Després de tres mesos d’enredar la troca, la CUP encara no ha pogut decidir si facilitarà la investidura de Mas i l’inici de la legislatura que ha de portar Catalunya a les portes de la independència. Per molts de plans de rescat i de programes socials que s’han negociat amb Junts pel Sí, al final, s’ha fet evident l’únic obstacle, insalvable, per a la CUP: Mas és de dretes. 

Amics de la CUP –i dic amics encara que ja no us veig amb tantes simpaties com fa uns mesos–, perdonau-me que us digui què són les dretes, perquè crec que mai no heu viscut sota la bota d’un govern veritablement de dretes, com els que hem hagut de patir a les Illes Balears. No és que us ho desitgi, però una temporada sota les ordres de Gabriel Cañellas o de Jaume Matas, i no parlem de José Ramón Bauzá, us canviarien la percepció de la realitat. Això són dretes de veritat i no els succedanis que heu tengut pel Principat.

Per començar, la dreta, la dreta de veritat, sobretot, és anticatalanista. Anticatalanista i anticatalana. Aquest és el gen predominant en l’ADN de la dreta espanyola, ja sigui castellana, andalusa, mallorquina o, fins i tot, catalana. Un bon dretà és, per damunt de tot, anticatalà. Rebutja la llengua catalana i fa seus tots els tòpics que circulen sobre els catalans. Comprendreu, per tant, que el que més odien és un independentista català, no el suporten. I l’encarnació d’aquesta perversió política, el súmmum (qualcú diria “el colmo”) és Artur Mas. Mirau per on, aquell en qui heu concentrat totes les vostres fòbies és el mateix dimoni a qui menyspreen els dretans de bon de veres. Basta escoltar els tertulians de la caverna. Pobre Mas!, en qui personifiquen tots els mals que amenacen la grandesa d’Espanya.

Em direu que Mas és el culpable de les retallades. Ja ho sé, us ho he sentit a dir mil vegades. Perdonau-me una altra vegada, però em recordau alguns col·lectius que, a casa nostra, a les Illes, com dieu, protesten contra el nou govern reclamant més recursos per a l’educació, la sanitat, els serveis socials, la universitat, el medi ambient… I voleu dir que el flamant nou govern progressista no té sensibilitat social o mediambiental? O, per ventura, no deu ser que no hi ha ni un punyeter euro (amb perdó) per gastar perquè estam sota el jou d’un Estat que ens espolia els nostres recursos fiscals? O no us sona una cosa semblant a casa vostra? Ja està bé que reclamem als governants, del signe que siguin, més recursos per a les necessitats bàsiques i el manteniment d’uns bons serveis públics; però, en el cas dels Països Catalans, no atribuir les retallades a qui ens tracta com una colònia és enganar la gent i desviar l’atenció d’allò que, per a tots nosaltres, és l’essencial: aconseguir ser els amos dels recursos econòmics que generam.

Així que, una altra vegada, amics meus, per què no pensau en allò que és fonamental? A molts de nosaltres, des de les Illes o del País Valencià, ens havia fet tanta il·lusió el vostre procés. Pensàvem que tot d’una ens hi podríem afegir, no sé ben bé com; però estàvem segurs que els nostres conciutadans, en veure com edificàveu un estat modern, capdavanter en llibertats individuals i col·lectives, dinàmic empresarialment, culte i respectuós amb la resta de cultures, ens farien més cas als qui predicam en el desert des de fa molts d’anys. Ingenus, molts de nosaltres crèiem que seríeu el mirall del que podria ser el nostre Poble, a fi de fugir de l’hegemonia d’una dreta barroera i inculta. Però estau a punt de trencar el mirall. Tot per un nom, per una persona.

Em direu que per què no es retira Mas, per què sou vosaltres els qui heu de cedir? Quanta inconsciència. O no veieu que Mas representa els centenars de milers de persones que han obert els ulls i s’han adonat que Espanya no té remei. O és que, als governants de la nostra futura nació independent, els hem d’exigir el pedigrí d’haver estat independentistes des del bressol? Ningú com Mas, després del franquisme, no ha arriscat tant: s’ha jugat el prestigi i, fins i tot, la seva seguretat personal, per la independència de Catalunya. Direu que per perpetuar-se en el poder. Per divuit mesos? Divuit mesos és el que us ha demanat.

Quina paradoxa! Sou una organització revolucionària i estau a punt de fer avortar el procés més revolucionari encetat a Europa des de fa moltes dècades. Quant de temps haurà de passar perquè tanta de gent recobri la il·lusió si es frustren tantes esperances. Pensau-hi, i pensau també en els qui esperam ansiosos la vostra decisió més enllà de la mar. Que tengueu un bon i clarivident començament d’any.