Les Noves Rutes de la Seda –o Iniciativa del Cinturó i la Carretera (BRI)– van ser llançades pel president Xi Jinping el 2013, primer a l’Àsia Central (Nur-Sultan) i després a l’Àsia Sud-oriental (Jakarta).
Un any més tard, l’economia xinesa va superar la dels Estats Units sobre la base del PPP. Inexorablement, any rere any des del començament del mil·lenni, la participació dels Estats Units en l’economia mundial es redueix mentre que la de la Xina augmenta.
La Xina ja és el centre clau de l’economia mundial i el principal soci comercial de gairebé 130 nacions.
Mentre que l’economia dels Estats Units està ofegada i el finançament de casino del govern dels Estats Units –incloent els mercats de repos– es llegeix com un malson distòpic, l’estat-civilització fa passos endavant en una miríada d’àrees d’investigació tecnològica, entre altres coses a causa de Made in China 2025.
La Xina supera en gran mesura els Estats Units en la presentació de patents i produeix almenys 8 vegades més graduats STEM a l’any que els Estats Units, guanyant l’estatus de principal contribuent a la ciència mundial.
Una àmplia gamma de nacions a tot el Sud Global van signar per formar part del BRI, que planeja completar-se el 2049. Només l’any passat, les empreses xineses van signar contractes per un valor de fins a 128.000 milions de dòlars en projectes d’infraestructura a gran escala en dotzenes de nacions.
L’únic competidor econòmic dels Estats Units està ocupat reconnectant la major part del món a una versió del segle XXI, totalment connectada a la xarxa d’un sistema de comerç que va estar en el seu apogeu per més d’un mil·lenni: les Rutes de la Seda d’Euràsia.
Inevitablement, aquest estat de coses és una fet que sectors interrelacionats de la classe dirigent dels Estats Units simplement no acceptarien.
La marca BRI com una “pandèmia”
Mentre els sospitosos habituals s’inquieten per l'”estabilitat” del Partit Comunista Xinès (PCX) i l’administració de Xi Jinping, el fet és que els dirigents de Beijing han hagut de fer front a una acumulació de problemes extremadament greus: una epidèmia de grip porcina que ha matat la meitat de les existències; la guerra comercial desencadenada per Trump; Huawei acusada de xantatge i a punt que se li impedeixi comprar xips de fabricació estatunidenca; la grip aviària; el coronavirus que pràcticament ha paralitzat la meitat de la Xina.
Cal afegir a això l’incessant allau de propaganda de la Guerra Híbrida del govern dels Estats Units, envaïda per una aguda sinofòbia; tots, des dels “funcionaris” sociòpates fins als consellers amb títol propi, estan aconsellant a les empreses corporatives que desviïn les cadenes de subministrament mundials fora de la Xina o inventant crides directes a un canvi de règim, amb tota la demonització possible al mig.
No hi ha obstacles per a l’ofensiva total de derrocar el govern xinès mentre està en el poder.
Un comunicat del Pentàgon a la Conferència de Seguretat de Munic declara una vegada més que la Xina és la major amenaça, econòmica i militar, per als Estats Units –i per extensió per a Occident, obligant a una oscil·lant UE ja subordinada a l’OTAN a estar subordinada a Washington en aquesta rebarrejada Guerra Freda 2.0.
Tot el complex de mitjans corporatius dels Estats Units repeteix fins al cansament que Beijing està “mentint” i perdent el control. Baixant a nivells subalterns i racistes, fins i tot s’acusa el propi BRI de ser una pandèmia, amb la Xina “impossible de posar en quarantena”.
Tot això és bastant abundant, per no dir més, emanant d’esclaus generosament recompensats d’una oligarquia sense escrúpols, monopolística, extractiva, destructiva, depravada i sense llei que utilitza el deute de manera ofensiva per augmentar la seva riquesa i poder il·limitats, mentre que les baixes masses estatunidenques i mundials utilitzen el deute de manera defensiva per tot just sobreviure. Com Thomas Piketty ha demostrat de manera concloent, la desigualtat sempre es basa en la ideologia.
Estem en la profunditat d’una viciosa guerra d’intel·ligència. Des del punt de vista de la intel·ligència xinesa, l’actual còctel tòxic simplement no pot atribuir-se a una sèrie de coincidències aleatòries. Pequín té motius seriosos per a considerar aquesta extraordinària cadena d’esdeveniments com a part d’un atac coordinat de Guerra Híbrida, de Domini de l’Espectre complet contra la Xina.
Entra en la hipòtesi de treball de l’Assassí de Dracs: un atac amb armes biològiques capaç de causar un immens dany econòmic però protegit per una plausible negació. L’únic moviment possible de la “nació indispensable” al tauler d’escacs del Nou Gran Joc, considerant que els Estats Units no pot guanyar una guerra convencional contra la Xina, i no pot guanyar una guerra nuclear contra la Xina.
Una arma de guerra biològica?
En aparença, el coronavirus és una arma biològica de somni per a aquells obsessionats en causar estralls a la Xina i esperar un canvi de règim.
Tanmateix, és complicat. Aquest informe és un esforç decent per tractar de rastrejar els orígens del coronavirus. Ara compari’l amb les idees del Dr. Francis Boyle, professor de dret internacional de la Universitat d’Illinois i autor, entre d’altres, de Biowarfare and Terrorism. Ell és l’home que va redactar la Llei Antiterrorista d’Armes Biològiques dels Estats Units de 1989, signada per George H. W. Bush.
El Dr Boyle està convençut que el coronavirus és un “arma de guerra biològica ofensiva” que va saltar del laboratori BSL-4 de Wuhan, tot i que “no diu que s’hagi fet expressament”.
El Dr Boyle afegeix, “tots aquests laboratoris de BSL-4 dels Estats Units, Europa, Rússia, Xina, Israel hi són per investigar, desenvolupar, provar agents de guerra biològica. Realment no hi ha cap raó científica legítima per tenir laboratoris BSL-4”. La seva pròpia investigació el va dur a determinar que el govern dels Estats Units s’havia gastat ni més ni menys que 100.000 milions de dòlars, fins a l’any 2015, en la investigació de guerra biològica: “Tenim més de 13.000 suposats científics de ciències de la vida… provant armes biològiques aquí als Estats Units. En realitat això es remunta i fins i tot precedeix l’11-S.”
El Dr Boyle acusa directament el “govern xinès sota Xi i els seus camarades” d’encobriment “des del principi”. El primer cas conegut va ser l’1 de desembre, així que van estar encallats en això fins que ja no van poder més. I tot el que t’estan dient és una mentida. És propaganda”.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS), per al Dr. Boyle, també hi està ficada: “Han aprovat molts d’aquests laboratoris BSL-4 (…) No es pot confiar en res del que diu l’OMS perquè tots estan comprats i pagats pel Big Pharma i treballen en connivència amb els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC), que és el govern dels Estats Units, treballen conjuntament amb Fort Detrick”. Fort Detrick, ara un laboratori de guerra biològica d’avantguarda, va ser anteriorment un notori cau de la CIA d’”experiments” de control mental.
Basant-se en dècades d’investigació en la guerra biològica, l’Estat Profund dels Estats Units està totalment familiaritzat amb tots els matisos de les armes biològiques. Des de Dresden, Hiroshima i Nagasaki fins a Corea, Vietnam i Fallujah, l’historial mostra que el govern dels Estats Units no parpelleja quan es tracta de descarregar armes de destrucció massiva contra civils innocents.
Per la seva banda, l’Agència de Projectes d’Investigació Avançada de Defensa del Pentàgon (DARPA) ha gastat una fortuna investigant ratpenats, coronavirus i armes biològiques de modificació genètica. Ara, convenientment –com si això fos una forma d’intervenció divina– els “aliats estratègics” de DARPA han estat triats per desenvolupar una vacuna genètica.
La Bíblia neoconservadora de 1996, el Projecte per a un Nou Segle Americà (PNAC), va afirmar sense ambigüitats que “les formes avançades de guerra biològica que poden ‘apuntar’ a genotips específics poden transformar la guerra biològica del regne de la terror en una eina políticament útil”.
No hi ha dubte que el coronavirus, fins ara, ha estat una eina políticament útil enviada pel Cel, aconseguint, amb una inversió mínima, els objectius desitjats de maximitzar el poder global dels Estats Units –encara que sigui transitòriament, potenciat per una ofensiva propagandística incessant– i que la Xina estigui relativament aïllada amb la seva economia semiparalitzada.
No obstant, la proporció està en ordre. Els CDC van estimar que fins a 42,9 milions de persones van emmalaltir durant la temporada de grip de 2018 a 2019 als Estats Units. I 61.200 van morir.
Aquest informe detalla la “guerra popular” xinesa contra el coronavirus.
Depèn dels viròlegs xinesos desxifrar el seu possible origen sintètic. La forma en que la Xina reaccioni, depenent de les troballes, tindrà conseqüències devastadores, literalment.
Establint l’escenari per als turbulents anys vint
Després d’aconseguir desviar les cadenes de subministrament del comerç a través d’Euràsia per al seu propi benefici i soscavar el centre de la Terra, les elits estatunidenques –i les occidentals subordinades– estan ara mirant al buit. I el buit està mirant cap enrere. Un “Occident” governat pels Estats Units s’enfronta ara a la irrellevància. El BRI està en procés de revertir almenys dos segles de domini occidental.
No hi ha manera que Occident i especialment el “líder del sistema”, els Estats Units, ho permeti. Tot va començar amb operacions brutes que van causar problemes a la perifèria d’Euràsia, des d’Ucraïna a Síria i Myanmar.
Ara és quan les coses es posen realment difícils. L’assassinat selectiu del general Soleimani i el coronavirus, la grip de Wuhan, han preparat l’escenari per als turbulents anys vint. La denominació que s’hauria de triar és WARS –Wuhan Acute Respiratory Syndrome. Això donaria instantàniament el missatge que el joc és una Guerra contra la Humanitat, independentment del seu origen.
Font: Strategic Culture Foundation