antic cercle de relacions, són cada vegada menys capaces d’escapar de la violència que augmenta gradualment. Finalment, les trobem on es vol que estiguin: en un bordell. Les joves alemanyes tampoc poden escapar-se’n, com ho demostra l’exemple documentat d’una estudiant de dret (pàg. 22f).

El reclutament i el tràfic són els termes tècnics d’aquests mètodes: reclutament mitjançant promeses fraudulentes que ofereixen falses perspectives de futur. Somnis que després donen pas ràpidament a una brutal realitat quan, havent arribat a l’etapa del tràfic, les dones són intimidades per amenaces, pallisses i violència, per les drogues i la criminalització, la qual cosa porta a una pèrdua total d’autoestima per fer-les convenientment “utilitzables” per al “treball” que els espera (capítol 4).

El mite de la prostitució voluntària…

En aquest entorn preval una violència indescriptible, i això també “en els bordells òbviament d’alta gamma”, on, segons els operadors responsables d’aquests bordells, “les prostitutes per elecció i autònomes professionalment” són en realitat brutalment explotades i desposseïdes de la seva dignitat humana. Manfred Paulus no en deixa cap dubte: el raonament que la prostitució és “triada” i un “comerç” com qualsevol altre serveix als operadors d’aquest comerç d’esclaus. Aquests conceptes abandonen a les víctimes en qüestió, dones i nens, a un entorn delictiu violent i, sobretot, preparen el terreny per a la delinqüència organitzada, que està àmpliament representada en aquest sector. Per a aquests delinqüents, el tràfic d’éssers humans té un “avantatge” incomparable sobre el comerç de drogues o d’armes, com assenyala amargament Manfred Paulus: “Un quilogram d’heroïna o un kalaixnikov només es pot vendre una vegada, i després cal tornar a invertir”. La “mercaderia humana”, d’altra banda, pot ser explotada durant molts anys, fins i tot dècades, com un “recurs renovable”. (pàg. 121)

… els piadosos desitjos dels mitjans…

On sigui que la prostitució hagi estat declarada “voluntària” i “prestació de serveis”, se’ns diu que s’ha de distingir de la prostitució forçada i l’esclavatge sexual. El problema del tràfic de dones i nens ha augmentat dràsticament.

Contràriament als arguments dels seus proponents, aquests eufemismes i el concepte enganyós que els ha generat no han fet res per protegir les dones, nenes i nens en qüestió. Per contra, i Manfred Paulus ho demostra amb la seva considerable experiència, és precisament aquesta mena de raonament el que li agrada a l’entorn i al crim organitzat. Els dóna el marge de maniobra que necessiten per dur a terme les seves activitats sense obstacles ni restriccions.

Segons Manfred Paulus, això planteja qüestions com: “Com és possible que la legislació alemanya [i no només l’alemanya] i la indústria de la prostitució, que està almenys en part controlada i dominada pels delinqüents i els seus grups d’interès, siguin tan pròximes en la seva argumentació i avaluació de la situació? (pàg. 24) Manfred Paulus examina els diferents aspectes: en primer lloc els interessos econòmics, perquè el negoci del sexe, que s’ha convertit en un mercat multimilionari, s’ha convertit “sens dubte en una important partida del producte interior brut (PIB) alemany”. A més, una de les pràctiques ben conegudes dels explotadors de l’entorn és emprar sistemàticament prostitutes per apropar-se a homes influents i poderosos per tal de fer-los participar, per crear interdependències –la por a revelacions comprometedores ajuda llavors a mantenir o fins i tot promoure l’imperi a l’ombra en l’àmbit del tràfic d’éssers humans i l’esclavatge sexual, per exemple mitjançant una legislació apropiada.

El lobby del crim organitzat

Els especuladors d’aquesta empresa multimilionària també es dediquen a altres formes de pressió: a més de les organitzacions no governamentals de gran èxit per a la protecció de les dones i els nens, Manfred Paulus també descriu estranyes “organitzacions d’ajuda”, sovint generosament recolzades financerament per organismes governamentals, la Unió Europea i fins i tot algunes organitzacions de diaconesses.

El que tenen en comú és la doctrina de la “prostitució triada”, que inclou la noció que “el treball sexual és una feina com qualsevol altre”, un “comerç ordinari”, etc., i que proporcionen poca o cap ajuda a les dones que cerquen ajuda per sortir de la prostitució. Més aviat, ofereixen consells i suggeriments sobre com “treballar”, ofertes de rehabilitació, formació contínua i professionalització, però és clar sota les condicions dictades per la prostitució.

Prenent l’exemple d’Amnistia Internacional i la seva declaració del 2015 que té la intenció de treballar en pro de la legalització de la prostitució en el futur perquè la seva restricció discriminaria les persones que no poden satisfer una necessitat humana “de la manera tradicional”, Manfred Paulus mostra com d’intervencionista és l’entorn per aconseguir que s’aprovi la legislació adequada. Insistir en unir-se a aquestes organitzacions i “treballar” incansablement des de dins en el sentit desitjat, és l’incentiu per als grups de pressió perquè: “tenir Amnistia del nostre costat donarà un gran impuls per a aconseguir el nostre objectiu”. (pàg. 180s.)

Danys psicològics i socials

L’autor també planteja la qüestió del dany individual i social causat per tot aquest procés, per exemple, mitjançant un “recorregut pels nombrosos fòrums d’Internet, gratuïts per als pretendents”, en el qual hom s’enfronta a “un llenguatge sovint inhumà, profundament humiliant i feridor”. Qualsevol intent de veure si més no una mica de normalitat en la “professió” de la prostitució és brutalment destruït i aniquilat. (pàg. 163) I qüestiona l’efecte que aquestes manifestacions inhumanes poden tenir en la societat, en la imatge de la dona que transmeten i en la nocivitat d’aquests conceptes per a la societat. Després d’aquest tipus d’observacions, no és sorprenent que un estudi estatunidenc afirmi “que el 68% de les dones que es prostitueixen desenvolupen un estrès posttraumàtic d’una intensitat similar al dels excombatents i les víctimes de la tortura”. (pàg. 164)

La seva revisió de la història de la prostitució (capítol 2) destaca un fet ja clar: els darrers segles, o fins i tot mil·lennis, molt poc ha canviat per a les dones i nens afectats per la prostitució.

En segles passats, l’ús públic i obert de la violència pot haver estat vist com una cosa molt pitjor que el que és avui, però la coerció i la violència brutal, la humiliació, la desesperació i l’estar a mercè d’altres tenen un efecte destructiu en la vida de les víctimes, tant ara com en el passat.

Fins i tot la dominadora –la famosa “domina”, presentada sovint com un model de dona lliure i segura de si mateixa– torna la idea de la prostituta “per voluntat pròpia”, “autodeterminada”, etc. al terreny de la irrealitat: “Si una dona rep diners per actes sexuals, segueix sent una activitat de servitud”, explica una antiga dominadora, “hi ha tres raons per fer-ho de totes maneres i, per tant, per entrar en la prostitució: la pobresa, els problemes emocionals o la pobresa i els problemes emocionals”. (pàg. 165)

Dificultats policials i legals

L’autor recorre novament a la seva considerable experiència per després descriure els reptes de la policia i la justícia, incloses les amenaces a la democràcia i l’estat de dret resultants del canvi social descrit.

En aquest àmbit, el mite de la prostitució voluntària resulta ser una veritable ideologia d’obstrucció a la justícia: les dones ja no són víctimes sinó “proveïdores de serveis”, ja que “aquesta legalització ha fet que la intervenció policial en la prostitució sigui molt més difícil, si no totalment impossible”. (pàg. 136)

Donat el gran nombre de representants de la comunitat de la prostitució en els tribunals, les dones no confien en la policia, si tenen l’oportunitat i la llibertat de moviment per a recórrer-hi.

Des del principi, se les masega, amb mètodes apropiats, amb la llei de la màfia que les amenaça amb el càstig més terrible en cas de traïció. Però la pitjor traïció en el món de la prostitució seria que les dones “revelessin que no es dediquen voluntàriament a la prostitució, sinó que són obligades a fer-ho”. (Pàg. 110) És fàcil comprendre que en aquest entorn, el treball de la policia i la judicatura és extremadament difícil i exigent.

No obstant, no té per què ser així, com ho demostren les experiències de països en els quals no s’ha pogut dur a terme tota l’onada de legalització, com Islàndia, Noruega, Canadà, Irlanda de Nord, França, Irlanda i Suècia, situacions que Manfred Paulus descriu en detall.

Les experiències amb el model suec

A Suècia també s’ha contemplat un canvi en la legislació sobre la prostitució, però amb diferents signes i conseqüències. A Suècia, la compra de serveis sexuals es va tipificar com a delicte el 1998, i els clients van ser amenaçats amb sancions. “Aquesta legislació (el model suec) es basa en el fet que la prostitució va ser considerada fonamentalment per la societat sueca com a violència masculina contra les dones i els nens”. (pàg. 145)

Tot i que només al voltant d’un terç de la població sueca va recolzar la prohibició de la compra de serveis sexuals en el període anterior a l’adopció de la legislació, el 80% de les dones i el 60-70% dels homes ho veuen ara com un element positiu, i la prostitució es considera ara inacceptable.

Encara que tampoc pot erradicar-se completament a Suècia, Manfred Paulus arriba a una conclusió concreta i pertinent: “És impossible evitar mesures similars a les del model suec si realment volem ajudar les víctimes, limitar el tràfic d’éssers humans, frenar les conseqüències destructives per a les víctimes i la societat, i posar fi a la delinqüència organitzada en aquest àmbit”. (pàg. 148)

Informació i assistència

Els esforços de moltes organitzacions no governamentals, les activitats de les quals aprecia i recolza Manfred Paulus, també apunten en la mateixa direcció. La seva tasca d’informació i educació als països més afectats, sovint en cooperació particularment útil amb els funcionaris dels organismes de vigilància, està donant fruits, igual que les mesures policials i judicials adoptades en aquests països.

Però un veritable control del problema de l’esclavatge sexual i el tràfic d’éssers humans requeriria un veritable canvi de rumb en els països que avui dia es basen en una llibertat i una obertura presumptament incompreses. Sense moral humana –i això inclou la protecció incondicional i el respecte a la dignitat humana de cada persona– aquesta “llibertat” degenera en el poder del més fort, el més descarat, el més insolent.

Aquest és un llibre la lectura del qual és de vegades traumàtica, certament, però absolutament necessària. A cada pàgina hi trobem el profund compromís de l’autor, que –jubilat fa temps– podria dedicar-se a coses més agradables. Està convençut que tolerar la violència equival, en última instància, a doblegar-se davant d’ella. Amb totes les conseqüències que això implica. Aquest llibre és, per tant, una crida (renovada) a tots i cadascun de nosaltres perquè prenguem consciència del problema i treballem en pro d’un canvi de mentalitat indispensable i urgent en el nostre propi entorn: per protegir les víctimes, la generació naixent, però també per protegir i preservar la democràcia i l’estat de dret.

Paulus, Manfred. Menschenhandel und Sexsklaverei. Organisierte Kriminalität im Rotlichtmilieu. Viena 2020. ISBN 978-3-85371-467-6

Font: Horizons et débats