La fabricació d’automòbils elèctrics, ‘smartphones’ i altres dispositius corre perill a causa de l’alça dels preus del cobalt, el material principal de les bateries de liti. Durant els últims 12 mesos, el seu preu ha passat dels 33.200 dòlars per tona als 75.000.

Un dels factors clau per explicar l’alça dels preus del cobalt és la creixent demanda d’aquest metall, va declarar l’analista Artiom Deyev al medi rus RT.

“El món està veient el desenvolupament actiu de la indústria de producció d’automòbils elèctrics, ‘smartphones’ i altres dispositius on s’utilitza cobalt. Tot això ha portat a un dèficit de cobalt”, va relatar l’expert.

La producció d’un ‘smartphone’ requereix entre 5 o 10 grams de cobalt, la d’un ordinador portàtil a prop de 30 grams, mentre que la bateria d’un vehicle elèctric necessita de 5 a 20 quilograms d’aquest metall.

Al llarg dels propers dos anys el parc mundial de cotxes elèctrics pot arribar als 282 milions d’unitats. En altres paraules, el 16% del parc automobilístic mundial, segons els analistes de l’organització d’estudis de mercat BNEF (Bloomberg New Energy Finance).

Les empreses fabricants d’automòbils afrontaran cada vegada més problemes a l’hora de signar contractes de subministrament de cobalt. El novembre del 2017, el gegant automobilístic Volkswagen planejava signar un contracte de llarga durada per al subministrament de cobalt amb les empreses Glencore i Huayou Cobalt. No obstant això, no es va poder arribar a un acord precisament per la proposta del fabricant automobilístic de fixar preus.

D’acord amb les dades de l’agència d’estadística Statista, les reserves mundials de cobalt el 2016 eren de més de 6 milions de tones. La República Democràtica del Congo tenia unes reserves de 3,4 milions de tones, les més grans del món. A més, hi ha reserves de cobalt a Austràlia –1 milió tones–, Cuba –500.000 tones–, Filipines –290.000 tones–, i fins i tot Rússia –250.000 tones.

Segons un estudi realitzat per Glencore, si tots els automòbils existents fossin reemplaçats pels models Tesla Model X caldrien 14 milions de tones de cobalt, una xifra que suposa el doble de totes les reserves mundials d’aquest metall.

D’altra banda, els analistes no exclouen que els fabricants modernitzin els mètodes de producció de bateries perquè aquestes requereixin un menor ús de cobalt. Aquest procés ja va ser iniciat el 2008 amb l’automòbil Tesla Roadster, que requeria de 38 quilograms de cobalt. El 2017, les mateixes bateries només precisaven de 4,8 quilograms d’aquest metall tan poc freqüent.

Està previst que per a l’any 2022 la producció de cobalt creixi fins a les 219.000 tones l’any, en comparació amb les 122.000 tones del 2017. La major part de la producció provindrà de la República Democràtica del Congo.

El problema pel que fa al creixement actual dels preus del cobalt està vinculat al fet que aquest país africà és un dels més pobres i corruptes del món. A més, allà el metall s’extreu mitjançant l’explotació infantil.

Deyev va assegurar que el preu del cobalt seguirà creixent a mesura que augmenti la producció d’automòbils elèctrics i dispositius electrònics. No obstant això, l’analista va assenyalar que el dèficit de cobalt serà compensat gràcies al reciclatge, una cosa que ha de fer baixar els preus en el futur.

Així mateix, és possible que apareguin anàlegs a aquestes bateries fetes amb níquel. No obstant això, és poc probable que el cobalt deixi d’usar-se a curt termini, va concloure l’expert.