El 2011, S. Vitali, J.B. Glattfelder, and S. Battiston, van publicar un article de gran importància, no només molt citat, sinó molt llegit: The network of global corporate control (PLOS ONE, 26 d‘octubre de 2011) on van exposar els resultats d’una investigació gegantina, realitzada a l’Escola Politècnica de Zuric, sobre la relació entre els propietaris de les empreses més grans del món.

Aquesta investigació examina les relacions de propietat existents entre les 43.060 empreses multinacionals més grans del món, amb dades procedents de la base de dades Orbis el 2007. Aquestes relacions s’analitzen com cadenes de participacions del capital d’una empresa en una altra. Els autors troben 1.006.987 cadenes de relacions de propietat entre 600.508 nodes, actors econòmics que inclouen les més de 40.000 multinacionals i altres agents no inclosos en aquesta llista inicial d’empreses.

Els resultats de l’anàlisi d’aquesta xarxa són molt interessants: 737 accionistes, el 0,123% de tots els accionistes, controlen el 80% del valor de les més de 43.000 companyies multinacionals. I, a més, 146 d’aquests accionistes, el 0,024% del nombre total d’accionistes, controlen el 40% del valor total d’aquestes empreses. És a dir, hi ha una alta concentració del control. I, el que potser encara és més important, aquests accionistes estan extremadament connectats entre ells. A l’article s’exposa a més la llista dels 50 majors accionistes que es van trobar amb les dades que, no oblidem, són de 2007.

Amb una metodologia diferent i amb dades de 2012, procedents de la base de dades OSIRIS, la Dra. Reyes Herrero, de la Universitat Complutense de Madrid, estudiant les xarxes formades pels accionistes comuns entre les 150 empreses més grans del món, va trobar uns resultats molt semblants. Els accionistes més importants en aquest estudi coincideixen gairebé totalment amb els de Vitali, Glattfederer i Batiston. Incloem aquí la llista dels 10 inversors més importants, amb el nombre d’empreses participades per cada un d’ells, que constitueix una manera de veure directa i intuïtiva de la importància dels inversors més grans.

El més significatiu a més és que en moltes de les participades són presents simultàniament diversos d’aquests inversors. I que, per altra banda, són accionistes uns dels altres.

Com a toc d’atenció per a espanyols: molts d’aquests accionistes són a les empreses de l’IBEX35. El cas de Blackrock ha assolit una trista notorietat, sobretot a Madrid, com a comprador d’habitatges públics a baix preu.

Poc importa que parlem de la investigació de l’Escola Politècnica de Zuric o de la realitzada sense mitjans econòmics a Madrid pel que fa al que és essencial: uns pocs grans inversors interconnectats controlen l’economia mundial. Cal molestar-se a subratllar que controlen també els governs i els Estats?

Els escàndols de corrupció dels que tant es parla exposen els vincles entre polítics i empreses. En els relats ens centrem en els polítics i denunciem el seu comportament. Però no tenim prou en compte les empreses corruptores: si el polític es ven és perquè algú compra. I el que les empreses compren és la voluntat política. Imposen les decisions que beneficien els seus interessos finançant els partits i els seus membres. Les gegantines quantitats de diners de què disposen són una eina de control. De control del món.

La dimensió científica i tècnica d’aquesta investigació s’exposa clarament al vídeo “Qui controla el món?”