Semblaria que la memòria a la nostra època és fràgil davant dels esdeveniments que vivim marcats pel que és mediàtic i l’acceleració del temps. No hi ha temps per pensar, no hi ha temps per pregar, no hi ha temps per saber que es recull allò que se sembra. La voràgine en què es viu, dominats pel pensament únic i els tòxics propagandístics, porta als oblits intencionats.
Cal fer memòria. Els dies 6 i 9 d’agost de 1945, el món va viure la tragèdia que fa mal fins avui, quan el president dels Estats Units Harry Truman va ordenar llançar dues bombes atòmiques sobre les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki matant milers de nens, nenes, homes i dones de la població civil, quan el Japó ja estava vençut i disposat a rendir-se en la II guerra mundial
El govern dels Estats Units va justificar la seva crueltat posada de manifest per l’afany d’experimentar els efectes de les bombes atòmiques, llençades perquè era el “mal menor” per posar fi a la guerra.
Moltes veus al món de personalitats, religions i organitzacions fan crides al diàleg i la pau abans que sigui massa tard. Les grans potències en els seus deliris de poder no volen escoltar i es dirigeixen cap a l’autodestrucció, la suspensió de consciències, arrossegats al joc de la guerra on tots hi perden.
Entre les veus reclamant a les grans potències que posin fi a la carrera nuclear hi ha Daisaku Ikeda, filòsof budista i educador, que va dedicar la seva vida a la construcció de la pau i va treballar per l’eliminació de les armes nuclears, desenvolupant campanyes i generant consciència en les noves generacions, denunciant els horrors de les bombes atòmiques llançades sobre Hiroshima i Nagasaki i les seves conseqüències fins ara.
El papa Francesc en les seves reiterades crides al diàleg i la Pau, ha convocat al Vaticà una trobada per l’abolició de les armes nuclears que posen en perill l’existència planetària i la creació.
La història és vida dels pobles, el passat sembra el present i al Preàmbul de la Carta de l’ONU es diu: “Nosaltres els pobles del món volem la Pau…”. Cal posar fi a la voracitat del poder de dominació de països que inverteixen milions de recursos en armes per a la destrucció i la mort, quan la lluita central de la humanitat és contra la fam i la pobresa, preservant els béns i recursos de la Mare Terra en perill.
En els meus viatges pel Japó, a Hiroshima vaig sentir els testimonis de l’horror i la mort dels “hibakushes” després de 74 anys, com les veus dels supervivents de Nagasaki i d’altres països, la memòria i el dolor del que es va viure als camps d’extermini nazi a Alemanya. Altres guerres i genocidis es van acumulant en la vida dels pobles, i la indiferència i irresponsabilitat dels governs actuals són responsables de la incertesa mundial, del perill cada vegada més gran de desfermar una altra guerra mundial.
El papa Francesc ja va assenyalar: “Ja som a la Tercera Guerra mundial, a comptagotes”.
Moltes altres guerres es van sobreposant a diferents regions del món. Israel provoca el genocidi contra el poble palestí. Rússia i Ucraïna, amb una Europa que ha perdut la seva veu i amb temor es veu embolicada en el conflicte per l’OTAN amb conseqüències imprevisibles; els conflictes a l’Àfrica, al Congo i molts altres. Els milions de refugiats sense destí exposats a la deriva de la vida i sense cap esperança.
En aquest panorama ombrívol hi ha les guerres silencioses que corquen la vida dels pobles dia a dia. El deute extern que els pobles són obligats a pagar amb la seva gana i pobresa. Com deia Eduardo Galeano: “Més paguem, més devem i menys tenim”. La guerra de la fam provocada per l’especulació financera i la manca de recursos per al desenvolupament i la vida dels pobles.
Cal fer memòria perquè il·lumini el present.
Avui els mitjans de comunicació guarden silenci. Desperteu-vos abans que no sigui massa tard.
Foto: Prou d’hibakushes, prou d’armes nuclears (ICAN – Campanya per l’Abolició de les Armes Nuclears)
Adolfo Pérez Esquivel: Diàlegs per la pau - A 75 anys d'Hiroshima i Nagasaki (Universidad Nacional de Tierra del Fuego, Antártida e I.A.S. UNTDF, 06.08.2020)