Nota introductòria sobre Somàlia. La seva rellevància per a Haití

Amb un any de guerra entre Somàlia i Etiòpia (1977-78) n’hi va haver prou per destruir tot un país i propagar la inestabilitat arreu de la regió.

Després del cop de 1991 que va derrocar el general Siad Barre, el conflicte era inevitable. Es va desencadenar una previsible guerra civil, provocada per Etiòpia. El govern va finançar molts grups petits de malfactors armats per desestabilitzar la població, i Somàlia va deixar de ser un estat, i molt menys un govern. Somàlia ja no s’ajusta a la definició de les Nacions Unides d’un “grup de persones que han adquirit reconeixement internacional com a país independent i que tenen una població, una llengua comuna i un territori definit diferent”. En efecte, el govern i l’estat de Somàlia havien deixat d’existir. Per tant, als especialistes del dret internacional els va resultar impossible reconèixer Somàlia com a Estat.

Somàlia estava dirigida per cinc bandes que dividien el país entre senyors de la guerra. El concepte d’un govern central va ser reemplaçat per un grup de  facinerosos armats. Cada 40 km, hi havia un senyor de la guerra que prenia mesures en interès exclusiu de la seva banda, que s’integrava en un grup més gran.

Les conseqüències no van trigar gaire a explotar davant del món. El 1992, després de l’informe de 300.000 morts, les Nacions Unides, amb el suport del govern dels Estats Units, van haver de prendre mesures per aturar la bogeria. Van crear l’”Operació de les Nacions Unides a Somàlia, UNOSOM I”. L’objectiu d’aquesta missió era facilitar l’ajuda humanitària i assegurar que es mantingués un alto el foc.

Abans d’això, els senyors de la guerra desviaven l’ajuda humanitària, l’enviaven als seus partidaris i la intercanviaven amb els països veïns per armes i municions. Van utilitzar l’ajuda per mantenir una relació sòlida entre la població local i la seva causa. Això va crear una condició prèvia favorable per als senyors de la guerra al camp quan van declarar els soldats de l’ONU “Persones Non-Grates” sota foc intens a Mogadiscio.

La guerra civil va matar més de 500.000 somalis, va provocar més de dos milions de refugiats, dos helicòpters estatunidencs black-hawk van ser abatuts i els Estats Units van perdre 18 soldats. Pakistan i l’Índia també en van perdre.

El 2018, Somàlia segueix estant a la vora del col·lapse. Mogadiscio, la capital, segueix sent objecte d’intensos atacs. El 14 d’octubre de 2018, “un camió carregat de bombes al centre de Mogadiscio va matar almenys 358 persones”. Lamentablement, el poble somali segueix vivint en la misèria i les Nacions Unides no estan aconseguint portar la pau i l’estabilitat als 15 milions d’homes, dones i nens el destí dels quals està lligat a Somàlia. Haití també s’està movent ràpidament cap al caos per a esdevenir la propera Somàlia d’Amèrica. Ningú se n’està adonant.

“Somalització”, la destrucció d’Haití

Tant si us agrada com si odieu Jean Bertrand Aristide, ell va salvar Haití del procés de “somalització” que va destruir tants països a l’Àfrica: Libèria, Txad, Líbia i Sudan, quan va acceptar retirar-se del poder el 29 de febrer de 2004. Quan Guy Philippe, excap de policia [recolzat per la CIA], va encapçalar una rebel·lió armada per derrocar-lo el 2003, va marcar el començament de la destrucció d’Haití.

Arran del terratrèmol del 2010

Immediatament després del terratrèmol que va causar més de 300.000 morts el 2010, es va presentar una altra oportunitat per a la “somalització”. El país estava totalment desorganitzat, la capital va ser destruïda en un 40% i més d’un milió de persones van ser desplaçades o vivien en tendes de campanya en condicions molt difícils. La comunitat internacional, específicament les Nacions Unides i els Estats Units, van empènyer el govern a organitzar eleccions. En aquesta situació caòtica, el candidat presidencial menys qualificat, Michel Martelly, va ser escollit i catapultat al poder pels Clinton, Hillary i Bill.

Era ben sabut que posar al poder un home sense experiència com Martelly crearia grans tensions. Avui, vet aquí la realitat: un país és a la vora del col·lapse, tant social com econòmic. Estem a un pas de la guerra civil.

Port-au-Prince, la capital d’Haití, és similar a Mogadiscio el 1991. Aquí està la configuració del nou “Salvatge Oest ”, al cor de les Amèriques. El costat sud de la capital està dirigit per tres grans senyors de la guerra: Bougoy a Gran Ravine, Baz Pilat al centre, i Arnel al nord-oest de la ciutat.

El nord està sota el control de Tijunior, Ti ougan i Barbecue (un expolicia), i el sud-oest per un jove anomenat Tije.

Fa unes setmanes, un dels senyors de la guerra, Arnel, va fer un pas audaç en crear una altra branca de la seva organització criminal al departament de Artibonite, al nord del país. El pla és expandir el seu control a un territori més gran fora del capital. A principis de mes, la policia nacional va intentar aturar-lo, i va ser una catàstrofe. Arnel i els seus homes armats van fer fora la policia nacional de la zona, van entrar al quarter general de la policia, el van destrossar, van robar tot el que van poder, van cremar cotxes de policia i van demolir una botiga local de Digicel, la companyia telefònica més gran d’Haití. Des de llavors, una zona habitada per 155.272 persones està sota el control del senyor de la guerra Arnel.

El paral·lelisme és obvi. Les bandes estan més ben equipades que la policia nacional. Tenen millors armes (M-16, Galil, Kalashnikov, T-65), molts camions i cotxes, i alguns d’ells són nous. No és un secret per a ningú que el govern està proporcionant armes, municions i diners a aquests grups armats. Ho van admetre obertament. Hi ha una emissora de ràdio anomenada Ràdio Mega, i Luco Desir, un presentador molt popular que de tant en tant entrevista Arnel Joseph. Va admetre que va obtenir el suport d’alguns funcionaris del govern. El 24 d’abril, un exfiscal de la capital, Danton Leger, va declarar que el president d’Haití, Sr. Jovenel Moise, va enviar 100.000 dòlars a Arnel a través d’una senadora en funcions, Gràcia Delva.

El president de la comissió de justícia i seguretat del Senat, el senador Jean Renel Senatus, va informar la premsa, el 23 de maig de 2019, que després d’una investigació de la seva comissió van trobar el número de telèfon de la senadora Gràcia Delva al telèfon d’Arnel. I que van parlar freqüentment, 24 vegades del 7 al 17 de febrer. Per descomptat, la senadora ho va negar.

La capital d’Haití, Port-au-Prince, està buida de gent després de les 6 de la tarda. La població està sent retinguda com a ostatge a les pròpies llars. Si hi ha una emergència enmig de la nit, ningú tindrà l’oportunitat de conduir fins a l’hospital perquè les bandes tenen el control a la nit.

Un periodista haitià independent i respectat de Nouvelliste, Robenson Geffrard, va tuitejar:

“La banda armada dirigida pel senyor de la guerra Arnel Joseph, buscat per la policia, i la banda de Savien, estan violant la gent. Van interceptar un autobús ple de missioners a L’Estere (una zona del departament d’Artibonite), i van violar totes les dones que es trobaven a l’autobús.”

El 13 de novembre del 2018, va tenir lloc una massacre en una barriada anomenada Lasaline. La RNDDH, una organització de drets humans, va publicar un informe d’investigació que deia que 70 persones van ser assassinades i moltes cases incendiades. Es van publicar vídeos als mitjans de comunicació social que mostraven animals menjant-se els cossos de les persones a Lasaline. Les Nacions Unides es van veure obligades a investigar l’assumpte i van corroborar els resultats de les organitzacions de drets humans. Els grups armats van utilitzar armes de foc i matxets per atacar la gent i van incendiar les seves cases. Alguns dels atacants anaven vestits amb uniformes de la policia nacional.

Algunes persones creuen que les bandes són una eina utilitzada pel govern per intimidar i reprimir la gent. Específicament, els homes armats creen una situació de tensió permanent als principals barris de barraques del país disparant constantment a l’aire. De vegades, en maten els habitants només per dissuadir de participar en el procés electoral. Als qui estan a favor del govern se’ls proporciona transport gratuït a les urnes.

La població d’Haití viu en condicions socials i econòmiques horribles. Amb menys de 2 dòlars al dia, sense electricitat, sense aigua neta, sense feina, sense sistema de salut; viuen pràcticament sense res. El govern corrupte està empitjorant les coses per a la gent quan decideixen fer servir els senyors de la guerra per intimidar-los i matar-los. Lluny de la premsa internacional, la població està patint silenciosament la seva misèria. A causa de que Haití no és Veneçuela, l’administració estatunidenca recolza actualment el procés de “somalització” d’Haití prometent el seu suport a un govern corrupte que està atemorint la seva pròpia població. El caos continua. El procés de somalització d’Haití es troba en creixement accelerat.

El 25 de maig de 2019, un grup d’homes armats va atacar un grup de persones als carrers de la capital al voltant de les 8 del vespre. Es va informar que 8 persones van morir i moltes van resultar ferides. Yvenson Destini, periodista de Ràdio Zenith, es va dirigir a la zona l’endemà al matí per obtenir informació sobre la matança. Va patir una agressió del mateix grup de bandits, una persona va ser assassinada i el periodista va romandre amagat durant moltes hores fins que va arribar la policia. Vet aquí la volàtil realitat d’Haití, on els grups armats tenen el control d’algunes parts de la capital.

El 9 de juny de 2019, més d’1 milió de persones estaven al carrer preguntant pacíficament “Kote Kob Petwokaribe a” (on són els diners de Petrocaribe). Les forces policials van matar 7 persones, en van ferir 147 i 70 van ser arrestades. El caos continua!

Font: Global Research