El Dia dels Drets Humans se celebra cada any el 10 de desembre, aniversari de l’adopció de la Declaració Universal dels Drets Humans per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1948. En aquest 10 de desembre del 2021, els habitants de la regió dels Grans Llacs, entre els quals m’incloc, i tots els interessats en la situació política d’aquesta regió, tenen dret a preguntar-se si aquest dia té el mateix significat que el 10 de desembre de 1948.
En efecte, la regió dels Grans Llacs viu des de fa més de dues dècades conflictes interminables que, segons algunes publicacions, han causat la mort de més de cinc milions de persones, sobretot a l’est de la República Democràtica del Congo (RDC), per no parlar dels conflictes oberts que costen moltes vides humanes en aquesta part del món.
Els conflictes a la regió dels Grans Llacs són fonamentalment el resultat de l’absència total de l’Estat de Dret i dels efectes que se’n deriven. Entre aquests, l’absència de democràcia multipartidista. Als països de la regió dels Grans Llacs hi ha més aviat una façana de democràcia caracteritzada per una cultura de la impunitat, l’incompliment dels drets humans i les llibertats dels ciutadans, la mala governança i la mala gestió dels recursos econòmics.
El desembre de 2020, el Consell de Seguretat va adoptar per enèsima vegada l’estratègia per a la consolidació de la pau i la prevenció i la resolució de conflictes a la regió dels Grans Llacs. Aquesta estratègia es basa en tres pilars: a) la pau, la seguretat i la justícia; b) el desenvolupament sostenible i la prosperitat compartida; c) la resiliència davant dels vells i nous desafiaments[1].
Aquestes estratègies, que el Consell de Seguretat no deixa de recordar, mai s’han posat en pràctica i, per tant, no porten la pau al ciutadà corrent dels països de la regió de l’Àfrica dels Grans Llacs, perquè al món globalitzat d’avui els interessos econòmics tenen prioritat sobre els drets humans fonamentals.
Per exemple, el 2010 l’ONU va publicar un informe cartografiat en què es documentaven les violacions més greus dels drets humans i del dret internacional humanitari comeses a la RDC entre el març de 1993 i el juny de 2003[2].
En aquest informe, l’Aliança de Forces Democràtiques per a l’Alliberament del Congo (AFDL), recolzada per Rwanda, va ser identificada com a autora de diversos crims. Davant d’aquestes acusacions, els alts funcionaris ruandesos han dedicat temps, energia i esforç a defensar-se davant la comunitat internacional de les acusacions de participació en el conflicte de la RDC. Tot i aquests esforços de defensa, la reputació de Rwanda com a instigadora del conflicte i explotadora il·lícita de minerals a l’est de la RDC continuarà sent sempre una font de desconfiança, especialment entre el poble congolès i ruandès, però també en la relació entre Rwanda i la RDC fins que aquestes acusacions s’aclareixin d’una vegada per totes.
A més d’aquests conflictes oberts a la RDC, també hi ha conflictes latents entre Rwanda i els seus altres veïns. El 2015, les relacions entre Rwanda i Burundi també es van deteriorar. Burundi va acusar Rwanda d’orquestrar un cop d’estat fallit, mentre que les autoritats ruandeses acusen el seu veí del sud d’albergar rebels que volen derrocar el seu poder. La frontera entre Rwanda i Burundi porta molt de temps tancada.
El 2018 van sorgir problemes entre Rwanda i Uganda. Rwanda es va queixar que Uganda estava detenint ruandesos que vivien a Uganda i que aquests ruandesos estaven sent torturats o sotmesos a tractes cruels, inhumans i degradants. Les autoritats ruandeses també acusen Uganda de donar suport a grups rebels que intenten derrocar l’actual govern de Rwanda. La frontera entre Rwanda i Uganda també està tancada des de fa uns quants mesos.
El tancament de les fronteres priva els ciutadans corrents d’aquests països de la seva llibertat de circulació, en violació de l’article 13 de la Declaració Universal de Drets Humans.
Mentre celebrem el Dia dels Drets Humans de l’ONU, continuen existint focus d’inestabilitat i de violència, enfrontaments transfronterers, desconfiança i tensió entre els països de la regió de l’Àfrica dels Grans Llacs.
Per això, convido la comunitat internacional, especialment el Grup de Contacte Internacional de la Regió de l’Àfrica dels Grans Llacs, que ajudi els països d’aquesta part del món a trobar una solució adequada i integradora.
És deplorable constatar que en l’estratègia de l’ONU esmentada anteriorment no s’han consultat alguns actors ruandesos clau i, tantameix, Rwanda és al centre de totes aquestes tensions.
Les violacions dels drets humans a Rwanda es descriuen detalladament des de fa més d’una dècada als informes anuals de la Unió Europea sobre drets humans i democràcia, publicats al lloc web del Servei Europeu d’Acció Exterior[3]. A més, durant la 37a sessió de l’Examen Periòdic Universal sobre els drets humans a Rwanda, celebrada a Ginebra el gener de 2021, representants de diversos Estats membres de l’ONU van expressar als delegats del nostre govern la seva preocupació per les violacions dels drets humans a Rwanda[4].
Totes aquestes violacions estan provocant que alguns ruandesos abandonin el país i que molts es reagrupin en diferents organitzacions armades o no, cosa que a mitjà i llarg termini constitueix una amenaça per a la seguretat de Rwanda.
Sempre he sostingut que si no es resol el problema polític de Rwanda serà impossible portar l’estabilitat a la regió.
Continuo convençuda que les dificultats polítiques, socials i econòmiques a què s’enfronta el meu país només es podran superar si el nostre govern es veu obligat a fer avui les reformes de governança necessàries. Aquestes reformes es poden aconseguir mitjançant un diàleg entre tots els components de la societat ruandesa[5].
Sense aquestes reformes, serà difícil promoure el respecte dels drets humans a Rwanda i, per tant, evitar i/o aturar el vessament de sang que té lloc a la regió de l’Àfrica dels Grans Llacs des de fa més de tres dècades.
En aquest Dia dels Drets Humans, us convido a escoltar els crits d’aquestes dones violades, abandonades a la seva sort; però també a estar atents als crits d’aquells nens privats de tota vida digna, que viuen en una pobresa sense precedents.
Treballem junts per aturar el trànsit de minerals de sang a tota la regió i donem prioritat a la pau, l’estabilitat i el desenvolupament per a tothom.
Tots els Estats membres de l’ONU tenen un deute moral amb els pobles de la regió de l’Àfrica dels Grans Llacs perquè, en signar la Carta dels Pobles de l’ONU, s’han compromès a garantir el respecte universal i l’observança dels drets humans i les llibertats fonamentals arreu del món. Apel·lo a la seva consciència per aturar el vessament de sang als països de la regió de l’Àfrica dels Grans Llacs.
Victoire Ingabire Umuhoza, presidenta del partit DALFA-UMURINZI
[1] https://ungreatlakes.unmissions.org/sites/default/files/s_2020_1168_f.pdf
[2]https://www.ohchr.org/Documents/Countries/CD/DRC_MAPPING_REPORT_FINAL_EN.pdf
[4] https://www.ohchr.org/EN/HRBodies/UPR/Pages/RWIndex.aspx
Font: Le Vif