All For Rwanda expressa la seva més profunda preocupació, i condemna amb la major fermesa les massacres de civils que s’estan produint actualment a diverses localitats del territori de Rutshuru, a la República Democràtica del Congo (RDC), perpetrades per elements de l’M23-AFC, amb el suport militar de les Forces de Defensa de Rwanda (FDR).
Segons la informació facilitada per l’Oficina Conjunta de Drets Humans de les Nacions Unides (BCNUDH), almenys 169 civils van ser assassinats entre el 9 i el 14 de juliol de 2025 en atacs deliberats contra pagesos hutus que havien tornat als seus camps després d’una promesa de seguretat emesa per l’M23. Aquestes persones van ser envoltades, executades a tirs o amb armes blanques, i els seus cossos abandonats en rius i zones agrícoles. Aquesta informació està corroborada per testimoniatges recollits a nivell local, en particular pel Col·lectiu de Víctimes de l’Agressió Ruandesa (CVAR), que parla de més de 200 civils assassinats durant el mes de juliol a les agrupacions de Binza, Kiseguro, Katwiguro, Kasave, Nyabanira i Nyamilima.
Entre les víctimes també s’hi troben nombrosos refugiats hutus ruandesos, instal·lats en aquesta regió des de 1994, que viuen avui en condicions de gran vulnerabilitat. L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) estimava oficialment el seu número en 201.238 el juny del 2025, tot i que reconeixia que aquesta xifra estava molt per sota de la realitat. Les nostres estimacions l’eleven a més de 500.000 persones, incloent-hi els no registrats, apàtrides o obligats a viure amb una identitat falsa per a escapar de les represàlies.
Aquests crims no són aïllats ni accidentals. L’informe final del Grup d’Experts de les Nacions Unides sobre la República Democràtica del Congo (4 de juny de 2024) va establir que: «L’M23 i les Forces de Defensa de Rwanda (FDR) han atacat específicament localitats habitades majoritàriament per hutus (…), com les localitats i agrupacions de Bukombo, Burambo i Nyanzalé, al cacicat de Bwito, i Busanza, al cacicat de Bwisha, territori de Rutshuru. S’han denunciat nombroses execucions i destruccions d’aldees (…). Aquestes formes de càstig col·lectiu aplicades a civils són actes punibles i poden constituir crims de guerra.»
Els elements observats actualment –la recurrència dels atacs, la selecció específica per motius ètnics, la promesa de seguretat seguida de massacres premeditades, la destrucció d’aldees hutus, la voluntat manifesta de buidar certes zones de la seva població– dibuixen una estratègia deliberada de neteja ètnica, o fins i tot més.
A la llum del dret penal internacional, aquests actes constitueixen, com a mínim:
– Delicte de guerra (art. 8 de l’Estatut de Roma).
– Delicte contra la humanitat (art. 7).
– I podrien complir els criteris jurídics del delicte de genocidi (art. 6), en particular si es demostra que la violència té per objecte destruir, totalment o parcialment, un grup ètnic determinat, en aquest cas les poblacions hutus, ja siguin congoleses o refugiades ruandeses.
Aquesta situació d’extrema gravetat es produeix en un moment en què s’han despertat esperances de pau després de la signatura dels acords de Washington (27 de juny de 2025) entre La RDC i Rwanda, i el compromís de l’M23-AFC en el procés de Doha. Tanmateix, és il·lusori construir una pau regional duradora ocultant aquests crims o marginant les poblacions que en són víctimes.
All For Rwanda fa una crida solemne:
1. A l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, al Consell de Seguretat, a la Cort Penal Internacional, a la República Democràtica del Congo i als Estats garants del procés de pau perquè s’obri una recerca internacional independent sobre les massacres comeses a Rutshuru.
2. A l’ACNUR a que revisi immediatament la seva política d’exclusió dels refugiats ruandesos, associant-los a les decisions que els afecten i garantint la seva protecció efectiva.
3. Als Estats Units, Qatar, la Unió Africana, la SADC i la Comunitat de l’Àfrica Oriental (CAO) a condicionar qualsevol avanç polític o en matèria de seguretat al cessament de la violència selectiva i al reconeixement explícit de la qüestió dels refugiats ruandesos com un repte polític central dels processos de pau.
4. Al Govern de Rwanda a entaular un diàleg estructurat amb els seus ciutadans a l’exili, condició indispensable per a qualsevol solució de retorn digna i duradora.
No es pot aconseguir la pau sobre la sang ignorada d’un poble exiliat. No pot haver-hi estabilitat sense justícia per a les víctimes.
Font: All for Rwanda
Foto: Civils al territori de Rutshuru fugint d’un atac de l’M23 (AFP – Alexis Huguet)
RDC: L'ONU acusa l'M23 de la massacre de 169 civils a principis de juliol (africanews, 31.07.2023)