Com els he dit als meus amics durant molts anys, el Fons Monetari Internacional (FMI) és incapaç d’ajudar les nacions a fer créixer les seves economies. No crec que l’FMI pugui assenyalar cap història d’èxit en la que les seves polítiques hagin dut a millorar el nivell de vida de la població. La seva ideologia macro-monetarista no comprèn el motor essencial del creixement real (no monetari). Seguir les prescripcions de l’FMI generalment resulta en més sofriment per a la nació víctima. Per a una anàlisi més profunda, llegiu el meu article de l’any passat: Africa Needs Real Economic Growth, Not IMF Accountants.
L’informe citat per ActionAid i Public Service International destaca el fracàs de l’FMI: l’FMI va dir als països que s’enfronten a una escassetat crítica de treballadors de la salut que retallin els salaris del sector públic. Les estadístiques són reveladores, però no haurien de resultar xocants per als que estudiem economia física. Al llarg de la seva història hem vist l’FMI insistir en les retallades per complir amb l’objectiu macroeconòmic a costa de la població. Aquest informe assenyala clarament els efectes de la vinculació dels préstecs a les retallades en l’atenció sanitària. L’Àfrica patia una aguda escassetat de treballadors de la salut abans de la pandèmia de la COVID-19. L’Àfrica subsahariana té el menor nombre de metges per cada 1.000 habitants i el menor nombre de llits d’hospital per cada 1.000 habitants.
El primer ministre etíop, Abiy Ahmed, va assenyalar a principis d’aquest any que els pagaments del servei del deute igualaven o superaven la quantitat de diners que les nacions gastaven en atenció sanitària. Va escriure: “El 2019, 64 països, gairebé la meitat d’ells a l’Àfrica subsahariana, van gastar més en el servei del deute extern que en salut. Etiòpia gasta el doble en el pagament del deute extern que en salut.”
Les nacions africanes, o qualsevol altre país, no haurien de ser sotmeses a aquest tipus de tractament. La vida humana és molt important i valuosa. El deute és simplement un mecanisme de comptabilitat financera. No hi ha equivalència.
La pandèmia de la COVID-19 ha revelat el fracàs del sistema financer mundial globalitzat, que s’ha desvinculat de l’economia real. El creixement econòmic genuí utilitza el crèdit per promoure la vida humana. El sistema de Bretton Woods del president Franklin Roosevelt, en la seva forma pervertida, va arribar a la seva fi el 15 d’agost de 1971. Durant els últims cinquanta anys, el sistema financer centrat a la Ciutat de Londres-Wall Street s’ha tornat més corrupte cada dècada, servint els interessos d’uns pocs. Ara és el moment de llançar un Nou Bretton Woods, dedicat a millorar les condicions de vida de totes les persones de totes les nacions. Escriuré més sobre aquest tema en el futur.
A continuació es presenten extractes de l’informe citat:
“Una nova anàlisi d’ActionAid i Public Services International (PSI) revela com les polítiques d’austeritat del Fons Monetari Internacional (FMI) van restringir l’ocupació pública essencial en el període previ a la crisi de la Covid-19. (èmfasi afegit)
L’anàlisi, publicat amb motiu del Dia de l’Administració Pública de les Nacions Unides (23 de juny), mostra que tots i cadascun dels països de baixos ingressos que van rebre el consell de l’FMI de retallar o congelar l’ocupació pública els darrers tres anys ja havien estat identificats per l’Organització Mundial de la salut (OMS) com a països que s’enfronten a una escassetat crítica de treballadors de la salut.
“Les principals conclusions inclouen:
– Dels 57 països que l’OMS va identificar per última vegada com els que s’enfronten a una escassetat crítica de treballadors de la salut, 24 van rebre assessorament de l’FMI per retallar o congelar els salaris del sector públic.
– Quan se’ls diu als països que continguin les despeses salarials, vol dir menys metges, infermeres i treballadors de primera línia en països que ja estan desesperadament escassos de metges.
– Tots menys un dels 18 països de baixos ingressos als quals l’FMI va aconsellar que retallessin o congelessin el finançament de l’ocupació en el sector públic, estan actualment per sota del llindar recomanat per l’OMS de 30 infermeres per cada 10.000 habitants.
– L’OMS prediu que aquests països experimentaran una escassetat col·lectiva d’almenys 695.000 infermeres el 2030.
L’informe d’ActionAid per al 2020, Who Cares for the Future: Finance Gender-responsive Public Services ha exposat les perjudicials condicions dels préstecs de l’FMI i les mesures d’austeritat que han empès al 78% dels països de baixos ingressos a planificar un augment nul dels salaris del sector públic.
Quan se’ls diu als països que continguin les despeses salarials, vol dir que hi haurà menys metges, infermeres i treballadors de la salut de primera línia en països que ja estan desesperadament escassos de metges. Aquesta era una pràctica perillosa fins i tot abans de la pandèmia de la Covid-19 i és impensable ara”.
Llegiu l’informe complet: IMF Told Countries Facing Critical Health Worker Shortages to Cut Public Sector Wages
Llegiu les meves entrades anteriors:
VIDEO: Africa’s Healthcare Infrastructure Requires a New Bretton Woods
World Needs New Economic Platform to Fight COVID-19
New Economic Order Required to Combat COVID-19 in Africa
Lawrence Freeman és un analista político-econòmic per a l’Àfrica que ha participat en la política de desenvolupament econòmic de l’Àfrica durant 30 anys. És el creador del blog: lawrencefreemanafricaandtheworld.com
Font: Africa and the World