Una ressenya de l’obra de RF Kennedy Jr. Real Anthony Fauci: Bill Gates, Big Pharma and the Global War on Democracy and Public Health
El llibre de Robert Kennedy Jr The Real Anthony Fauci: Bill Gates, Big Pharma and the Global War on Democracy and Public Health hauria de ser notícia de primera plana a tots els mitjans de comunicació dels Estats Units. En canvi, ha estat rebut amb un proverbial i estrepitós silenci.
Els crítics que pretenen que Kennedy sigui considerat com un guillat que s’aprofita d’un nom famós es van anotar un èxit el febrer, quan Instagram va eliminar permanentment el seu compte, suposadament per fer afirmacions falses sobre el coronavirus i els vaccins. Tot i això, el llibre, publicat fa només uns dies, ja és un èxit de vendes constatat a Amazon.
RFK Jr, president del consell d’administració i principal assessor jurídic de Children’s Health Defense, es proposa deconstruir una Nova Normalitat que ens envaeix a tots des de principis del 2020. Al meu llibre Raging Twenties de principis del 2021 he anomenat aquesta força tecnofeudalisme. Kennedy la descriu com a “totalitarisme creixent”, completat amb “propaganda i censura massives, la promoció orquestrada del terror, la manipulació de la ciència, la supressió del debat, el vilipendi de la dissidència i l’ús de la força per impedir la protesta”.
Centrar-se en el Dr. Anthony Fauci com a eix de la història més gran del segle XXI permet a RFK Jr. pintar un complex quadre de la militarització planificada i, sobretot, de la mercantilització de la medicina, un procés tòxic gestionat per les Grans Farmacèutiques, les Grans Tecnològiques i el complex militar/intel·ligència, i promogut obedientment pels principals mitjans de comunicació.
A hores d’ara tothom sap que els grans guanyadors han estat les Grans Finances, les Grans Farmacèutiques, les Grans Tecnològiques i les Grans Dades, amb un apartat especial per als gegants de Silicon Valley.
Per què Fauci? RFK Jr. argumenta que durant cinc dècades ha estat essencialment un agent de les Grans Farmacèutiques, alimentant “una complexa xarxa d’embolics financers entre les companyies farmacèutiques i l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses (NIAID) i els seus empleats que han transformat el NIAID en una subsidiària sense fissures de la indústria farmacèutica”. Fauci promociona sense objeccions la seva relació d’amor amb la indústria farmacèutica com una “associació publicoprivada”.
Es podria dir que mai abans s’havien examinat els contorns complets d’aquesta història tan enrevessada en aquest sentit, àmpliament documentada i amb una gran quantitat d’enllaços. Potser Fauci no és un nom conegut fora dels Estats Units i especialment al Sud Global. I, tot i això, és aquest públic mundial el que hauria d’estar especialment interessat en la seva història.
RFK Jr. acusa Fauci d’haver seguit estratègies nefastes des de l’inici de la Covid-19, des de la falsificació de la ciència fins a la supressió i el sabotatge dels productes de la competència que aporten marges de benefici més petits.
El veredicte de Kennedy és contundent: “Tony Fauci no fa salut pública; és un home de negocis, que ha utilitzat el seu càrrec per enriquir els seus socis farmacèutics i ampliar l’abast de la influència que l’ha convertit en el metge més poderós –i despòtic– de la història de la humanitat”. És una acusació molt greu. Correspon als lectors examinar els fets del cas i decidir si Fauci és una mena de Dr. Strangelove sanitari.
Sense vitamina D?
El lloc d’honor l’ocupa el model privilegiat per Fauci que va sobreestimar les morts per Covid en un 525%, cuinat pel fabulador Neil Ferguson de l’Imperial College de Londres i finançat degudament per la Fundació Bill i Melinda Gates. Aquest és el model, posteriorment desacreditat, que va justificar la histèria del confinament arreu del planeta.
Kennedy atribueix a la Dra. Jessica Rose, investigadora canadenca de vaccins, l’acusació que Fauci era a primera línia per esborrar la noció d’immunitat natural, fins i tot quan al llarg del 2020 els CDC i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) van admetre que les persones amb sistemes immunitaris sans tenen un risc mínim de morir per Covid.
El Dr. Pierre Kory, president de Front Line Covid-19 Critical Care Alliance, va ser un dels que va denunciar el modus operandi de Fauci de privilegiar el desenvolupament de vaccins tecnològics mentre no deixava espai als medicaments reutilitzats eficaços contra la Covid: “És absolutament xocant que no recomanés cap atenció ambulatòria, ni tan sols la vitamina D”.
El cardiòleg clínic Peter McCullough i el seu equip de metges de primera línia van provar protocols profilàctics utilitzant, per exemple, la ivermectina –“teníem dades magnífiques dels equips mèdics de Bangla Desh”– i van afegir-hi altres medicaments com l’azitromicina, el zinc, la vitamina D i la vitamina C intravenosa.
Per a l’1 de juliol de 2020, McCullough i el seu equip van presentar el seu primer i innovador protocol a l’American Journal of Medicine, que va ser àmpliament descarregat.
McCullough es va queixar l’any passat que Fauci mai, fins ara, havia publicat res sobre com tractar un pacient amb Covid. A més, ha al·legat sense proves que ho corroboressin que “qualsevol que intenti publicar un nou protocol de tractament es trobarà amb el bloqueig hermètic de les revistes que estan totes sota el control de Fauci”.
La situació va empitjorar molt. McCullough: “Tot l’estament mèdic intentava suprimir els tractaments primerencs i silenciar tots els metges que parlaven de l’èxit. Tota una generació de metges va deixar d’exercir la medicina” (una opinió contrària diria que McCullough es va deixar portar: un milió de metges estatunidencs –el nombre aproximat dels que exerceixen de forma habitual– no podien estar tots d’acord).
El llibre argumenta que les raons per les quals no hi va haver investigació original sobre com combatre la Covid van ser la dependència dels tan esbombats acadèmics estatunidencs dels milers de milions de dòlars concedits per l’Institut Nacional de Salut (NIH) i el fet que els terroritzava contradir Fauci.
Els especialistes en Covid de primera línia, Kory i McCullough, són citats acusant Fauci de suprimir el tractament primerenc i la medicació sense patent com a responsable de fins al 80% de les morts atribuïdes a la Covid als Estats Units.
Com matar la competència
El llibre ofereix un esquema detallat d’una suposada ofensiva de les Grans Farmacèutiques per acabar amb la hidroxicloroquina (HCQ), amb mercenaris de la investigació finançats per l’eix Gates-Fauci que suposadament malinterpreten i notifiquen resultats negatius fent servir protocols defectuosos.
Kennedy diu que Bill Gates el 2020 pràcticament controlava tot l’aparell de l’OMS, com el finançador més gran després del govern dels Estats Units (abans que Trump tragués els Estats Units de l’OMS) i va utilitzar l’agència per desacreditar completament l’HCQ –una afirmació aclaparadora, si no incendiària.
El llibre també aborda el Lancetgate –quan les dues principals revistes científiques del món, The Lancet i el New England Journal of Medicine– van publicar estudis fraudulents a partir d’una base de dades inexistent propietat d’una empresa fins aleshores desconeguda.
Només unes setmanes més tard, les dues revistes, profundament avergonyides i amb la seva credibilitat durament guanyada en dubte, van retirar els estudis. Mai es va explicar per què es van involucrar en el que es podria interpretar com un dels fraus més greus de la història de la publicació científica.
Però tot va servir per a alguna cosa. Per a les Grans Farmacèutiques, diu Kennedy, matar la HCQ i, més tard, la Ivermectina (IVM) eren les principals prioritats. La ivermectina és un competidor poc rendible d’un producte de Merck, el Molnupiravir, que és essencialment un imitador, però que es pot vendre a un preu rendible de 700 dòlars per tractament.
El llibre al·lega que Fauci estava força entusiasmat amb un prometedor estudi sobre el Remdesivir de Gilead, que no només es considera ineficaç contra la Covid, sinó que és un verí mortal de facto, a 3.000 dòlars per cada tractament.
El llibre també suggereix que Fauci podria haver volgut acabar amb la HCQ i la IVM perquè, segons les normes federals dels Estats Units, el reconeixement per part de la Food and Drug Administration (FDA) de la HCQ i la IVM acabaria automàticament amb el Remdesivir.
Resulta que la Fundació Bill i Melinda Gates té una gran participació a Gilead. Un punt clau per a Kennedy és que els vaccins eren el Sant Grial de les Grans Farmacèutiques.
Detalla com el que es podria interpretar com una aliança Fauci-Gates va posar “milers de milions de dòlars dels contribuents i deduïts dels impostos en el desenvolupament” d’una “plataforma d’ARNm per als vaccins que, en teoria, els permetria produir ràpidament nous ‘reforços’ per combatre cada ‘variant de fugida'”.
Els vaccins, escriu, “són un dels rars productes comercials que multipliquen els beneficis en fallar… La bona notícia per a les farmacèutiques era que tota la humanitat dependria permanentment dels vaccins de reforç semestrals o fins i tot trianuals”.
Qualsevol similitud amb la nostra realitat actual de “reforç” no és mera coincidència.
El resum final de les dades dels assaigs clínics de Pfizer aixecarà incomptables interrogants. Peter McCullough: “Com que l’assaig clínic va demostrar que els vaccins redueixen el risc absolut en menys d’un 1%, és impossible que aquests vaccins influeixin en les corbes epidèmiques. És matemàticament impossible”.
La matriu de Gates
Bill Gates descriu la filosofia de funcionament de la seva fundació com a “filantrocapitalisme”. És més aviat autofilantropia estratègica, ja que tant el capital de la fundació com el patrimoni net s’han disparat.
La Fundació Bill i Melinda Gates –“una organització sense ànim de lucre que lluita contra la pobresa, la malaltia i la desigualtat arreu del món”– inverteix en multinacionals farmacèutiques, alimentàries, agrícoles, energètiques, de telecomunicacions i de tecnologia global. Exerceix un considerable control de facto sobre les agències internacionals de salut i agricultura, així com sobre els principals mitjans de comunicació, com va demostrar la Columbia Journalism Review l’agost del 2020.
Gates, sense cap títol de postgrau, per no parlar de títols de la facultat de medicina (com l’autor Kennedy, cal assenyalar, la formació del qual va ser d’advocat), dispensa la saviesa a tot el món com un expert en salut. La fundació posseeix accions i bons corporatius a Pfizer, Merck, GSK, Novartis i Sanofi, entre altres gegants, i posicions substancials a Gilead, AstraZeneca i Moderna.
El llibre aprofundeix minuciosament en com Gates controla l’OMS (el donant directe més gran: 604,2 milions de dòlars el 2018-2019, les darreres xifres disponibles). Ja el 2011 Gates va suggerir: “Els 183 estats membres heu de fer dels vaccins un eix central dels vostres sistemes sanitaris.” L’any següent, l’Assemblea Mundial de la Salut, que estableix l’agenda de l’OMS, va adoptar un Pla Mundial de Vaccins dissenyat per –qui si no?– la Fundació Bill i Melinda Gates.
La Fundació també controla suposadament el Grup Assessor Estratègic d’Experts (SAGE), el principal grup assessor de l’OMS en matèria de vaccins, així com la crucial Aliança GAVI (abans Aliança Mundial per als Vaccins i la Immunització), que és el segon donant més gran de l’OMS.
GAVI és una “associació publicoprivada” de Gates que essencialment canalitza les vendes a granel de vaccins de les Grans Farmacèutiques a les nacions pobres. El primer ministre britànic, Boris Johnson, va proclamar fa només tres mesos que “GAVI és la nova OTAN”.
Pocs a Orient i Occident saben que va ser Gates el qui el 2017 va triar a dit el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, que no tenia cap títol de medicina i un historial força dubtós.
La doctora Vandana Shiva, una de les principals activistes de drets humans de l’Índia (acusada habitualment de ser només antivaccins), resumeix: “Gates ha segrestat l’OMS i l’ha transformat en un instrument de poder personal que manipula amb el cínic propòsit d’augmentar els beneficis farmacèutics. Ell sol ha destruït la infraestructura de la salut pública a nivell mundial. Ha privatitzat els nostres sistemes de salut i els nostres sistemes alimentaris per servir els seus propis fins”.
Jocs de pandèmies
El capítol 12 del llibre, “Jocs de gèrmens”, pot ser el més explosiu, ja que se centra en l’aparell de bioarmes i bioseguretat dels Estats Units, amb una menció especial a Robert Kadlec, que podria reclamar el lideratge de la lògica –contagiosa– segons la qual les malalties infeccioses suposen una amenaça per a la seguretat nacional dels Estats Units, per la qual cosa requereixen una resposta militaritzada.
El llibre sosté que Kadlec, estretament vinculat a les agències d’espionatge, a les Grans Farmacèutiques, al Pentàgon i a diversos contractistes militars, també està relacionat amb les inversions de Fauci en experiments de “guany de funció” capaços de dissenyar superbacteris pandèmics. Fauci nega rotundament haver promogut aquests experiments. El 1998 Kadlec havia escrit un document d’estratègia interna per al Pentàgon –tot i que no per a Fauci– en què es promovia la funció dels patògens pandèmics com a armes sigil·loses que no deixaven empremtes.
Des del 2005, DARPA, que va inventar Internet en construir l’ARPANET el 1969, ha finançat la investigació d’armes biològiques. DARPA –anomeni’s l’inversor àngel del Pentàgon– també va desenvolupar el GPS, els bombarders invisibles, els satèl·lits meteorològics, els drons sense pilot… i aquest prodigi de combat que és el fusell M16.
El 2017, DARPA va canalitzar 6,5 milions de dòlars a través de l’EcoHealth Alliance de Peter Daszak per finançar el treball de “guany de funció” al laboratori de Wuhan, a més dels experiments de guany de funció a Fort Detrick. EcoHealth Alliance va ser l’organització a través de la qual es va fer el finançament.
RFK Jr. relaciona degudament els progressos dels Jocs dels Gèrmens, començant per Dark Winter el 2001, que va posar èmfasi en l’interès del Pentàgon pels vaccins com a armes biològiques (el nom en clau va ser encunyat per Kadlec); l’atac amb àntrax tres setmanes després de l’11-S; Atlantic Storm el 2003 i 2005, centrat en la resposta a un atac terrorista que desencadenés la verola; Global Mercury el 2003; i Lockstep el 2010, que va desenvolupar un escenari finançat per la Fundació Rockefeller on hi trobem aquesta perla:
Durant la pandèmia, els dirigents nacionals de tot el món van fer gala de la seva autoritat i van imposar normes i restriccions estrictes, des de l’ús obligatori de mascaretes fins al control de la temperatura corporal a l’entrada d’espais comuns com ara estacions de tren i supermercats. Fins i tot després que la pandèmia s’esvaís, aquest control i supervisió més autoritaris dels ciutadans i les seves activitats es va mantenir i fins i tot es va intensificar. Per protegir-se de la propagació de problemes cada cop més globals –des de les pandèmies i el terrorisme transnacional fins a les crisis mediambientals i l’augment de la pobresa–, els dirigents d‘arreu del món van adoptar un control més ferm del poder.
RFK Jr. descriu un panorama en què, a mitjan del 2017, la Fundació Rockefeller i les agències d’intel·ligència estatunidenques pràcticament havien coronat Bill Gates com el principal finançador del negoci de la simulació de pandèmies en l’àmbit militar.
Apareix el simulacre del MARS (Virus Respiratori Associat a la Muntanya) durant el G20 a Alemanya el 2017. El MARS va colpejar per casualitat la Xina. El MARS es tractava d’un nou virus respiratori que s’estenia fora dels mercats concorreguts en una frontera muntanyosa d’una nació sense nom que s’assemblava molt a la Xina.
La cosa es torna més curiosa quan hom s’assabenta que els dos moderadors del MARS eren molt propers a la Fundació Bill i Melinda Gates. Un d’ells, David Heymann, es va asseure amb el director general de Moderna al Consell de la Fundació Merieux dels Estats Units. BioMerieux és l’empresa francesa que va construir el laboratori de Wuhan.
Les Grans Farmacèutiques estimen la intel·ligència occidental
Després va venir l’SPARS 2017 al Centre de Seguretat Sanitària Johns Hopkins. La Fundació Bill i Melinda Gates és un dels principals finançadors de l’Escola de Salut Pública Bloomberg de Johns Hopkins. L’SPARS 2017 va simular una pandèmia de coronavirus entre el 2025 i el 2028. Com assenyala RFK Jr., “l’exercici va resultar ser un vaticini inquietantment precís de la pandèmia de la Covid-19”.
El 2018, l’expert en armes biològiques Peter Daszak va ser entronitzat com el connector clau a través del qual es van moure les subvencions per finançar la investigació de guany de funció, fins i tot al Laboratori de Bioseguretat de l’Institut de Virologia de Wuhan.
Crimson Contagion, supervisat per Kadlec després de vuit mesos de planificació, va arribar l’agost del 2019. Fauci va estar a bord de l’autoanomenat “exercici funcional”, en representació dels Instituts Nacionals de Salut (NIH), juntament amb Robert Redfield, dels CDC, i diversos membres del Consell de Seguretat Nacional.
El joc de guerra es va celebrar suposadament en secret, a nivell nacional. Tot i això, a l’Informe After-Action Crimson Contagion, que només va sortir a la llum a través d’una sol·licitud de la FOIA, la llista d’organitzacions participants es prolonga durant pàgines, incloent-hi tribus índies i governs de comtats. És impossible determinar per la simple participació de la seva organització que era un projecte de Fauci.
L’estrella de l’espectacle de la pandèmia de Gates va ser, sens dubte, l’Esdeveniment 201 de l’octubre del 2019, celebrat només 3 setmanes abans que la intel·ligència estatunidenca pogués –o no– sospitar que la Covid-19 estava circulant a Wuhan. L’Esdeveniment 201 va ser sobre una pandèmia global de coronavirus. RFK Jr. argumenta de forma persuasiva que l’Esdeveniment 201 va ser el més semblant a una simulació en “temps real”.
El capítol “Germ Games” del llibre porta el lector a reconèixer allò sobre el que els principals mitjans de comunicació simplement s’han negat a informar: com l’omnipresent participació de la intel·ligència estatunidenca (i britànica) té una presència secreta –tot i que dominant– en tota la resposta a la Covid-19.
Un bon exemple és el Wellcome Trust, la versió britànica de la Fundació Bill i Melinda Gates, que és una filial de GlaxoSmith Kline, la gran farmacèutica. Això personifica el matrimoni entre las Grans Farmacèutiques i la intel·ligència occidental.
La presidenta del Wellcome Trust, del 2015 al 2020, solia ser una antiga directora general de l’MI5, Dame Eliza Manningham-Buller. També va ser presidenta de l’Imperial College, des del 2001. El “Dr. Fauci anglès”, Neil Ferguson, dels infames i mortals models erronis que van portar a tots els confinaments, era un epidemiòleg que treballava per al Wellcome Trust.
Aquestes són només algunes de les idees, connexions i acusacions carregades que es teixeixen al llibre de RFK Jr. En nom del servei públic, tot això hauria d’estar disponible per a l’escrutini popular arreu del món (i, de fet, l’edició digital per Kindle té un preu ínfim de 2,99 dòlars). Aquests assumptes concerneixen tot el planeta, especialment el Sud Global.
El premi Nobel Luc Montaigner ha assenyalat com, “tràgicament per a la humanitat, hi ha moltes, moltes falsedats que emanen de Fauci i els seus sequaços”. Encara és més tràgic el que emana dels seus amos.
Font: Asia Times
Vídeo: Entrevista de Tucker Carlson a Robert Kennedy Jr el 15.11.2021
Robert Kennedy sobre la relació entre Bill Gates i el Dr. Fauci