“La classe política negra ha traït i contaminat els llegats de W.E.B. Du Bois, Malcolm X i el Dr. Martin Luther King”.
L’Aliança Negra per la Pau haurà de treballar amb o contra la Classe Negra Falsa. “Per a aquestes criatures infinitament egoistes, fins i tot el Continent Mare és indigne de l’empatia humana bàsica, i molt menys de la solidaritat”. The Congressional Black Caucus que ni tan sols es va queixar del genocidi al Congo, molt menys ho farà de la guerra contra Síria. Fins i tot la posició del Moviment per a les Vides Negres és feble pel que fa a la pau. Malcolm X, Martin Luther King i Du Bois ho desaprovarien.
Els Estats Units estan en guerra amb el mateix concepte de l’estat de dret entre les nacions i constitueixen l’amenaça més imminent per a la supervivència de l’espècie humana. La doctrina il·legal de Washington de la intervenció militar “humanitària”, promoguda per Bill Clinton i elevada a un principi nacional definitiu sota Barack Obama, marca els Estats Units com “un estat terrorista, un estat que està rebutjant completament les normes internacionals”, diu Ajamu Baraka, de l’Aliança Negra per la Pau. “No hi ha cap dret legal per als Estats Units d’estar a Síria, però hi són i sense oposició interna”.
En canvi, gran part del que hauria de constituir l’”oposició interna” als flagrants crims de Washington contra la pau es consumeix amb una obsessió per castigar a Rússia per delictes imaginaris contra una “democràcia” estatunidenca fictícia.
Ajamu Baraka demana “una restauració del compromís amb l’imperi de la llei per part de les autoritats estatunidenques” – una demanda mínima que hauria de ressonar en tots els pobles civilitzats, sobretot els negres americans, per als quals la llei estatunidenca sempre ha estat plagada d’”excepcionalismes”. No obstant això, la classe política negra (Falsa) ara té com a models la CIA, la NSA, l’FBI i altres agències de terrorisme actualment aliades amb el Partit Democràta: la capitulació més despreciable cap al pitjor mal imaginable.
A l’escenari mundial, els Estats Units s’han declarat per sobre de la llei, com si ja haguessin completat la conquesta del món. Milers de tropes estatunidenques s’implanten en sòl sirià. És millor armar, entrenar i protegir els gihadistes islamistes que actuen com a soldats d’infanteria per a l’imperialisme estatunidenc a la regió. Washington no té intenció d’anar-se’n, fins i tot després que l’ISIS, la presumpta raó per a la presència dels EUA, s’hagi reduït a petites bandes de guerrilles. “Diem que l’ISIS 2.0 és una insurrecció rural”, va dir el general Stephen Townsend, comandant de la “coalició” dirigida pels EUA a Síria. “Així que crec que encara romandrem aquí tractant aquest problema durant un temps”.
Les forces de Townsend estan posant detonadors per a la guerra nuclear amb Rússia, la presència de la qual a Síria és eminentment legal, a petició del govern d’aquest país. Que els EUA hagin estat capaços d’envair i ocupar un estat sobirà “sense oposició interna”, és un testimoni del col·lapse de la política progressista, en general, i del desgast moral d’una classe política negra totalment contrària a la història del seu propi poble. Amb la boca i els peus lligats als demòcrates del duopoli dels rics, la classe política negra ha desautoritzat i contaminat els llegats de WEB Du Bois, Malcolm X i el Dr. Martin Luther King. Han destruït l’essència sagrada del Moviment d’Alliberament Negre: solidaritat amb altres pobles oprimits pel capital supremacista blanc.
La solidaritat té el seu propi valor, però li cal reciprocitat. En abandonar la solidaritat amb els oprimits pels Estats Units, que comprenen una proporció creixent de la població mundial, l’Amèrica Negra sacrifica l’autoritat moral per esperar suport a les nostres pròpies lluites. Ens quedem sols per foragitar la bèstia, aquí en el seu ventre.
S’entén clarament que els governants estatunidencs es veien obligats a aparèixer sensibles a les demandes negres dels anys cinquanta i seixanta a causa de les preocupacions sobre com el món en procés ràpid de descolonització veia les relacions racials als Estats Units. El doctor Gerald Horne, historiador negre que ha estudiat aliances polítiques afroamericanes que daten de la Guerra de la Independència, sosté que serveix els interessos dels negres “aliar-se, com ho van fer els nostres avantpassats, amb els principals antagonistes de l’imperialisme nord-americà”, incloent, en diverses èpoques, els britànics, francesos, espanyols, i més tard els moviments revolucionaris soviètics i del Tercer Món.
A Darkwater: Voices from Within Veil, la seva seqüela mundial del 1920 a The Souls of Black Folk, l’intel·lectual públic i activista polític W.E.B. Du Bois va exposar el seu parer sobre la solidaritat entre els pobles oprimits del la Terra:
“Crec que els exèrcits i les flotes són l’expressió de la vanitat i l’arrogància de l’opressió i la injustícia, i crec que la terrible conquesta de les nacions més febles i negres per les nacions blanques i més fortes presagien la mort d’aquesta força”.
Malcolm X va instar els negres a pensar en termes de drets “humans” i no de drets “civils”, i portar el seu cas contra els Estats Units davant les Nacions Unides, igual que Paul Robeson abans. El credo de l’Organització de la Unitat Afroamericana de Malcolm X, publicat el 21 de febrer de 1965, el dia que va ser assassinat, va destacar la necessitat de la solidaritat internacionalista:
“L’Organització de la Unitat Afroamericana desenvoluparà en el poble afroamericà una gran consciència de la nostra relació amb el món en general i clarificarà els nostres rols, drets i responsabilitats com a éssers humans. Podem assolir aquest objectiu estant ben informats sobre els assumptes mundials i entenent que la nostra lluita forma part d’una lluita mundial més gran dels pobles oprimits contra totes les formes d’opressió. Hem de canviar el pensament dels afroamericans alliberant la nostra ment a través de l’estudi de filosofies i psicologies, cultures i idiomes que no provenen dels nostres opressors racistes. S’estan fent provisions per a l’estudi de llengües com el suahili, el haussa i l’àrab. Aquests estudis donaran a la nostra gent accés a les idees i la història de la humanitat en general i, per tant, augmentaran el nostre abast mental”.
Dos anys més tard, el Dr. Martin Luther King va expressar a una multitud a l’Església de Riverside de la ciutat de Nova York per què calia “Trencar el silenci” sobre la guerra dels Estats Units contra Vietnam.
“No puc oblidar que el Premi Nobel de la Pau també era un encàrrec, un encàrrec per treballar més que mai per la “germandat del homes”. Aquesta és una crida que em porta més enllà de les lleialtats nacionals, però encara que no el tingués hauria de viure amb el sentit del meu compromís amb el ministeri de Jesucrist… Per a mi, la relació d’aquest ministeri amb la recerca de la pau és tan evident que, de vegades, em sorprèn que em preguntin per què estic parlant en contra de la guerra”.
El Dr. King va veure clarament que les guerres estrangeres són incompatibles amb el progrés intern.
“Sabia que Estats Units mai invertiria els fons ni les energies necessàries per a la rehabilitació dels seus pobres mentre aventures com Vietnam continuessin atraient homes, talents i diners com un destructiu tub de succió demoníac. Així que cada vegada més m’he vist abocat a veure la guerra com un enemic dels pobres i atacar-la com a tal”.
El líder del Partit dels Panteres Negres, Huey P. Newton, es va solidaritzar al “màxim nivell” i va fer causa comuna amb aquells contra els quals els Estats Units fa la guerra. L’imperialisme estatunidenc és l’enemic de tota la humanitat, per tant: “Ens unim a la lluita de totes les persones oprimides arreu del món, així com també d’aquest país, independentment del color, que intenten guanyar llibertat i dignitat”.
Aquestes són veus de la Tradició Radical Negra, la tradició que ha fet que els afroamericans siguin la circunscripció més anti-guerra als Estats Units, però a la qual la Classe Negra Falsa traeix constantment. Per a aquestes criatures infinitament egoistes, fins i tot el Continent Mare és indigne de l’empatia humana bàsica, i molt menys de la solidaritat. Ningú ha estat involucrat tan íntimament, durant un període de temps més llarg, que Susan Rice, en el genocidi aprovat pels Estats Units de com a mínim sis milions de congolesos. Des del 1996, com a funcionària de seguretat nacional i subsecretària d’Estat per als Afers d’Àfrica amb Bill Clinton, fins a l’administració d’Obama, Rice ha facilitat convenientment el bany de sang a la República Democràtica del Congo per part dels aliats dels Estats Units, Rwanda i Uganda. El seu servei en nom d’aquest genocidi, i altres matances, va donar a Rice la possibilitat de convertir-se en secretària d’estat d’Obama, quan Hillary Clinton va deixar la feina el 2012.
Els republicans van llançar una campanya contra Rice, afirmant que era culpable dels atacs gihadistes a Bengasi que van matar l’ambaixador dels Estats Units a Líbia (en realitat, els republicans no van enxampar-la en el delicte real de Bengasi, que va implicar la transferència d’armes líbies als gihadistes a Síria). Malgrat el seu conegut paper en el pitjor genocidi des de la Segona Guerra Mundial, la majoria del Congressional Black Caucus va donar suport a Rice convertint-la en el màxim diplomàtic estatunidenc, incloent-hi Barbarie Lee (D-CA), el membre més “anti-guerra” del CBC.
Sis milions d’africans morts no valen una cara negra en un alt Departament d’Estat, tal i com la fastigosa classe política negra s’hi refereix.
L’any anterior, el 2011, més de la meitat del Congressional Black Caucus va votar per continuar amb el bombardeig a Líbia, que havia estat el país més pròsper i generós d’Àfrica.
Només tres membres del Black Caucus (i només 5 demòcrates) són copatrocinadors del projecte de llei Stop Arming Terrorists de Tulsi Gabbard per a aturar les guerres gihadistes indirectes de Síria i altres llocs del món musulmà.
El Black Caucus està a l’extrem de l’espectre, oposat a l’Aliança Negra per la Pau. “El primer que ha de passar és que els Estats Units deixin de donar suport a aquells elements que es comprometen a perpetuar el conflicte [a Síria], deixin de donar suport a aquells elements que moltes persones defineixen com a elements terroristes i que se cerqui amb seriositat una veritable solució diplomàtica a aquest assumpte”, va dir Ajamu Baraka. Clarament, el Congressional Black Caucus és solidari amb l’imperialisme estatunidenc, no amb les víctimes del desgavell de Washington en el món.
Tanmateix, la Tradició Radical Negra no està morta. The Black Is Back Coalition, en el seu punt 19, Agenda Política Nacional Negra per a l’Autodeterminació, fa una crida a què “Estats Units se’n vagi d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina… A més de la retirada militar estatunidenca a dins de les seves pròpies fronteres reconegudes actualment, exigim el final de les guerres dels Estats Units a través de tercers, els atacs d’avions i la subversió política dels governs i els moviments populars arreu del món. Atès que els Estats Units són la primera potència nuclear, l’únic país que ha utilitzat armes nuclears i que mai ha renunciat al Primer Atac, exigim el desarmament nuclear dels Estats Units sense condicions prèvies, unilateralment si és necessari”.
La coalició exigeix també reparacions i perdó immediat del deute del món colonitzat anteriorment, el dret a la independència del poble palestí i el cessament de totes les ajudes estatunidenques a Israel.
Altres organitzacions de base negres han estat fidels a la Tradició Radical Negra i el seu ethos de solidaritat amb els oprimits. Però quan s’acosten al Partit Democràta es converteixen en organitzacions menys orientades a la pau. Entre les organitzacions de l’establishment cívic negre que es comporten com a annexos del Partit Demòcrata, la pau no té cap prioritat. Fins i tot el Moviment per a les Vides Negres és feble de cara a la pau. L’aproximació més contrària a la guerra del Moviment es compromet a:
“Utilitzar les properes oportunitats internacionals i els mecanismes de drets humans per exposar les violacions sistemàtiques dels drets humans infligides a comunitats negres, establir vincles entre persones de descendència africana als Estats Units amb altres persones negres arreu del Món, establir connexions amb la gent oprimida a nivell mundial i afeblir l’excepcionalisme estatunidenc”.
A Síria, Washington juga amb la guerra nuclear i a tot el món els Estats Units rebutgen la noció de dret internacional. El Moviment per a les Vides Negres és millor que s’ocupi del seu projecte “afeblit”.