Snow va seguir els passos del fundador del CovertAction Information Bulletin, Philip Agee, en l’intent d’exposar les estretes connexions entre la CIA i les corporacions multinacionals i l’anàlisi de l’economia política de l’imperialisme estatunidenc.

Keith Harmon Snow, després de patir càncer, va morir a principis de desembre a l’edat de 64 anys. Era un valent periodista de recerca que va ser ignorat pels principals mitjans de comunicació a causa dels seus veraços reportatges sobre Rwanda i la política exterior estatunidenca a l’Àfrica Central.

Snow va exposar la falsa narrativa que hi ha sota el genocidi ruandès del 1994 a Occident, presentant els tutsis com les víctimes d’un pla genocida d’extermini hutu, i el Front Patriòtic Ruandès (FPR) sota el lideratge de Paul Kagame com el salvador de Rwanda.

Els escrits de Snow mostraven, més aviat, que l’FPR va instigar una guerra civil a Rwanda després d’envair il·legalment el país des d’Uganda amb el patrocini dels Estats Units i el Regne Unit, i que Kagame va desencadenar el genocidi abatent l’avió del president hutu de Rwanda, Juvenal Habyarimana.

A més, les forces de l’FPR de Kagame van dur a terme una gran part dels assassinats durant el genocidi, fins i tot establint crematoris a l’aire lliure per desfer-se millor dels cossos, i van perpetrar un genocidi de refugiats hutus expulsats de Rwanda durant les repetides invasions de la República Democràtica del Congo (RDC).

En lloc de ser un espectador del genocidi, com es creu comunament, el treball de Snow va detallar com els Estats Units en van ser profundament còmplices. A finals de la dècada de 1980, la CIA va començar a donar suport als exiliats tutsis amb base a Uganda i va donar llum verda a la invasió de Rwanda des d’Uganda per part de l’FPR. Paul Kagame es va formar en guerra psicològica a Fort Leavenworth, Kansas, on va aprendre l’art de l’engany i la mentida.

Snow va revelar que Kagame va treballar en estreta col·laboració amb Roger Winter, cap del Comitè dels Estats Units per als Refugiats (USCR) i presumpte agent de la CIA, a qui Kagame va condecorar el 4 de juliol del 2012, amb motiu de la celebració del 16è aniversari de la victòria de l’FPR.

A principis de la dècada de 1980, Winter havia donat suport al Moviment Nacional de Resistència (NRM) a Uganda, liderat per Yoweri Museveni, actual líder d’Uganda, Kagame i l’aristocràcia tutsi hima, que lluitaven contra el llavors president d’Uganda, Milton Obote, un antic socialista.

Durant la resta de la dècada, Winter va treballar per promoure els plans militants de l’aristocràcia tutsi ruandesa, que havia estat expulsada de Rwanda quan els hutus van prendre el poder la dècada de 1960 i volia establir un imperi tutsi-hima més gran al cor de l’Àfrica.[1]

Snow va deixar clar que el motiu darrere de les operacions de Winter i la CIA a l’Àfrica Central era establir un règim titella dels Estats Units i el Regne Unit a l’Àfrica Central que pogués ajudar les corporacions multinacionals occidentals a accedir a la riquesa mineral de la República Democràtica del Congo.

Winter també va proporcionar suport encobert a John Garang, comandant de l’Exèrcit d’Alliberament Popular del Sudan (SPLA), una força proxy dels Estats Units coneguda per la seva brutalitat que va emprendre una insurgència contra el govern proxinès del Sudan i va contribuir a la divisió del Sudan, ric en petroli.[2]

Escriure des del cor

Nascut a Williamsburg, Massachusetts, Keith Harmon Snow va començar a conèixer la política centreafricana després de treballar com a investigador de genocidis per a UNICEF a Rwanda.[3]

Després de començar la seva carrera com a científic treballant en sistemes d’armament altament classificats per al Pentàgon, Snow va trobar una vocació més elevada com a corresponsal de guerra, treballant, entre altres llocs, a l’Afganistan, el Congo, Etiòpia, Sudan i Mongòlia.

Testimoni expert en les audiències de sol·licitud d’asil a immigrants ruandesos als Estats Units, Snow va mantenir una audiència amb Moammar al-Gaddafi abans de la invasió estatunidenca de Líbia, a la qual es va oposar fermament, i va testificar davant l’Audiència Nacional a Espanya, recolzant les acusacions de crims de guerra contra càrrecs actuals del govern ruandès.

Inclòs a la llista negra dels principals mitjans de comunicació estatunidencs i vetat a tres universitats dels Estats Units (Smith, Mt. Holyoke i Hampshire) i a dos països africans (Etiòpia i Rwanda[4]), Snow va rebre quatre premis del Projecte Censurat, va ser consultat sovint per africans i va ser convidat a parlar a París el 2003 i altre cop el 2024 en la Convenció del Govern ruandès a l’exili.

Descrit per un dels seus amics congolesos com a «aventurer» i «ple de vida», Snow va visitar la majoria dels països de l’Àfrica i va nedar a tots els rius del Congo. Detingut per desobediència civil en les protestes antiglobalització de la dècada de 1990, va viatjar molt pel sud-est asiàtic, relatant els seus viatges a través del periodisme escrit i fotogràfic.[5]

Snow, que ha viscut els darrers anys a Greens Island (Maine), va aparèixer a l’aclamat documental Enjoy Poverty, de Renzo Martens, en què es denunciava l’esclavitud a les plantacions d’Unilever a la República Democràtica del Congo.

Snow també va escriure un llibre, The Worst Interests of the Child (Els pitjors interessos del nen), en què denunciava la corrupció en el sistema de tribunals de família de Connecticut, que, segons Snow, s’havia transformat en un «sistema d’extorsió i xantatge criminal basat en el lucre privat» que «enriqueix advocats, jutges, metges i psicòlegs».[6]

Amb un fill petit, Birch, a qui adorava, la principal font de treball de Keith va ser ConsciousAlliance.com, que va sacsejar les ments de tot el món perquè percebessin la història de guerres i pobresa de l’Àfrica sota una nova llum.

El seu periodisme era de qualitat altíssima. Snow sempre va aportar proves detallades per donar suport a la seva acusació contra les institucions governamentals corruptes, i va ser astut en reconèixer els imperatius econòmics subjacents en la majoria dels crims d’Estat.

Els escrits de Snow aportaven també una forta veu africana, absent als relats dels principals mitjans de comunicació estatunidencs, i expressaven compassió per les víctimes dels crims occidentals i dels seus proxies africans.

Segons P.D. Lawton, editor sud-africà d’African Agenda, Snow «escrivia des del cor», impulsat pel que Lawton va anomenar «una de les ments més brillants».

Denunciant la militarització estatunidenca de l’Àfrica, els escrits de Snow no només documentaven les atrocitats dels règims recolzats per Occident a Rwanda i Uganda, sinó també a Guinea Equatorial, Gabon i l’Etiòpia de Meles Zenawi, que va cometre un genocidi contra el poble anuak.[7]

En una ocasió, Snow va viatjar amb l’Exèrcit d’Alliberament del Poble Sudanès (SPLA) al sud del Sudan i va documentar les terribles conseqüències de la guerra civil abonada per Occident i la importància de la recerca de petroli per alimentar-la.

Snow va escriure que l’estratègia dels Estats Units «per fracturar i dividir el Sudan és similar a l’estratègia en marxa al Congo, i es fa ressò de l’estratègia de l’FPR… utilitzada per aconseguir el canvi de règim a Rwanda, del 1990 al 1994».

Seguint els passos de Philip Agee

Snow va fustigar els periodistes que informaven sobre l’Àfrica per a The New York Times i The Atlantic, entre altres prestigiosos mitjans, per adoptar simplificacions emocionalment potents, com la falsa dicotomia creada entre els dolents hutus i els herois tutsis al genocidi de Rwanda.[8]

Els mateixos periodistes van contribuir a fabricar el consentiment blanquejant els crims dels Estats Units i no revelant com les empreses multinacionals van alimentar els conflictes africans en comprar polítics com George H. W. Bush i Bill Clinton.

Snow va destacar la importància de Maurice Tempelsman en l’impuls del que va anomenar l’holocaust de l’Àfrica Central, que es va cobrar entre sis i deu milions de vides.

Tempelsman, un important donant del Partit Demòcrata els vincles del qual amb els serveis d’intel·ligència es reflectien en el càrrec de president de l’Africa-America Institute, una tapadora de la CIA dedicada a la propaganda i a portar líders africans a estudiar als Estats Units, era president del consell d’administració de Lazare Kaplan International Inc. (LKI), l’empresa de diamants més gran dels Estats Units i sòcia de Leon Tempelsman & Son, que té lucratius interessos miners a tota l’Àfrica[9].

La influència política de Tempelsman va quedar palesa el 1998, quan va acompanyar el president Bill Clinton en un viatge a l’Àfrica Central en què Clinton va ampliar el suport estatunidenc als governs de Rwanda i Uganda mentre envaïen la República Democràtica del Congo (RDC) per saquejar les seves riqueses de diamants i altres minerals.

Ja a la dècada de 1960, Tempelsman havia cultivat estrets vincles amb el dictador congolès Joseph Mobutu i va treballar amb l’agent de la CIA Larry Devlin per planejar l’assassinat de Patrice Lumumba, que havia volgut posar la riquesa mineral del Congo sota control nacional. Tempelsman i Devlin van recolzar a més els esforços de Mobutu per reprimir una rebel·lió liderada pels seguidors de Lumumba.[10]

En un article de març del 2006, Snow va criticar l’Informe d’Human Rights Watch per ometre analitzar com l’Anglo American Corporation, propietat d’Oppenheimer, i la Barrick Gold, amb seu al Canadà, de la qual l’expresident George H. W. Bush en va ser assessor a sou, van ajudar a alimentar la violència a la RDC.[11]

Snow va assenyalar que un directiu d’Anglo American, Sir Mark Moody-Stuart, era directiu de Royal Dutch Shell i membre del consell assessor del secretari general de l’ONU, Kofi Annan, i que l’Anglo-Ashanti Company va enviar els seus principals advocats a l’est de la RDC per ajudar els líders de les milícies rebels que estaven sent detinguts allà.

Snow també va relatar que diversos propietaris d’empreses mineres que es van beneficiar de l’explotació de la RDC eren donants de Bill Clinton, entre ells Jean-Raymond Boulle, que va rebre un acord multimilionari per a les mines de Kolwezi (cobalt) i Kipushi (zinc) al Congo de l’Aliança de Forces Democràtiques per a l’Alliberament del Zaire (ADFL) de Laurent Kabila abans fins i tot que estiguessin oficialment en el poder.

L’administració Clinton, no per casualitat, va contribuir a portar Kabila al poder ajudant a finançar les invasions ruandeses-ugandeses del Congo a finals de la dècada de 1990.

Quan Kabila va intentar reafirmar el control local sobre la indústria minera de la RDC, va ser assassinat, i un company ruandès, Hyppolite Kanambe (àlies Joseph Kabila), va ser posat al poder.

Laurent Kabila, un antic aliat del Che Guevara que va viatjar al Congo a mitjans dels anys 60 per donar suport a una rebel·lió contra Joseph Mobutu, va ser assassinat després de prendre mesures per afirmar el control nacional de la RDC sobre els seus recursos econòmics. El seu substitut, Hyppolite Kanambe (àlies Joseph Kabila) va permetre el saqueig de la RDC per part d’Occident. [Font: aljazeera.com]

La resistència central a la invasió estrangera a la RDC va ser la milícia Mai-Mai, agrupada amb altres milícies pels mitjans de comunicació occidentals, que en ocultar les veritables arrels de la guerra del Congo, van reforçar els estereotips racistes dels africans com a salvatges.

Els escrits de Snow seguien la tradició del fundador del CovertAction Information Bulletin, Philip Agee, en centrar-se en la política-economia i en els intricats vincles entre les grans empreses, la CIA i la Casa Blanca per fomentar els conflictes violents i el saqueig econòmic arreu del món.

El llibre d’Agee de 1975 Inside the Company (Dins de l’empresa) destacava com els plutòcrates corporatius utilitzaven la CIA per fer la feina bruta que els permetés fer-se amb el control dels recursos naturals a tot l’anomenat Tercer Món.

Els escrits de Snow sobre el Sudan mostraven com els Estats Units van llançar una campanya de guerra de baixa intensitat de tres dècades de durada a partir de mitjans dels vuitanta, després de la caiguda del client estatunidenc Jaafar Nimeiri. El substitut d’aquest, Omar al-Bashir, va posar fi a les operacions de l’USAID al Sudan que havien donat lloc a l’exportació barata de goma aràbiga, un recurs essencial per als refrescos (Coca-Cola, Pepsi, Fanta) i la cervesa, sobre la qual el Sudan en té gairebé el monopoli.

Alguns dels articles de Snow sobre la RDC apuntaven a l’especulació de multimilionaris israelians com Beny Steinmetz i Dan Gertler, que feien servir mercenaris privats i funcionaven com agents del Mossad, que treballa mà a mà amb la CIA, l’MI6 britànic i els criminals règims de Kagame i Museveni.[12]

Gertler va dirigir una xarxa entrellaçada d’empreses de diamants, inclosa Emaxon Finance International, que va obtenir els drets majoritaris sobre els diamants de l’empresa minera estatal de la RDC, Société Minière de Bakwanga, MIBA.

L’accés de Gertler a l’elit política estatunidenca es va produir a través de Condoleezza Rice, que tenia amistat amb un rabí nascut a Brooklyn, Chaim Yaakov Leibovitch, a qui ell estava molt unit.

Snow va suggerir que Gertler –que finança polítics israelians de dretes– va subornar funcionaris congolesos i angolesos per protegir els seus interessos miners i era tan amic de Hyppolite Kanambe que va ser un dels dos únics homes blancs convidats al seu casament.

Emaxon Finance International, segons Snow, va ocultar gran part dels seus guanys mal produïts en «paradisos fiscals» extraterritorials que van ajudar a «protegir de l’acció de la justícia persones responsables de blanqueig de diners, operacions amb armes i drogues, assassinats i altres actes de terrorisme».

La responsabilitat dels intel·lectuals i de les celebritats

Entre altres coses, els escrits de Snow són significatius en assenyalar la corrupció dels establishments periodístics i acadèmics, que sovint han repetit com a lloros la línia dels esdeveniments de l’FPR i han ajudat a suprimir la veritat sobre la política exterior estatunidenca a l’Àfrica.

La ressenya de Snow d’un llibre sobre l’assassinat de l’excap d’intel·ligència ruandès Patrick Karegeya per Paul Kagame va criticar característicament un conegut escriptor del New York Times, Howard W. French, per regurgitar el que Snow va anomenar la falsa «narrativa dels tutsis com a víctimes dels assassins hutus».

La mateixa crítica fustigava Joshua Hammer per atemptar contra la veritat en un article publicat a The New York Times Magazine dirigit contra el dissident ruandès Paul Rusesabagina (àlies Mr. Hotel Rwanda), segrestat i empresonat per criticar Kagame.[13]

Qualificant Hammer de «descarat apologista de l’assassinat en massa [que] va promulgar activament desinformació antihutu en suport del genocidi contra el poble hutu», Snow assenyala que Hammer no va revelar als seus lectors la seva estreta relació amb l’FPR, la propaganda del qual estava ajudant a regurgitar.

Snow pensava que Hammer era un agent de la CIA o del Mossad, o de tots dos. L’article de Hammer al New York Times Magazine era tan dolent que el Dr. Brian Endless, professor de la Universitat Loiola de Chicago que havia treballat amb Rusesabagina, va enviar un correu electrònic a l’editor per dir-li que havia estat citat erròniament, afirmant que «Joshua em va entrevistar a mi i a moltes altres persones relacionades amb Paul Rusesabagina, a més de diversos periodistes i experts acadèmics. Clarament va ignorar totes les nostres aportacions, i al seu lloc va explicar la història que ha estat difosa des de poc després del terrible genocidi del 1994 per la maquinària propagandística del president ruandès Paul Kagame».

Els escrits de Snow també apuntaven el Dr. Eric Reeves, professor de l’Smith College i suposat activista contra el genocidi que funcionava com a propagandista de l’SPLA i era un defensor obert de la guerra de baixa intensitat i de les operacions estatunidenques de canvi de règim al Sudan.[14]

Altres escrits de Snow apuntaven a Philip Gourevitch, Howard Buffett, Andrew Young, Ben Affleck, Paul Farmer, Samantha Power, George Clooney, Rick Warren i molts altres escriptors i celebritats occidentals que defensaven els punts de vista favorables a l’SPLA i al Departament d’Estat dels Estats Units sobre el conflicte de Rwanda i altres conflictes africans.

Snow va posar èmfasi en com els programes d’ajuda humanitària dels Estats Units s’integraven sovint en iniciatives de política exterior més àmplies que havien provocat greus crisis humanitàries.

L’ajuda humanitària es podia utilitzar com a tapadora per al subministrament d’armes i altres suports polítics, i normalment es canalitzava cap a grups recolzats pels Estats Units, el Regne Unit i Israel, i es retenia a víctimes de l’imperialisme occidental com els hutus.

El que Snow va anomenar la indústria de les ONG també era destructiva perquè inhibia el creixement de moviments socials progressistes i iniciatives de base i fomentava la dependència dels occidentals.

Els escrits de Snow criticaven els portaveus cèlebres de les agències de l’ONU que treballaven insidiosament per promoure els interessos del Pentàgon. Això passava mentre s’alimentava el que ell anomenava la «indústria de la misèria», per la qual els estatunidencs es veuen obligats a donar diners a organitzacions benèfiques privades mentre romanen aliens als interessos especials i a les estructures polítiques que impulsen tota la misèria.

Algunes d’aquestes celebritats, com Ben Affleck, que es va fer molt amic de la família de Paul Kagame i es va reunir a l’Àfrica Central amb Laurent Nkunda, líder de la milícia ruandesa implicat en greus crims contra els drets humans a la RDC, van fer propaganda obertament a favor dels Estats clients dels Estats Units.

Altres van ajudar a promoure organitzacions fictícies de la CIA com Save Darfur, dissenyades per cooptar els esforços dels moviments populars d’oposició/antiimperialistes a Occident, mentre canalitzaven l’energia activista estudiantil cap al suport a grups alineats amb els Estats Units com l’Exèrcit d’Alliberament del Poble Sudanès al Sudan.[15]

Snow va revelar que el fundador de Save Darfur, John Prendergast (amb Eric Reeves), era un agent dels serveis d’intel·ligència estatunidencs que, treballant per a grups de façana dels serveis d’intel·ligència com ENOUGH, Genocide Intervention Network i Raise Hope for Congo, promovia activament la subversió a tota l’Àfrica en consonància amb els Estats Units.

Prendergast es presenta públicament com un benefactor de tipus hippie que es preocupa per la difícil situació dels nens africans quan, en realitat, és un nefast operatiu de l’Estat profund amb molta sang a les seves mans, que presumia de viatjar per l’Àfrica Central amb Paul Kagame.[16]

Segons Snow, una altra que és percebuda com a benefactora, però que té les mans tacades de sang, és l’estrella de Hollywood Angelina Jolie, que va interpretar una heroïna «desinteressada» que treballava com a funcionària de l’ACNUR a la pel·lícula de Hollywood Més enllà de les fronteres, que en realitat era «una pel·lícula que ven la necessitat de barrejar operacions de tràfic d’armes de l’Agència Central d’Intel·ligència amb missions humanitàries, perquè aparentment és per la causa ‘correcta’: Intervencions encobertes patrocinades per Occident».[17]

Keith Harmon Snow era una joia oculta en el corrupte món del periodisme modern, les ONG de drets humans i el món acadèmic, que es preocupava profundament per la humanitat i deia la veritat al poder.

Tot i que Snow ja no és entre nosaltres, els seus escrits són accessibles a Internet. Haurien de ser consultats per qualsevol que cerqui comprendre millor les horribles conseqüències de la política exterior estatunidenca a l’Àfrica i vulgui saber més sobre els acabalats plutòcrates que hi ha al darrere.

Visiteu el lloc web de Keith Harmon Snow aquí.

NOTES

  1. L’expert ugandès Remigius Kintu va assenyalar que el Comitè Estatunidenc per als Refugiats, sota la direcció de Winter, «es va convertir en un lloc de comandament virtual per a les operacions exteriors de l’FPR: gestió logística, propaganda de desinformació, operacions psicològiques i altres activitats d’intel·ligència política per a l’FPR amb fons gairebé il·limitats procedents de fonts dubtoses dels Estats Units». Se sap que Winter va ser present a la caserna general de Kagame a Mulindi, Rwanda, uns dies abans que es llancés l’ofensiva la nit del 6 al 7 d’abril de 1994. Entre els protegits de Winter es trobaven figures tan notables en la configuració de la política estatunidenca a l’Àfrica Central com Susan Rice, Gayle Smith, Jendayi Frazer, John Prendergast y Ted Gagne.
  2. En un dels seus articles, Snow va fer referència a un article de The Atlantic que deixava clar que Winter va servir en efecte com a comandant militar al Sudan.
  3. Snow també va treballar com a investigador per a Genocide Watch i Survivor’s Rights International el 2003-2004. Va treballar la major part de l’era 2000-2011 sobre el terreny a l’Àfrica Central, amb investigacions sobre genocidi al Sudan del Sud i, per a UNICEF, a Etiòpia.
  4. Snow figurava a la «llista negra» i d’enemics personals de Paul Kagame, similar al lloc web ucraïnès de llistes negres de la CIA Myrotvorets.
  5. Snow va treballar com a redactor i fotògraf per al Japan International Journal i el 2009 va ser Regent’s Lecturer en Dret i Societat a la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara, reconegut pel seu treball d’impugnació de les narratives oficials sobre crims de guerra, crims contra la humanitat i genocidi.
  6. Segons Snow, «el sistema sovint promovia la separació dels nens dels seus pares i els obligava a acollir-se a llars de guarda. Al final, els nens són victimes de tràfic i lliurats als seus abusadors, i estem parlant de violacions sexuals que són molt fàcils de documentar i recolzar».
  7. Zenawi era apreciat pel govern dels Estats Units, entre altres raons, per permetre-li muntar operacions encobertes des de Hurso (Etiòpia), a través del nord d’Àfrica i fins a l’Orient Mitjà.
  8. Snow tenia al cap persones com Eliza Griswold, Sarah Hamilton i el columnista del New York Times Nicholas Kristof, que va guanyar un Premi Pulitzer per promoure la desinformació sobre el sud del Sudan i el suposat genocidi a Darfur. Els escrits de Kristof van donar suport a Save Darfur, una organització creada per desviar l’activisme universitari de l’oposició a la Guerra contra el Terrorisme i en suport dels objectius polítics dels Estats Units al Sudan. Snow va escriure que «les tècniques de propaganda utilitzades per aquests pilars de la llibertat estatunidenca [és a dir, Kristof i similars] no són ni més ni menys manipuladores i sinistres que les que associem amb Rússia o la Xina o els anomenats Estats de ‘l’Eix del Mal’ (Cuba, Iran, Iraq, Líbia, Corea del Nord, Sudan, Síria i Iemen). Igual que les víctimes ensangonades (ja siguin civils estrangers o tropes estatunidenques), les tortures, massacres i altres crims de guerra i contra la humanitat són blanquejats de les pàgines i pantalles dels mitjans occidentals de ‘notícies’, deixant-nos amb contes de fantasia asèptics que reforcen el nostre propi sentit de la veritat i la justícia, i la bondat inherent en la que tots volem creure».
  9. Tempelsman va desenvolupar més tard un pla per a Angola que portaria al partit de dretes UNITA al govern i permetria a les seves empreses introduir al país equips de mineria a gran profunditat fabricats als Estats Units i comercialitzar-ne després les pedres extretes. Els vincles de Tempelsman amb els serveis d’intel·ligència es van reflectir a més en el seu càrrec de director de l’Institut Nacional Demòcrata per Afers Internacionals (NDI), una entitat adjunta a la Fundació Nacional per a la Democràcia (NED), que finança líders proestatunidencs d’arreu del món la plataforma política dels quals s’assembli a la del Partit Demòcrata i serveixi als objectius de la política exterior dels Estats Units.
  10. Després de la seva «jubilació» de la CIA, Devlin va ser contractat directament per Tempelsman.
  11. El consell d’administració de Barrick Gold incloïa: Brian Mulroney, exprimer ministre de Canadà; Edward Ney, exambaixador dels Estats Units al Canadà i president de l’empresa privada de relacions públiques Young & Rubicam; l’exsenador estatunidenc Howard Baker (R-TN); J. Trevor Eyton, membre del Senat canadenc; i Vernon Jordan, un dels advocats de Bill Clinton i exdirector executiu de la Lliga Nacional Urbana. Snow va assenyalar, a més, que Barrick Gold era una de les empreses clients del grup de pressió Good Works International, d’Andrew Young. Young, antic confident de Martin Luther King, Jr. va ser alcalde d’Atlanta i un dels principals organitzadors del Consell d’Amistat entre els Estats Units i Uganda.
  12. Snow va escriure que l’agent del Mossad David Kimche va treballar amb Roger Winter per ajudar a la victòria de l’FPR a Rwanda. Comandants israelians van ser vistos als camps de batalla de l’est del Congo-Zaire i la firma israeliana Silver Shadow suposadament va armar les Forces de Defensa del Poble d’Uganda en la seva aliança amb el senyor de la guerra congolès Jean-Pierre Bemba i el seu despietat Moviment per a l’Alliberament del Congo. Israel també va enviar mercenaris al Sudan del Sud per lluitar contra el govern de Khartum. El desembre del 2011, Salva Kiir, el nou president cabdill del Sudan del Sud, va triar Israel per a una de les seves primeres visites oficials. El 23 de juliol del 2012, a canvi de dècades de suport encobert israelià a la guerra de baixa intensitat de l’SPLA, el règim de l’SPLA que dirigeix ​​el nou Sudan del Sud va signar la cessió a Israel dels drets sobre l’aigua i el «desenvolupament d’infraestructures» del Sudan.
  13. Entre les mentides regurgitades per Hammer hi havia la propaganda del Departament d’Estat dels Estats Units que extremistes hutus van abatre l’avió presidencial de Juvenal Habyarimana, desencadenant el genocidi ruandès.
  14. Snow va escriure que Reeves, objector de consciència a la guerra del Vietnam que va treballar en estreta col·laboració amb Roger Winter, va inflar les estadístiques de mortalitat a Darfur per ajudar a promoure la causa de l’organització Save Darfur. «Tolerava zero crítiques o divergències de la línia del partit». Els escrits de Snow també van mostrar la complicitat del líder del Caucus Negre del Congrés, Donald Payne (D-NJ), en els crims dels Estats Units a l’Àfrica.
  15. Snow va escriure que la campanya «’Salvar Darfur’ està profundament alineada amb organitzacions religioses jueves i cristianes dels Estats Units, el Canadà, Europa i Israel. Aquests grups han fet campanya sense descans a favor de l’acció militar occidental, demonitzant tant el Sudan com la Xina, però no han abordat mai la participació militar occidental, donant suport a les faccions de tots els bàndols. En mobilitzar grups que simpatitzen amb l’etiqueta de ‘genocidi’ i els crits de ‘mai més’, fan un greu perjudici a la causa dels drets humans.»
  16. Als 33 anys, Prendergast va ser Director d’Afers Africans de Bill Clinton al Consell de Seguretat Nacional, on va treballar amb Susan Rice per crear la preuada Iniciativa de Resposta a les Crisis a l’Àfrica (ACRI, per les sigles en anglès) del Pentàgon, una entitat de nom eufemístic creada per projectar el poder dels Estats Units a l’Àfrica i dirigida pel Comandament de Forces Especials de l’Exèrcit dels Estats Units (SOCOM). Snow va escriure que Prendergast va treballar més tard per a l’International Crisis Group, un altre think tank d’intel·ligència i ONG d’agitprop (propaganda d’agitació) que serveix de façana a faccions properes al govern estatunidenc. Prendergast també va treballar per a Bread for the World, que va contractar com a director l’exdirector de la CIA Leon Panetta. El Dr. Yaa-Lengi Ngemi, autor congolès de Genocidi al Congo, va enviar una carta a una revista de Filadèlfia que elogiava Prendergast, en què afirmava: «Mentre vostès canten les lloances [de John Prendergast], el poble congolès que porta morint des del 1996 no té cap interés en JP».
  17. L’anti-Jane Fonda, Jolie, s’ha convertit cada vegada més en una integrant destacada de l’aparell de seguretat nacional dels Estats Units, unint-se a l’influent i ben dotat think tank Council on Foreign Relations el 2007, i escrivint un article d’opinió conjunt a The New York Times amb John McCain el 2018 demanant la intervenció dels Estats Units a Síria i Myanmar.

Jeremy Kuzmarov és doctor en Història dels Estats Units per la Universitat de Brandeis i ha ensenyat a nombroses universitats dels Estats Units. És un expert en història i política dels Estats Units molt sol·licitat en programes de ràdio i televisió, i copresenta un programa de ràdio a la New York Public Radio i a la Progressive Radio News Network anomenat «Left on Left». És editor en cap de CovertAction Magazine i autor de cinc llibres sobre política exterior estatunidenca, entre ells Obama’s Unending Wars (Clarity Press, 2019), The Russians Are Coming, Again, amb John Marciano (Monthly Review Press, 2018), i Warmonger.  How Clinton’s Malign Foreign Policy Launched the U.S. Trajectory From Bush II to Biden (Clarity Press, 2023). A més d’aquests llibres, Kuzmarov ha publicat centenars d’articles i ha contribuït en nombrosos volums editats, inclòs un en la prestigiosa Oxford History of Counterinsurgency. Podeu contactar amb ell a jkuzmarov2@gmail.com i trobar-lo a Substack aquí.

Font: CovertAction Magazine

El Diluvi – Tràiler (Keith Harmon Snow, 2013)