Lamentablement estic en confinament a casa a Edimburg i no puc arribar a la Cort de Magistrats de Westminster per a la sol·licitud avui de llibertat sota fiança urgent de Julian Assange. Fa diverses audiències, la magistrada Baraitser va declarar per endavant que no concediria la llibertat sota fiança, abans que es fes cap sol·licitud. La sol·licitud d’avui argumentarà que la mala salut d’Assange el posa en extrem perill del COVID-19, i que les condicions de la presó fan impossible evitar la infecció.

El govern ha declarat que està considerant seriosament l’alliberament d’alguns presoners per reduir la població de la presó a causa del COVID-19. Que un presoner no violent en presó preventiva, la posició actual del qual és la d’un home innocent que s’enfronta a càrrecs en un estat estranger, sigui a la presó de la fortalesa de Belmarsh ja és evidentment grotesc.

Tant el Govern Britànic com Vanessa Baraitser van ser objecte de crítiques extremes per part de la molt autoritzada Associació Internacional d’Advocats, tant per les condicions en què està detingut com pel desenvolupament de la seva audiència d’extradició fins ara. Això és del propi lloc web de l’Associació Internacional d’Advocats:

L’Institut de Drets Humans de l’Associació Internacional d’Advocats (IBAHRI) condemna les denúncies de maltractaments a Julian Assange durant el seu judici d’extradició als Estats Units el febrer del 2020, i insta el govern del Regne Unit a prendre mesures per protegir-lo. Segons els seus advocats, el Sr. Assange va ser emmanillat 11 vegades; despullat dues vegades i registrat; els seus expedients van ser confiscats després del primer dia de l’audiència; i se li va denegar la seva sol·licitud de seure amb els seus advocats durant el judici, en lloc de fer-ho en una banqueta envoltat de vidres antibales.

L’audiència del Regne Unit, que va començar el dilluns 24 de febrer del 2020 al Tribunal de la Corona de Woolwich a Londres, Regne Unit, decidirà si el fundador de Wikileaks, el Sr. Assange, serà extradit als Estats Units, on se’l busca per 18 càrrecs d’intent de pirateria i violacions de la Llei d’Espionatge del 1917. S‘enfronta a les acusacions de col·laborar amb l’exanalista d’intel·ligència de l’exèrcit dels Estats Units Chelsea Manning per filtrar documents classificats, incloent l’exposició de suposats crims de guerra a l’Afganistan i l’Iraq. L’audiència va ser ajornada després de quatre dies, i el procediment es reprendrà el 18 de maig del 2020.

El copresident de la IBAHRI, l’Honorable Michael Kirby AC CMG, va comentar: “La IBAHRI està preocupada perquè el maltractament de Julian Assange constitueix una violació del seu dret a un judici just i de les proteccions consagrades en la Convenció de les Nacions Unides contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, de la qual el Regne Unit en forma part. És profundament xocant que, com a democràcia madura en la qual es preserven l’estat de dret i els drets de les persones, el Govern del Regne Unit hagi guardat silenci i no hagi pres cap mesura per posar fi a aquesta conducta tan greu i desproporcionada dels funcionaris de la Corona. Així mateix, ens sorprèn que la jutgessa presidenta no hagi dit ni fet res per reprendre els funcionaris i els seus superiors per tal conducta en el cas d’un acusat el delicte del qual no és de violència personal. Molts països del món miren la Gran Bretanya com a exemple en aquests assumptes. En aquesta ocasió, l’exemple és xocant i excessiu. Recorda l’escàndol de la presó d’Abu Graib, que pot passar quan els funcionaris de la presó no estan capacitats en els drets humans bàsics dels detinguts i les Regles de Nelson Mandela”.

De conformitat amb la Llei de Drets Humans del 1998, que va entrar en vigor al Regne Unit l’octubre de l’any 2000, tota persona jutjada al Regne Unit té dret a un judici just (article 6) i a no ser sotmesa a tortures ni a tractes inhumans o degradants (article 3). Anàlogament, l’article 10 de la Declaració Universal de Drets Humans defensa el dret de la persona a ser escoltada públicament i amb les degudes garanties per un tribunal independent i imparcial.

La copresidenta de la IBAHRI, Anne Ramberg Dr. jur hc, va comentar: “La IBAHRI està d’acord amb la preocupació generalitzada pels maltractaments del Sr. Assange. Se li ha de donar igualtat d’accés a una representació legal efectiva. Amb aquest judici d’extradició estem sent testimonis de la greu violació de les garanties processals i l’estat de dret. És preocupant que el Sr. Assange s’hagi queixat que no pot escoltar adequadament el que es diu en el seu judici i que, pel fet que està tancat en una gàbia de vidre, se li impedeixi comunicar-se lliurement amb els seus advocats durant el procediment, en consonància amb l’acusació”.

En un informe recent de Nils Melzer, relator especial de les Nacions Unides sobre la Tortura i el Tracte Inhumà, presentat durant el 43è període de sessions del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides (24 de febrer a 20 de març del 2020), se sosté que els efectes acumulatius dels maltractaments del Sr. Assange en l’últim decenni equivalen a una tortura psicològica. Si es considerés el Sr. Assange com a víctima de la tortura psicològica, la seva extradició seria il·legal en virtut del dret internacional dels drets humans.

117 metges, entre ells diversos destacats experts mundials en la matèria, han publicat una carta a la revista The Lancet en què adverteixen que el tractament d’Assange equival a una tortura i que podria morir a la presó.

Si Assange morís en una presó del Regne Unit, com ha advertit el relator especial de les Nacions Unides sobre la Tortura, efectivament hauria estat torturat fins a la mort. Gran part d’aquesta tortura s’ha produït en una sala mèdica de la presó, a la guàrdia dels metges. La professió mèdica no es pot permetre el luxe de romandre en silenci, del costat equivocat de la tortura i del costat equivocat de la història, mentre es desenvolupa tal paròdia.

Poden recordar que jo mateix vaig concloure que l’extraordinari i opressiu tractament d’Assange, i la negativa de Baraitser a actuar per millorar-lo, només podia formar part d’una política deliberada per causar la seva mort. Podria, i puc, no pensar en cap altra explicació possible.

Si les autoritats es neguen ara a permetre-li sortir sota fiança durant el brot del COVID-19, no veig com algú pot argumentar que hi ha una altra intenció que no sigui la de causar la seva mort.

Amb agraïment a aquells que han donat o s’han subscrit per fer possible aquest informe.

Aquest article és totalment lliure de reproduir i publicar, també traduït, i espero que la gent ho faci activament. La veritat ens farà lliures.

Font: Craig Murray