Un viròleg italià d’alt nivell, Giuseppe Remuzzi, ha publicat articles a la revista Lancet i altres articles en els quals exposa fets fins ara desconeguts.(1)
El metge va declarar que els metges italians recorden ara haver vist:
“Una molt estranya i molt severa pneumònia, particularment en persones grans, el desembre i fins i tot el novembre [2019]. Això suggereix que el virus estava circulant, almenys a Llombardia, i abans que tinguéssim coneixement d’aquest brot a la Xina”.(2)
Les autoritats mèdiques xineses han determinat el mateix fenomen subjacent, que el virus havia estat circulant entre la població durant potser dos mesos abans que finalment sortís a la llum.
A més, segons el Servei Nacional de Salut italià (ISS):
“No és possible reconstruir, per a tots els pacients, la cadena de transmissió de la infecció. La majoria dels casos notificats a Itàlia indiquen un vincle epidemiològic amb altres casos diagnosticats a Llombardia, Emília-Romanya i Vèneto, les zones més afectades per l’epidèmia”.(3)
La declaració anterior és d’importància crucial, ja que dóna suport en si mateixa a l’afirmació de diversos grups d’infecció simultanis i diversos “pacients zero”. Hi ha casos a Llombardia que no podrien ser col·locats en una cadena d’infecció, i això també ha de ser cert per a d’altres àrees. Atès que el virus es va propagar per separat en regions dispars d’Itàlia, podem esperar la identificació de grups infecciosos independents també en aquestes regions. Això significaria que Itàlia va ser colpejada per almenys diverses “llavors” individuals del virus.
El brot de major importància a la Xina va ser principalment a la ciutat de Wuhan, però amb múltiples fonts a la ciutat i múltiples pacients zero, amb un brot menor a Guangdong que va ser fàcilment contingut. Xina tenia múltiples agrupacions a Wuhan. No hi havia una sola font, i no s’ha identificat cap pacient zero que sigui similar als d’Itàlia.
El misteri del “Pacient nº 4” d’Itàlia
El brot italià va ser causat per infeccions procedents de la Xina? Sí i no.
Abans del 20 de febrer del 2020 només hi va haver tres casos d’infecció per coronavirus a Itàlia, dos turistes de Wuhan, Xina, confirmats el 30 de gener, i un italià que va tornar a Roma des de Wuhan el 6 de febrer. Aquests van ser clarament casos importats, amb Itàlia sense experimentar noves infeccions durant les dues setmanes següents.
Llavors, de sobte van aparèixer noves infeccions que no estaven relacionades amb la Xina. El 19 de febrer, la Regió de Salut de la Llombardia va emetre un comunicat en el qual es diagnosticava a un home italià de 38 anys el nou coronavirus, convertint-se en el quart cas confirmat a Itàlia. L’home no havia viatjat a la Xina i no tenia contacte amb els pacients xinesos confirmats.
Immediatament després que aquest pacient va ser diagnosticat, Itàlia va experimentar un brot important. En un dia, el nombre de casos confirmats va augmentar a 20 i, després de poc més de tres setmanes, Itàlia tenia 17.660 casos confirmats.
Els italians no es van quedar de braços creuats en la recerca del seu pacient zero. Van canviar el nom del “pacient 4″ pel d’”italià nº 1”, i van intentar saber com es va infectar. La recerca va ser aparentment infructuosa, l’article afirmava que “la pandèmia estatunidenca del segle ha esdevingut objecte de sospita per part dels italians”.(4)
El misteri del “Pacient núm. 31” de Corea de Sud
L’experiència de Corea del Sud va ser inquietantment similar a la d’Itàlia i també a la de la Xina. El país havia experimentat 30 casos importats que van començar el 20 de gener, crec que tots ells van ser rastrejats fins al contacte amb Hubei i/o Wuhan.
Però llavors Corea del Sud va descobrir una “Pacient nº 31”, una dona sud-coreana de 61 anys a la qual se li va diagnosticar el nou coronavirus el 18 de febrer. Aquesta pacient “local” no tenia vincles amb la Xina, no havia tingut contacte amb cap xinès, i cap contacte amb cap dels sud-coreans infectats. La seva infecció va ser una font sud-coreana.
Igual que a Itàlia, el brot a Corea del Sud va esclatar ràpidament després del descobriment del Pacient 31. L’endemà, 19 de febrer (Itàlia era el 21 de febrer, per comparar), hi havia 58 casos confirmats a Corea del Sud, arribant a 1.000 en menys d’una setmana. Després de poc més de tres setmanes, Corea de Sud tenia 8.086 casos confirmats. Ara sembla probable (encara per corroborar) que Corea del Sud i Itàlia podrien haver estat “sembrats” aproximadament al mateix temps.
Igual que els italians, Corea del Sud va realitzar una recerca massiva de la font de la infecció del seu “coreà número 1”, pentinant el país a la recerca de proves, però sense èxit. Van descobrir que els casos confirmats a Corea de Sud es concentraven principalment en dos grups separats a Daegu i Gyeongsang North Road, la majoria dels quals –però no tots– podien estar relacionats amb el “Pacient 31”. Igual que a Itàlia, els múltiples grups i les múltiples infeccions simultànies es propaguen com un incendi forestal, i sense l’ajuda d’un mercat de marisc que ven ratpenats i pangolins.
Tant per a Itàlia com per a Corea de Sud, també podria afegir que no hi ha cap suposat “laboratori d’armes biològiques” en cap lloc a l’abast (com es va afirmar per a la Xina), però això no seria exacte. De fet, hi ha laboratoris d’armes biològiques fàcilment a l’abast de les zones afectades tant a Itàlia com a Corea del Sud, però pertanyen a les Forces Armades dels Estats Units.
Corea és particularment notable en aquest sentit perquè es va demostrar que el MERS va ser el resultat d’una fugida de la base militar estatunidenca d’Osan. El relat oficial d’Occident sobre el brot del MERS a Corea del Sud va ser que un home de negocis coreà es va infectar a l’Orient Mitjà, i després va tornar a casa a la província de Gyeonggi i va propagar la infecció. Però mai hi va haver cap documentació o evidència que donés suport aquesta afirmació, i fins on sé, mai va ser verificada pel govern de Corea del Sud.
El que és pertinent en aquesta història és que segons el Servei de Notícies Yonhap de Corea, a l’inici del brot uns 100 militars sud-coreans van ser posats sobtadament en quarantena a la Base Aèria d’Osan de la Força Aèria dels Estats Units. La base d’Osan és el centre del programa biològic militar JUPITR ATD que està estretament relacionat amb el laboratori de Fort Detrick, MD, tots dos són laboratoris d’investigació d’armes biològiques de l’exèrcit dels Estats Units.
També hi ha un (molt secret) Institut Internacional de Vacunes patrocinat per l’OMS a les rodalies, que és (o al menys va ser) administrat per personal militar d’armes biològiques dels Estats Units. En aquell moment, i donada la quarantena esmentada anteriorment, la seqüència d’esdeveniments acceptada com la més probable va ser la d’una fugida d’un projecte de bioguerra de JUPITR.(5)(6)
El camí de Corea és similar al d’Itàlia. Si mirem un mapa de les àrees afectades pel virus a Itàlia, hi ha una base militar dels Estats Units a gairebé un tir de pedra de totes elles. Això és, per descomptat, només un cas de circumstàncies que desperta sospites, i de cap manera constitueix una prova de res en absolut.
Tanmateix, hi ha un punt important que no pot ser passat per alt, és a dir, el fet de brots simultanis d’un nou virus en tres països diferents, i en els tres casos no hi ha una epidemiologia clara, i la incapacitat d’identificar la font original o un pacient zero.
Múltiples experts en armes biològiques coincideixen unànimement en que els brots en una població humana d’un patogen nou i inusual en múltiples llocs simultàniament, sense una idea clara de la font i els casos sense vincles provats, és pràcticament una prova prima facie d’un patogen alliberat deliberadament, ja que els brots naturals gairebé sempre poden resoldre’s en un sol lloc i un pacient zero. La possibilitat d’una fugida deliberada és tan forta a Itàlia i Corea del Sud com a la Xina, les tres nacions aparentment comparteixen les mateixes suspicàcies.
Larry Romanoff és un consultor de gestió i empresari jubilat. Ha ocupat càrrecs executius d’alt nivell en empreses de consultoria internacionals i ha estat propietari d’un negoci d’importació i exportació internacional. Ha estat professor visitant a la Universitat Fudan de Xangai, presentant casos d’estudi en assumptes internacionals a les classes sènior de l’EMBA. El Sr. Romanoff viu a Xangai i actualment està escrivint una sèrie de deu llibres relacionats principalment amb la Xina i Occident. Es pot contactar amb ell a 2186604556@qq.com. És investigador associat del Centre d’Investigació sobre la Globalització (CRG)
Notes
- Això és un incís. Itàlia ha experimentat una taxa de mortalitat gairebé el doble que la de Wuhan, però pot haver-hi un factor extern que hi contribueixi. S’ha observat que, en la majoria dels casos, especialment entre la gent gran d’Itàlia, l’ibuprofèn s’utilitza àmpliament com a analgèsic. The Lancet va publicar un article en el qual es demostrava que l’ús de l’ibuprofèn pot facilitar notablement la capacitat del virus per infectar i, per tant, augmentar el risc d’infecció greu i mortal.(YY)
- “L’edat mitjana dels qui han mort a Itàlia és de 81 anys i més de dos terços d’aquests pacients tenien… problemes de salut subjacents, però també cal assenyalar que tenien la síndrome de dificultat respiratòria aguda (SDRA) causat per… pneumònia SARS-CoV-2, necessitaven suport respiratori i “no haurien mort en cas contrari”. https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(20)30627-9/fulltext?dgcid=raven_jbs_etoc_email#seccestitle10
(3) https://www.iss.it/web/guest/primo-piano/-/asset_publisher/o4oGR9qmvUz9/content/id/5293226
(4) http://dy.163.com/v2/article/detail/F7N756430514G9GF.html
(5) https://www.21cir.com/2015/06/south-korea-mers-emerged-out-of-the-pentagons-biowarfare-labs-2/
(6) https://www.businessinsider.com/almost-200-north-korean-soldiers-died-coronavirus-2020-3
Font: Global Research