Una anàlisi sobre les nostres pròpies responsabilitats personals en aquesta hora extremadament crítica per a la humanitat. Crítica tant per causa de l’entossudiment de “les nostres” elits a “frenar” la Rússia “agressiva i imperialista”, com del fanatisme del sionisme actual, que acaba d’atacar l’Iran greument i continua avançant cap al Gran Israel.

La directora d’Intel·ligència Nacional dels Estats Units, Tulsi Gabbard, possiblement la persona més lúcida i honesta del Govern de Donald Trump, ha estat la darrera en alertar el món sobre la impressionant realitat que “les nostres” elits semblen voler-nos portar a un holocaust nuclear. Una impressionant realitat que les nostres societats anglo/occidentals, els nostres conciutadans tan convençuts d’estar ben informats i tan menyspreadors envers qualsevol informació que faci olor de conspiracionisme, semblen ser incapaços d’acceptar. Són unes elits, denuncia Tulsi Gabbard, que durant anys s’han anat construint uns refugis nuclears particulars dels quals no disposem la resta dels mortals.

És una gravíssima qüestió que tracto des de fa anys, igual que diversos experts més especialitzats que jo mateix. A mitjan octubre de 2024 el director d’un diari d’una considerable tirada em sol·licitava que col·laborés amb articles propis. Amb bastant escepticisme de part meva, li vaig comentar que el que jo pogués escriure era totalment incompatible amb les anàlisis que ells publicaven a Internacional, agafats de les grans agències (EFE, Europa Press, etc.) controlades per “les nostres” elits.

Malgrat tot, un parell de dies després li enviava un article titulat “En espera del greu esdeveniment que justificarà la Gran Escalada”. Article que, tal com suposava, no va ser publicat. Veient això, poc després vaig escriure una segona part que no era una altra cosa que la repetició de les mateixes tesis, però aquesta vegada sostingudes en les declaracions de militars, polítics, diplomàtics o periodistes que hagin format part del Sistema anglo/occidental. Aquest era el primer paràgraf:

“Sembla ser que les anàlisis que vaig realitzar a la primera part del present article són tan ‘políticament incorrectes’ que mai trobaran una via per a ser publicades als mitjans ‘seriosos i responsables’. Fins i tot encara que hagi estat un d’aquests mitjans el que em va sol·licitar un article. Donem, per tant, una volta de rosca més sobre les qüestions que hi vaig tractar. Però fem-ho citant, només i exclusivament, a militars, polítics, diplomàtics o periodistes que hagin format part del Sistema anglo/occidental. Ja es tracti de persones honestes que des de rellevants posicions de lideratge han anat evolucionant cap a la veritat i la dignitat o de gent que, com el mateix Netanyahu, segueixen entossudits en els seus crims. Potser així aconsegueixo eludir la permanent i pesada acusació de ser un ‘radical antisistema’ amb la qual em toca conviure des de fa massa anys, igual que els succeeix a uns altres. Tot i que, si haig de ser sincer, no crec que aconsegueixi res de positiu. L’abassegadora, elaborada i omnipresent propaganda BlackRockista sembla haver danyat irremeiablement les connexions neuronals de massa de ‘els nostres’. Les personalitats que a continuació citaré són tan sols una petita mostra dels molts d’altres que també podrien ser citats per a fonamentar les anàlisis que vaig realitzar a la primera part d’aquest article. Tractaré les diferents qüestions pel mateix ordre en el qual hi apareixien.”

La meva present anàlisi, centrada en aquells que considero els tres grans perills als quals s’enfronta la humanitat en aquesta hora crítica, està completament en línia amb aquell lament dels grans mestres del Moviment de la no-violència: les generacions futures es lamentaran més del silenci còmplice de la gran massa de la gent bona que de la maldat d’uns pocs.

La meva anàlisi podria ser considerada com un desenvolupament d’aquesta proclama d’aquells mestres. Una proclama que integra sàviament tant les mitges veritats de molts activistes sociopolítics com les mitges veritats dels espiritualistes tan centrats exclusivament en els comportaments individuals.

El primer d’aquests tres grans problemes/perills és el del desinterès de les nostres majories socials anglo/occidentals per totes aquelles tragèdies que estan més enllà del nostre entorn immediat. Desinterès que deixa totalment lliures les mans de “els nostres” fantotxes polítics, titelles de “les nostres” elits “filantròpiques”.

El segon és el de l’absoluta idiotització d’aquesta mateixa majoria social anglo/occidental tan sols interessada pels seus propis problemes i afanys. Idiotització reeixida gràcies a l’absolut control dels grans mitjans, control que aquestes elits han aconseguit finalment. Control aconseguit igualment en tots aquells àmbits en els quals es crea l’opinió pública i s’aconsegueix el consentiment social: l’àmbit acadèmic, el hollywoodienc, el de les grans ONGs, etc.

El tercer és el de l’evident incapacitat de les persones d’aquesta mateixa majoria social anglo/occidental per a reconèixer que han estat idiotitzades. Les resistències del nostre considerable ego, tan autoconvençut de les seves pròpies capacitats intel·lectuals, van ser qualificades en el seu moment per Albert Einstein com unes inèrcies més poderoses que les inèrcies físiques. Com  se sol dir, és més fàcil enganyar algú que convence’l que ha estat enganyat.

És sorprenent que a tan sols vuit dècades de l’absoluta idiotització de la societat alemanya, convertida en una massa fanàtica manipulable i un instrument imprescindible per al delirant projecte nazi, no tan sols no hàgim après res sinó que fins i tot siguem incapaços d’acceptar els molts i evidents paral·lelismes entre aquells esdeveniments i els que ara estem vivint.

Foto: Atac d’Israel a l’Iran a primera hora del 13 de juny

Valdecasas: Tot el que hi ha darrere dels atacs d'Israel a l'Iran i el que volen evitar els Estats Units (Negocios TV, 13.06.2025)