“Protegir les abelles és un deure ecològic, empènyer-les a l’extinció és un crim ecològic. L’amenaça per a les abelles és una amenaça per a la humanitat”. Vandana Shiva
“Si l’abella desaparegués de la faç de la terra, a l’home només li quedarien quatre anys de vida”. Maurici Maeterlinck, La vida de l’abella[1]
Els darrers 50 anys els agrotòxics s’han estès i estan empenyent les abelles cap a l’extinció.
Les opcions davant la humanitat són clares, un futur lliure de metzines per salvar les abelles, els agricultors, el nostre menjar i la humanitat. O continuar fent servir metzines, amenaçant el nostre futur comú caminant cegament cap a l’extinció a través de l’arrogància que podem substituir les abelles per intel·ligència artificial i robots.
“Les abelles robòtiques podrien pol·linitzar plantes en cas d’apocalipsi d’insectes”, va publicar un recent titular del Guardian informant de com els científics holandesos, “creuen que seran capaços de crear eixams d’abellots similars a les abelles per pol·linitzar plantes quan els insectes de la vida real hagin mort”.[2] [3]
“Veiem una crisi en 15 anys en què no tenim prou insectes al món per realitzar la pol·linització i la majoria de les nostres vitamines i fruites han desaparegut”, va dir Eylam Ran, director general d’Edete Precision Technologies for Agriculture. La seva companyia diu que el seu pol·linitzador artificial pot augmentar el treball de les abelles i eventualment reemplaçar-les. El seu sistema reflecteix el treball de l’abella, començant amb una collita mecànica de pol·len de les flors i acabant amb una distribució selectiva utilitzant sensors LIDAR, la mateixa tecnologia que s’utilitza en alguns cotxes d’autoconducció”.[4]
No hi ha substitut per a la sorprenent biodiversitat i els regals de les abelles.
Cada cultura, cada fe ha vist les abelles com a mestres, de donar, de crear abundància, de crear el futur de les plantes a través de la pol·linització, i de contribuir a la nostra seguretat alimentària i benestar.
La investigació de Navdanya ha demostrat que més del 30% dels aliments que mengem són produïts per abelles i pol·linitzadors.
L’economia de la natura és l’economia del regal. A cada tradició l’abella ha estat exemplificada com a mestra de la donació.
Els textos budistes assenyalen que d’una multitud d’éssers vius, les abelles i altres animals pol·linitzadors prenen el que necessiten per sobreviure sense danyar la bellesa i la vitalitat de la seva font d’aliment. Per als humans, actuar a la manera de les abelles és una manifestació d’una vida compassiva i conscient.
Sant Joan Crisòstom de l’Església Catòlica va escriure: “L’abella és més honorable que altres animals, no perquè treballi, sinó perquè treballa pels altres.” (12ª Homilia)
A la tradició islàmica, el capítol 16 de l’Alcorà es titula “L’abella”. Aquest capítol és conegut per ser la revelació de Déu.
A la tradició hindú, hi ha una meravellosa cita a l’escriptura Srimad Mahabhagavatam que diu: “Com una abella recollint mel de tota mena de flors, els savis cerquen la veritat a tot arreu i només veuen el bé en totes les religions”.
Junts, com a espècies diverses i cultures diverses, i a través de l’agricultura i l’alimentació orgànica lliure de metzines, rejovenim la biodiversitat dels nostres pol·linitzadors i restablim el seu caràcter sagrat. Tenim el poder creatiu d’aturar la sisena extinció massiva i la catàstrofe climàtica sense necessitat d’aquestes falses solucions tecnocràtiques.
[1] Maurice Maeterlinck és un Premi Nobel de la Pau de Bèlgica, https://www.nobelprize.org/prizes/literature/1911/maeterlinck/biographical/
[2] https://gmwatch.org/en/news/latest-news/18543
[3] https://seedfreedom.info/wp-content/uploads/2018/11/The-Future-of-Our-Daily-Bread-_-LowRes-_-19-11-2018-REVISED.pdf
[4] With bees on decline, mechanical pollination may be solution
Font: Navdanya International