Les últimes paraules conegudes de Sebastián Moro abans de ser trobat van ser per a denunciar els segrestos de funcionaris del govern i els atacs de la turba a periodistes i mitjans independents
El periodista argentí Sebastián Moro va ser trobat inconscient, deixat per mort, cobert de blaus, esgarrapades i altres signes de violència el 10 de novembre. Moro portava una armilla que l’identificava com a premsa que cobria el dramàtic cop recolzat pels Estats Units contra el president democràticament elegit Evo Morales a Bolívia.
El jove de 40 anys treballava per l’influent diari argentí Pàgina/12. Hores abans havia denunciat el que considerava una presa de poder d’extrema dreta. Les seves últimes paraules conegudes, publicades al seu diari hores abans de ser trobat, van ser per denunciar els segrestos de funcionaris del govern, i els atacs de la turba a periodistes i mitjans de comunicació. Ell havia estat una de les úniques veus que exposava al món la campanya de terror de l’oposició local. Moro va passar sis dies en un hospital de La Paz abans de sucumbir finalment a les seves ferides.
Tot i que l’atenció del món està centrada al país andí, els mitjans de comunicació han ignorat constantment la probable pallissa mortal a un periodista estranger per raons polítiques. No s’ha fet cap esment de Moro al New York Times, la CNN, MSNBC, Fox News o qualsevol altre mitjà de comunicació occidental, tot i que la seva història és ben coneguda a la seva Argentina natal. Tampoc s’ha esmentat el seu cas a les principals xarxes de drets humans com Amnistia Internacional o Human Rights Watch. Ni tan sols el Comitè per a la Protecció dels Periodistes ha reconegut el seu assassinat. La seva llista de periodistes morts el 2019 no en mostra cap a tota Sud-amèrica.
De fet, tant els mitjans de comunicació com la indústria dels drets humans han estat liderant una campanya per a legitimar el nou govern colpista de Jeanine Áñez i encobrir la seva repressió contra els mitjans de comunicació independents. Seguint la línia del govern de Trump, els mitjans corporatius es van negar a qualificar els esdeveniments a Bolívia com un cop, preferint en canvi emmarcar-los com la “renúncia” de Morales. El New York Times va acollir amb satisfacció la fi del “cada vegada més autocràtic” Morales i va expressar el seu alleujament que el país estigués en mans de líders més “responsables”. Mentrestant, el titular del Wall Street Journal deia “una ruptura democràtica a Bolívia”.
Human Rights Watch també ha estat clau per impulsar el derrocament d’un cap d’Estat elegit democràticament i per encobrir la violència que encara envolta Bolívia. El seu director Ken Roth va afirmar que el cop va ser un “aixecament” dirigit a “defensar la democràcia” davant d’un “home fort”, mentre que l’organització va descriure la llei d’Áñez, que atorga a la notòria policia i forces armades bolivianes completa immunitat de tots els crims mentre massacren els manifestants, com un mer “decret problemàtic”.
El bolivià Evo Morales va ser “la víctima d’una contrarevolució destinada a defensar la democràcia… contra el frau electoral… la seva pròpia candidatura il·legal. L’exèrcit li va retirar el seu suport perquè no estava disposat a disparar contra el poble per sostenir-lo en el poder”. (Ken Roth)
De fet, l’única font en anglès que ha informat sobre la mort de Moro és l’Orinoco Tribune, un petit mitjà de comunicació veneçolà amb una plantilla de dues persones, segons el seu lloc web. El Tribune va traduir un article argentí i el va publicar al seu lloc web. MintPress News es va comunicar amb el Tribune per comentar la història. L’editor va respondre que el cas de Moro, així com el silenci total dels mitjans de comunicació, ressaltava la necessitat de crear i fomentar nous mitjans de comunicació de base. També va assenyalar que després del cop d’Estat contra el president hondureny Manuel Zelaya el 2009:
“Un dels primers gestos del cop dels Estats Units contra Zelaya a Hondures va ser tancar les ràdios comunitàries i segrestar els periodistes. Els periodistes torturats van ser després llançats a la carretera com una advertència per als altres. Els afortunats van viure. El cop a Bolívia sembla estar en la mateixa línia”.
Com ha informat MintPress, hi ha hagut un assalt coordinat als mitjans de comunicació independents a Bolívia. La nova ministra de Comunicacions, Roxana Lizarraga, va anunciar que això formava part del “desmantellament de l’aparell propagandístic del règim dictatorial d’Evo Morales”, afirmant que els “militants de Morales que van fer un mal ús del sistema de mitjans estatals” estan sent “retirats”. S’han tancat sucursals com les de TeleSUR i RT en espanyol i s’ha colpejat els periodistes. Lizarraga també va declarar que perseguiria qualsevol periodista involucrat en el que ella va anomenar “sedició”, assenyalant que ja tenia una llista d’individus i mitjans “problemàtics”.
Els grups de drets humans també han estat objecte d’opressió. El nou ministre de l’Interior, Arturo Murillo, va amenaçar directament una delegació de drets humans acabada d’arribar de l’Argentina. “Recomanem a aquests estrangers que estan arribant… que vagin amb compte”, va dir. “Els estem mirant a vostès, els seguim”, advertint-los que hi haurà “tolerància zero”. Ha afegit que “al primer pas en fals que donin, tractant de cometre terrorisme i sedició, s’hauran d’enfrontar amb la policia”. Catorze membres del grup van ser posteriorment arrestats per silenciar la crítica.
Les ONG més grans existeixen principalment per protegir i afavorir el poder sota el pretext de defensar els drets humans. Human Rights Watch va començar com una màquina de propaganda antisoviètica durant la Guerra Freda, el cofundador d’Amnistia Internacional va ser un actiu de l’FBI involucrat en l’assassinat de líders dels Panteres Negres com Fred Hampton. Això explica el seu desinterès per l’assassinat de Moro enmig de l’ampli crescendo de la violència a Bolívia. Aquells que s’enfronten al poder poques vegades són recordats amb afecte als mitjans corporatius.
Alan MacLeod és un periodista de MintPress així com un acadèmic i escriptor de Fairness and Accuracy in Reporting. El seu llibre Bad News From Venezuela: Twenty Years of Fake News and Misreporting es va publicar l’abril.
Font: MintPress News