La nova presidenta irlandesa, coneguda per les seves declaracions sobre Israel i l’OTAN, ha pres possessió avui i ja li han tret les ungles, escriu Mick Hall.

A mesura que Catherine Connolly prenia possessió avui com a desena presidenta d’Irlanda al Castell de Dublín, s’intensificaven els esforços per a soscavar la neutralitat del país, que està sospesant mesures per a castigar  Israel per genocidi.

Connolly, de 68 anys, ha estat elegida després d’obtenir més del 63% dels vots en una victòria aclaparadora el mes passat, gràcies a la seva ferma defensa de les posicions antibèl·liques i antigenocides, que van ressonar entre l’electorat irlandès, però van causar alarma en els cercles de poder occidentals.

Són senyals que la victòria de l’esquerra antiimperialista ha servit per a galvanitzar les forces de l’establishment, tant al país com a l’estranger.

L’exasesor de seguretat nacional de la Casa Blanca, Robert C. O’Brien, va escriure a The Wall Street Journal la setmana passada que l’administració Trump «ja no tolerarà que els països es beneficiïn de la fortalesa econòmica i el poder militar dels Estats Units, mentre apliquen polítiques que soscaven els interessos estatunidencs».

«La presidenta electa d’Irlanda encarna l’antagonisme envers els interessos estatunidencs», va escriure, i va afegir:

«Irlanda està trobant la seva veu en els assumptes internacionals, però és una veu que sembla cada vegada més hostil als interessos estatunidencs. Irlanda és el país més antagònic amb Israel en el món occidental… Irlanda va ser una de les primeres democràcies occidentals a reconèixer unilateralment l’Estat palestí, i és a l’avantguarda de les acusacions de ‘genocidi’ contra Israel. Mentrestant, Dublín cerca la inversió xinesa sense esmentar l’historial de drets humans de Pequín, la coacció econòmica o l’agressió regional.»

El gener, Irlanda va intervenir formalment en el cas presentat per Sud-àfrica contra Israel davant el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), en el qual s’al·lega una violació de la Convenció sobre el Genocidi. Irlanda també s’ha mantingut al marge de l’OTAN, negant-se a militaritzar-se com la major part de la resta d’Europa.

De fet, Irlanda s’enfronta a una pressió cada vegada més gran per la seva negativa a alinear-se amb l’imperialisme occidental. Fins i tot els seus organismes de la societat civil estan sent objecte d’escrutini per part dels neoconservadors estatunidencs.

Graham intervé

El legislador republicà Lindsey Graham va amenaçar el cap de setmana amb prendre mesures contra l’Associació de Futbol d’Irlanda (FAI), que va votar per aclaparadora majoria a favor que la seva junta directiva sol·licités a la Unió d’Associacions Europees de Futbol (UEFA) la suspensió immediata d’Israel de les competicions europees.

Els membres de l’organisme rector del futbol irlandès havien citat les violacions per part de l’Associació de Futbol d’Israel de dues disposicions de la UEFA: aplicar i fer complir una política eficaç contra el racisme i que els clubs israelians juguin als territoris palestins ocupats sense el consentiment de l’Associació Palestina de Futbol.

Graham va prometre «fer que els qui participin en aquest esforç per marginar Israel en l’esport, i en altres àmbits, paguin un preu alt pel que fa a l’accés a l’economia estatunidenca».

El juliol, Graham també es va unir a l’enviat estatunidenc a Israel, Mike Huckabee, i altres legisladors estatunidencs per a criticar els plans del Govern irlandès de prohibir el comerç amb empreses que operen als assentaments il·legals israelians.

El projecte de llei de 2025 sobre els assentaments israelians als territoris palestins ocupats (prohibició de la importació de mercaderies) es va presentar per primera vegada el 2018 i va ser aprovat per majoria tant al Seanad (Cambra Alta) com al Dáil (Cambra Baixa), però va ser bloquejat pels successius governs després de les «amenaces velades» de conseqüències econòmiques per part dels legisladors estatunidencs, entre els quals s’hi trobaven irlandesos-estatunidencs com Peter King.

Graham va dir el juliol que esperava que «Irlanda reconsiderés els seus esforços per aïllar econòmicament Israel».

«No crec que aquests esforços siguin ben rebuts als Estats Units i, per descomptat, no passarien desapercebuts», va afirmar a X.

S’espera que el projecte de llei sigui suavitzat pel Govern de coalició irlandès de centredreta, per a evitar mesures coercitives per part dels Estats Units.

Connolly, una formidable veu contra la guerra

El que potser no poden suavitzar és la veu de Connolly.

Ella substitueix Michael D. Higgins, un altre antic membre del Partit Laborista irlandès, que va ocupar el càrrec durant dos mandats de set anys i les crítiques del qual a Israel durant els darrers dos anys van contribuir al fet que Israel retirés el seu ambaixador de Dublín el desembre del 2024.

Connolly podria mostrar-se encara més contundent en les seves posicions públiques sobre política exterior.

En el període previ a la votació sobre la prohibició d’importacions d’Israel el 24 d’octubre, va criticar obertament el «bel·licisme» de l’OTAN i el genocidi d’Israel a Gaza. També va expressar el seu suport a una votació fronterera sobre la reunificació d’Irlanda, tal com s’estableix en l’acord de pau del Divendres Sant de 1998, que va posar fi a dècades de violència política al nord de l’illa dividida.

Va declarar a uns mitjans de comunicació sovint hostils que Hamàs «formava part de la societat civil de Palestina» i que només els palestins havien de triar qui els governava, la qual cosa va suposar un rebuig al pla de «pau» neocolonial de 20 punts de l’Administració Trump. Connolly va afirmar sense embuts que Israel era un Estat fora de control que estava cometent un genocidi.

Quan se li va preguntar per la seva postura respecte a la guerra proxy occidental a Ucraïna, l’exadvocada i psicòloga va respondre que el conflicte només es podia resoldre per la via diplomàtica i que el rearmament alemany li recordava l’augment de la despesa militar de la dècada de 1930.

El seu ascens a la màxima figura constitucional d’Irlanda i la seva veu moral en l’escena mundial ha estat el resultat de la capacitat d’una oposició dispar de formar un bloc de vot col·lectiu, possiblement aprenent dels errors del passat.

El juny de l’any passat, Connolly es va unir a un panell juntament amb altres activistes veterans, entre ells l’exlíder dels drets civils del nord Bernadette Devlin Aliskey, en suport a la fallida candidatura de Clare Daly per a conservar el seu escó al Parlament Europeu.

L’acèrrima crítica de l’OTAN va perdre, perjudicada per les calúmnies difoses pels mitjans de comunicació que suggerien que era un actiu rus i per altres candidats d’esquerra que també es presentaven.

Aquesta vegada, la unitat entre l’esquerra ha fet que el major partit d’Irlanda, el Sinn Féin, així com el Partit Laborista, People Before Profit i els Socialdemòcrates, recolzessin Connolly.

Aconseguir que sigui elegida per al que és en gran manera un càrrec cerimonial pot resultar de vital importància com a mitjà per a contrarestar les narratives a favor de la guerra i contra el genocidi al país, que estan sent impulsades amb força pels mitjans de comunicació de l’establishment.

De les amenaces a la inflació d’amenaces

Aquestes narratives s’estan multiplicant ràpidament.

Un informe titulat Peak Ireland, elaborat pel think tank londinenc Policy Exchange, alineat amb l’estat de seguretat, i publicat el 30 d’octubre, argumentava que Irlanda s’estava aprofitant «del paraigua de seguretat proporcionat pels Estats Units, el Regne Unit i altres estats europeus».

Tanmateix, segons l’informe, el país era vulnerable als aranzels estatunidencs i als canvis en les negociacions comercials, ja que continuava desafiant la política exterior de Washington. El seu contingut va ser cobert pels principals mitjans de comunicació irlandesos.

Curiosament, l’exasesor de seguretat nacional dels Estats Units, O’Brien, va escriure el pròleg de l’informe.

En el seu article d’opinió publicat al Wall Street Journal, O’Brien també va criticar la «lamentable inversió» d’Irlanda en defensa, que ascendia al 0,2% del PIB.

«Irlanda manca de defenses tècniques clau, com sistemes de radar i xarxes eficients d’intel·ligència cibernètica i humana, la qual cosa deixa el país exposat a l’espionatge i els ciberatacs de Rússia, la Xina i actors extremistes no estatals», va escriure.

Diversos mitjans de comunicació van trobar la manera d’escriure articles sobre aquests temes, fent referència a les preocupacions de líders militars i de seguretat irlandesos i europeus anònims sobre la capacitat del país per a dur a terme operacions de seguretat després d’assumir la presidència rotatòria de la UE durant sis mesos a partir del juliol de l’any que ve.

Una preocupació específica era la falta de radars i capacitat de defensa d’Irlanda en acollir la cimera de la Comunitat Política Europea l’any vinent, a la qual hi solen assistir fins a 50 líders. Es va informar que una delegació d’un país bàltic no identificat va plantejar les seves preocupacions sobre la seguretat als funcionaris irlandesos en una reunió celebrada a Dublín el mes passat.

Les notícies es basaven, o potser es desviaven, en un temor fabricat que Rússia estigués enviant drons al més profund de l’espai aeri europeu per a sondejar les defenses dels països com a part d’una campanya de guerra híbrida.

Es van repetir sense cap crítica les afirmacions que els drons es llançaven des de vaixells cisterna utilitzats per Rússia per a transportar el seu petroli, l’anomenada «flota fantasma». No s’ha presentat cap prova sobre aquest tema.

Uns misteriosos drons han tancat recentment l’aeroport de Brussel·les, i el setembre es van registrar incidents similars a Dinamarca.

Les informacions formen una llarga sèrie de notícies basades en narratives que semblen dissenyades per a generar por i justificar una postura més militaritzada i alineada amb l’OTAN per part d’Irlanda.

Irònicament, les Forces de Defensa Irlandeses van cedir a Ucraïna a principis d’enguany els seus sistemes clau de radar utilitzats per a dirigir míssils antiaeris, coneguts com Giraffe. The Irish Times va informar que el Govern està comprant ràpidament un sistema antidrons per valor d’uns quants milions d’euros.

La neutralitat sota amenaça

El que hi ha darrere d’aquestes peces de propaganda és el desig de portar els polítics i el públic irlandès a una posició intel·lectual la lògica de la qual soscavaria la justificació per a mantenir la neutralitat del país, una posició que ha mantingut des que es va fundar l’Estat el 1921.

En unes declaracions àmpliament difoses a principis de novembre, el viceministre d’Afers exteriors d’Ucraïna, Sergiy Kyslytsya, va afirmar que la neutralitat era «cosa del passat».

En una intervenció a les oficines de la Comissió Europea a Dublín, va advertir que Rússia podria inundar nacions llunyanes amb drons o derrocar els seus sistemes amb ciberatacs. Va suggerir que Irlanda hauria de seguir el camí d’antics països neutrals com Finlàndia i Suècia per a ajudar a fer front a l’amenaça.

Uns altres han estat encara més directes, expressant un menyspreu absolut no només per la neutralitat, sinó per la pròpia sobirania irlandesa.

El contraalmirall britànic Chris Parry, antic comandant de l’OTAN, va declarar la setmana passada en una reunió informativa davant els diputats de Westminster i els membres de la Cambra dels Lords que qualsevol futura Irlanda unida suposaria una amenaça estratègica.

Va afirmar que la pèrdua d’Irlanda del Nord agreujaria l’amenaça que suposen per a Gran Bretanya els submarins xinesos i russos, i va recomanar que l’OTAN realitzés maniobres navals en aigües irlandeses, independentment de si Dublín hi estava d’acord o no.

En un país com Irlanda, amb el seu amarg llegat colonial i on molts reconeixen clarament la propaganda bèl·lica occidental, els comentaris de persones com Parry poden exercir una pressió acumulativa sobre el Govern irlandès perquè renunciï a la neutralitat, però és probable que tals declaracions també antagonitzin amplis sectors de l’opinió pública irlandesa.

Desmantellar el «triple cadenat»

La clau per a arrossegar Irlanda als acords de seguretat de la UE controlats per l’OTAN és desmantellar el seu «triple cadenat», dissenyat per a mantenir Irlanda al marge de les intervencions imperials occidentals.

El triple bloqueig significa que no es pot enviar més de 12 membres de les Forces de Defensa Irlandeses a una missió a l’estranger, tret que existeixi un mandat del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, l’aprovació del Govern irlandès (Gabinet) i l’aprovació del Dáil Éireann (el Parlament irlandès).

Per tant, el Govern irlandès no pot actuar de manera unilateral, fins i tot si aconsegueix una majoria de vots al Parlament i independentment de la pressió que exerceixin la UE i els poderosos països de l’OTAN per a eludir l’ONU.

Els països europeus de l’OTAN estan impulsant plans per a enviar «forces de pau» a Ucraïna, un acord que Rússia ha assenyalat que rebutjarà com a part de qualsevol acord de pau negociat.

El Taoiseach (primer ministre irlandès) Micheál Martin va discutir per telèfon amb Zelenski, el setembre, el manteniment de la pau i les perspectives d’un alto-el-foc.

Encara que el Govern irlandès no ha vinculat totes dues qüestions, pot ser que no sigui una coincidència que estigui presentant una llei per a eliminar la necessitat d’un mandat del Consell de Seguretat per a les missions de manteniment de la pau, convertint-la en un doble bloqueig.

La pròpia Connolly podria pronunciar-se sobre la qüestió, pressionant el Govern perquè accepti un referèndum per a canviar el triple bloqueig, cosa que el Govern considera innecessari, ja que suposadament no compromet la neutralitat.

Connolly no pot legislar, només exercir poders discrecionals com la capacitat d’enviar un projecte de llei al Tribunal Suprem per a comprovar la seva constitucionalitat. Però no hi ha res en la Constitució irlandesa que restringeixi el que ella diu en públic.

Un mitjà de comunicació irlandès ha informat que el Govern està planejant una visita de Zelenski, possiblement el desembre. Encara no és clar si Connolly el rebria en cas que es produís aquesta visita. Si ho fes, hi hauria un risc per a totes dues parts.

Una participació pública s’utilitzaria inevitablement per a exercir més pressió sobre Connolly perquè adopti una posició més favorable a l’OTAN.

Tanmateix, Zelenski corre el risc que se li diguin algunes veritats incòmodes davant les cambres, principalment que la diplomàcia és l’única via possible i que qualsevol altre enfocament, inclòs el d’exagerar les amenaces que planteja Rússia, comporta el risc inacceptable d’una guerra total entre les nacions europees i Rússia.

És probable que Connolly actuï com un baluard polític necessari i basat en principis contra els intents de continuar difonent propaganda en la societat irlandesa i intimidar la seva població perquè renunciï als seus instints anticolonialistes i antibèl·lics, mentre l’OTAN amenaça amb engolir-la.

Mick Hall és un periodista independent establert a Nova Zelanda. Ha estat periodista digital a Radio New Zealand (RNZ), redactor  d’Australian Associated Press (AAP), i també ha escrit articles de recerca per a diversos periòdics, entre ells el New Zealand Herald.

Font: Consortium News

Foto: Catherine Connolly, la nova presidenta d’Irlanda, en la seva presa de possessió l’11 de novembre de 2025. (Govern d’Irlanda)

Intervenció de Catherine Connolly sobre Palestina (Catherine Connolly, 30.05.2025)
Es pot activar l'àudio en castellà