La cimera celebrada el 15 d’agost a Alaska entre els presidents Trump i Putin ha aconseguit descarrilar el que semblava un xoc frontal imminent entre els Estats Units i Rússia, orquestrat durant anys per Londres, en gran part a través dels seus agents d’influència a les administracions Obama i Biden. El president estatunidenc Trump ha traçat un camí diferent, i aquestes xarxes estan sent sistemàticament exposades i desmantellades amb l’ajuda de les revelacions de la directora d’Intel·ligència Nacional Tulsi Gabbard.
El mateix president Trump ha estat molt clar sobre aquest tema. En una entrevista amb Mark Levin el 19 d’agost sobre la crisi d’Ucraïna, Trump va dir: «Crec que s’estava dirigint cap a la Tercera Guerra Mundial [sota Biden], i això ja no succeirà… Això s’estava dirigint cap a la Tercera Guerra Mundial».
Tanmateix, queda molt per fer a l’agenda d’Alaska. Cal aturar les provocacions orquestrades per Londres i els seus sàtrapes europeus. Encara cal concretar els detalls d’un sistema que proporcioni seguretat indivisible a tots els països de la regió i del món. Però el principi de la cooperació per a aconseguir la seguretat de tots, i no la confrontació, ha demostrat la seva eficàcia.
Hi ha un segon desastre imminent en el qual Londres ha estat treballant amb afany: la presa total del control del col·lapsat sistema financer basat en el dòlar a través de la seva bogeria per les criptomonedes, injectant entre 100 i 200 bilions de dòlars de diners ficticis sense valor per a rescatar la seva bombolla especulativa de 2000 bilions de dòlars. La forma més eficaç de descarrilar aquesta crisi és que Trump accepti la invitació de Xi Jinping per a assistir a la celebració del 80è aniversari de la victòria al Pacífic en la Segona Guerra Mundial, que tindrà lloc el 3 de setembre a Pequín, i celebrar allí una cimera trilateral amb els presidents Putin i Xi Jinping, tal com ha demanat la fundadora de l’Institut Schiller, Helga Zepp-LaRouche. El tema central: la cooperació econòmica.
S’està produint una crisi de col·lapse sistèmic de tot el sistema financer transatlàntic, i existeix una necessitat urgent de trobar alternatives a les polítiques de guerra aranzelària que empobreixen el veí, imposades a l’administració Trump per operadors de fons de cobertura, com el secretari de Comerç Howard Lutnick (pensem en Cantor Fitzgerald), el secretari del Tresor, Scott Bessent (pensem en George Soros), i Stephen Miran (pensem en Hudson Bay Capital), cap del Consell d’Assessors Econòmics de Trump, a qui acaba de nomenar membre de la Junta de la Reserva Federal en substitució de la sortint Adriana Kugler.
Això és el que l’Associació Americana de Soia acaba de dir al president Trump en una carta oberta del 19 d’agost, en la qual instava les negociacions comercials entre els Estats Units i la Xina a posar fi a la guerra aranzelària de represàlies: «Els productors de soia estatunidenques es troben a la vora del precipici comercial i financer… Els productors de soia estatunidenques no poden sobreviure a una disputa comercial prolongada amb el nostre major client». La Xina ha importat històricament més del 60% del subministrament mundial de soia, però la guerra aranzelària desfermada per Trump significa que «la Xina no ha comprat soia estatunidenca per als pròxims mesos, malgrat que ens acostem ràpidament a la collita», i Pequín està recorrent a d’altres proveïdors.
La soia és només un dels molts sectors agrícoles i industrials que estan en la corda fluixa, com a resultat de les perverses polítiques de saqueig de Wall Street i la City de Londres. Si Trump s’assegués amb els presidents Xi i Putin, com va fer amb Putin a Alaska, es podria traçar un camí completament diferent per a les relacions econòmiques entre les nacions. El projecte del túnel de l’estret de Bering és només el començament. Podria combinar-se amb el desenvolupament complet de la Ruta de la Mar del Nord a través de l’Oceà Àrtic i la més àmplia Ruta de la Seda Polar, que forma part de la iniciativa global xinesa «Un cinturó, una ruta». Els corredors combinats de desenvolupament ferroviari i marítim obririen els recursos naturals de Sibèria i Amèrica del Nord per al desenvolupament industrial conjunt d’alta tecnologia.
De la mateixa manera, el Nou Corredor Terrestre de Cereals (NLGC), que s’està desenvolupant per a connectar la Xina amb els països de la Unió Econòmica Euroasiàtica (EAEU), inclosa Rússia, ampliarà enormement el comerç mundial de cereals, llegums i llavors oleaginoses fora del control dels interessos especulatius financers que dirigeixen la Borsa Mercantil de Chicago i els mercats de cereals de Londres. Els cereals han de tornar a ser un aliment, en lloc d’una mercaderia especulativa controlada pels financers, amb la qual alimentar el món, inclosos els nens famolencs de Gaza.
La cooperació entre els països BRICS està creixent ràpidament, en part com a resultat dels atacs hostils que reben des de Washington i Londres. La Xina i l’Índia estan avançant significativament en la direcció de la cooperació, i és molt probable que se celebri una reunió entre el president Xi i el primer ministre Modi en la pròxima reunió de l’Organització de Cooperació de Shanghái (OCS) que se celebrarà a la Xina l’1 de setembre. Rússia s’està coordinant amb els països d’Àfrica. La Xina està treballant en estreta col·laboració amb el Brasil, el president del qual Lula da Silva ha informat que convocarà una «cimera virtual» dels països BRICS el setembre, en la seva qualitat de president dels BRICS el 2025. I així successivament.
La Xina i els països del Sud Global són amics i aliats potencials dels Estats Units, no enemics ni competidors hostils. El president Trump ha de mostrar el mateix tipus d’habilitat política que ha demostrat en matèria de seguretat a Alaska, pel que fa a la política econòmica. Una reunió a la Xina amb els presidents Xi i Putin el 3 de setembre és un bon punt de partida, i urgent.
Font: Institut Schiller
Informe setmanal: Putin i Trump trepitgen el tauler a Alaska; ara vénen Pequín i Vladivostok (EIR, 18.08.2025)