La nit del 5 de novembre, el president dels Estats Units va pronunciar un discurs des de la Casa Blanca transmetent la notícia sobre un frau massiu en la votació, dut a terme per la mateixa comunitat d’intel·ligència, l’aliança Wall Street-Big Tech, que havia estat organitzant activament el seu derrocament durant 4 anys. Tot i la veracitat de les seves observacions, que la creixent evidència de frau en el programari de recompte de vots només ha confirmat, els principals mitjans de comunicació NBC, CNN, NPR i MSNBC van fer el moviment sense precedents de censurar el president enmig del discurs per a la protecció de les ments dels espectadors.

Entre els seus molts greuges a la consciència de la premsa, el president va declarar: “Si es compten els vots legals, jo guanyo fàcilment. Si es compten els vots il·legals, poden intentar robar-nos l’elecció” (el discurs censurat complet que pot llegir-se aquí) .

Però què vol dir això? Què són els vots il·legals?

Com el president exposa en aquest discurs censurat i en altres llocs durant aquesta darrera setmana, els vots il·legals signifiquen només això: vots obtinguts per un candidat o restats d’un altre candidat a través de mitjans il·legals. Les formes típiques que tals vots il·legals tendeixen a prendre poden ser: 1) vots per correu que van arribar més enllà dels terminis legals i que, tanmateix, van ser comptats de totes maneres o els segells de temps dels quals van ser canviats per treballadors de correus, 2) vots de persones mortes, 3) vots en absència de persones que s’havien mudat dels estats per registrar els seus vots. N’hi ha d’altres, és clar.

La tècnica més important utilitzada en tot aquest assumpte del frau de vots ha sortit a la llum en forma de grans màquines de votació controlades per les grans tecnològiques i el programari de recompte de vots associat que ha arribat a dominar la majoria de les eleccions a tot el món durant els darrers 20 anys, que van ser exposades ja fa 14 anys en el documental del 2006 Hacking Democracy.

Aquest és el sistema de frau que l’advocat del general Flynn, Sidney Powell, va revelar en l’entrevista del 6 de novembre dient:

“Van fer un algoritme per calcular els vots que podrien necessitar en àrees específiques. Crec que això explica el que va passar a Michigan on una fallada informàtica es va traduir en un canvi de vots d’uns 5500 a favor del president Trump només en un dels 47 districtes. Tots aquests districtes necessiten ser revisats per aquest mateix ‘error de programari’ que canviaria el resultat a Michigan radicalment”.

Powell va continuar descrivint els centenars de milers de vots que van aparèixer misteriosament enmig de la nit tots a favor de Biden i va descriure el programari que havia estat desenvolupat fa una dècada pel contractista de la CIA i ara denunciant Dennis Montgomery anomenat Hammer and Scorecard: “Van ser utilitzats per les forces i els operatius democràtics que tenien accés a aquests programes a través dels punts d’accés del govern que tenen i ho van fer servir il·legalment per canviar els vots en aquest país. Ha de ser investigat probablement pels oficials d’intel·ligència militar més fiables del president que poden entrar en el sistema i veure el que es va fer. Però tenim algunes proves que això és exactament el que va passar”.

Aquest missatge va ser amplificat per l’exanalista sènior de la NSA i denunciant Kirk Wiebe el 7 de novembre quan va descriure com aquestes aplicacions germanes treballen juntes, tant per traçar un mapa de les diferències de votació en un sistema com per aplicar subtils canvis de vots segons els codis intel·ligents de programari que canvien els vots d’un candidat a un altre en microsegons segons els objectius del programador.

Si es cerca una prova irrefutable que això ha succeït, només cal mirar el cas del governador republicà Matt Bevin, l’oponent democràtic del qual, Andy Beshear, va rebre els mateixos 560 vots que van ser eliminats del recompte de Bevin durant una actualització en directe de la CNN l’any passat.

“Errors” similars han sorgit arreu del país en les eleccions del 2020 i es van produir molt abans del 2019. De fet, les cintes de denúncia publicades el 2015 pel jutge federal Murray Snow van revelar que aquests programes havien estat utilitzats per canviar els vots de Florida a favor d’Obama el 2012, i els 600 milions de pàgines publicades per Montgomery impliquen Brennan i Clapper en la gestió de l’ús de Hammer des que va ser controlat per l’estat profund d’Obama el 2009.

El revelador cas de Dominion Systems

El millor punt d’entrada al corrupte món de les eleccions falses que porta a terme l’estat profund d’avui en dia es pot trobar en l’estudi del cas de Dominion voting Systems, una empresa de propietat canadenca amb seu a Colorado dominant el panorama electoral estatunidenc. Actualment, el programari de Dominion es fa servir en 30 estats i es vanta d’haver servit a 71 milions de votants en 1635 jurisdiccions als Estats Units el 2016.

Entre els estats en què aquest programari executa la lectura i el recompte de vots, s’inclouen tots els estats indecisos que ara estan subjectes a recomptes i investigacions judicials, com Nevada, Arizona, Minnesota, Michigan, Wisconsin, Geòrgia i Pennsylvania.

El 9 de novembre, Bethany Blankley, del Washington Examiner, va informar que: “El Dominion Voting Systems, que s’ha utilitzat en múltiples estats on s’ha al·legat frau en les eleccions dels Estats Units del 2020, va ser rebutjat tres vegades per experts en comunicació de dades de la Secretaria d’Estat i l’Oficina del fiscal general de Texas per no complir les normes bàsiques de seguretat“. Blankley va citar la secretària d’Estat de Texas, Ruth Hughs, que va rebutjar els esforços de Dominion per entrar al seu estat el 2019, ja que els sistemes no estaven “fora de perill de manipulacions fraudulentes o no autoritzades”.

Anant més enllà per demostrar el seu biaix partidista com una arma de l’estat profund dissenyada per derrocar Trump, Dominion està directament connectada a la Fundació Clinton a través del Projecte Delian de la Iniciativa Clinton Global. Aquest projecte va ser creat el 2014 i se cita a la seva pàgina web:

“El 2014, Dominion Voting es va comprometre a proporcionar a les democràcies emergents i en situació de postconflicte l’accés a la tecnologia de votació a través del seu suport filantròpic al Projecte Delian, ja que moltes democràcies emergents pateixen de violència post-electoral a causa de l’endarreriment en la publicació dels resultats de les eleccions. Els propers tres anys, Dominion Voting donarà suport als programes pilot de tecnologia electoral amb màquines de votació automatitzada (AVM) donades, proporcionant un procés electoral millorat i, per tant, unes eleccions més segures”.

Quan la Fundació Clinton descriu les “democràcies emergents” que es beneficiaran de la generositat de Dominion, en realitat es refereix a les nacions que han estat objecte de destrucció i reconstrucció impulsades per les revolucions de color sota la imatge de la idea distòpica de Soros d’un ordre mundial tecnocràtic. L’última dècada, Dominion ha donat més de 50.000 dòlars directament a la Fundació Clinton per a aquest projecte i el seu antic propietari, William Kennard, va ser nomenat per Obama com a ambaixador davant la Unió Europea (2009-2013) i anteriorment va ser nomenat per Clinton quan va dirigir la Comissió Federal de Comunicacions de 1997 al 2001.

A més, quan cercava un lobbista de D.C., Dominion no haver de buscar més enllà de l’oficina de Pelosi quan va contractar Nadeam Elshami (l’antic cap de Gabinet de Pelosi) el 2019.

Abans de passar a “és una venjança divina envers els republicans que van utilitzar les mateixes tàctiques per posar Bush i Cheney al poder el 2000 i el 2004”, és important recordar que això va molt més enllà de la política de partit i afecta el cor del sistema supranacional de feixisme que opera per sobre de la política nacional. Es tracta d’un sistema supranacional al qual Trump s’hi ha resistit des que va assumir el càrrec quan va afirmar que “el futur pertany als patriotes, no als globalistes”, i és el sistema que ha estès els seus tentacles arreu del món durant l’últim segle. Sidney Powell va ficar el dit a la llaga quan va dir: “Ho han fet servir contra altres entitats en altres països. Recentment s’ha tornat en contra dels nostres propis ciutadans aquí per canviar els resultats de les eleccions.”

El cas de Filipines

Com ja s’ha dit, el Projecte Delian de Dominion és un recordatori de les operacions de “consolidació de la democràcia” de Soros-Clinton que han penetrat profundament en les nacions de l’antiga Unió Soviètica i han provocat un desastre lamentable a les Filipines, on la seva filial Smartmatic (dirigida pel arximilionari Lord Mark Malloch Brown) es va revelar com el nucli d’un vast frau electoral a les eleccions del 2010, 2013 i 2016.

Quan el peó de Soros, Benigno Aquino III, va ser declarat victoriós a les eleccions del 2010 tot i la manca de popularitat entre la població i d’una gran quantitat d’errors en la votació, un equip dirigit per l’especialista en informàtica Al Vitangcol III va dur a terme una anàlisi forense de les màquines de votació de Smartmatic i va descobrir que tots els sistemes eren fàcilment piratejables per diversos camins: 1) hackejant la targeta de memòria per obtenir vots negatius per a un candidat o vots positius per a un altre, 2) utilitzant els ports de consola i els ports USB a la part posterior de les màquines de recompte que Smartmatic afirma que només existien amb fins de diagnòstic, però que Vitangcol va demostrar que podien permetre que un ordinador portàtil normal es connectés i influís en els vots i el programari amb un cable normal de sèrie i sense necessitat de contrasenyes o noms d’usuari. Finalment, el pirateig dels servidors que contenen la transmissió de la informació electoral, com ha estat el cas a les eleccions dels Estats Units del 2020, s’ha comprovat que és molt fàcil per als hackers experts de l’equip de Vitangcol.

Els resultats d’aquests i altres estudis realitzats sobre els sistemes de Smartmatic van enfurismar prou el president Duterte com per exigir el maig del 2019 que el govern filipí “es desfaci d’aquesta Smartmatic i en cerqui una de nova que estigui lliure de frau” donant-li 3 anys per complir la tasca.

Fins ara hem establert l’essencial de l’aspecte tècnic del frau electoral que s’ha produït tant als Estats Units com a nivell internacional, i hem repassat alguns dels agents i operatius superiors que dirigeixen el joc des de dalt… però, encara no hem començat a mirar realment la pròpia bèstia en tota la seva lletjor.

Aquest és un exercici que farem amb tot detall en el proper lliurament que introduirà la figura de Lord Mark Malloch Brown com a líder de l’esforç britànic no només per derrocar la presidència de Donald Trump, sinó també per derrocar la pròpia república i el sistema de nacions sobiranes a tot arreu.

Font: Strategic Culture Foundation