Aquest article és la continuació de la 1ª part: “El Govern dels Estats Units declara la guerra a Amèrica”, en la qual s’enumera una història de 70 anys durant la qual l’exèrcit dels Estats Units i la CIA van realitzar “experiments” biològics , químics i de radiació secrets i mortals als Estats Units i en moltes altres nacions.

Les circumstàncies actuals han causat un canvi de paradigma en la percepció pública d’aquesta pandèmia, i s’exigeixen respostes. Una d’aquestes circumstàncies és un altre estudi més definitiu, aquesta vegada realitzat per experts de la Universitat de Cambridge i els seus col·legues d’Alemanya que van analitzar 160 genomes de virus extrets de pacients humans arreu del món. La seva principal troballa va ser que el coronavirus tenia tres soques diferents, a saber, A, B i C. Van demostrar que el tipus que va infectar la Xina –B– no era el virus original sinó un derivat del progenitor (A) que existia principalment als Estats Units, almenys inicialment.

També van completar una anàlisi encara no publicada d’altres 1.001 genomes, i el seu estudi va proporcionar proves sòlides (igual que altres) que la propagació de la malaltia entre els éssers humans es va produir entre el 13 de setembre i el 7 de desembre del 2019, molt abans que s’identifiqués a la Xina.

A més:

El 2004, el Wenweipo de Hong Kong va publicar un article titulat “El primer brot de SARS se sospita que s’ha produït als Estats Units”, citant AP i Reuters (3) sobre una dona estatunidenca de 45 anys que va emmalaltir greument amb els típics símptomes de la SARS uns mesos abans del brot a Hong Kong i que va morir al cap d’un dia, romanent immediatament en quarantena tot l’hospital i unes 80 persones més amb les que havia tingut contacte. Wenweipo, investigadors xinesos, viròlegs russos i experts militars van especular que el virus de la SARS va ser necessàriament creat per l’home i gairebé amb tota seguretat alliberat per un laboratori militar dels Estats Units, encobrint-se la fuita estatunidenca. Segueix sent un trencaclosques explicar com els mitjans de comunicació occidentals (Estats Units) van saber immediatament i unànimement que la SARS va ser causada pels gats d’algàlia, quan durant mesos ningú sobre el terreny va saber-ne res dels fets.

El MERS va explotar per primera vegada a Corea de Sud al laboratori d’armes biològiques JUPITR-ATD a la base aèria d’Osan, amb més de 100 soldats sud-coreans en quarantena a la base. Avui dia, l’exèrcit dels Estats Units sembla estar prenent una forta davantera en el brot de la COVID-19 a Corea del Sud, amb militars estatunidencs tenint un contacte sospitosament freqüent amb el culte religiós fanàtic Shincheonji que ha estat la font de la majoria de les infeccions de COVID-19 a Corea del Sud. No és fàcil explicar la coincidència que tant el MERS com la COVID-19 semblin haver-se originat potser en els mateixos laboratoris de la Base Aèria d’Osan. De manera similar, l’Ebola va sorgir simultàniament en tres llocs diferents, a milers de quilòmetres de distància, cadascun a un pas d’un laboratori militar d’armes biològiques dels Estats Units. El VIH-SIDA també es va originar als Estats Units, i la seva propagació simultània a altres dos continents segueix sent objecte d’un ferotge debat.

Els mesos anteriors a la COVID-19 (i de nou durant l’epidèmia), la Xina va ser colpejada amb 4 brots virals inexplicables en successió, virus animals que van destruir gran part de la ramaderia i l’aviram de la nació, causant molts danys econòmics i fent necessària la compra de grans volums de productes agrícoles estatunidencs. Sembla que la Mare Natura va decidir alinear-se amb la política exterior dels Estats Units, no només unint-se a la guerra comercial de Trump i ajudant al seu esforç per “fer caure la Xina”, sinó també amb la seva aparent complicitat sense precedents en l’elecció de la pitjor època de l’any i potser el pitjor lloc possible. Van ser aquestes meres coincidències, una ratxa de mala sort, potser? La grip porcina que va devastar el bestiar de la Xina el 2019 no va ser un acte de Déu o de la naturalesa, sinó que va ser obra de persones desconegudes que van fer volar petits abellots sobre les granges de porcs del país i van infectar milers de llocs, cosa que va donar lloc al sacrifici de més de 100 milions de porcs. Segueix sent un enigma com els mitjans de comunicació occidentals van saber de forma immediata i unànime que això va ser causat per “bandes xineses” i “especuladors de porcs”, quan sembla més probable que es tracti d’una repetició de l’atac dels Estats Units a Cuba.

El brot original de la COVID-19, com la SARS, semblava ser específic dels xinesos, el 99,5% afectava només els xinesos ètnics, sense estrangers infectats a Wuhan o la Xina, cosa que naturalment planteja interrogants. La Universitat de Harvard, amb finançament de l’exèrcit dels Estats Units, va dur a terme una sèrie d’“estudis” il·legals i escandalosament mancats d’ètica a la Xina (després d’haver-se’ls prohibit específicament de fer-ho), recollint subreptíciament centenars de milers de mostres d’ADN xinès, per després treure-les il·legalment del país. (2) Es van plantejar moltes preguntes sobre l’aplicació (militar) d’aquestes mostres.

I no va ser només la Universitat de Harvard la que va recollir l’ADN xinès. El Departament d’Estat dels Estats Units, començant per Hillary Clinton, i continuant fins avui, ha estat encarregat de recollir empremtes dactilars, contrasenyes, números PIN –i ADN– de tots els líders i dignataris del món. La Xina i el món mereixen una resposta a la pregunta de “Per què?”

Si es tractés de la Xina amb la història anterior i la SARS, MERS, SIDA, Ebola, grip aviària, grip porcina, i la COVID-19 sorgís per primera vegada als Estats Units, els estatunidencs ho afirmarien com a prova al 100% que la Xina n’era responsable. No pot ser una sorpresa que gran part del món actual tendeixi naturalment a posar aquests brots al llindar dels Estats Units.

Assumptes que el govern dels Estats Units ha d’abordar:

Per què el CDC va tancar el laboratori d’armes biològiques USAMRIID de Fort Detrick? Va ser degut, com els mitjans de comunicació van afirmar, a una simple “falta de procediment”? Excepte contaminació i/o infeccions massives, per què aquest enorme lloc (80.000 metres quadrats) es va mantenir segellat durant sis mesos de proves i descontaminació abans que se li permetés reprendre la feina només parcialment? A més, per què la majoria dels llocs web de notícies en anglès de sobte es van desfer de tota referència al tancament de Fort Detrick quan el coronavirus va entrar en erupció a Wuhan?

S’ha demostrat de forma concloent que la COVID-19 no es va originar al mercat de Wuhan, ni a Wuhan en absolut, ni a la Xina. A més, les soques del virus a Itàlia, l’Iran, el Japó, Taiwan, Corea del Sud, són diferents de la que va contaminar Wuhan. Atès que només els Estats Units tenen totes les diferents soques, sembla que aquestes infeccions s’han d’haver originat allà. Com va poder passar això? A més, el món sencer es pregunta per què hi va haver dues grans onades d’infecció mundial, la primera infectant 25 països al mateix temps al voltant del 25 de gener, i la segona amb 85 països experimentant simultàniament explosius brots múltiples domèstics en pocs dies de diferència entre si al voltant del 25 de febrer, i majorment diferents de la soca a la Xina.

El Japó, Corea de Sud, Itàlia i l’Iran van informar que els seus brots domèstics de COVID-19 no provenien de la Xina sinó que mostraven una connexió amb els Estats Units. Austràlia afirma que el 80% de les seves infeccions procedien dels Estats Units, altres països també van identificar infeccions que es van produir als Estats Units. El Japó i Taiwan han documentat proves que diversos japonesos es van infectar a Hawaii a finals de setembre del 2019. A més, les enormes erupcions acumulades a Washington i Nova York van ser d’origen domèstic, sense connexió provada amb la Xina. Com s’explica això? (4)

Fa dos anys, John Bolton va acomiadar tot el grup executiu responsable de la coordinació de la resposta a les pandèmies, destruint la infraestructura de defensa de malalties infeccioses de la nació, i també va retallar els fons per als CDC, eliminant el 80% del departament que podria haver ajudat altres nacions a detectar i controlar les epidèmies que després van patir. Més específicament, un epidemiòleg dels CDC integrat a l’agència de control de malalties de la Xina va ser retirat poc abans del brot del virus a Wuhan. A la llum dels esdeveniments actuals, com es poden explicar aquestes accions?

Els viròlegs són unànimes en el fet que el primer acte després d’un brot és cercar el “pacient zero”, per aturar la infecció en el seu origen. Tots els països importants van fer grans esforços en aquest sentit, excepte els Estats Units que no van fer cap esforç aparent de cap mena. Els Estats Units han d’explicar per què va ser així. Les autoritats xineses, italianes i iranianes han estat demanant col·laboració internacional per rastrejar el rastre genètic precís dels brots mundials i identificar el veritable origen del virus. Ja que tota la humanitat vol desesperadament les respostes, per què els Estats Units no cooperen en aquest esforç?

L’OMS va emfatitzar que el més important era fet “test, test, test”, però els Estats Units són l’únic país que es van negar fermament a fer-ho, prohibint les proves fins i tot per a aquells que ja són a l’UCI i en un respirador, amb excuses que semblen tan poc convincents com sospitoses en retrospectiva. Per què la Dra. Helen Chu va rebre una ordre amenaçant de “cessament i desistiment” per deixar de fer proves amb els hisops nasals que el seu equip d’investigació de la grip havia pres a l’estat de Washington a partir d’octubre del 2019? La resposta possible seria evitar que se sabés que el virus ja havia estat circulant mesos abans. Per regla general, la raó per la qual no fem una pregunta en privat és perquè ja sabem la resposta, i la raó per la qual no fem la pregunta en públic és perquè no volem que ningú més sàpiga la resposta.

I el 9 d’abril, United Biomedical, que va començar a fer proves i es va oferir a pagar el cost de les mateixes a tots els residents del comtat de San Miguel a Colorado per detectar anticossos contra la COVID-19, va ser sobtadament clausurada per les autoritats sanitàries al·legant que la companyia havia perdut el 40% del seu personal i no podia completar les proves, una afirmació que la companyia va discutir fermament. El govern dels Estats Units ha d’explicar per què moltes proves segueixen estant prohibides.

Internet està sent inundat amb missatges dels estatunidencs –incloent molts metges– que es refereixen a les infeccions a partir del setembre del 2019, tots descrivint símptomes similars compatibles amb la COVID-19. He rebut molts missatges d’estatunidencs de Washington, Nova York, Califòrnia, Maryland, Virginia i altres estats, així com d’Alemanya i Itàlia, afirmant infeccions similars ja a la fi de setembre, afirmacions massa nombroses, massa detallades i massa similars per a ser ignorades.

La Xina, Itàlia i diverses altres nacions de l’Àsia i Europa han documentat proves que la COVID-19 va estar circulant a les seves poblacions durant uns quants mesos abans del brot a Wuhan. El Dr. Giuseppe Remuzzi, director de l’Institut Mario Negri d’Investigació Farmacològica de Milà, va declarar que es van descobrir molts casos estranys de pneumònia a finals de novembre i desembre al nord d’Itàlia, en pacients que havien estat vacunats contra la grip estacional, i també que el novembre es va descobrir que Gal·les tenia el que clínicament semblaven ser pacients de COVID-19.

El govern dels Estats Units ha d’abordar la ja incerta existència del virus que s’està estenent als Estats Units i a gran part del món a partir del setembre del 2019. Tanmateix, Mike Pompeo va emetre una circular instruint el personal del Departament d’Estat a nivell mundial per culpar la Xina per la COVID-19.

Potser el més sorprenent de tot, un informe de l’ABC News va declarar: “Les preocupacions sobre [COVID-19] es van detallar en un informe d’intel·ligència de novembre del Centre Nacional d’Intel·ligència Mèdica (NCMI) de l’exèrcit, segons dos funcionaris familiaritzats amb el contingut del document. La línia de temps de la part d’intel·ligència d’això pot estar [fins i tot] més enrere del que estem discutint”, va dir la font dels informes preliminars de Wuhan. La font d’intel·ligència citada per ABC va dir a més, “Els analistes van concloure que podria ser un esdeveniment cataclísmic”. I el Washington Post va escriure que

“… informes de les agències d’intel·ligència dels Estats Units a partir del gener van advertir que l’escala i intensitat del brot de coronavirus a la Xina [a Wuhan] podria convertir-se en una ‘pandèmia en tota regla’.”

La CNN tenia aquest informe: “El Centre Nacional d’Intel·ligència Mèdica (NCMI) de l’exèrcit dels Estats Units va compilar un informe d’intel·ligència del novembre en què ‘els analistes van concloure que podria ser un esdeveniment cataclísmic’, va dir a ABC News una de les fonts de l’informe de l’NCMI. La font va dir a ABC News que l’informe d’intel·ligència va ser presentat ‘diverses vegades’ a l’Agència d’Intel·ligència de Defensa, a l’Estat Major Conjunt del Pentàgon i a la Casa Blanca. El Pentàgon, l’Oficina del Director d’Intel·ligència Nacional i el Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, originalment es van negar a fer comentaris. “Més tard van negar el coneixement de l’informe, però ABC estava prou segura de la fiabilitat de les seves quatre fonts no relacionades que van publicar repetidament l’article durant dies després de la negació de l’NCMI.

Curiosament, la CNN també va fer aquesta declaració: “El secretari de Defensa dels Estats Units, Mark Esper, va dir diumenge que ‘no podia recordar’ si el Pentàgon va rebre una avaluació d’intel·ligència sobre el nou coronavirus a la Xina”. Hem de pensar aquí. Un informe d’intel·ligència d’una possible pandèmia mundial que podria matar milions d’estatunidencs, i el Sr. Esper ‘no podia recordar’ si tan sols n’havia sentit a parlar. És això creïble?

La Xina pot exigir una resposta a aquesta pregunta: COM podrien les “fonts d’intel·ligència” dels Estats Units haver sabut el novembre –o fins i tot l’octubre– d’una potencial pandèmia de COVID-19 que esclataria específicament a Wuhan dos mesos després? Crec que el món sencer exigiria la resposta a això. I un cop més és un trencaclosques explicar com els mitjans de comunicació occidentals (Estats Units) van saber de forma immediata i unànime –des del primer dia– que el virus era COVID-19 i que estava causat per ratpenats, quan durant mesos ningú sobre el terreny en sabia res, i la font animal encara no està provada.

El director dels CDC, Redfield, va admetre que les morts per grip als Estats Units es van deure en realitat al coronavirus. Quantes de les 35 milions d’infeccions i 20.000 morts van ser mal diagnosticades? Va ser això accidental? Quan es va descobrir la causa de la mort a les autòpsies, per què es va mantenir en secret la informació? Per què se’ls va dir a les famílies de les víctimes mortes que havien mort de grip quan els certificats de defunció deien “coronavirus”?

A principis de març, el govern dels Estats Units va declarar com a classificada tota la informació de la COVID-19, amb tota la comunicació desviada a través de la Casa Blanca i coordinada amb els funcionaris de l’NSC. Només es permet l’assistència a reunions secretes a persones específiques amb autorització de seguretat, sense telèfons mòbils ni ordinadors. Els funcionaris exclosos van afirmar que se’ls va dir que la informació sobre el virus era classificada “perquè tenia a veure amb la Xina”. Cal que els Estats Units expliquin la necessitat d’aquest secret extrem (al mateix temps que condemnen la Xina per la seva falta de transparència), i com fer front a una epidèmia de virus en l’àmbit nacional implicaria la Xina

Mike Pompeo i els mitjans de comunicació dels Estats Units han acusat repetidament la Xina d’encobriment i dilacions en l’epidèmia del virus, afirmant que la Xina “va costar al món dos mesos” de defensa. Però la Casa Blanca ha admès que la Xina va informar els Estats Units sobre el virus el 3 de gener del 2020, en el termini d’una setmana des de la identificació del nou patogen. ABC News va publicar un article titulat, “Estats Units ‘va desaprofitar’ mesos abans de preparar-se per la pandèmia del virus”, declarant: “Després que les primeres alarmes sonessin a principis de gener… …l’administració Trump va desaprofitar gairebé dos mesos que podrien haver estat utilitzats per reforçar la reserva federal de subministraments i equips mèdics críticament necessaris… …les agències federals van esperar fins a mitjans de març per començar a fer comandes a l’engròs de màscares de respiració N95, ventiladors mecànics i altres equips…” La Xina mereix una explicació i una disculpa.

Els mitjans de comunicació dels Estats Units van acusar la Xina de castigar al seu anomenat denunciant Li Wenliang, alguns inventant falses afirmacions que va ser obligat a confessar i fins i tot empresonat. La narrativa oficial és que els Estats Units valoren els seus denunciants mentre que els xinesos són dolents amb els seus. Però avui en dia, Li Wenliang és un heroi nacional a la Xina. Els Estats Units han d’abordar aquest tema obertament, i comparar la posició de Li amb les d’Edward Snowden, Julian Assange i Chelsea Manning. També amb la del capità Brett Crozier de l’USS Theodore Roosevelt, que va ser acomiadat recentment per filtrar la notícia de la propagació d’infeccions al seu vaixell de guerra, i amb la de l’inspector general acomiadat Michael Atkinson, els deures laborals del qual van desembocar en què Trump el destituís.

Està documentat que l’emissora estatunidenca Radio Free Asia va crear i va promulgar àmpliament les falsedats que la Universitat de Wuhan és un laboratori d’armes biològiques i que el coronavirus es va filtrar des d’allà. Radio Free Asia és una part integral de la màquina de desinformació dels Estats Units que informa Mike Pompeo.

El Sr. Pompeo també va emetre ordres específiques al personal del Departament d’Estat a nivell mundial de presentar els Estats Units “en cada entrevista” com “la nació més humanitària en la història del món”. Però recentment va incrementar les sancions tant a l’Iran com a Cuba, impedint la compra de subministraments mèdics crítics, i es va assegurar que el Banc Mundial rebutgés la petició d’assistència mèdica financera de Veneçuela. Mentre que la Xina, Rússia i Cuba han enviat subministraments sanitaris i metges a gairebé 100 nacions d’arreu del món, els Estats Units no han proporcionat assistència a ningú, i fins i tot han negat subministraments crítics al Canadà, accions que no són coherents amb una “gran nació humanitària”, sinó que apareixen davant del món com gairebé salvatgement inhumanes, amb moltes persones a l’Iran i Veneçuela que moren cada dia com a resultat directe de les polítiques dels Estats Units.

Epíleg

L’11 d’abril del 2020, Gilad Atzmon va publicar un excel·lent article titulat “Una pandèmia viral o una escena de crim?”, en el qual suggereix que les circumstàncies han creat ara “un canvi de paradigma” en la percepció de l’actual pandèmia viral. Va escriure que “Encara que als científics i als experts mèdics els resulta difícil explicar exactament com funciona la Covid-19 o com es va produir, algunes veus crítiques de la comunitat científica i els mitjans de comunicació dissidents han apuntat a explicacions alternatives que semblen més il·lustratives que qualsevol cosa que hagi ofert fins ara el pensament mèdic convencional”.

Atzmon va escriure que els diagnòstics i investigacions mèdiques s’ocupen de la naturalesa, la causa i la manifestació d’una malaltia, mentre que “les investigacions criminals s’ocupen principalment de l’element humà”, tractant de determinar “els mètodes, motius i identitats dels delinqüents”, així com de “cercar i interrogar els testimonis”. Afirma: “Atès que no coneixem la seva procedència, hem de tractar l’actual epidèmia com un acte potencialment criminal, així com un esdeveniment mèdic. Hem de començar la recerca dels autors que puguin estar al centre d’aquest possible crim de proporcions genocides globals”. Hi estic d’acord.

Tots els estatunidencs (i altres) que creuen en la culpabilitat de la Xina per l’aparició d’aquest virus, haurien d’acollir amb satisfacció tal investigació. I el Sr. Pompeo, que tan fermament col·loca tota la responsabilitat a la Xina, rebria la confirmació de les seves afirmacions. Crec que els governs i els pobles de la Xina, Itàlia, Espanya, França i l’Iran, en particular, desitjarien conèixer els resultats d’aquesta investigació criminal. Totes les nacions del món s’haurien d’unir ara i procedir conjuntament amb aquest esforç. No cal abordar-lo amb presumpció de causa o intenció, sinó simplement per descobrir tota la veritat d’aquest esdeveniment. Amb això n’hi hauria prou, i és possible que els resultats d’aquesta investigació mundial impulsin altres a investigar esdeveniments passats similars que fins ara no han estat qüestionats ni examinats.

Crec que encara hi ha moltes veritats sobre la COVID-19 (i moltes altres epidèmies) que encara no han sorgit. Potser una de les moltes persones amb coneixement personal de la font i el mètode de distribució serà prou valenta com per presentar-se, potser un altre Edward Snowden o Chelsea Manning. Llavors veurem com els Estats Units valoren realment els seus denunciants.

Per obtenir més informació d’interès sobre la COVID-19, pot consultar aquí 15 articles de fons de l’autor, que contenen molts detalls i unes 100 referències addicionals.

Larry Romanoff és un consultor de gestió i empresari jubilat. Ha ocupat càrrecs executius d’alt nivell en empreses consultores internacionals i ha estat propietari d’un negoci d’importació i exportació internacional. Ha estat professor visitant a la Universitat Fudan de Xangai, presentant estudis de casos en assumptes internacionals a les classes superiors de l’EMBA. El Sr. Romanoff viu a Xangai i actualment està escrivint una sèrie de deu llibres relacionats principalment amb la Xina i Occident. És investigador associat de el Centre d’Investigació sobre la Globalització (CRG). Es pot contactar amb ell a 2186604556@qq.com

Notes

1) William Blum, Killing Hope: Les intervencions militars dels Estats Units i la CIA des de la Segona Guerra Mundial [Common Courage Press, 1995]).

(2) El cas de Harvard de Xu Xiping: explotació del poble, avanç científic o robatori genètic?, Margaret Sleeboom; Escola d’Investigació de Ciències Socials d’Amsterdam, Universitat d’Amsterdam i Institut Internacional d’Estudis Asiàtics, Universitat de Leiden, Països Baixos. Routlege; Taylor & Francis Group; New Genetics and Society, Vol. 24, nº 1, abril de 2005.

3) Els enllaços originals ja no estan actius. Caldria fer una recerca a l’arxiu per localitzar els articles de Wenweipo, AP i Reuters.

(4) El primer ministre australià Scott Morrison parla durant una conferència de premsa conjunta amb la primera ministra de Nova Zelanda Jacinda Ardern a la Casa de l’Almirantazgo a Sydney, Austràlia, el 28 de febrer de 2020. /Reuters.

(5) Desclassificat: Experimentació Humana (Video, 1999). A & I Television. Distribuït per New Video, 126 Fifth Avenue, New York, NY 10011.

(6) Faden R; “El Comitè Assessor sobre experiments de radiació humana: Reflexions sobre un comitè presidencial”. Informe del Centre Hastings 26 (nº 5): 5-10, 1996.

(7) Gallagher C: Zona Zero Americana: La Guerra Nuclear Secreta. The Free Press, Nova York, 1993.

(8) Març G: “La història de la radiació que ningú tocaria”. Columbia Journalism Review, març/abril de 1994.

(9) Els experiments de radiació en humans: Informe final del Comitè Assessor sobre Experiments de Radiació en Humans. Oxford University Press, Nova York, 1996.

(10) Tràgic assumpte de la Guerra Freda amb l’àtom. Pantheon Books, Nova York, 1994.

(11) Watts ML: “EUA reconeix els càncers causats per la radiació en els treballadors”. New York Times, gener 29 del 2000.

(12) Welsome I: Els arxius de plutoni: Els experiments mèdics secrets dels Estats Units en la Guerra Freda. The Dial Press, Nova York, 1999. (Delta, 2000).

(13) J. Smolowe i S. Gribben, “Les creixents conseqüències”, Time 143, Nº 3, 30 (gener de 1994).

(14) Sr. McCally, C. Cassel i DG Kimball, “La investigació sobre la radiació dels éssers humans patrocinada pel govern dels EUA, 1945-1975”, Med. Glob. Survivor. 1, 4 (1994).

(15) K. D. Steele, “Els experiments de radiació plantegen qüestions ètiques”, High Country News, 4 d’abril de 1994.

(16) Z. Hussain, “MIT pagarà a les víctimes 1,85 milions de dòlars en el cas de l’acord de radiació de Fernald”, The Tech, 7 de gener de 1998.

(17) P. J. Hilts, “Els EUA es conformaran amb 4,8 milions de dòlars en demandes per proves de radiació”, New York Times, 20 noviembre 1996.

(18) I. Marshall, “Conillets d’índies humans a Oak Ridge?”, Science 213, 1093 (1981).

Copyright © Larry Romanoff