Amb una pressa indecorosa, els mitjans de comunicació estatunidencs van saltar sobre l’assassinat de quatre militars estatunidencs a Síria com una forma de soscavar el pla del president Donald Trump de retirar les tropes d’aquest país.

L’atac mortal a la ciutat septentrional de Manbij, a la riba occidental del riu Eufrates, va ser dut a terme per un terrorista suïcida. Pel que sembla, el grup terrorista Estat Islàmic (ISIS) va reivindicar-ne la responsabilitat, però el grup fa sistemàticament aquestes afirmacions, que sovint resulten ser falses.

Es va dir que el personal militar estatunidenc es trobava en una patrulla rutinària a Manbij on les forces estatunidenques han estat donant suport als militants kurds en una suposada campanya contra ISIS i altres grups terroristes.

Una explosió en un restaurant va causar la mort de dos soldats estatunidencs i dos funcionaris civils del Pentàgon, juntament amb més d’una dotzena de víctimes. Tres militars estatunidencs es trobaven entre els ferits.

Els mitjans de comunicació estatunidencs van destacar l’atac amb bomba com el major nombre de morts de les forces estatunidenques a Síria des que van començar les seves operacions al país fa gairebé quatre anys.

Estats Units i la milícia kurda han tingut en control de Manbij durant més de dos anys. És un dels principals llocs d’on les tropes americanes es retiraran sota el pla de sortida de Trump, que va anunciar el 19 de desembre.

Després de l’atemptat, el New York Times va encapçalar la portada: “Atac de l’ISIS a Síria mata 4 estatunidencs, causant preocupació per la retirada de tropes”. L’article continua dient que “les notícies van provocar crides de republicans i demòcrates perquè el president Trump reconsiderés els seus plans de retirar les tropes del país”.

Un titular més punxegut al Washington Post va ser: “La matança de 4 estatunidencs a Síria posa de relleu la política de Trump”.

El Post va editorialitzar, “el bombardeig va mostrar que [ISIS] és probable que sigui una força a tenir en compte a Síria en un futur previsible”. Va citar polítics de Washington que afirmaven que les “morts per bombardeig… van ser el resultat directe d’un estúpid i abrupte anunci de partida [de Trump], i que defensaven la idea de quedar-se”.

El senador demòcrata Jack Reed, que forma part de la Comissió de les Forces Armades del Senat, va dir: “Des del principi, vaig pensar que el president estava equivocat [ordenant la retirada]. Ha estat un error estratègic per a tota la regió”.

Amb macabra petulància, els polítics anti-Trump i els mitjans de comunicació semblaven explotar la mort de les tropes estatunidenques a Manbij per aconseguir punts contra Trump.

Les afirmacions del president just abans de Nadal d’haver derrotat l’ISIS van ser àmpliament repetides després de l’atac de Manbij aquesta setmana, a manera de ridiculitzar l’ordre de Trump de retirar les tropes estatunidenques de Síria.

No obstant això, tot i les morts, Trump i el seu vicepresident Mike Pence van declarar que seguien compromesos a portar a casa els aproximadament 2.000 militars estatunidencs. Algunes figures militars també van sortir als mitjans de comunicació estatunidencs per defensar el pla de retirada de Trump malgrat l’atac terrorista a Manbij.

Clarament hi ha una divisió seriosa a Washington sobre la política de Trump pel que fa a Síria. Per als demòcrates i els mitjans de comunicació que els donen suport, qualsevol cosa que faci Trump és rebutjada. Però també hi ha elements dins el nexe militar i d’intel·ligència que estan implacablement en contra del que ells veuen com la seva “capitulació a Rússia i l’Iran” a Síria. Aquesta va ser en part la raó per la qual el seu secretari de Defensa James Mattis va renunciar dies després que Trump anunciés la seva retirada a finals del mes passat.

Després d’haver invertit anys i diners en maquinacions de canvi de règim a Síria, és probable que hi hagi militars i membres de la intel·ligència estatunidencs que es resisteixin al moviment de Trump de fer les maletes. No és que la decisió de Trump auguri més pau per a la regió. És més aviat un “canvi tàctic” en el funcionament de l’imperialisme ianqui a l’Orient Mitjà, com va dir el seu secretari d’Estat Mike Pompeo al Caire la setmana passada.

Per això l’ordre de Trump de treure les tropes de Síria pot no ser una retirada clara. El seu assessor de Seguretat Nacional, John Bolton, en una gira per l’Orient Mitjà la setmana passada, ja ha intentat soscavar Trump imposant tota mena de condicions vagues a la retirada de les tropes. Bolton i Pompeo han parlat de la necessitat d’assegurar la derrota total de l’ISIS i de contrarestar la presència iraniana a Síria.

Això planteja la qüestió de qui podria haver dut a terme el bombardeig a Manbij. Realment va ser un terrorista suïcida? Va ser realment l’ISIS? Diversos observadors han assenyalat que l’ISIS no ha tingut cap presència a Manbij els últims dos anys des que els estatunidencs i els kurds van prendre el control de la ciutat.

Com sempre, sorgeix la pregunta clau: qui es beneficia de l’assassinat de les tropes estatunidenques? L’escala de l’atac suggereix que es va dur a terme amb un fort missatge polític destinat a Trump.

Un possible beneficiari són els militants kurds que estan sent abandonats per la suposada retirada estatunidenca. Sense el seu patrocinador estatunidenc sobre el terreny, els kurds corren el risc que les forces turques emprenguin operacions transfrontereres per eliminar-los, com Ankara ha promès fer. Un càlcul maquiavèl·lic kurd podria ser per a “refutar” Trump sobre “la derrota de l’ISIS”, i que les forces estatunidenques són necessàries per prevenir qualsevol ressorgiment del grup terrorista a Manbij i al nord-est de Síria.

Un altre jugador sinistre és la CIA o algun altre element de la intel·ligència militar estatunidenca. Certament no està més enllà de l’àmbit del que és plausible que la CIA pogués propiciar tal atrocitat contra el personal estatunidenc per tal de desacreditar el pla de retirada de Trump.

Certament, la forma en què els mitjans de comunicació anti-Trump als Estats Units van reaccionar, amb tanta prestesa i concertant punts de discussió, suggereix que hi havia alguna cosa massa convenient sobre la massacre.

De fet, seria ingenu no sospitar que la CIA podria haver dut a terme tal bandera falsa a Manbij. Com a la dècada de 1950 al Vietnam, com va dir Graham Greene a “The Quiet American”, la CIA ha estat duent a terme trucs bruts similars amb atrocitats de bombardejos i assassinats durant dècades per precipitar guerres en països estrangers que, segons l’agència, són d’interès geopolític per als Estats Units.

Font original: Strategic Culture Foundation