L’administració Trump procura ignorar el genocidi
Donald Trump, que recentment llueix amb modèstia una gorra vermella amb les paraules «Trump tenia raó en tot», sembla estar en contacte habitual amb el genocida primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu. Segons Netanyahu, en l’última conversa telefònica, Trump va expressar el seu ple suport a l’establiment del control sobre tota Gaza i Cisjordània per part de l’exèrcit israelià. Trump va observar que Israel ha estat perdent la guerra de «relacions públiques» per la matança i ha de seguir endavant «amb tota la seva força» per a «acabar el treball» el més aviat possible.
També hi ha informes d’un pla que podria haver-se posat en marxa durant una reunió a la Casa Blanca en la qual hi van participar Trump, l’ex-primer ministre britànic Tony Blair i el gendre de Trump, Jared Kushner, que oferiria als palestins disposats a ser objecte de neteja ètnica un «paquet de reubicació» de 5.000 dòlars i altres avantatges perquè se n’anessin d’allà. No és molt clar on anirien exactament, però s’eliminaria la mala publicitat en cas que l’exèrcit israelià hagués de matar-los a tots. Gaza quedaria llavors lliure per a desenvolupar la tan anhelada Riviera de Gaza de Trump sota la tutela dels Estats Units sobre les ruïnes i les desenes de milers de cadàvers sense enterrar.
A mesura que continua la matança de dones i nens a Gaza, l’opinió pública estatunidenca, així com els votants de molts països europeus, s’han tornat enèrgicament contra Israel, la qual cosa probablement és una manifestació del «problema de relacions públiques» de Trump amb l’Estat jueu. Però Israel està contraatacant amb les seves pròpies armes, és a dir, les eines que ha utilitzat per a corrompre el Govern i els mitjans de comunicació dels Estats Units i de tota Europa. Existeixen nombroses organitzacions jueves, així com esglésies sionistes cristianes, recolzades pels amplis fons aportats per multimilionaris jueus, que s’asseguren que els polítics i els periodistes sàpiguen a quin costat hi ha el seu pa. Però en general es reconeix que el component més poderós del lobby israelià és el Comitè estatunidenc-israelià d’Assumptes Públics (AIPAC). L’AIPAC declara obertament que el seu principal objectiu és enfortir la relació entre Israel i els Estats Units. A la pràctica, això vol dir subordinar els interessos estatunidencs als de l’Estat jueu, però cap polític o periodista en ascens s’atrevirà a desafiar l’AIPAC i perdre així tant la seva generositat com el seu suport polític. L’AIPAC afirma tenir cinc milions de membres, 17 oficines regionals i «una àmplia xarxa de donants». El 2022, comptava amb 376 empleats, una dotació de més de 10 milions de dòlars i uns ingressos de més de 79 milions de dòlars. L’AIPAC afirma ser bipartidista: en la seva conferència política anual de 2016 va comptar amb la presència dels candidats dels dos principals partits: la demòcrata Hillary Clinton i el republicà Donald Trump.
Una de les iniciatives més preuades de l’AIPAC és l’organització de viatges totalment pagats a Israel per a congressistes i altres persones influents, on se’ls complimenta amb menjars i sopars i se’ls alimenta amb tota la panòplia de mentides que els israelians fan servir per a justificar la seva horrible agenda. Aquests viatges violen totalment les normes de la Llei de Registre d’Agents Estrangers de 1938 (FARA), segons la qual les organitzacions que operen en nom de governs estrangers han de registrar-se i proporcionar informació completa que garanteixi la transparència tant del seu finançament com de les seves reunions amb funcionaris de governs estrangers. L’últim president que va intentar registrar una entitat del lobby israelià va ser John F. Kennedy, i el seu destí podria explicar per què cap dels presidents des de llavors ha intentat fer el mateix.
L’últim ardit de l’AIPAC va ser enviar 22 republicans de la Cambra de representants a Israel durant el recés del Congrés el mes d’agost, on van ser rebuts pel mateix Binyamín Netanyahu durant el que es va anomenar un «seminari educatiu d’una setmana de durada». L’oficina de Netanyahu va dir en un comunicat: «El primer ministre va informar els membres del Congrés sobre la guerra a la Franja de Gaza i va comentar la qüestió de l’ajuda humanitària i la campanya mentidera que està duent a terme Hamàs contra l’Estat d’Israel». El president de la Cambra de representants, Mike Johnson, un sionista cristià que no sap res, encapçalava una delegació separada de cinc destacats republicans. Va ser convidat a un sopar privat amb el primer ministre Netanyahu.
Mentrestant, esperant entre bastidors, hi havia un grup de 23 congressistes del Partit Demòcrata que van arribar a Israel després de la partença dels republicans, també finançats per l’AIPAC. La delegació demòcrata estava encapçalada pel president del Caucus Demòcrata de la Cambra de Representants, Pete Aguilar, de Califòrnia, i el representant Steny Hoyer, de Maryland. Steny Hoyer ha liderat 20 viatges del Congrés a Israel.
El periodista Glenn Greenwald ha observat com els membres del Congrés dels Estats Units viatgen a Israel més que a qualsevol altre país per un ampli marge. De fet, fan «més viatges a Israel que a tot l’hemisferi occidental i el continent africà junts». Aquest fet, sumat als altres afalacs que el lobby israelià ofereix als «creadors d’opinió», significa que el Congrés i els mitjans de comunicació són dramàticament proisraelians i antipalestins en una mesura que el públic estatunidenc no comparteix. A Israel no existeix aquest problema, ja que una enquesta recent indica que la majoria del públic jueu israelià creu que els palestins són poc més que animals i «haurien de ser assassinats».
La inexistència dels palestins ha estat, de fet, un segell distintiu de la política exterior de l’Administració Trump. L’última mesura per a situar als palestins en una categoria a part pel que fa a la seva mera existència ha vingut del Departament d’Estat dels Estats Units, que ha bloquejat l’expedició de visats per a la delegació palestina que s’esperava que assistís a l’obertura de la sessió de l’Assemblea General de les Nacions Unides a la fi d’aquest mes a Nova York. El Departament d’Estat va afirmar que ho feia per a responsabilitzar l’Autoritat Palestina i l’OLP «per no complir amb els seus compromisos i per soscavar les perspectives de pau», i també va haver-hi afirmacions sense proves que alguns membres de la delegació podrien tenir vincles terroristes amb Hamàs. A això li va seguir, uns dies més tard, la decisió del Departament d’Estat de bloquejar l’expedició de visats a qualsevol titular d’un passaport de l’Autoritat Palestina, fins i tot als palestins que tenen família als Estats Units. Les noves mesures afectaran els visats per a tractaments mèdics, estudis universitaris, visites a amics o familiars i viatges de negocis.
Les mesures sobre els visats se sumen a l’espantosa història del destí de diversos nens de Gaza que van resultar greument ferits pels israelians i que van tenir la sort de caure en mans d’una organització benèfica amb seu als Estats Units anomenada HEAL PALESTINE, que va aconseguir treure’ls de la Franja perquè rebessin tractament mèdic als Estats Units i altres llocs. Els nens necessitaven cirurgies importants i altres tractaments complicats i, en la majoria dels casos, anaven acompanyats per almenys un dels seus pares, ja que no podien valer-se per si mateixos. El bloqueig dels nens es va produir poc després que una extremista sionista estatunidenca de dreta, Laura Loomer, descrivís els palestins de Gaza que eren traslladats als Estats Units per a rebre tractament com a «gihadistes» i «una amenaça per a la seguretat nacional». Inevitablement, després que els partidaris sionistes estatunidencs s’assabentessin de l’arribada d’uns seixanta nens als Estats Units i es posessin a fer feina, el Departament d’Estat estatunidenc va bloquejar l’expedició de més visats i ara està duent a terme una «recerca completa i exhaustiva» sobre com es va aprovar i organitzar el viatge en primer lloc.
Les mesures contra els viatgers palestins es van produir aparentment després que Netanyahu sol·licités al secretari d’Estat Marco Rubio que reduís la visibilitat dels palestins que podrien estar en condicions de protestar públicament contra el comportament d’Israel a Gaza i Cisjordània. Les restriccions als visats i els viatges també es produeixen després de les declaracions de diversos aliats dels Estats Units, entre ells França, el Regne Unit i el Canadà, que tenen previst reconèixer un Estat palestí a l’ONU les pròximes setmanes. Alguns funcionaris de Trump, inclòs el mateix president, s’han oposat fermament a aquesta campanya de reconeixement internacional, que Israel ha condemnat.
Els funcionaris palestins han denunciat inevitablement la mesura estatunidenca com un intent deliberat de silenciar-los en un moment en què Gaza s’enfronta a desplaçaments massius, fam i el que l’ONU i els tribunals internacionals han qualificat de genocidi. La mesura estatunidenca ha suscitat dures crítiques per part d’experts jurídics i diplomàtics internacionals, que afirmen que viola l’Acord sobre la Seu de les Nacions Unides de 1947, que obliga els Estats Units, en la seva qualitat de país amfitrió, a facilitar l’accés a totes les delegacions acreditades.
Això ha provocat la reacció de la pròpia Organització de les Nacions Unides, que, segons s’informa, ha decidit celebrar la sessió inaugural de l’Assemblea General a Ginebra en lloc de Nova York. De fet, el 1988, l’ONU es va traslladar de manera similar a Ginebra perquè els Estats Units van denegar el visat a Iàssir Arafat, llavors líder de l’OLP. El trasllat actual té una intenció similar: garantir la plena participació palestina, en particular a la sessió prevista per al 22 de setembre, que estarà dedicada als drets dels palestins. S’espera que el president Mahmoud Abbas es dirigeixi a l’Assemblea a Ginebra, on demanarà protecció internacional, el reconeixement de la sobirania palestina i la rendició de comptes pels crims de guerra israelians.
També s’espera que la sessió de Ginebra augmenti les crides a l’acció en virtut de la resolució «Units per la pau», que faculta l’Assemblea General per a recomanar mesures que han d’adoptar-se quan el Consell de Seguretat no pot actuar a causa de l’obstrucció política mitjançant l’exercici del veto o la falta de consens. Els grups de defensa insten l’ONU a que consideri el desplegament d’una força de protecció internacional a Gaza i al fet que suspengui els privilegis d’Israel dins del sistema de l’ONU fins que es restableixi el ple accés humanitari. També podria ser útil suspendre els privilegis dels Estats Units, en particular el seu dret de veto permanent en el Consell de Seguretat, però, per desgràcia, això potser és demanar massa.
Philip M. Giraldi, Ph.D., és director executiu del Consell per a l’Interès Nacional, una fundació educativa 501(c)3 deduïble d’impostos (número d’identificació federal #52-1739023) que cerca una política exterior estatunidenca més basada en els interessos a Orient Mitjà. El seu lloc web és councilforthenationalinterest.org, la seva adreça és P. o. Box 2157, Purcellville VA 20134 i el seu correu electrònic és inform@cnionline.org.
Font: The Unz Review
Foto: Els representants Steny Hoyer, demòcrata per Maryland, i Kevin McCarthy, republicà per Califòrnia, pugen a l’escenari en la Conferència Política de l’AIPAC a Washington D. C., el 5 de març de 2018. (Foto de Cheriss May/NurPhoto a través de Getty Images).
Stephen Kapos – El vídeo que Israel no vol que vegis (Double Down News, 21.08.2025)