El 26 de març de 2013, em vaig alegrar de l’arribada a la Cort Penal Internacional del criminal de guerra Bosco Ntaganda. Es va “destacar” en atrocitats terribles al capdavant de grups armats durant el conflicte d’Ituri, a principis del 2000, i després al del Kivu, els dos a la República Democràtica del Congo. No és cap secret que el qui havia estat anomenat pels seus homes (i els seus nens soldats) com a “Terminator”, actuava per compte del règim de Kigali. A més, encara no se sap amb certesa si Ntaganda és un ciutadà congolès o ruandès.
Tot i així, Bosco Ntaganda, el judici del qual està en curs a l’Haia, només era un titella de l’home que la policia britànica acaba d’arrestar a Londres mentre estava a punt de tornar a Rwanda. Quant a crims de guerra, si Terminator pot ser qualificat com a “peix petit”, el tinent general Emmanuel Karenzi Karake pot entrar en la categoria de “peix gros”! Aquest oficial tutsi (com Bosco Ntaganda) ocupa les funcions de Director de la “NISS”, acrònim en anglès de “Serveis Nacionals d’Informació i Seguretat”, una agència estatal que reagrupa tots els serveis secrets ruandesos.
És un magistrat espanyol, el jutge Fernando Andreu Merelles, qui està a l’origen d’aquesta detenció a Londres. El febrer del 2008 va acusar el general Karake Karenzi i 39 oficials ruandesos més per genocidi i crims contra la humanitat. Aquesta inculpació va ser en resposta a les querelles presentades per les families de cooperants i missioners espanyols assassinats a Rwanda: el pare Joaquim Vallmajó i Sala, assassinat a Byumba l’abril de 1994, i 3 treballadors de l’ONG Metges del Món, assassinats el gener de 1997 a Ruhengeri. Ha calgut esperar 7 anys després de l’emissió d’una ordre internacional de detenció per la justícia espanyola, perquè l’oficial ruandès finalment hagi pogut ser detingut. Sens dubte, va considerar que no corria cap risc viatjant al Regne Unit, ja que aquest país ha estat durant molt temps un aliat incondicional del règim de Kagame.
Des que Tony Blair va deixar el 10 de Downing Street, cada cop es van fer sentir més veus a Gran Bretanya posant en dubte l’actuació de Paul Kagame durant i després del genocidi. L’octubre del 2014, un documental titulat “La història no explicada de Rwanda” va ser transmès pel canal de televisió BBC2, causant una crisi entre Kigali i Londres. Les autoritats de Rwanda no han suportat que aquesta pel·lícula posi en dubte la “veritat oficial” sobre els terribles esdeveniments de 1994, insinuant, en particular, que Kagame bé podria haver donat l’ordre d’abatre l’avió del president Juvenal Habyarimana. Ara bé, és aquest atemptat, comès el 6 abril de 1994, el que va desencadenar les matances que han estat qualificades com a genocidi. El documental també va mostrar que la majoria de les 800.000 víctimes del genocidi eren probablement hutus i no tutsis, com es va afirmar pel règim de Paul Kagame. Les reaccions del govern de Rwanda van ser violentes. Kagame va acusar la BBC de ser “negacionista” i es va formar una comissió d’investigació a Rwanda per “investigar” el documental i el paper de la BBC. El març passat, la comissió va emetre les seves conclusions. Va recomanar al Govern ruandès que es querellés contra la BBC i trenqués els acords que hi ha entre Rwanda i aquesta radiotelevisió britànica. En conseqüència, les emissions en llengua local, molt escoltades al país, no es transmeten a la xarxa FM de Rwanda.
És en aquest context molt tens que s’ha produït la detenció del general Karenzi Karake. Per entendre la gravetat dels càrrecs en contra seu, primer convé tornar a la seva carrera i els seus principals “fets d’armes”. Tot i que oriünd de Rwanda, va créixer, igual que Paul Kagame i la majoria dels actuals dirigents de Rwanda, a Uganda, on els seus pares havien fugit de la “revolució social” que va posar fi a la dominació dels tutsis a Rwanda, fins i tot abans de la independència de Bèlgica el 1962. Contrariament a qui es convertiria en el seu cap, va aconseguir fer estudis superiors a la Universitat de Makerere i a la de Nairobi. Una altra diferència amb Kagame és que no va participar en la guerrilla ugandesa que va lluitar contra el règim del president Milton Obote els anys 80 i que va permetre al seu líder, Yoweri Museveni, convertir-se en cap del govern d’Uganda el gener de 1986. Per contra, es va unir al Front Patriòtic Ruandès en els seus inicis i va participar en la guerra llançada des d’Uganda contra el règim del president Juvenal Habyarimana l’octubre de 1990. Recordem que l’FPR era originalment una branca de l’exèrcit ugandès formada per oficials i soldats d’origen ruandès tutsi. Durant aquesta guerra, Karenzi Karake va ser l’ajuda de camp de Paul Kagame, líder de l’FPR. Quan aquest moviment polític i militar va capturar Kigali el juliol de 1994, Karenzi Karake va ser nomenat cap de la DMI, els serveis secrets de l’exèrcit de l’FPR. Ja s’havien comes matances per part d’aquest exèrcit durant els 4 anys de guerra, a mesura que avançava a Rwanda. Aquestes atrocitats no van commoure gaire l’opinió pública internacional, perquè no hi havia cap periodista estranger en territori controlat per l’FPR, quan abundaven a la zona encara dominada pels hutus. Això és el que explica la commoció per les matances de tutsis, mentre que els homicidis comesos pels homes de Kagame van ser ignorats. Un dels pitjors crims de l’FPR durant l’última part de la guerra es va dur a terme el 23 d’abril de 1994, quan la població de Byumba, al nord del país, va ser convidada a reunir-se a l’estadi de la ciutat que havia estat presa per les tropes de l’FPR. Durant la nit, aquestes van envoltar el lloc i van llançar granades a la multitud abans d’ametrallar-la amb armes automàtiques. La matança va durar diverses hores i va causar milers de víctimes. Karenzi Karake és qui es va encarregar de la incineració massiva que va seguir. Uns dies més tard, els soldats de l’FPR van anar a la missió catòlica on van detenir els sacerdots que hi havia: Joaquim Vallmajó i Sala, un missioner espanyol d’origen català que feia 26 anys que treballava a Rwanda, i tres religiosos ruandesos. Un testimoni va dir que les quatre persones van ser assassinades pels homes de la DMI i els seus cossos cremats als afores de Byumba. El pare Joaquim era conegut per les seves denúncies de violacions dels drets humans, tant les comeses per les autoritats de Kigali i les milícies hutus com les comeses per l’FPR. No hi ha dubte que sabia massa sobre la massacre de l’estadi de Byumba… Les atrocitats comeses per l’FPR van continuar després de la seva victòria militar de 1994. Només a l’àrea de Masaka, entre juliol de 1994 i març de 1995, 50.000 persones haurien estat massacrades. Els cossos van ser cremats. Karenzi Karake i el seu adjunt Jackson Rwahama Mutabazi van organitzar la provisió de gasolina necessària per aquest sinistre treball. Es van cometre assassinats massius contra la població del nord-oest de Rwanda, principalment a les prefectures de Ruhengeri i Gisenyi arran de les operacions militars que s’hi van produir entre finals de 1996 i principis de 1997. Milers de civils van ser massacrats. Els tres voluntaris de Metges del Món van ser assassinates el 18 de gener de 1997 a Ruhengeri. A Kampanga, el 2 de febrer de 1997, un missioner canadenc, el pare Guy Pinard, va ser assassinat. Quatre observadors de l’ONU també van ser assassinats l’11 de gener de 1997 a Giciye, així com cinc oficials de la Missió d’Observadors de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans el 4 de febrer de 1997 a Karengera, prefectura de Cyangugu. Tots els estrangers assassinats probablement van tenir la desgràcia de trobar-se en el lloc equivocat en el moment equivocat i haver vist coses que no haurien d’haver vist. Els missioners tenien un “defecte” suplementari: parlaven amb fluïdesa l’idioma local i sens dubte sabien massa sobre els crims de l’FPR. La responsabilitat d’aquestes matances de civils i l’assassinat dels expatriats es pot atribuir a l’oficial que dirigia aquestes operacions, el general Kayumba Nyamwasa, així com a Karenzi Karake, en la seva qualitat de cap de la intel·ligència militar. Preciso que vaig viure a Rwanda durant aquest terrible període (1996 i 1998) i que els fets que esmento en aquest article no eren completament desconeguts per a mi, fins i tot llavors.
El general Karenzi Karake també va participar en la invasió i ocupació del Congo/Zaire, el 1996. Recordem que durant aquesta campanya, centenars de milers de refugiats hutus rwandesos van ser implacablement perseguits i massacrats als camps del Kivu, i també durant la seva fugida desesperada a través de la gran selva congolesa. El 2000, les forces ugandeses i ruandeses, tot i ser aliades van lluitar pel control de la gran ciutat diamantífera de Kisangani, durant el que es va anomenar la “guerra dels sis dies”. Segons Human Rights Watch, les tropes ruandeses, sota el comandament de Karenzi Karake, van matar 2.000 civils congolesos.
Rwanda va enviar un contingent a Darfur com a part d’una missió de manteniment de la pau, organitzada conjuntament per la Unió Africana i l’ONU. El gener del 2008, el tinent general Karenzi Karake va ser nomenat cap d’aquesta operació anomenada UNAMID. Va ocupar aquest càrrec fins l’abril del 2009. Donada la proliferació d’acusacions relatives a la llarga història del general ruandès i tement, sens dubte, que fos revocat o fins i tot arrestat, Paul Kagame finalment el va cridar a Rwanda.
Aquest és l’home que Scotland Yard ha interpel·lat, causant una tempesta de protestes en les autoritats de Kigali. Espanya ha sol·licitat immediatament la seva extradició. La justícia britànica decidirà la seva sort en dies o setmanes. Les pressions sobre Londres no faltaran, tant en un sentit com en l’altre. Tanmateix, és desitjable que Karenzi Karake sigui enviat a Espanya on podrà respondre finalment d’una part dels seus actes. També cal esperar que aquesta detenció sigui només el començament d’un procés que permeti revelar finalment els nombrosos crims contra la humanitat comesos per l’FPR durant les guerres de Rwanda i el Congo. Un procés com aquest no es pot considerar complet si no permet la detenció del mateix Paul Kagame i el seu trasllat a l’Haia per ser jutjat pel Tribunal Penal Internacional. Ja que Bosco Ntaganda, Kayumba Nyamwasa, Karenzi Karake i tots els altres seguien les ordres i instruccions de la persona que pot ser legítimament considerada com el major criminal actualment al poder.