“Si hi ha un altre bany de sang, la sang serà a les mans de les autoritats dels Estats Units”.

Diumenge em vaig unir a la vigília de YouTube de tres dies per al fundador de Wikileaks, Julian Assange, en perill. L’endemà em vaig adonar que devia haver semblat obsessiva perquè havia seguit tornant a un únic cable diplomàtic classificat des de Kigali, la capital de Rwanda, tramès al Departament d’Estat dels Estats Units. Aquest és un dels molts milers de cables diplomàtics que Wikileaks va llançar entre el 18 de febrer de 2010 i l’1 de setembre de 2011. Sé que no ho vaig explicar del tot encara que vaig seguir pensant en ell perquè tornava una i altra vegada a la meva ment. Disculpes als productors i oients de la vigília de YouTube per qualsevol redundància inexplicable. Faré el que pugui per aclarir-ho ara que he tingut més temps per pensar.

El títol del cable és “ETNICITAT A RWANDA – QUI GOVERNA EL PAÍS?” Està datat el 5 d’agost de 2008. La seva classificació general és “SECRET”, només superada per “TOP SECRET”. Aquelles parts que descriuen la realitat ruandesa en termes generals estan marcades com a “CONFIDENTIAL, NOFORN (no distribució a ciutadans estrangers)”. Els passatges que nomenen individus específics que ocupen diversos càrrecs a Rwanda estan marcats com a “SECRET, NOFORN”. Aquests últims semblen explicar per què el cable està marcat com a “SECRET, NOFORN” en general.

“Els refugiats tutsis i els expatriats m’han dit durant molts anys que Rwanda està encapçalada per una elit tutsi, però aquesta descripció d’un funcionari estatunidenc és molt més extrema que qualsevol altra cosa que alguna vegada m’hagi arribat a imaginar”.

No identifica el remitent, només la ubicació des de la qual va ser enviat: Kigali, Rwanda. Per tant, podria haver estat escrit i enviat per qualsevol dels molts funcionaris estatunidencs: l’ambaixador dels Estats Units a Rwanda, un membre del seu personal i/o qualsevol membre de la CIA, DIA o altres espies de la regió. Identifica el destinatari simplement com el Departament d’Estat dels Estats Units.

El cable descriu un país governat exclusivament per una elit tutsi encapçalada pel president de Rwanda, Paul Kagame. Els refugiats tutsis i els expatriats m’han dit durant molts anys que Rwanda està encapçalada per una elit tutsi, però aquesta descripció d’un funcionari estatunidenc és molt més extrema que qualsevol altra cosa que alguna vegada m’hagi arribat a imaginar. Sabia que hi havia hutus simbòlics que ocupaven càrrecs oficials, però vaig suposar que tenien el poder del seu càrrec. Aquest cable informa en canvi que:

1. Una anàlisi de la composició ètnica de l’actual govern de Rwanda mostra que els tutsis tenen un percentatge preponderant de llocs d’alt rang. Els hutus en llocs molt alts sovint tenen relativament poca autoritat real, i normalment són “agermanats” amb tutsis superiors que exerceixen un poder real. Les agències militars i de seguretat estan controlades per tutsis, generalment angloparlants que van créixer com a refugiats amb el president Kagame a Uganda. El gabinet de 28 membres està dividit equitativament entre tutsis i hutus, però la majoria dels ministeris clau estan en mans dels tutsis (els ministres hutus encapçalen la sanitat i l’agricultura, ministeris que afecten la vida diària de la majoria dels ruandesos). Mentre que el govern de Rwanda (GOR) es presenta com un defensor de la unitat nacional i la igualtat d’oportunitats, desestimant la identitat ètnica i aparentment obrint posicions en tota la societat als qui tenen habilitat i mèrits, l’autoritat política al país encara no reflecteix aquest ideal. La identitat ètnica encara se sent i es viu profundament, i els ruandesos corrents són molt conscients de qui té els ressorts del poder. L’estabilitat a llarg termini de Rwanda depèn d’un govern i un partit governant que eventualment comparteixi autoritat real amb la població majoritària.

Fi del sumari”.

“Les forces armades i les agències de seguretat estan controlades per tutsis, generalment angloparlants que van créixer com a refugiats amb el president Kagame a Uganda”.

Pel que fa a l’estabilitat a llarg termini de Rwanda que “depèn d’un govern i un partit governant que eventualment comparteixi l’autoritat real amb la població majoritària”, la resta del cable deixa clar que això no es veu. No hi veig gaire sentit que comenti amb més detall en lloc de tornar a publicar la resta del cable; podeu llegir-lo aquí o a Wikileaks website :

Els tutsis dominen els càrrecs directius —————————–

2. (C/NF) L’informe va analitzar 118 llocs directius en el govern, des dels ministeris a les entitats paraestatals i els organismes reguladors independents, així com els establiments de defensa i seguretat per a avaluar la composició ètnica de l’actual govern de Rwanda (GOR). La revisió de l’informe sobre la pertinença ètnica va mostrar que dos terços dels càrrecs superiors estan ocupats per tutsis, inclosos ministres, ministres d’estat i secretaris generals en els diversos ministeris, els caps dels serveis armats i serveis de seguretat i els caps de dotzenes d’oficines governamentals. Aquest principi pel que fa als llocs superiors s’ha mantingut constant al llarg del temps: l’informe ha revisat les enquestes internes de les ambaixades sobre els desglossaments ètnics de les posicions superiors de fa diversos anys i va trobar un desglossament més o menys de dos terços/un terç. Aquests percentatges són molt diferents de la distribució ètnica comunament acceptada pels dos grups, amb un 15% de tutsis i un 85% d’hutus (els twas es considera que són l’1% de la població).

Alguns alts funcionaris tutsis afirmen en privat que la població tutsi, el nombre oficial de la qual va ser reprimit durant l’era hutu-Habyarimana, està creixent en percentatge, però no hi ha una anàlisi estadística per a donar-hi suport.

“Els ruandesos són molt conscients de qui té els ressorts del poder”.

Comença a la part superior: els tutsis poderosos, els hutus secundaris.

3. (C/NF) El president Kagame és tutsi. També ho són els importants ministres de finances, afers exteriors, justícia, infraestructura, govern local i informació. Molt a prop, el confident de Kagame, el cap d’Estat Major de Defensa James Kabarebe, és tutsi, com els caps de l’exèrcit i la força aèria, els comandants militars de districte i els caps de la Policia Nacional de Rwanda i el Servei de Seguretat Nacional (encara que alguns ruandesos fan broma amb que el cap de la Força Aèria de baixa estatura, Muhire, és twa). De fet, tots són parlants d’anglès que van créixer a Uganda. Alguns càrrecs importants són ocupats per hutus, però la seva autoritat real sovint sembla limitada, i se’ls percep com a “agermanats” amb col·legues tutsis més poderosos.

4. (S/NF) Primer agermanament: el primer ministre Bernard Makuza, un hutu que ostensiblement ocupa la segona posició més poderosa en el govern de Rwanda. Afable però ineficaç, es remet en tots els assumptes, grans i petits, al president Kagame.

Segon agermanament: el ministre de Defensa, general Marcel Gatsinzi, un hutu que està completament eclipsat pel cap d’Estat Major de la Defensa, James Kabarebe.

Tercer agermanament: el ministre de Seguretat Interna, Sheik Musa Fazil Harerimana (a càrrec de la policia i les presons), un hutu musulmà i cap del partit polític PDI, es remet al secretari general del seu ministeri, Joseph Mutaboba, un tutsi i exambaixador als Estats Units.

“Els tutsis són els caps de l’exèrcit i la força aèria, els comandants militars de districte i els caps de la Policia Nacional de Rwanda i del Servei de Seguretat Nacional.”

Quart agermanament: la presidenta de la Cort Suprema, Aloysia Cyanzayire. Encara que es creu que és una jutgessa competent i treballadora, el vicepresident de la Cort Suprema, Sam Rugege, un tutsi, és en gran mesura la cara pública de la Cort, i sembla tenir també autoritat administrativa.

Cinquè agermanament: el governador del Banc Central des de fa temps Francois Kanimba, l’adjunt del qual va ser el cònsol tutsi Rusagara, influent en els cercles econòmics, recentment reemplaçat per un altre membre del règim igualment important i excap de Tristar (una entitat comercial controlada pel Front Patriòtic ruandès) Ephrem Twahirwa, també un tutsi.

5. (C/NF) Això no vol dir que tots els hutus no tinguin autoritat dins del govern. Els hutus tenen alguns ministeris clau que impacten en la vida diària dels ruandesos:

– El ministre de Salut, Jean Damascene Ntawukuliryayo, és enèrgic i respectuós (encara que una metgessa molt enèrgica i internacionalment reconeguda, Agnes Binagwaho, tutsi, encapçala l’alt perfil de la cartera de VIH/SIDA).

– El nou ministre d’Agricultura, Christophe Bazivamo, ha ocupat alts càrrecs dins de l’FPR (encara que està lluny dels cercles interns). La seva formació com a enginyer agrícola pot donar nova vida a un ministeri mal gestionat (té, però, una vicesecretària tutsi ben connectada, Agnes Kalibata).

– La ministra de Comerç i Indústria, Monique Nsanzabaganwa, la respectada número dos de Finances en el gabinet anterior, ha passat al seu propi ministeri. Però els hutus sovint serveixen en posicions de segon nivell, com els Ministeris de Gènere, Esports i Cultura, i la nova Comunitat d’Àfrica Oriental. El molt actiu ministre d’Esports i Cultura, Joseph Habineza, apareix freqüentment en esdeveniments públics importants, per exemple, però la seva influència dins dels cercles superiors és petita.

“Els hutus tenen alguns ministeris clau que impacten en la vida diària dels ruandesos”.

Es dóna un altre balanç.

6. (C/NF) L’etnicitat no és l’únic factor en la forma en què el govern reparteix els seus càrrecs. El govern i l’FPR governant examinen de prop els candidats per a cada càrrec superior i els nomenaments reflecteixen la necessitat d’equilibrar amb cura el gènere, grup lingüístic, província/districte d’origen, país de residència si es va criar com a refugiat fora de Rwanda i afiliació política (tenint en compte els nou partits polítics de Rwanda i la necessitat formal sota la Constitució de compartir autoritat política). Hi ha històries periòdiques de divisions entre tutsis francòfons i anglòfons, així com entre els “ugandesos”, els angloparlants criats en camps de refugiats a Uganda. Per exemple, el ministre de Finances James Musoni i el director general dels Serveis de Seguretat Nacional, Emmanuel Ndahiro, tots dos criats a Uganda, suposadament estan involucrats en una “guerra freda” de fa temps mentre lluiten per col·locar els seus respectius lleials en diverses posicions governamentals.

La ministra d’Informació Louise Mushikiwabo, la ministra d’Afers Exteriors Rosemary Museminali, la ministra d’Infraestructura Linda Bihire, totes tutsis, encapçalen importants ministeris (per llei, el 30% del gabinet ha d’anar a les dones).

“El nou ministre d’Estat per a l’Educació va dir a 750 directors d’escoles secundàries que el 80% d’ells eren autors intel·lectuals de la ideologia del genocidi”.

Identitat ètnica: es fa servir com a escut?

7. (C/NF) Com va assenyalar l’ambaixador Arietti en el seu missatge de comiat (reftel), Rwanda segueix sent una societat profundament dividida, i la majoria de ruandesos encara s’identifiquen estretament amb els seus orígens ètnics. Alguns hutus sostenen que el programa massiu gacaca, que ara acaba el judici de més d’un milió de casos de genocidi (hutus), com la campanya nacional contra la “ideologia genocida”, que per definició només els hutus podien manifestar particularment ara que el genocidi de 1994 ha passat a dir-se “el genocidi tutsi”, tenen com a objectiu secundari mantenir els hutus fora de l’equilibri, no disposats a servir en llocs alts (per por de ser derrocats) i generalment sense càrrecs. Per exemple, el nou ministre d’Estat per a la Educació, Theoneste Mutsindashyaka, es va dirigir recentment a 750 directors d’escoles secundàries i, segons el progovernamental New Times, els va dir iradament que el 80% d’ells eren “autors intel·lectuals de la ideologia del genocidi”. Suposant que els directors es corresponguin amb la ruptura ètnica general de la societat, el ministre essencialment va acusar cada hutu a la sala de ser un ideòleg del genocidi.

Comentari

8. (C/NF) Malgrat totes les exhortacions del govern als ruandesos a abandonar les identitats ètniques i treballar en comú en els objectius nacionals, una política que de fet ha de recomanar molt, els objectius i la realitat política són evidentment el contrari. Les persones segueixen profundament compromeses amb les seves identitats ètniques, i tots saben quina és la posició de cada persona i a quin grup pertany. Si bé l’objectiu final d’aquest projecte pot estar a anys de distància, si aquest govern alguna vegada supera els reptes i les divisions de la societat de Rwanda, ha de començar a compartir l’autoritat real amb els hutus en un grau molt més gran del que ho fa ara. Fi del comentari.

9. (S/NF) A continuació hi ha una llista de les posicions del gabinet i la identitat ètnica:

Primer ministre Bernard Makuza: hutu
Ministre del Govern Local Protais Musoni: tutsi
Ministre d’Agricultura Christophe Bazivamo: hutu
Ministra d’Afers Exteriores Rosemary Museminali: tutsi
Ministre de Seguretat Interna Sheikh Mussa Fazil Harerimana: hutu
Ministre de Finances James Musoni: tutsi
Ministre de Defensa Marcel Gatsinzi: hutu
Ministre de Justícia Tharcisse Karugarama: tutsi
Ministra de l’Oficina del President Solina Nyirahabimana: hutu
Ministre d’Afers del Gabinet Charles Murigande: tutsi
Ministra de Comerç i Indústria Monique Nsanzabaganwa: hutu
Ministre de Salut Jean Damascene Ntawukuliryayo: hutu
Ministra d’Educació Daphrose Gahakwa: tutsi
Ministre de la Presidència de Ciència i Tecnologia Romain Murenzi: hutu
Ministra d’Infraestructura Linda Bihire: tutsi
Ministre de Recursos Naturales Stanislas Kamanzi: hutu
Ministre d’Esports i Cultura Joseph Habineza: hutu
Ministre de la Joventut Protais Mitali: tutsi
Ministra d’Información Louise Mushikiwabo: tutsi
Ministra de Gènere i Família Jeanne d’Arc Mujawamariya: hutu
Ministra d’Estat per al Desenvolupament Comunitari i Afers Socials Christine Nyatanyi: hutu
Ministre d’Estat per a l’Energia Albert Butare: tutsi
Ministre d’Estat per al Medi Ambient, Aigua i Mines Munyanganizi Bikoro: tutsi
Ministre d’Estat per a la Indústria i la Inversió Vincent Karega: tutsi
Ministre d’Estat per a l’Ensenyament Primari i Secundari Theoneste Mutsindashyaka: tutsi
Ministra d’Estat per a l’Agricultura Agnes Kalibata: tutsi
SIM”

“Tots saben quina és la posició de cada persona i a quin grup pertany”.

Des que aquest cable es va escriure el 2008, els noms poden haver canviat, però no hi ha cap raó per creure que la realitat fonamental de Rwanda hagi canviat.

Per què importa la dominació tutsi?

Quan un grup de persones en domina un altre, el grup dominat sempre estarà enutjat i lluitant per alliberar-se a si mateix. L’estabilitat serà difícil de sostenir. En el cas de Rwanda, els tutsis han dominat els hutus durant la major part de la història de la nació, abans i després que una successió de colons occidentals establís els seus límits. Una aristocràcia feudal tutsi, que va obligar els pagesos hutus a reverenciar i pagar tributs als seus governants tutsis va precedir a la colonització, i després va ser seguida per l’administració colonial d’una classe alta tutsi. La majoria hutu va prendre el poder durant la Revolució hutu de 1959 a 1961, després de la qual Bèlgica va atorgar la independència tant a Rwanda com a Burundi, la nació veïna que també té majoria hutu i minoria tutsi amb una llarga història de dominació tutsi.

El govern hutu va acabar el 1994 quan el general Paul Kagame, ara president de Rwanda, va lliurar una guerra contra el règim hutu entre 1990 i 1994 i finalment va prendre el poder després de l’infame bany de sang de 100 dies conegut com el genocidi de Rwanda. Llavors Kagame va reinstaurar el domini tutsi com es descriu al cable SECRET NOFORN.

Aquest no va ser el primer bany de sang ètnic a Ruanda o Burundi i mentre una ètnia en domini una altra pot ser que no sigui l’últim. Dos clans rivals de tutsis es van massacrar mútuament en algun moment de la història de la nació, però el conflicte principal ha estat entre la majoria hutu i la minoria tutsi.

Sang a les mans de les autoritats estatunidenques

No sóc dels qui resen, però si ho fos, resaria perquè Rwanda no pateixi un altre bany de sang ètnic. He conegut tants ruandesos gentils, intel·ligents i amb talent de les dues ètnies que odio imaginar-ho. No obstant això, si hi ha un altre bany de sang, la sang serà a les mans de les autoritats dels Estats Units. Rwanda ha estat un aliat i soci militar des que va ajudar Kagame a prendre el poder en la guerra de 1990 a 1994. Autoritats estatunidenques, inclòs el president Bill Clinton, la secretària d’Estat Hillary Clinton, l’ambaixadora de l’ONU Samantha Power i la ambaixadora davant l’ONU l’assessora Susan Rice, tots han ajudat Kagame i els seus companys a perpetuar el mite de la reconciliació ètnica quan res podria estar més lluny de la veritat. El cable diplomàtic classificat va arribar al Departament d’Estat l’agost de 2008. A l’any següent, Bill Clinton va atorgar a Kagame un dels seus Premis de Ciutadania Global i el va descriure com “un dels més grans líders del món”.

Tots els expresidents tenen autorització de seguretat per revisar documents classificats, però Rwanda ha estat un dels projectes personals de Bill Clinton des que Kagame va prendre el poder, i sens dubte coneixia la situació molt abans del 2008.

De cara al futur

Kagame té un pany tan hermètic en la farsa democràtica que escenifica cada set anys que el canvi a les urnes electorals és inconcebible. Qualsevol que plantegi un desafiament real a la seva presidència probablement acabarà a la presó com Victoire Ingabire, Bernard Ntaganda i Diane Rwigara.

Ara s’informa d’una insurgència contra Kagame. Sé que una part dels refugiats i expatriats ruandesos s’ho prenen seriosament i altres no. M’han dit que és una força d’etnicitat mixta i, de debò o no, això espero. També espero que els Estats Units no ajudi el seu aliat tutsi de fa temps a continuar aixafant la majoria hutu de Rwanda.

Ann Garrison és una periodista independent resident a l’àrea de la Badia de San Francisco. El 2014 va rebre el Premi Victoire Ingabire Umuhoza per la Democràcia i Pau, pels seus reportatges sobre el conflicte de l’Àfrica dels Grans Llacs. Pot ser contactada a ann@anngarrison.com.

Font original: Black Agenda Report