El major banc d’inversió d’Europa, el Deutsche Bank, es troba en greus problemes. Aquest diumenge anunciarà una important reestructuració. També és un presagi d’un problema més gran amb els bancs europeus en general, que estan carregats amb bilions d’euros en préstecs bancaris morosos que no han pogut eliminar des de la crisi de 2008-10 (i la subsegüent recessió de doble caiguda de l’Eurozona de 2011-13).

Deutsche, el més gran, es troba entre els que estan en pitjor forma, igual que els bancs italians més grans. Deutsche aviat anunciarà aquest diumenge, segons els informes, una reducció de 20.000 llocs de treball, així com la venda d’actius de seccions senceres, ja que es retira dels Estats Units i altres economies i es consolida de nou a Alemanya (anteriorment va tractar de desafiar els gegants dels bancs d’inversió estatunidencs, Goldman Sachs i Morgan Stanley, adquirint el gran banc estatunidenc Bankers Trust, fa uns quants anys, però ara ha perdut clarament en aquesta competència i està tractant simplement de sobreviure).

Però fins i tot abans que la propera crisi financera colpegi Europa, que s’està acostant, Deutsche ja està en procés de ser “rescatat”. Una forma de rescat és obligar a una fusió amb un altre gran banc. Això va ser el que recentment va intentar el govern alemany, amb el banc alemany Commerz, però l’esforç va fracassar. Una altra mesura de rescat és posar al banc en problemes per a reunir capital mitjançant la venda dels seus millors actius. Ara estan en marxa les vendes dels seus millors actius. Un altre enfocament és establir el que s’anomena un “banc dolent” amb el qual desfer-se dels seus actius morosos. Això passa amb els bancs italians. Però aquestes solucions poden no ser suficients si el col·lapse de les cotitzacions borsàries del banc es produeix amb més rapidesa. Amb només 7 dòlars l’acció ara, els especuladors aviat podrien saltar i portar-la gairebé a zero, com va passar el mes anterior al col·lapse de Lehman.

Igual que Lehman el 2008, un altre problema important amb Deutsche és la composició de la seva cartera d’actius de risc de contractes de derivats empresos els últims anys i la possibilitat de precipitar un “efecte de contagi” global en cas que la seva situació financera empitjori ràpidament.

Deutsche actualment té 45 bilions de dòlars en operacions de derivats amb altres institucions. I algunes fonts i analistes estan començant a comparar-lo amb el col·lapse del banc d’inversió Lehman Brothers el 2008 als Estats Units. Igual que Lehman, la connexió dels derivats és el canal històric a través del qual es transmet el contagi i el col·lapse del valor dels actius a través d’altres institucions financeres, cosa que al seu torn condueix a una congelació general del crèdit a múltiples mercats financers d’Europa. La gegantina companyia d’assegurances/banc a l’ombra dels Estats Units, AIG, va emetre en excés i va mantenir bilions de derivats de Lehman que no va poder pagar quan Lehman es va enfonsar. D’aquesta manera, Deutsche pot representar una mena de Lehman-AIG en una sola institució.

Si el Banc Central Europeu, el BCE, podria rescatar amb èxit a Deutsche en cas d’accident és una altra qüestió relacionada. A diferència del que va passar el 2008, el BCE ja no està en condicions de fer-ho. Les seves polítiques des de 2015, d’expansió quantitativa i de reducció dels tipus d’interès del govern a nivells negatius, poden significar que un rescat del Deutsche podria intensificar una crisi europea. Un rescat del BCE podria injectar encara més liquiditat al sistema bancari europeu, cosa que duria els tipus d’interès a un terreny negatiu. Els tipus d’interès negatius ja oscil·len entre el 64% i el 69% de tots els bons d’Estat a Europa.

Un lector recent d’aquest bloc ha plantejat una sèrie de preguntes sobre Deutsche com una repetició de Lehman i m’ha preguntar la meva opinió. Les següents són les seves preguntes i les meves respostes:

Pregunta del lector:

El banc més gran d’Alemanya és el Deutsche Bank, i també és el banc més gran de la Unió Europea. Les seves accions han estat caient en picat. Acomiada 20.000 empleats, i m’he adonat que la seva ràtio preu-benefici (PE) és de 600 a 1, cosa que significa que està guanyant uns 10 centaus per acció. Sembla que s’està acostant a ser un banc fantasma. El banc, però, té 45 bilions de dòlars en derivats, i aquests semblen estar fortament interconnectats amb bancs estatunidencs. Pot un banc ser massa gran per fer fallida i massa gran per ser salvat? Si s’enfonsa, hi ha possibilitat de contagi? Pot un banc col·lapsar i, tanmateix, no afectar els seus 45 bilions de dòlars en derivats? En una escala de l’1 al 10, quines són les possibilitats d’un col·lapse com el de Lehman i d’un contagi global a partir del Deutsche Bank?

La meva resposta:

El percentatge potencial de col·lapse és probablement de 7 sobre 10 en cas que la pròxima recessió colpegi Europa. També depèn, per descomptat, de quines institucions es contraposen als 45 bilions de dòlars. Malauradament, això no es pot saber a causa de l’opacitat dels contractes de derivats (excepte en el cas dels swaps de taxes). I també depèn de la fragilitat financera d’altres institucions, a part de la connexió amb els derivats de Deutsche. La meva opinió és que els bancs i les institucions financeres europees són bastant fràgils, atesos els bilions de préstecs morosos, els tipus negatius, etc. Juntament amb la càrrega de deute sobirà (i deute corporatiu dolaritzat) de certes economies de mercat emergents (Argentina, Turquia, etc.), l’endeutament i la morositat dels bancs a l’ombra de l’Índia, i el deute de la Xina, els bancs europeus podrien ser el pròxim focus de la crisi financera mundial a l’agenda. Aquesta fragilitat financera més general (i, per tant, la inestabilitat) augmentaria sens dubte la probabilitat que el Deutsche Bank repetís el paper de Lehman en la propera crisi. En resum, no es pot avaluar el Deutsche Bank només en relació amb la seva exposició als derivats (i a les seves contraparts). El contagi no només es produiria dins d’un determinat subconjunt del sistema bancari, sinó que aviat s’estendria a través de les expectatives a altres sectors del sistema de crèdit (com ho va fer el 2008), cosa que repercutiria negativament en la condició d’exposició als derivats dels socis del Deutsche Bank.

Font: Jack Rasmus