Amb una atrocitat semblant, que ha de ser considerada com un veritable (i únic en la història) Cop d’Estat Global (ja que els EUA ja començaven a condicionar el destí de tot el nostre món), va néixer l’actual Imperi de les “famílies” globalistes, Imperi l’esfondrament del qual estem contemplant. Seria per això decisiu que ara arribés a bon port la desclassificació dels documents secrets sobre aquell gran magnicidi. Uns documents l’ocultament increïble dels quals només ha estat possible per la decisió i el poder d’aquestes mateixes poderoses “famílies”. Podria ser el seu final.

Atesos els esdeveniments actuals a la RD del Congo, és una qüestió de consciència tornar a aixecar la veu davant aquella gran mentida que Charles Onana va anomenar “una obra mestra de la desinformació, una intoxicació perfecta”. Una mentida més del sanguinari Imperi de la Mentida. Un imperi que ha estat portant el món cap a l’Harmagedon, almenys durant les darreres sis dècades: des d’aquella tenebrosa hora en què va caure a la falda de Jackie un gran tros del crani i del cervell del seu marit John. Era el JFK que s’havia atrevit a dur a terme mesures tan “perilloses” com la d’imprimir dòlars paral·lels als de la Reserva Federal o com intentar posar fre al delirant bel·licisme del Complex Militar Industrial i l’Estat Profund.

Per esdeveniments com és l’incipient, però potser imparable, despertar polític dels joves (tan temut per Brzezinski), despertar provocat per un Internet gairebé impossible de controlar; per esdeveniments com el desmantellament de la USAID i altres organismes (amb la sortida a la llum de les seves criminals actuacions), desmantellament que (pels motius interessats o nobles que siguin) està fent el Govern de Trump; per esdeveniments com la desclassificació dels documents referents a l’assassinat de John F. Kennedy, al del seu germà Robert i al de Martin L. King (si aquesta desclassificació s’arriba a concretar i si han pogut ser preservats els més importants documents)… potser ara Occident comenci a estar en condicions de sortir del gran malson en què el tenen sumit, des de fa massa dècades, les elits “filantròpiques” angloestatunidenques.

Al llarg del seu primer mandat, Donald Trump no va arribar a desclassificar els documents referents al magnicidi de Dallas… per no causar un dany irreparable als Estats Units! Motivació summament reveladora. Ara, com afirmen els que per mi són els més lúcids analistes de la geopolítica, almenys hem aturat, de moment, el procés de provocacions a Rússia que ens anaven acostant cada cop més a l’Harmagedon nuclear. Una cosa semblant al que va passar en el moment del primer triomf electoral de Trump davant la sàdica i perillosa Hillary Clinton, sempre disposada al que sigui. Sempre disposada a seguir dòcilment i en tot moment les directrius d’unes elits que segurament prefereixen una enorme catàstrofe mundial abans que caure en la mateixa ensulsiada en què ja van caure els oligarques russos que havien estat encimbellats per ells mateixos.

En una enumeració cronològica d’esdeveniments de falsa bandera i mentides sistemàtiques de l’actual Imperi de la Mentida podríem remuntar-nos fins a diverses dècades més enllà del magnicidi a Dallas el 1963. És el que fa Juan Antonio Aguilar en una de les seves darreres exposicions. Jo mateix acostumo a referir-me a la fraudulenta creació de la Reserva Federal el 1913 com un inici tràgic. Però, al meu entendre, la tragèdia d’aquell 22 de novembre del 1963 va marcar un punt d’inflexió: va fer possible l’inici de l’actual globalisme. Es va tractar d’una tragèdia que, a més de ser història i no mitologia, és comparable en dramatisme a les grans tragèdies de la mitologia grega. Tragèdies com la d’Èdip rei, que va assassinar al seu pare. O com la del déu Saturn, que va assassinar i devorar al seu fill.

Cap dels seus altres crims revela com ho fa aquest la naturalesa perversa d’unes elits que instants després d’aquesta escena atroç, segur que brindaven “feliços”, protegits de les mirades de tota la humanitat entre les tenebres del seu món satànic. Gent que fa alguna cosa semblant amb “els seus”… què no estarà disposada a fer als països de la resta del món? El brillant Juan Antonio Aguilar reprèn sovint la lúcida expressió del president Putin per referir-se a l’Occident col·lectiu: “L’imperi de les mentides”. Per part meva, en utilitzar el singular i les majúscules, pretenc transformar aquesta valoració geopolítica en una categoria fins i tot teològica. El mateix president Putin es refereix de vegades a aquesta dimensió profunda i espiritual dels esdeveniments actuals.

Aquest és el marc en què cal enquadrar la gran tragèdia que no s’atura a l’Àfrica Central. Paul Kagame, la impune esquena del qual segueix encara protegida per aquestes elits “filantròpiques” globalistes, acaba de fer el pas de conquerir el riquíssim Kivu Nord de la RD del Congo (una província l’extensió de la qual és tres vegades la de Rwanda), controlant ja totalment la seva capital Goma. Pel que sembla, pretén apropiar-se igualment del Kivu Sud i ja ha pres la seva capital Bukavu. I el veí Burundi sembla estar de la mateixa manera en perill.

Parlem de milers de noves víctimes mortals que, dia a dia, es van afegint al que Charles Onana anomena “L’Holocaust” de deu milions d’éssers humans. Parlem d’uns 250.000 civils novament desplaçats aquests dies. Quantitat que hem de sumar als 7.200.000 desplaçats anteriorment, com fa notar José Lucas a la darrera magnífica revista dels companys d’Umoya. Milions de víctimes mortals i milions de desplaçats que, en un al·lucinant rànquing d’indiferència i abandó, importen encara menys a la nostra autoanomenada “Comunitat Internacional” que el que importen els soferts palestins.

És la “meravellosa” Comunitat Internacional que va néixer, com un monstre infernal, aquell tenebrós moment en què Jackie rebia a la seva falda el crani i el cervell del seu marit. És la “insuperable” Comunitat Internacional que, aquestes darreres dècades, període al que jo anomeno L’hora dels grans “filantrops”, s’ha fet amb el control de les ments d’unes societats idiotitzades pels propietaris de Hollywood, els “reconeguts” experts/analistes dels mitjans veritablement “respectables”, els il·lustres acadèmics del Sistema i l’altra gent que a la seva darrera hora no es deslliuraran d’haver d’afrontar tot l’enorme mal que han fet a la humanitat.

Foto: Jackie Kennedy surt del vehicle després que el seu marit, el president John F. Kennedy, fos assassinat a trets el 22 de novembre de 1963 (Zapruder Film 1967, restaurat el 1995).

Juan Antonio Aguilar – L'imperi de les mentides (DMP Geopolítica, 15.02.2025)