Vaig tenir l’oportunitat de formar part del que es coneix com el Pacte de Progrés que governà les Illes Balears la legislatura de 1999 a 2003, sota la presidència de Francesc Antich. D’aleshores ençà, no he volgut respondre a valoracions o comentaris que s’han fet sobre aquell període de govern, ni tan sols els que em poguessin al·ludir o implicar personalment, encara que els pogués considerar inexactes o tendenciosos. Avui trencaré, per una vegada, aquesta pauta de comportament. I ho faig després que Joan Mesquida hagi anunciat presentar-se a les properes eleccions generals com a cap de llista per Balears del partit Ciudadanos.

Unes setmanes abans de les eleccions autonòmiques del 2003, a les acaballes de la legislatura, el conseller d’Educació, Damià Pons del PSM, d’acord amb el conseller de Funció Pública, Josep Maria Costa, tancaren un acord amb els sindicats per a l’homologació salarial dels ensenyants de les Illes Balears, fet que suposava un increment salarial i l’abonament de les quantitats endarrerides. Vet aquí, però, que el conseller d’Hisenda, Joan Mesquida, malgrat els precs desesperats del conseller d’Educació, es negà a transferir els recursos econòmics necessaris per complir el compromís adquirit, al·legant una manca de disposició econòmica. Com a conseqüència, el sindicat STEI, molt majoritari en el sector, la mateixa setmana de les eleccions autonòmiques, envià una nota a tots els seus afiliats denunciant l’incompliment del Govern. Un tema que afectava desenes de milers de funcionaris i les seves famílies, en un sector que, segons les enquestes, el PSM tenia bona part del seu electorat. Naturalment, mai podrem quantificar l’impacte que aquella decisió (no pagar les quanties pactades) tengué sobre els resultats electorals. El fet és que, en les eleccions del diumenge següent, el PSM va perdre el 25% dels vots, i, el que és pitjor, l’esquerra perdé la possibilitat de seguir governant.

Uns mesos més tard, al Parlament, esclatà una notícia durant la tramitació dels pressuposts. El portaveu del PSOE, Francesc Quetglas, recriminava al conseller d’Hisenda que els ingressos estaven inflats, ja que no s’entenia que s’incrementassin després de derogar l’ecotaxa. La resposta del conseller Ramis d’Ayreflor fou sorprenent: «senyor Antich, jo crec que el seu conseller d’Hisenda l’enganyava perquè Balears ha rebut 86 milions d’euros més d’aquests ingressos que tenien pressupostats… perquè vostès varen voler crear un fons de contingència amagat…». És tractava de la liquidació del Sistema de finançament autonòmic, pel qual Balears rebé 86 milions d’euros addicionals, dels quals el conseller d’Hisenda no va informar mai la resta del Govern.

Anys més tard, Mesquida fou premiat amb el càrrec que acumula més poder de tot l’Estat, el comandament unificat de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Malgrat tot, Mesquida fa un any va deixar aquell partit que li ho donà tot. I ara ha acceptat l’oferta de Rivera d’encapçalar la candidatura a Balears de Ciudadanos, un partit que ha promès no pactar amb el PSOE («hay que expulsar a Armengol»). Això significa que, si Ciudadanos governa, Mesquida serà ministre d’Interior d’un govern de tres partits que han promès imposar el castellà, derogar les lleis de normalització de la nostra llengua i derogar l’actual sistema educatiu. Així, és possible que, de bell nou, Mesquida posi el seu granet d’arena perquè torni guanyar la dreta (extrema) a les Illes Balears, aquesta vegada d’una manera més directa.