L’art de la guerra. L’ogiva nuclear de baixa potència W76-2, ja instal·lada en míssils d’atac submarí (anunciada pel Pentàgon el 4 de febrer), també pot instal·lar-se en míssils balístics terrestres prop del territori enemic.

Davant el Coronavirus, va declarar el Comandament Europeu dels Estats Units, “la nostra primera preocupació és protegir la salut de les nostres forces i dels nostres aliats”. Va anunciar que havia reduït l’exercici Defender Europe 20 en nombre de soldats, però continuarà de totes maneres.

El 16 de març, el Comandament va afirmar: “Des del gener, l’Exèrcit dels Estats Units ha desplegat 6.000 soldats dels Estats Units a Europa”, amb 12.000 peces d’equipament (des d’armament personal fins a tancs), i “el moviment de soldats i equipament” des de diferents ports a àrees d’entrenament a Alemanya i Polònia ha estat completat”. A més, 9.000 membres del servei estatunidenc amb base a Europa també participaran en l’exercici.

L’objectiu declarat que persegueixen els Estats Units és “desplegar una força de combat creïble a Europa en suport de l’OTAN”, evidentment contra l'”agressió russa”. El veritable propòsit, vam escriure fa dos mesos i mig a Il Manifesto (l’únic diari que donava notícies de Defender Europe 20 en aquell moment), és sembrar la tensió i alimentar la idea de l’enemic. L’escenari de prospecció de l’exercici mai podria passar, perquè un enfrontament armat entre l’OTAN i Rússia també seria inevitablement nuclear. Aquest és l’escenari real per al qual les forces dels Estats Units s’estan entrenant a Europa.

Així ho va confirmar el general Tod D. Wolters, cap del Destacament Europeu dels Estats Units i, com a tal, comandant Suprem Aliat a Europa. En una audiencia al Senat dels Estats Units, el 25 de febrer del 2020, va declarar que “les forces nuclears són la garantia suprema de la seguretat dels Aliats, i asseguren totes les operacions militars dels Estats Units a Europa”. Això vol dir que Defender Europe 20 no és només un exercici de forces convencionals (no nuclears), sinó també de forces nuclears.

El 18 de març es va informar què dos bombarders d’atac nuclear estatunidenc B-2 Spirit, part de la unitat d’operacions que va arribar dels Estats Units el 9 de març, van volar sobre Islàndia i l’Atlàntic Nord aquesta setmana. Van ser escortats per tres avions de combat noruecs F-35.

Aquests dos tipus d’avions estan dissenyats per fer servir les noves bombes nuclears B61-12, que els Estats Units aviat desplegaran a Itàlia i altres països europeus en substitució dels actuals B-61. A l’audiència del Senat, Wolters va deixar clar el paper que les forces nuclears dels Estats Units juguen a Europa.

Quan la senadora Fischer li va preguntar què pensava de la no utilització d’armes nuclears en primer lloc, el general va respondre: “Senadora, sóc partidari d’una política flexible de primer ús”. Ell, que té a les seves mans les armes nuclears dels Estats Units i l‘OTAN a Europa, va declarar oficialment que és partidari, sobre la base d’un criteri “flexible”, del seu primer ús per al primer atac, l’atac nuclear per sorpresa.

Davant d’una declaració de tal gravetat, que empeny els generals russos a posar el dit al gallet nuclear, hi ha un silenci total per part dels governs, els parlaments i els principals mitjans de comunicació europeus.

A la mateixa audiència, el general Wolters va dir:

“Des del 2015, l’Aliança ha insistit més en el paper de les capacitats nuclears” i “el Comandament Europeu dels Estats Units dóna suport plenament a les recomanacions contingudes en la Revisió de la Posició Nuclear 2018 de desplegar el míssil balístic de baixa potència W76-2”.

L’ogiva nuclear de baixa potència W76-2, ja instal·lada en míssils d’atac submarí (anunciada pel Pentàgon el 4 de febrer), també pot instal·lar-se en míssils balístics terrestres prop del territori enemic.

És particularment perillós. “Les armes nuclears menys poderoses –fins i tot els experts autoritzats dels Estats Units ho adverteixen– augmenten la temptació de fer-les servir primer, poden portar els comandants a pressionar perquè en un atac es faci servir la bomba nuclear sabent que la pluja radioactiva seria limitada. Seria com tirar un misto encès en un barril de pólvora”.

Font: Il Manifesto