La rebuda de Xi Jinping a Putin ahir a Pequín va segellar la cada vegada més formidable relació estratègica, fonamentalment incompresa a Washington

L’extremadament càlida recepció del president xinès Xi Jinping al president Vladímir Putin ahir a Pequín va segellar la cada vegada més formidable relació estratègica Rússia-Xina. Suposa un canvi tectònic en l’equilibri de poder mundial.

L’entesa Rússia-Xina suposa també la sentència de mort per als intents dels neòfits en política exterior dels Estats Units d’obrir una bretxa entre els dos països. La relació triangular ha esdevingut dos contra un, amb greus implicacions, especialment per a la guerra d’Ucraïna. Si els genis de la política exterior del president estatunidenc Joe Biden ho continuen negant, l’escalada és gairebé segura.

En una entrevista amb Xinhua prèvia a la visita, Putin va destacar el nivell sense precedents d’associació estratègica entre els nostres països. Ell i Xi s’han reunit més de 40 vegades en persona o virtualment. El juny del 2018, Xi va descriure Putin com “un vell amic del poble xinès” i, personalment, el seu “millor amic.”

Per part seva, Putin va assenyalar dijous que ell i Xi estan “en contacte constant per mantenir el control personal sobre totes les qüestions urgents de l’agenda russo-xinesa i internacional”. Putin va portar amb ell el ministre de Defensa, Andrei Belúsov, així com veterans com el ministre d’Afers Estrangers, Serguei Lavrov, i importants líders empresarials.

Les declaracions conjuntes importen

Xi i Putin van signar dijous una contundent declaració conjunta, similar a l’extraordinària que tots dos van emetre el 4 de febrer del 2022 a Pequín. Hi descrivien la seva relació com a “superior a les aliances polítiques i militars de l’era de la Guerra Freda. L’amistat entre els dos Estats no té límits, no hi ha àrees ‘prohibides’ de cooperació…”

Putin no es va adonar de la importància d’aquesta declaració fins que va llançar l’Operació Militar Especial al Donbàs tres setmanes més tard. La muda reacció de la Xina va sorprendre la majoria dels analistes, que havien descartat la possibilitat que Xi concedís al seu “millor amic” Putin, de fet, una exempció de la política fonamental xinesa de no ingerència a l’exterior.

Les setmanes següents, les declaracions oficials xineses van deixar clar que els principis de Westfàlia havien passat a un segon pla davant “la necessitat que cada país defensi els seus interessos fonamentals” i jutgi cada situació “pels seus propis mèrits”.

Guerra nuclear

La declaració de dijous expressa preocupació per “l’augment dels riscos estratègics entre potències nuclears”, referint-se a la contínua escalada de la guerra entre Ucraïna, recolzada per l’OTAN, i Rússia. Condemna “l’expansió de les aliances militars i la creació de caps de pont militars a prop de les fronteres d’altres potències nuclears, en particular amb el desplegament avançat d’armes nuclears i els sistemes vectors, així com altres elements”.

Putin sens dubte ha informat Xi sobre els emplaçaments de míssils estatunidencs que ja són a Romania i Polònia i que poden llançar el que els russos anomenen “míssils d’atac ofensiu” amb un temps de vol a Moscou inferior a 10 minuts. Putin segurament ha parlat a Xi de les incoherències en les declaracions dels Estats Units sobre els míssils nuclears d’abast intermedi.

Per exemple, Xi sap –tan segurament com ho ignoren els consumidors dels mitjans de comunicació occidentals– que durant una conversa telefònica del 30 de desembre del 2021, Biden va assegurar a Putin que “Washington no tenia intenció de desplegar armes d’atac ofensiu a Ucraïna”.

Hi va haver goig al Kremlin aquella nit de Cap d’Any, ja que la garantia de Biden va ser el primer senyal que Washington podria reconèixer les preocupacions de seguretat de Rússia. De fet, Biden va abordar una qüestió clau en almenys cinc dels vuit articles de l’esborrany del tractat rus lliurat als Estats Units el 17 de desembre del 2021. Tanmateix, l’alegria russa va durar poc.

El ministre d’Afers Estrangers Lavrov va revelar el mes passat que quan es va reunir amb Antony Blinken a Ginebra el gener del 2022, el secretari d’Estat estatunidenc va fingir no haver sentit a parlar del compromís de Biden amb Putin el 30 de desembre del 2021. Més aviat, Blinken va insistir que els míssils estatunidencs de mitjà abast podrien desplegar-se a Ucraïna, i només que els Estats Units podrien estar disposats a limitar-ne el nombre, va dir Lavrov.

La mare de tots els errors de càlcul

Quan Biden va assumir el càrrec el 2021, els seus assessors li van assegurar que es podria aprofitar de la por (sic) de Rússia a la Xina i obrir una bretxa entre ells. Això va quedar vergonyosament clar quan Biden va indicar el que li havia dit a Putin durant la seva cimera de Ginebra el 16 de juny del 2021.

Aquella reunió va confirmar a Putin que Biden i els seus assesors estaven estancats en una valoració lamentablement antiquada de les relacions entre Rússia i la Xina.

Vet aquí l’estranya manera com Biden va descriure el seu plantejament a Putin sobre la Xina:

“Sense citar-lo [a Putin] –cosa que no em sembla apropiada– permetin-me fer una pregunta retòrica: vostès tenen una frontera de milers de quilòmetres amb la Xina. La Xina vol ser l’economia més poderosa del món i l’exèrcit més gran i poderós del món”.

“L’encaixada”

A l’aeroport, després de la cimera, els ajudants de Biden van fer tot el possible per pujar-lo a l’avió, però no van aconseguir evitar que compartís més saviesa sobre la Xina:

“Rússia es troba en una situació molt, molt difícil en aquests moments. Està sent pressionada per la Xina.”

Després d’aquestes declaracions, Putin i Xi es van passar la resta del 2021 intentant desenganyar Biden de l’encaixada de la Xina a Rússia: no es tractava d’una encaixada, sinó d’una abraçada fraternal. Aquest esforç mutu va culminar en una cimera virtual Xi-Putin el 15 de desembre d’aquell any.

El vídeo del primer minut de la conversa va ser recollit per The New York Times, entre d’altres. Tanmateix, la majoria dels comentaristes no es van adonar de la seva importància:

Putin:

“Estimat amic, estimat president Xi Jinping.

El proper mes de febrer espero que per fi puguem reunir-nos en persona a Pequín, tal com vam acordar. Mantindrem converses i després participarem a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics d’Hivern. Us agraeixo la vostra invitació per assistir a aquest esdeveniment històric.”

Xi:

“Estimat president Putin, el meu vell amic. És un plaer per a mi reunir-me amb vostè a finals d’aquest any per vídeo, la segona vegada aquest any, la nostra 37ª reunió des del 2013. Vostè ha aclamat… les relacions Xina-Rússia com un model en la col·laboració internacional el segle XXI, donant suport fermament a la posició de la Xina en la salvaguarda dels seus interessos fonamentals, i s’oposa fermament als intents d’obrir una bretxa entre els nostres dos països. L’hi agraeixo molt.”

Segueix Biden sense assabentar-se’n? Li han dit els seus assessors que Rússia i la Xina no han estat mai tan a prop, de manera que equival a una aliança militar virtual?

L’elecció

Putin ha dit que és conscient que la política de Washington cap a Rússia “es veu afectada principalment pels processos polítics interns”. Rússia i la Xina valoren sens dubte que la política de Biden sobre Ucraïna es veurà influïda per l’imperatiu polític de que es vegi que s’enfronta a Rússia.

Si els exaltats dels països de l’OTAN envien “instructors” a Ucraïna, la perspectiva d’un enfrontament militar és sempre present. El que ha de saber Biden és que, si es produeixen hostilitats obertes entre Rússia i Occident, és probable que s’enfronti a alguna cosa més que el soroll de sabres al Mar de la Xina Meridional, i a l’espectre d’una guerra en dos fronts.

Els xinesos saben que són els següents en la línia de successió de l’OTAN/Est. De fet, no és cap secret que el Pentàgon considera la Xina com l’enemic número 1. Segons l’Estratègia de Defensa Nacional del Departament de Defensa, “les prioritats de defensa són, en primer lloc, la defensa de la pàtria, davant la creixent amenaça multidomini que representa la República Popular de la Xina”.

El Pentàgon serà el darrer en cantar un rèquiem pel difunt món unipolar. Que prevalgui el seny.

La primera tasca de Ray McGovern com a analista de la CIA van ser les relacions xinosoviètiques. El 1963, el seu comerç total va ser de 220 milions de dòlars; el 2023, 227.000 milions. Feu comptes.

Font: Consortium News

Foto: El president rus Vladímir Putin i el president xinès Xi Jinping celebren una reunió informal al complex de lideratge Zhongnanhai a Pequín el 16 de maig de 2024. (AFP/Mikhail Metzel)

Fernando Moragón: La Xina té molt clar que els Estats Units provocaran un incident per anar a la guerra. (Negocios TV, 17.05.2024)