El paisatge econòmic de Balears després del confinament és desolador: més aturats que a cap altre territori de l’Estat, la temporada turística gairebé perduda, el comerç i la restauració que no saben com sobreviure i milers de treballadors autònoms que no saben si podran continuar la seva activitat. El Govern de les Illes Balears ha anunciat que treballa en un Pla de rellançament de l’economia, mentre distints sectors tornen a parlar de diversificar l’economia i canviar el model actual de monocultiu turístic,… Bo de dir quan duim dècades construint desenes de milers de places turístiques enfocades al turisme de masses de sol i platja, mentre que les indústries tradicionals gairebé han desaparegut.

Malgrat tot, aquesta crisi ens ha revelat algunes oportunitats. Una d’elles és la dels productes agroalimentaris. Els productors han fet de la necessitat virtut descobrint el món del servei a domicili: fruites i verdures, carn de me, lactis, vins,… han compensat la baixada de vendes a l’hoteleria i restauració mitjançant la venda domiciliària. Alguns pagesos han venut més que mai aprofitant les comandes en xarxa, associant-se entre ells per incrementar la seva oferta i, el més important, fent visibles uns productes de proximitat i de més qualitat. Si continuen l’experiència, millorant les xarxes de distribució, per primera vegada en molts d’anys s’augura un futur esperançador per al sector primari de les nostres illes.

Un altre sector que està obrint mercat, cosa que pareixia impossible, és el de les telecomunicacions. Gràcies a la instal·lació de fibra òptica, empreses de capital illenc estan competint amb les grans companyies multinacionals. I amb la progressiva implantació del tele treball, aquest sector és un dels que té més futur.

El mateix passa amb empreses de subministrament elèctric que ofereixen preus competitius, en part gràcies a la compravenda d’energia neta, ja més competitiva que la provinent dels combustibles fòssils. Aquest és un altre camp, el de les energies renovables, on se’ns obrin grans oportunitats de creació d’empreses i llocs de treball.

Pot ser és en aquests sectors que mostren més dinamisme on les nostres institucions haurien d’enviar prioritàriament els estímuls econòmics. Seria un error voler ressuscitar la massificació turística. Tanmateix, els experts diuen que el nou turista cercarà la seguretat, i no només la sanitària, sinó també l’alimentària, la medi ambiental,… Per sort, la terrible pandèmia que patim ens ha obert els ulls sobre la nostra fragilitat. I la naturalesa ens ha mostrat com ens ha agraït de manera vertiginosa el descans que li hem donat, encara que fos per obligació.

En definitiva, bona part dels nostres hotels i segones residències segur que s’adaptaran a les exigències que requerirà el nou turisme. Però moltes de les places existents hauran de tancar, ja sigui per falta de mercat o per la impossibilitat de fer les inversions necessàries. I aquí és on serà més necessària la intervenció de les administracions, inventariant els edificis que han quedat obsolets per a l’explotació turística i cercant-los un nou ús, d’acord amb els propietaris, o, directament, utilitzar el seu espai per a l’esponjament de les zones més saturades.

Pot ser perdrem turistes, però ho podem compensar potenciant el mercat interior, les energies netes, la gestió mediambiental, la rehabilitació d’edificis obsolets… Pot ser no viurem tan vertiginosament, però viurem millor. Que així sia!