Amb quin dret pretén una empresa privada dictar als seus usuaris allò que poden o no poden pensar o publicar?
Gleichschaltung és una paraula alemanya amb una rica història. Significa l’harmonització forçada de totes les formes d’expressió pública amb la línia oficial. Aquest concepte està experimentant actualment un renaixement, però no a les “nacions captives” de l’Est.
Cada matí, després d’arribar al seu despatx al Ministeri de Propaganda, el Dr. Goebbels es dedicava a la important tasca de difondre una directiva a tots els mitjans de comunicació alemanys, en què s’indicava la posició que havien d’adoptar aquell dia en relació amb les principals qüestions. Els mitjans de comunicació rebien instruccions no només sobre allò que havien de dir, sinó –d’igual importància– sobre allò que no havien d’esmentar. El sistema establert per Goebbels va funcionar a les mil meravelles. Sota la seva supervisió meticulosa, al discurs públic hi regnava una imponent harmonia d’opinió d’un extrem a l’altre d’Alemanya, sense que les veus discordants la pertorbessin.
Hom voldria que aquesta harmonia imposada mecànicament, per molt admirada que fos per alguns, hagués arribat a la seva fi el 1945. Però un butlletí de YouTube difós fa uns dies ens recorda que no ha estat així.
Els usuaris de YouTube han estat informats secament de les “Directrius de la Comunitat” vigents sobre un tema que actualment encapçala la llista de preocupacions del públic: la crisi de la Covid-19. Vet aquí els aspectes més destacats d’aquestes directrius:
Política de desinformació mèdica sobre la COVID-19
YouTube no permet continguts sobre la COVID-19 que suposin un alt risc de dany greu.
YouTube no permet continguts que difonguin informació mèdica errònia que contradigui la informació mèdica de les autoritats sanitàries locals (LHA) o de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre la COVID-19. Això es limita al contingut que contradiu l’OMS [sobre l’absoluta corrupció de l’OMS, vegeu aquí] o a les orientacions de les autoritats sanitàries locals sobre:
Tractament
Prevenció
Diagnòstic
Transmissió
Directrius de distanciament social i autoaïllament
L‘existència de la COVID-19
S’anima els escèptics a anar directament a la font si tenen dubtes sobre l’autenticitat d’aquestes terribles prohibicions:
https://support.google.com/youtube/answer/9891785
A continuació, YouTube especifica:
El que aquesta política significa per a tu si estàs publicant contingut:
No publiquis contingut a YouTube si inclou algun dels elements següents:
Informació errònia sobre el tractament
Contingut que fomenti l’ús de remeis casolans, oracions o rituals en lloc d’un tractament mèdic, així com consultar un metge o anar a l’hospital.
Cal destacar que no es dóna cap definició de “dany greu” ni de “remeis casolans”, ni s’explica la raó per la qual es prohibeix que aquests remeis siguin recomanats per persones que puguin haver tingut una experiència positiva després d’utilitzar-los. Tampoc no s’explica als milions de persones religioses de tot el món per què l’oració i els procediments anomenats condescendentment “rituals” són també a la llista de prohibits. ¿S’exigirà ara als membres de la confessió religiosa de la Ciència Cristiana, que des de molt abans de l’aparició de la Covid han confiat exclusivament en la pregària amb fins terapèutics i han evitat les cures mèdiques, que modifiquin les creences? Ni tan sols a la Unió Soviètica es va obligar els creients a enfrontar-se a una elecció tan dura. Fins i tot per als menys sofisticats hauria de ser obvi que l’objectiu de les directrius de YouTube no és promoure la salut, sinó orientar els pacients cap a les solucions extremadament cares que han permès a la indústria farmacològica fer una fortuna amb la Covid-19.
Aquesta impressió es veu reforçada per les nauseabundes i repetitives prohibicions que segueixen:
Contingut que recomana l’ús d’Ivermectina o Hidroxicloroquina per al tractament de la COVID-19.
Afirmacions de que la Hidroxicloroquina és un tractament eficaç per a la COVID-19.
Afirmacions categòriques de que la Ivermectina és un tractament eficaç per a la COVID-19.
Afirmacions de que la Ivermectina i la Hidroxicloroquina són segures per al tractament de la COVID-19.
Contingut que recomana l’ús de la Ivermectina o la Hidroxicloroquina per a la prevenció de la COVID-19.
Afirmar que la Ivermectina i la Hidroxicloroquina són segures en el tractament de la COVID-19.
Quines proves hi ha que no siguin segures? No es donen indicacions. Els governs de l’Índia, el Japó i les autoritats municipals de la Ciutat de Mèxic, entre d’altres, estan força contents amb els resultats de l’aplicació d’aquests tractaments. També ho estan els seus ciutadans curats que, no obstant, ara tenen prohibit a YouTube explicar a d’altres la seva reeixida recuperació.
Si YouTube fos una mera plataforma de mitjans de comunicació, quin interès podria tenir a desprestigiar alternatives barates i eficaces a preparats farmacèutics escandalosament cars, no provats i perjudicials de composició no revelada, pels efectes nocius dels quals les empreses que els produeixen es neguen a acceptar qualsevol responsabilitat extracontractual?
La directriu de YouTube continua desqualificant el qüestionament de les mascaretes o de la seva eficàcia i “les afirmacions que un vaccí COVID-19 aprovat causarà la mort, la infertilitat, l’avortament, l’autisme o la contracció d’altres malalties infeccioses”, tot i que és un fet àmpliament documentat que farà totes aquestes coses. També estan prohibides les afirmacions que “un vaccí COVID-19 aprovat contingui substàncies que no són a la llista d’ingredients del vaccí, com matèria biològica procedent de fetus (per exemple, teixit fetal, línies cel·lulars fetals) o productes animals”. Tant se val que diversos fabricants ja hagin admès que ho fan, encara que utilitzant el concepte enganyós de “línies cel·lulars fetals” per emmascarar l’ús moralment objectable de material procedent de fetus avortats, i així successivament, amb detalls lúgubres que fins i tot el Dr. Goebbels s’hauria sentit massa avergonyit de posar en una de les seves directives.
S’insta de nou els lectors que vagin a l’enllaç proporcionat anteriorment per confirmar per ells mateixos fins a quin punt una corporació mediàtica privada pràcticament monopolística com YouTube (juntament amb altres companyies similars, com Twitter i Facebook) està disposada a arribar per dictar als ciutadans quines opinions se’ls prohibeix expressar.
I ara arribem al moll de l’os de la qüestió: Què passa si el contingut publicat viola la política de YouTube?
Si el vostre contingut viola aquesta política, eliminarem el contingut i us enviarem un correu electrònic per informar-vos-en… Si rebeu 3 avisos en un termini de 90 dies, el vostre canal serà cancel·lat.
Podem cancel·lar el vostre canal o compte en cas que infringiu repetidament les Normes de la Comunitat o les Condicions del Servei. També podem donar de baixa el vostre canal o compte després d’un cas únic d’abús greu, o quan el canal es dediqui a una violació de la normativa.
No s’informa de qui pren aquestes decisions ni de cap indici de procés o procediment d’apel·lació.
El lector perspicaç ha de plantejar-se ara la següent pregunta lògica: amb quin dret una empresa privada, constituïda per posar els seus serveis a disposició de tots els membres del públic de forma no discriminatòria, pretén dictar als usuaris allò que poden o no poden pensar o publicar? La mateixa pregunta, per descomptat, es pot fer a d’altres empreses privades que també abusen de la seva posició privilegiada per imposar una tirania ideològica. Em vénen a la ment Twitter i Facebook.
I on són els poders públics per frenar aquests tirans privats descontrolats? L’Estat, en efecte, sembla haver-se marcit, exactament com va predir Marx, o potser simplement s’ha fusionat amb les corporacions privades per establir les bases del feixisme, com es diu que va dir Mussolini. El paper desagradable de l’Estat en aquest assalt a la llibertat d’expressió és especialment preocupant. Mentre subcontracta passivament la feina bruta a empreses privades, pot al·legar pèrfidament que no s’està produint cap retallada formal de les llibertats personals. La Primera Esmena roman tècnicament intacta, ja que no és el govern qui l’està soscavant.
L’experiment de control social de la Covid-19 fa gairebé dos anys que està en marxa. No es pot negar que ha aconseguit alguns dels seus objectius, però en aspectes importants també ha estat un fracàs sense pal·liatius. La llista ofensiva de “prohibicions” de YouTube, publicada després de dos anys d’adoctrinament global intens, n’és una prova irrefutable. Tot i el suport inalterable de la política, els mitjans de comunicació, les finances i la “ciència” corrupta, la narrativa de la Covid s’ha enfonsat sota l’implacable cop dels partidaris competents i informats de la veritat i la llibertat.
Els ineptes deixebles del Dr. Goebbels han passat per alt el concepte de gute Propaganda, paradoxalment un dels postulats clau de la tècnica del doctor. Significa que per ser creïble, exitosa i, en darrera instància, persuasiva, la propaganda ha d’estar fortament matisada amb elements de veritat. En la seva arrogància i la seva confiança incessant en la força bruta, no han fet els deures. “La bona propaganda”, va escriure Goebbels, “no necessita mentir, de fet no ha de mentir. La propaganda que fa ús de la mentida… no pot tenir èxit a llarg termini… però una idea correcta també ha de ser exposada de manera apropiada”.
És evident que no han trobat la forma adequada de presentar la Covid-19 a les masses indecises i incrèdules. Per tant, la seva poc elegant solució és intentar embotir-ho a la gola de tothom, la qual cosa és un enfocament arriscat i probablement sigui contraproduent. Schade (una pena)… probablement estigui murmurant el doctor al seu llac de lava de l’infern.
Font: Strategic Culture Foundation
Robert Kennedy Jr: Desinformació, censura, pèrdua de llibertats i guanys econòmics