Ibrahim Traoré, de Burkina Faso, està remodelant la seva nació i, en el procés, s’està guanyant enemics a Occident. Des que va prendre el poder el 2022, el jove líder militar ha expulsat les tropes franceses, ha expulsat les empreses occidentals i ha alineat el seu país amb Rússia, Cuba i Veneçuela.

Traoré, que promou la unitat panafricana i l’autosuficiència nacional mentre sobreviu a intents de cop d’Estat, s’està posicionant com un antiimperialista radical i ha atret les crítiques de Washington i París. MintPress News analitza el projecte en marxa a Ouagadougou i les forces globals que intenten aturar-lo.

Traoré en el punt de mira

Segons declaracions del Govern, Traoré va sobreviure per poc a un intent de cop d’Estat orquestrat des de l’estranger el mes passat. El ministre de Seguretat, Mahamadou Sana, va afirmar que la junta militar va frustrar un «complot important» per assaltar el palau presidencial el 16 d’abril. Segons ell, els conspiradors tenien la seva base a Costa d’Ivori, un país veí recolzat per Washington on la presència militar estatunidenca s’ha ampliat recentment. Des que va obtenir el poder en un cop militar el setembre del 2022, Traoré ha estat objecte de crítiques per part dels governs occidentals, entre ells els Estats Units.

El 3 d’abril, el general Michael Langley, comandant del Comandament Àfrica dels Estats Units (AFRICOM), va comparèixer davant el Senat i va acusar el líder burkinès de corrupció i d’ajudar Rússia i la Xina a establir una base imperial a l’Àfrica. AFRICOM, el comandament regional del Pentàgon per a l’Àfrica, coordina les operacions militars, la recopilació d’informació i les aliances de seguretat dels Estats Units arreu del continent, sovint emmarcades com a operacions antiterroristes.

El dia del cop, l’ambaixada estatunidenca va canviar les seves recomanacions de viatge a Burkina Faso a «no viatjar». Segons s’informa, Langley es va reunir amb el ministre de Defensa ivorià, Téné Birahima Ouattara, en nombroses ocasions enguany, tant abans com després del cop.

Des de la seva arribada al poder, Traoré ha limitat sistemàticament la influència de les potències occidentals al seu país, qualificant-ho de qüestió de sobirania nacional. El gener del 2023 va expulsar l’ambaixador francès, qualificant el país de «Estat imperialista».

Un mes més tard, va ordenar a les tropes franceses que abandonessin Burkina Faso. Això va contribuir a desencadenar una onada de països de l’Àfrica Occidental que anteriorment formaven part de l’imperi francès i que van decidir fer el mateix. En l’actualitat, Mali, Txad, el Senegal, Níger i Costa d’Ivori han expulsat les forces franceses del seu territori. El president Emmanuel Macron va respondre acusant Burkina Faso i d’altres països de «ingratitud» i afegint que aquestes nacions «s’han oblidat de donar les gràcies» a França.

El Govern de Traoré també ha bloquejat o expulsat nombrosos mitjans de comunicació patrocinats per governs occidentals, titllant-los d’agents del neocolonialisme. Radio France International i France 24 van ser els primers. Els van seguir Voice of America, la BBC britànica i la Deutsche Welle alemanya el 2024. Aquestes mesures van provocar dures crítiques per part d’organitzacions occidentals. Human Rights Watch, per exemple, va acusar el Govern de «repressió» de la dissidència.

Tot i que formalment independents des de fa més de mig segle, França manté un control significatiu sobre les seves antigues colònies africanes. Catorze països utilitzen el franc CFA, una moneda internacional fixada a un tipus de canvi fix respecte al franc francès i, ara, a l’euro. Això significa que importar i exportar a França (i ara a Europa) és molt barat, però fer-ho amb la resta del món és prohibitivament car. França manté un veto sobre les polítiques monetàries del franc CFA, la qual cosa deixa els Estats africans en una situació de dependència econòmica de París.

Traoré ha descrit el franc CFA com un mecanisme que «manté l’Àfrica en l’esclavatge» i ha anunciat la seva intenció de crear una nova moneda. Juntament amb Mali i Níger, Burkina Faso s’ha separat del bloc regional ECOWAS, recolzat per Occident, i ha creat l’Aliança d’Estats del Sahel, una unió panafricana d’Estats que es considera el primer pas cap a una Àfrica unificada i antiimperialista.

El llegat de Sankara

Aquest era el somni del revolucionari líder burkinès Thomas Sankara. Igual que Traoré, Sankara era un militar que va prendre el poder quan tenia poc més de trenta anys. I en només quatre anys, va introduir reformes radicals per impulsar la productivitat del país i minimitzar la dependència de l’ajuda exterior. Afirmant que «qui t’alimenta et controla», va promoure l’agricultura nacional a petita escala per produir aliments nutritius i conreats localment.

Mentre molts dels líders de la regió malversaven fons públics, la revolució socialista de Sankara va construir habitatges socials i centres de salut i va lluitar contra l’analfabetisme massiu. Feminista, va prohibir els matrimonis forçats i la mutilació genital femenina, i es va esforçar per nomenar un gran nombre de dones per ocupar alts càrrecs.

Sankara va ser assassinat el 1987. Només després que Traoré arribés al poder, el seu assassí, l’expresident Blaise Compaoré, va ser condemnat en absència. Compaoré viu exiliat a Costa d’Ivori.

Traoré es considera un deixeble de Sankara i del seu moviment. Els comentaristes occidentals estan dividits sobre si realment segueix els passos del llegendari líder. Alguns, com Daniel Eizenga, del Centre Africà d’Estudis Estratègics (un think tank del Pentàgon), afirmen que les comparacions es limiten a l’afició del líder pels uniformes militars i les boines vermelles. Uns altres, com la revista The Economist, lamenten que Traoré sigui autèntic, un fet que suposa males notícies per a les grans empreses. Però pocs poden negar que és extremadament popular. El president de Ghana, John Mahama, per exemple, va assenyalar que Traoré va assistir a la seva presa de possessió el gener i va rebre molts més aplaudiments que ningú, inclòs el propi Mahama.

Moltes de les iniciatives de Traoré estan directament inspirades en l’era Sankara. El nou Govern militar ha posat l’accent en aconseguir la sobirania alimentària. S’ha posat en marxa una nova iniciativa de 1.000 milions de dòlars per mecanitzar l’agricultura i augmentar la producció de cultius bàsics com l’arròs, el blat de moro i les patates.

Traoré també ha pres mesures per nacionalitzar la indústria minera del país. L’economia de Burkina Faso gira entorn de l’or, que representa més del 80% de les seves exportacions. El país és el tretzè productor mundial d’or, amb una producció d’al voltant de 100 tones l’any, la qual cosa equival a uns 6.000 milions de dòlars. Tanmateix, atès que les empreses estrangeres posseeixen i controlen la producció, la nació i el seu poble obtenen molt pocs beneficis de la indústria. De fet, el PIB anual de Burkina Faso és de només uns 18.000 milions de dòlars.

«Per què l’Àfrica, rica en recursos, continua sent la regió més pobra del món? Els caps d’Estat africans no haurien de comportar-se com marionetes en mans dels imperialistes», va afirmar Traoré. L’agost, el seu Govern va nacionalitzar dues importants mines d’or propietat d’Occident, pagant només 80 milions de dòlars, una fracció dels 300 milions pels quals, segons s’informa, es van vendre el 2023. El novembre, el Govern va anunciar la construcció de la primera refineria d’or del país.

Una nació en guerra

Burkina Faso continua sent una nació en crisi. El país, igual que gran part de la regió del Sahel, està sumit en una acarnissada lluita contra grups islamistes ben armats que van arribar al poder i van adquirir protagonisme després de la intervenció de l’OTAN a Líbia el 2011. Des de llavors, Líbia s’ha convertit en un exportador d’extremisme, desestabilitzant la regió. S’estima que fins al 40% del país està sota el control d’al-Qaida o de forces afiliades a l’Estat Islàmic. Més de 1.000 persones van perdre la vida a Burkina Faso a les mans d’aquests grups el 2024.

Per aquesta raó, Traoré ha justificat l’ajornament de les eleccions que va prometre quan va arribar al poder, una decisió que molts han criticat. «[Les eleccions] no són la prioritat; clarament, la seguretat és la prioritat», va afirmar. Queda per veure si el poble burkinès acceptarà aquesta decisió.

Potser l’acció més qüestionable de la guerra va tenir lloc el 2023 al poblet de Karma, on van ser massacrades al voltant de 150 persones. Tot i que el Govern va condemnar enèrgicament la massacre, grups de drets humans com Amnistia Internacional van assenyalar les forces governamentals com a responsables de les morts.

Tot i que ha expulsat les forces franceses que treballen en la lluita contra la insurrecció, Traoré ha donat la benvinguda a assessors militars russos. També viatjarà a Moscou per assistir a la desfilada del Dia de la Victòria de Rússia el 9 de maig. Aquestes accions han causat gran consternació a Washington i Brussel·les. Tanmateix, amb l’exèrcit estatunidenc concentrat a la Xina i Rússia, i els francesos en una posició més feble que mai a l’Àfrica Occidental, no és clar si la intervenció militar és una opció. Sembla més probable un intent de cop d’Estat o un assassinat.

El temps dirà si Traoré deixarà una petjada tan indeleble a Burkina Faso com el seu heroi, Thomas Sankara. Molts líders africans han arribat al poder prometent canvis radicals, però no han complert les seves promeses. Tanmateix, el seu missatge de panafricanisme, antiimperialisme i autosuficiència està sens dubte calant profund. Traoré està parlant amb valentia. Ara ha d’actuar en conseqüència.

Alan MacLeod és redactor cap de MintPress News. Va completar el seu doctorat el 2017 i des de llavors ha escrit dos aclamats llibres: “Bad News From Veneçuela: Twenty Years of Fake News and Misreporting” (Males notícies de Veneçuela: vint anys de notícies falses i desinformació)  i “Propaganda in the Information Age: Still Manufacturing Consent” (Propaganda a l’era de la informació: encara fabricant consens), així com nombrosos articles acadèmics. També ha col·laborat amb Fair.org, The Guardian, Salon, The Grayzone, Jacobin Magazine i Common Dreams. Segueixi Alan a Twitter per conèixer més sobre el seu treball i els seus comentaris: @alanrmacleod.

Font: MintPress News

Foto: Ibrahim Traoré al Fòrum Rússia-Àfrica a Sant Petersburg el 2023.  (Aleksey Smagin | Sipa USA via AP)

El que Traoré ha demanat a Putin en la seva reunió deixa tothom en xoc (Señor Negro, 11.05.2025)