Ara sabem que un govern dels doblers organitzats és tan perillós com un govern de la màfia organitzada. Franklin D. Roosvelt (1936)

Els pressuposts generals de l’Estat per a 2013 preveuen una partida de 38.590 milions d’euros per pagar interessos del deute acumulat. La partida d’interessos puja més que el pressupost de tots els ministeris junts! Aquests interessos els cobraran les entitats financeres, la majoria bancs espanyols, que han comprat el deute.

Però, no deien que les entitats financeres espanyoles estan descapitalitzades i no poden prestar doblers a empreses i particulars, i que, moltes d’elles, hauran de ser rescatades per la Unió europea? Així és. Vet aquí, però, que els bancs europeus demanen crèdit al Banc Central Europeu, que els deixa un préstec a l’1% d’interès, com a màxim, gràcies al qual compren el deute pel qual cobren del Govern uns interessos del 6% (en algunes subhastes s’ha arribat a pagar un interès més alt per mor de la baixa qualificació del deute espanyol –o grec, portuguès, italià,…- que fan les empreses de qualificació, empreses controlades pels grans bancs anglosaxons).

El més lògic seria, per tant, que els Estats demanessin els préstecs directament al Banc Central Europeu, però la seva constitució impedeix finançar els Estats perquè no es dispari la despesa i el dèficit públic. Però, i quin és el resultat? Que el dèficit públic es dispara per mor dels interessos del deute. En altres paraules, si el Govern espanyol s’hagués pogut finançar a l’1%, com ho fan els bancs que li compren el deute, els interessos a pagar el 2013 només serien de 6.431 milions d’euros, una sisena part. Com a resultat no s’haurien de retallar els pressuposts de sanitat, educació, serveis socials, prestacions d’atur, recerca, cultura, beques, inversions, sous dels funcionaris, pensions,… i es podrien impulsar mesures de reactivació de l’economia.

Per si això no bastava, aquests dies també s’ha fet públic que el Govern espanyol dóna per irrecuperables 16.660 milions d’euros deixats a la banca des de 2010, que s’afegiran al dèficit públic. Són unes xifres astronòmiques, una autèntica estafa legal, però estafa. Estafa als que han perdut la feina, als empresaris que han hagut de tancar, als funcionaris, als pensionistes, a la gent en general que veiem com ens retallen els serveis públics. És la gran corrupció a una escala i dimensions brutals.

Bé, i com evitar que literalment ens segueixin robant i, a més, destrueixin el nostre model de societat? És hora de plantejar-nos objectius concrets, i el més urgent és acabar amb el govern dels doblers i dels banquers. Basta! Tenim partits democràtics, tenim sindicats, tenim organitzacions no governamentals de tota mena, tenim Internet. Ja és hora que ens convoquin en una acció unitària d’abast Europeu amb un únic objectiu: acabar amb la dictadura dels bancs! Islàndia ho ha fet. Equador també. Nosaltres també podem!