Joan Carrero (Arjona, Jaén, 1948) és el president de la Fundació s’Olivar des de la seva constitució, l’any 1992. La funció d’aquesta organització és garantir la pau i la democràcia a l’Àfrica. També és escriptor i en el seu darrer llibre, titulat El Shalom del resucitado, parla de com les aparicions de Jesús de Natzaret serien possibles segons la física actual.
Per què sorgeix la idea d’escriure aquest llibre?
-Va ser una petició de fa molts anys de Luis Aranguren, que en aquell moment era el director de l’editorial PPC, que és de la Conferència Episcopal. Em va demanar que per què no els feia un llibre explicant les meves experiències més personals, a diferència dels tres anteriors. Em va produir força reticències, perquè explicar coses personals no és fàcil.
Quin és el tema del llibre?
-Després de la petició, em vaig anar adonant de mica en mica que parlar de la meva vida i dels episodis més rellevants de la mateixa era parlar de Jesús de Natzaret, i això m’interessava molt. En principi, hauria d’haver explicat moltes anècdotes, però al final el tema central són les implicacions de la física actual en l’àmbit de l’espiritualitat i més concretament en la interpretació o exegesi del Nou Testament. Sostinc que les aparicions de Jesús, vistes a la llum de la nova física, serien possibles i explicables.
Com es demostren?
-No se li pot demanar a la física que demostri les aparicions, però és veritat que amb el que sabem ara, amb la nova física, serien possibles. Quan la física clàssica de Newton va entrar en crisi, els teòlegs es desperten en el sentit contrari: comencen a qüestionar la interpretació clàssica que es feia dels miracles i afirmen que, en no ser explicable per la ciència, calia tractar aquests fenòmens com a mite. Després, hi va haver gent que va dir que, en relació a aquests fenòmens, s’havia caigut en concordismes fàcils. Jo m’allunyo de tot això i em centro en experiències personals que em confirmen que el missatge dels evangelis és cert.
Pot explicar alguna experiència que s’expliqui al llibre i que demostri tot això?
-Les més fortes estan relacionades amb el naixement de la Fundació, jo parlo de veritables prodigis o senyals. En l’època de creació de la Fundació sentia un gran dolor de que estiguessin morint desenes de milers de nens per fam a Somàlia, i vaig tenir una crisi personal molt forta, pensant en quina mena d’humanitat vivia. Per això, en uns dies de pregària molt intensa i de gran reflexió vaig tenir una visió, vaig saber tot el que després passaria: que tindríem la finca de s’Olivar, que ajudaríem l’Àfrica …
A qui s’adreça el llibre?
-És un ventall força ampli, perquè parlar de física quàntica relativista, espiritualitat, ja no està restringit a persones que coneixen l’experiència de s’Olivar, sinó que està obert a més gent. Hi ha gent interessada que és més intel·lectual, vicaris, físics, gent estudiosa del que és metafísic… En general, gent que els faci mal la situació del món i que estiguin oberts a altres horitzons.
Per què creu que la gent té cada vegada menys fe?
-El progrés de la humanitat no és lineal i estem en un moment en què la tecnologia ho ocupa tot, però ens oblidem que el que ens va permetre tenir aquesta meravella van ser les intuïcions d’Einstein, i que darrere de tot això hi ha una matèria prodigiosa que ens ha obert tot el coneixement.
Està preparada la societat per entendre la física i l’espiritualitat de manera conjunta?
-Si no estan preparats molts teòlegs, és complicat que ho estigui la societat. Encara que moltes vegades és a l’inrevés, no té res a veure la intuïció i el pressentiment amb la capacitat d’anàlisi. Hi ha gent preparada, però segurament la gran massa està en coses del dia a dia.