La vida de la dona que lidera l’oposició més destacada de Rwanda a la dictadura de Paul Kagame està sent amenaçada públicament després de l’assassinat de molts dels seus partidaris.

El 26 de maig vaig entrevistar la líder de l’oposició, Victoire Ingabire. Els nostres missatges van ser transmesos electrònicament entre la meva casa a la badia de San Francisco i la seva a Kigali, la capital de Rwanda.

Ann Garrison: Victoire, vaig rebre un comunicat de premsa dels teus partidaris a Europa que deia que algú va trucar a un canal de televisió allà a Kigali –Canal 250– per dir que hauries de ser “arrestada com a mínim, però millor assassinada”. Això no sembla gens bo.

Victoire Ingabire: Sí, vaig sentir aquest missatge a “My 250 TV”. El meu advocat està preparant una denúncia, però mentrestant he informat l’Oficina d’Investigació de Rwanda.

AG: És la mateixa oficina d’investigació que segueix cridant-te per interrogar-te, oi? A vegades et deixen asseguda en una cadira en una habitació tot el dia sola?

VI: Sí, però el seu treball és protegir tot el poble de Rwanda.

AG: Hi ha hagut un altre assassinat. Nou homes armats van matar el pastor Théoneste Bapfakurera quan el van confondre amb el botiguer Théophile Ntirutwa, un membre del teu partit de l’oposició. Explica’ns-ho.

VI: Sí, el dilluns 11 de maig de 2020, nou homes armats van atacar la botiga de Théophile Ntirutwa, un membre del meu partit polític. Van apunyalar fins a la mort un client, Théoneste Bapfakurera, i en van lligar altres que eren a la botiga. Théophile va tenir temps d’amagar-se sota el taulell quan els atacants van empènyer la gent a la seva botiga. Immediatament em va trucar i li vaig donar el número de la policia per demanar ajuda.

Em va dir que els atacants van arribar al veïnat i van demanar a una persona gran que els dugués on vivia la seva germana. Un cop allà, van demanar a la seva germana que els portés a la seva botiga. La gent del barri va dir que els assaltants els van demanar que apaguessin els llums. Així que quan van entrar a la botiga de Théophile van preguntar: “Qui és en Théo?” i el pastor Théoneste va respondre que era ell. Llavors el van matar i van deixar la botiga creient que havien complert la seva missió tot i que havien matat un altre Théo.

AG: Tants membres del teu partit han estat assassinats o desapareguts des del teu alliberament de la presó el setembre del 2018 que no puc recordar-los tots. Així que, en lloc de tornar als informes anteriors, et demanaré que em diguis altra vegada els seus noms i el que els va passar.

VI: Sí, tens raó. Des del meu alliberament, molts membres del meu antic partit, Forces Democràtiques Unides de Rwanda (FDU-Inkingi) han estat assassinats, així com membres del meu nou partit, Desenvolupament i Llibertat per a Tothom – Umurinzi (DALFA-Umurinzi). Recordeu que vaig deixar l’FDU-Inkingi per crear el nou partit Desenvolupament i Llibertat per a Tothom – Umurinzi, no per desacords amb l’FDU, sinó perquè l’FDU és en gran part un partit d’exiliats i refugiats fora de Rwanda, i els ruandesos que viuen aquí necessiten el seu propi partit.

També hi va haver assassinats i desaparicions de membres de l’FDU el 2016, dos anys abans que jo fos alliberada. Aquell any van tallar la gola a Jean Damascène Habarugira.

També el 2016, Illuminée Iragena va desaparèixer i no se l’ha trobada.

Va empitjorar després del meu alliberament el 15 de setembre del 2018. El 8 d’octubre del 2018, el nostre vicepresident de l’FDU, Boniface Twagirimana, va desaparèixer. Havia estat empresonat a Muhanga i les autoritats van informar que s’havia escapat, però no l’hem vist més ni n’hem sabut res.

El 3 de març del 2019, el meu assistent Anselme Mutuyimana va ser assassinat i el seu cos va ser llançat al bosc de Gishwati.

El 15 de juliol del 2019, Eugene Ndereyimana, el nostre representant a l’est del nostre país, va desaparèixer i no se l’ha trobat. Anava a trobar-se amb els nous membres del nostre partit DALFA-Umurinzi a 50 quilòmetres de casa seva.

La tarda del 24 de setembre del 2019, quan Syldion Dusabumuremyi es preparava per tancar la seva cantina a l’Hospital Shyogwe, va ser apunyalat per dos homes que van arribar i després van desaparèixer en una moto.

Cap d’aquests casos s’ha resolt. L’Oficina d’Investigació de Rwanda encara els té com a pendents.

AG: Ha empitjorat la violència contra els dissidents des del teu alliberament, o és només que no se’n va informar quan estaves a la presó, entre l’octubre del 2010 i el setembre del 2018?

VI: Ha empitjorat després del meu alliberament, però alguns dissidents van ser assassinats o van desaparèixer el 2010 quan tres candidats, entre els quals m’hi incloc, van intentar inscriure els nostres partits i presentar-se a les eleccions presidencials d’aquell any contra Paul Kagame.

AG: He rebut comunicats de premsa sobre aquests assassinats polítics del teu partit a Kigali i de les Forces Democràtiques Unides de Rwanda, un partit de l’oposició a l’exili al qual també pertanys. Estan sent assassinats també els membres d’altres partits de l’oposició, com el Partit Social Imberakuri, dirigit per l’advocat Bernard Ntaganda, anteriorment empresonat?

VI: Sí. André Rwisereka, vicepresident del Partit Verd Democràtic de Rwanda, va ser trobat amb la gola tallada a la riba d’un riu el 2010. La seva cartera, les claus del cotxe i el cotxe van ser deixats a l’escena del crim.

També aquell any, Aimable Rusangwa, secretari de l’advocat Bernard Ntaganda, fundador i president del partit socialista, Partit Social Imberakuri (PS-Imberakuri), va ser assassinat.

Shyirambere Dominique i Nigirente James, tots dos membres del PS-Imberakuri estan desapareguts des de fa anys, Shyirambere des del 2012, Nigirente des del 2015.

I a mitjan febrer d’aquest any, les autoritats ens van dir que el nostre estimat amic Kizito Mihigo, cantant de gospel ruandès i activista de la reconciliació, s’havia suïcidat a la presó. Això va ser després que el detinguessin intentant creuar la nostra frontera sud cap a Burundi. Molt pocs creuen que Kizito es va suïcidar.

Mentre Rwanda no sigui democràtica, la repressió i la violència contra els dissidents i els partits de l’oposició continuaran.

AG: La violència a les províncies del Kivu de la República Democràtica del Congo, en particular al territori de Beni i el Parc Nacional de Virunga, ha empitjorat altra vegada al mateix temps que aquesta violència s’ha produït a Rwanda. Fonts que trobo creïbles creuen que les tropes ruandeses –sigui quina sigui la forma com s’anomenin a si mateixos els “rebels” a la RDC– en són els responsables. Vols dir alguna cosa sobre la violència als Kivus?

VI: Em sembla deplorable que s’hagin tolerat més de dues dècades de guerra i horribles abusos dels drets humans a l’est de la RDC, sobretot a les províncies dels Kivus que limiten amb Rwanda i Uganda. Tothom sap qui hi ha i qui no hi ha involucrat en aquesta violència, però a causa dels interessos d’unes poques persones, ningú ve a rescatar la gent.

Sempre que es presenta l’oportunitat, condemno aquesta violència i demano al Consell de Seguretat de l’ONU que assumeixi la seva responsabilitat i hi posi fi. Ja n’hi ha prou. Des del 1998 no he deixat de parlar de la impunitat que és la causa de la violència i la inestabilitat a la RDC i a la resta de la regió de l’Àfrica dels Grans Llacs.

AG: Durant anys el govern ruandès, diverses ONG i els mitjans de comunicació internacionals han culpat de la violència als Kivus a les Forces Democràtiques per a l’Alliberament de Rwanda (FDLR), la milícia que protegeix els refugiats hutus del genocidi de 1994 que romanen a la RDC. Vaig pensar que això havia començat a canviar, però a finals d’abril l’oficina de premsa del Parc Nacional de Virunga va culpar de la massacre de 12 guardaboscos i 5 civils a les FDLR, que després van emetre una declaració negant-ho i acusant en canvi les forces del govern ruandès. Vaig demanar a l’oficina de premsa les seves proves que les FDLR n’eren responsables i van prometre respondre diverses vegades però mai ho han fet. Hi ha alguna cosa que t’agradaria dir al respecte?

VI: No, res.

AG: D’acord amb el comunicat de premsa de l’FDU, els funcionaris del partit governant t’han comparat amb l’Ebola, “havent xuclat la ideologia genocida dels pits de la seva mare”. En el comunicat també es diu que el general James Kabarebe, excap de l’Estat Major de l’Exèrcit i ara assessor especial de seguretat del president Kagame, va pronunciar un discurs incendiari el 13 de novembre del 2019 en què va dir: “L’odio perquè veig un milió de víctimes en una sola persona amb ideologia genocida. Ella és terriblement dolenta. Crec que si vols colpejar-la, és possible que hagis de fer servir l’arma més letal. Hem d’estar segurs que està morta”. Hi ha alguna cosa que vulguis dir sobre aquesta horrible declaració?

VI: El general Kabarebe no ha dit res d’això sobre mi, o, si ho ha fet, no ho he sentit, així que no ho puc comentar.

AG: Hi ha alguna cosa més que vulguis dir?

VI: Vull repetir la meva crida al Consell de Seguretat de l’ONU perquè faci alguna cosa pel que fa a la inestabilitat a l’est de la República Democràtica del Congo (RDC). Però també faig una crida a la solidaritat africana. Ahir celebràvem 57 anys d’independència a l’Àfrica, però quina mena d’independència és aquesta quan una guerra segueix i segueix a la RDC, que costa milions de vides, perquè altres nacions africanes la van envair, i ningú fa res per aturar-la? On són els panafricanistes?

Pel que fa a Rwanda, demano als seus donants que pressionin les autoritats ruandeses perquè obrin un espai polític i ens ajudin a establir l’estat de dret al nostre país. Els majors donants bilaterals són els Estats Units i el Regne Unit, però el Banc Mundial, el Fons per a la Salut Mundial i la Unió Europea estan per davant d’ells en aquest ordre.

AG: Gràcies, Victoire.

VI: Gràcies, Ann.

Ann Garrison és una periodista independent establerta a l’àrea de la badia de San Francisco. El 2014 va rebre el Premi Victoire Ingabire Umuhoza per la Democràcia i la Pau pels seus reportatges sobre el conflicte a la regió de l’Àfrica dels Grans Llacs. Si us plau, doni suport al seu treball a Patreon. Es pot contactar amb ella a ann-at-anngarrison.com.

Font: Black Agenda Report