Europa ha de triar. Podria seguir la voluntat dels seus ciutadans. En canvi, està triant els beneficis econòmics per sobre de les vides palestines.
Mentre que el Govern dels Estats Units ha donat carta blanca a Israel per a cometre genocidi, molts de nosaltres vam mantenir l’esperança que Europa fos diferent, més fidel als seus principis i més compromesa amb els seus propis compromisos en matèria de drets humans. Però Europa no ha demostrat ser millor; ha estat còmplice a través d’acords comercials, un flux constant d’armes i una brutal repressió dels manifestants propalestins arreu del continent.
En la reunió del Consell d’Associació entre la Unió Europea i Israel celebrada el 15 de juliol de 2025, els ministres d’Afers exteriors europeus van tenir l’oportunitat d’actuar, però es van negar a prendre mesures punitives en virtut de la clàusula de drets humans de l’acord. En lloc d’imposar sancions o aturar la venda d’armes, Europa ofereix exempcions fiscals, accés preferencial al mercat i legitimitat diplomàtica. I encara que els funcionaris europeus van justificar aquesta decisió al·legant que Israel havia acceptat permetre més ajuda humanitària a Gaza, Israel continua matant de fam la població i obligant els nens mutilats patir amputacions sense anestèsia.
Segons el dret internacional, incloses les pròpies clàusules de drets humans de la UE, Europa està obligada a suspendre els acords amb països que cometen greus violacions. Tanmateix, continua beneficiant-se de la tecnologia, les armes i els sistemes de vigilància israelians, molts d’ells provats sobre el terreny amb civils palestins.
La relatora especial de les Nacions Unides, Francesca Albanese, ha condemnat la inacció d’Europa, qualificant-la de violació de les seves obligacions legals i morals. Albanese havia instat la UE a suspendre l’acord comercial. L’impacte de la suspensió hauria estat enorme, ja que la UE no tan sols és el major soci comercial d’Israel, sinó també el seu major soci inversor, amb una inversió gairebé dues vegades superior a la dels Estats Units.
«És absolutament repugnant que els dirigents de la UE hagin recompensat aquest país amb una major associació econòmica en lloc de posar fi al genocidi», va dir Albanese.
Diversos països de la UE mantenen vincles especialment forts amb Israel a través de canals militars, econòmics i diplomàtics. Alemanya destaca com el soci més important, amb un subministrament de més de 355 milions de dòlars en armes el 2023, inclosos submarins i motors per a tancs, i és el segon proveïdor mundial més gran d’armes d’Israel.
Itàlia i França també mantenen vincles militars de des de fa temps. Itàlia és el tercer exportador més gran d’armes de la UE a Israel, mentre que França va exportar aproximadament 182 milions de dòlars en equip militar el 2023, abans de suspendre parcialment les vendes a causa de la creixent pressió pública.
Més enllà de les armes, els Països Baixos són l’inversor europeu més gran a Israel, responsable de dos terços del capital de la UE que flueix cap a les indústries israelianes. Grècia també ha aprofundit la seva associació estratègica amb Israel, realitzant maniobres militars conjuntes i promovent la cooperació energètica. Hongria protegeix sistemàticament Israel en l’àmbit diplomàtic dins de la UE, bloquejant declaracions crítiques i amenaçant amb retirar-se dels fòrums que intenten exigir responsabilitats a Israel. Àustria s’autoanomena «soci estratègic» i manté estrets vincles polítics i comercials.
Malgrat els horrors a Gaza, la UE continua sent el soci comercial més gran d’Israel, amb més de 46.000 milions de dòlars en béns comercialitzats el 2024, gairebé un terç del comerç mundial d’Israel. Mentre que alguns països, com Irlanda, Espanya i alguns d’Escandinàvia, advoquen per sancions i rendició de comptes, altres membres poderosos de la UE, com Alemanya, Hongria i els Països Baixos, estan redoblant els seus llaços amb Israel.
D’altra banda, els ciutadans europeus s’han aixecat de totes les formes creatives possibles. Milions de persones han sortit als carrers en manifestacions massives. Al Regne Unit, les protestes mensuals han atret multituds de fins a 300.000 persones. Les marxes de la «línia vermella» a la Haia i Brussel·les van reunir entre 100.000 i 150.000 persones, vestides de vermell per a simbolitzar que s’havia travessat una línia moral. Enormes manifestacions han omplert Berlín, Berna i París amb desenes de milers de persones corejant consignes a favor de Gaza i exigint la fi de la col·laboració militar amb Israel.
Les enquestes a tota Europa mostren un suport cada vegada menor a Israel. La majoria de la població a Alemanya, França i el Regne Unit s’oposa al seu atac contra Gaza i dóna suport a un alto-el-foc immediat. En sis països clau, només entre el 6% i el 16% dóna suport a les accions d’Israel. Fins al 65% dels enquestats recolza un embargament d’armes i dóna suport a l’enjudiciament dels líders israelians per crims de guerra.
Però en lloc d’atendre aquesta protesta pública, molts governs europeus han pres mesures dràstiques contra els manifestants. El Regne Unit va prohibir el grup d’acció directa Palestine Action en virtut de les lleis antiterroristes i ha detingut més de 100 persones, entre elles manifestants d’edat avançada, pel simple fet de portar pancartes en les quals es llegia: «M’oposo al genocidi. Suport a Palestine Action». França ha prohibit les manifestacions i ha desplegat la policia antidisturbis. Alemanya ha prohibit les banderes palestines, ha clausurat les protestes i ha iniciat les deportacions. Àustria ha tipificat com a delicte consignes com «Del riu al mar». A Hongria, les autoritats han equiparat les protestes de solidaritat amb el terrorisme. A tot el continent, els governs no escolten els seus ciutadans, sinó que s’esforcen per silenciar-los.
Europa ha de triar. Podria seguir la voluntat dels seus ciutadans. A la recent reunió comercial, podria haver pres una postura. En canvi, està triant els beneficis per sobre de les vides palestines.
La història no només recordarà els crims d’Israel, sinó també aquells que els van fer possibles, incloses les anomenades «democràcies occidentals».
Font: Common Dreams
Foto: Manifestació de solidaritat amb Palestina davant de la seu de la Comissió Europea a Barcelona, el 7 de gener de 2024. (Aniol/Wikimedia Commons/CC0)
Roger Waters ha publicat un vídeo donant suport a Palestine Action (Al Mayadeen, 11.07.2025)